Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Camí aleatori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cinc camins aleatoris de vuit passos des d'un punt central. Alguns camins semblen més curts de vuit passos on el recorregut s'ha duplicat. (versió animada)

Enmatemàtiques, uncamí aleatori és unprocés aleatori que descriu una marxa que consisteix en una successió de passesaleatòries en algunespai matemàtic.

Un exemple elemental de camí aleatori és la recta numèrica enteraZ{\displaystyle \mathbb {Z} } que comença a 0, i a cada pas es mou +1 o -1 amb la mateixaprobabilitat. Altres exemples inclouen el camí traçat per unamolècula mentre viatja en un líquid o un gas (vegeuel moviment brownià), el camí de cerca d'un animal quebusca menjar, o el preu d'una existència fluctuant i la situació financera d'unjugador. Els camins aleatoris tenen aplicacions al'enginyeria i molts camps científics coml'ecologia,la psicologia,la informàtica, lafísica, laquímica,la biologia,l'economia ila sociologia. El termecamí aleatori va ser introduït per primera vegada perKarl Pearson el 1905.[1]

Com s'ha esmentat, la gamma de fenòmens naturals que han estat objecte d'intents de descripció mitjançant algun tipus de camins aleatoris és considerable, especialment en física[2][3] i química,[4]ciència dels materials,[5][6] i biologia.[7][8][9] A continuació es mostren algunes aplicacions específiques de caminades aleatòries:

Marxa aleatòria en dues dimensions (versió animada)

Referències

[modifica]
  1. Pearson, Karl Nature, 72, 1865, 1905, pàg. 294.Bibcode:1905Natur..72..294P.DOI:10.1038/072294b0.
  2. Risken H. (1984)The Fokker–Planck Equation. Springer, Berlin.
  3. De Gennes P. G. (1979)Scaling Concepts in Polymer Physics. Cornell University Press, Ithaca and London.
  4. Van Kampen N. G. (1992)Stochastic Processes in Physics and Chemistry, revised and enlarged edition. North-Holland, Amsterdam.
  5. Weiss, George H.Aspects and Applications of the Random Walk (en anglès). North-Holland Publishing Co., Amsterdam, 1994 (Random Materials and Processes).ISBN 978-0-444-81606-1. 
  6. Doi M. and Edwards S. F. (1986)The Theory of Polymer Dynamics. Clarendon Press, Oxford
  7. Goel N. W. andRichter-Dyn N. (1974)Stochastic Models in Biology. Academic Press, New York.
  8. Redner S. (2001)A Guide to First-Passage Process. Cambridge University Press, Cambridge, UK.
  9. Cox D. R. (1962)Renewal Theory. Methuen, London.
  10. David A. Kodde and Hein Schreuder (1984), Forecasting Corporate Revenue and Profit: Time-Series Models versus Management and Analysts, Journal of Business Finance and Accounting, vol. 11, no 3, Autumn 1984
  11. Jones, R.A.L..Soft condensed matter (en anglès). Reprint.. Oxford [u.a.]: Oxford Univ. Pr., 2004, p. 77–78.ISBN 978-0-19-850589-1. 
  12. Bar-Yossef, Ziv; Gurevich, Maxim Journal of the ACM, 55, 5, 2008, pàg. 1–74.DOI:10.1145/1411509.1411514.ISSN:0004-5411.
  13. Grady, L «IEEE Transactions on Pattern Analysis and Machine Intelligence». IEEE Transactions on Pattern Analysis and Machine Intelligence, 28, 11, 2006, pàg. 1768–83. Arxivat de l'original el 2017-07-05.DOI:10.1109/TPAMI.2006.233.PMID:17063682 [Consulta: 6 setembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Camí_aleatori&oldid=32310905»
Categoria:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp