Movatterモバイル変換

[0]ホーム
URL:

Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Camarles

Coord.:40° 46′ 25″ N, 0° 40′ 21″ E / 40.773611111111°N,0.6725°E /40.773611111111; 0.6725
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaCamarles
Imatge
Tipusmunicipi de CatalunyaModifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a WikidataMap
 40° 46′ 25″ N, 0° 40′ 21″ E / 40.773611111111°N,0.6725°E /40.773611111111; 0.6725
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialTerres de l'Ebre
ComarcaBaix EbreModifica el valor a Wikidata
CapitalCamarlesModifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.392(2024)Modifica el valor a Wikidata (134,6hab./km²)
Idioma oficialcatalà
castellàModifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície25,2 km²Modifica el valor a Wikidata
Altitud13 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialTortosa
Organització política
• AlcaldeModifica el valor a WikidataJoan Curto Querol(2023–)Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43894Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43903Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT439039Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcamarles.catModifica el valor a Wikidata

Camarles és un municipi deCatalunya pertanyent a la comarca delBaix Ebre, situat a l'est de la capital comarcal,Tortosa, a la zona de contacte amb laplataforma deltaica, on es cultiva i es recull anualment més de 45 milions de quilos d'arròs, regat pel canal esquerre de l'Ebre.

És també municipi de considerable antiguitat, del qual s'han trobat restes arqueològiques, des dels romans, passant pels musulmans, inclús un poblat ibèric, del qual s'han trobat més de 50 encensers de terra cuita amb la representació de la deessa femeninaTanit.

Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència[1]

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Camarles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Entitats de població

[modifica]

Dos dels nuclis duen el nom delligallo:el Lligallo del Roig iel Lligallo del Gànguil

Entitat de poblacióHabitants (2023)
Camarles2.426
el Lligallo del Gànguil752
el Lligallo del Roig154
Font:Idescat

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1920193019401950196019701981199019921994
------2.8212.9152.8652.865

1996199820002002200420062008201020122014
2.9532.9442.8872.9753.1013.3713.6413.4103.609
3.514

2016201820202022202420262028203020322034
3.349
3.278
3.194
3.309
3.392
-----

 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) Modifica el valor a Wikidata

El primer cens és del 1981 després de la desagregació deTortosa.

Política

[modifica]

Eleccions Municipals

[modifica]

En les primeres eleccions municipals, el 1979, va ser elegit Primitivo Forastero com a alcalde per CiU.[2][3] Va combatre a la División Azul a la II Guerra Mundial i el 1977 és va presentar com a candidat al Senat pel falangista Círculos de José Antonio.[4][5] Va ser alcalde del 1979 al 2001, any en què va a ser inhabilitat per prevaricació.[6]

Eleccions al Parlament de Catalunya 2012

Resultats electorals - Camarles, 2012
CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% vots
CiUArtur Mas61342,83
ERCOriol Junqueras34223,89
PSCPere Navarro16611,6
PPCAlicia Sánchez-Camacho1218,45
ICV-EUiAJoan Herrera443,07
CUPDavid Fernández261,81
C'sAlbert Rivera201,39
Vots en blanc392,7
Altres604,12
Total1.44661,3

Economia

[modifica]

L'economia està basada en l'agricultura i la indústria. Predomina el cultiu de l'arròs, hortalisses i fruites (cítrics). Al secà, es conrea garrofes, ametlles i oliveres. El municipi disposa del polígon industrial Venta Nova que, des del 1992 acull la metal·lúrgica, materials i construcció, i també la fabricació de tubs amb fibra de vidre.

Comunicacions

[modifica]

La carreteraN-340 comunica el poble amb laC-42 (del'Aldea aTortosa), i ambl'Ampolla, on està la sortida més pròxima de l'autopistaAP-7 (sortida 39A).

També s'hi pot arribar en tren des deBarcelona oValència.

Patrimoni arquitectònic

[modifica]
  • Torre de Camarles: Durant més de 800 anys, la presència musulmana va deixar una empremta a nivell cultural considerable al territori. Un exemple és la Torre de Camarles (coneguda pels locals com "la Torra") construïda sobre una antiga alqueria islàmica fortificada, de tipus defensiu. Aquest enclavament militar formava part, entre d'altres, de l'alineació de fortificacions que recorrien l'antiga costa marítima per defensar-se del perill dels pirates i malfactors. Des de dalt de la Torre, es pot apreciar una vista panoràmica immillorable de tota la part nord del Delta. D'aquí que hom denomini Camarles com aBalcó del Delta[cal citació].
  • Torre de la Granadella: Torre i església donades juntament amb els terrenys, pel comte de Barcelona,Ramon Berenguer IV al Bisbe Gaufret d'Avinyó, el 22 de gener de 1154. D'estil romànic, consta de torre quadrada amb l'església adossada, el claustre i la cripta subterrània de la família del marquès Don Diego de León. En l'actualitat, l'ermita és propietat privada.

Llocs d'interès

[modifica]
  • "La Torra" Centre d'interpretació de l'arròs:[7] ubicat a l'antiga cooperativa de la població, s'hi pot apreciar com es treballava l'arròs en un passat no gaire llunyà. L'exposició mostra la maquinària i els diferents estris que s'utilitzaven.
  • La Font dels Colors, o Font de la Rambla Catalunya, recentment remodelada amb la tècnica deltrencadís, ofereix una imatge fresca i simpàtica durant el dia, i plena de llums de colors durant les nits.
  • Plaça dels Presidents: El 28 de juliol de 2000 es construí la plaça dels Presidents de la Generalitat, amb un monòlit emblemàtic on consten el nom de tots els presidents de la Generalitat de Catalunya esculpits a la pedra. Disposa també d'una zona d'esbarjo i d'un passeig, on es pot gaudir de les vistes de la zona nova del municipi.
  • Lligallos: Al costat mateix de Camarles, està els Lligallos, un barri d'aproximadament 1000 persones. Hi destaca el monument de la falç i la corbella, un homenatge als treballadors del arròs de les Terres de l'Ebre, fet d'acer en el seu conjunt. A l'entrada del nucli, hi dona benvinguda la Sínia, molt típica també al territori, i indispensable temps enrere; les sínies eren un sistema antic d'abastiment d'aigua, format per una roda amb catúfols, generalment de ceràmica, que tenien la funció d'agafar l'aigua del pou, i que amb un moviment circular, passava el líquid a una plataforma que, des d'allí, regava la terra.

Referències

[modifica]
  1. ↑«Municipis adherits». Associació de Municipis per la Independència. [Consulta: 1r juliol 2013].
  2. ↑País, Ediciones El «El Supremo inhabilita al alcalde de CiU de Camarles por prevaricación» (en castellà). El País [Madrid], 07-12-2000.ISSN:1134-6582.
  3. ↑País, Ediciones El «Artur Mas visita al alcalde inhabilitado de Camarles» (en castellà). El País [Madrid], 05-02-2001.ISSN:1134-6582.
  4. ↑«Les excentricitats de l'ex-alcalde de Camarles. Camarles». [Consulta: 4 setembre 2019].
  5. ↑País, Ediciones El «Muere a los 81 años el ex alcalde de Camarles Primitivo Forastero» (en castellà). El País [Madrid], 22-05-2002.ISSN:1134-6582.
  6. ↑Moreso, Lurdes. «L'exalcalde convergent Carmelo Redó fitxa pel PP - 11 maig 2011». [Consulta: 4 setembre 2019].
  7. ↑l'arròsArxivat 2018-02-16 aWayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Camarles
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis delBaix Ebre
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Camarles&oldid=34614612»
Categoria:
Categories ocultes:
[8]ページ先頭
©2009-2025 Movatter.jp