Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Call

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Elscalls ojueries eren les zones habitades antigament perjueus. Segons alguns estudiosos, el nom prové de l'hebreu קָהָלQahal, «comunitat»; per altres, l'origen es relaciona amb elllatícallis, «pas estret entre dues parets».

Etimologia

[modifica]

Tradicionalment, els diccionaris han vinculat la definició de la paraula «call» al mot hebreuqahal, que significa «assemblea» o «sinagoga», tal com defensaven investigadors comJoan Coromines. No obstant, estudis posteriors com el de Josep-Ramon Magdalena Nom de Déu (revista Calls,[1] 1987) han defensat que la paraula prové realment delllatícallis, indicant «pas estret i enclotat». Segons l'article de Magdalena Nom de Déu, hi ha documents en catalàaljamiat que proven que els jueus catalans medievals distingien gràficament el mot català call (קאל, amb el sentit de «barri dels jueus») del mot hebreuqahal (קהל, amb el sentit de «congregació» o «sinagoga»), i que els sefardites fins avui dia empren els registreskal, qahal, qal, etc., amb el sentit unívoc de «reunió», «comunitat» o «sinagoga», però mai amb el significat de «barri dels jueus».

Història

[modifica]

El nom correspon al dejudería encastellà, al d'"aljama" oaljam'a (الجمعه) enàrab i alghetto enitalià. Aquest darrer mot s'ha ampliat amb un significat general de discriminació de qualsevol comunitat. El primer barri específic per als jueus al món va establir-se de forma oficial el1555.

En general, els calls s'articulaven institucionalment a l'entorn de l'"aljama", que disposava d'una estructura de govern presidida pels secretaris i el seu consell. Molt sovint una aljama exercia la seva autoritat sobre calls menors i sobre els residents dispersos de la seva àrea d'influència.

Entre els principals calls dels territoris de la corona d'Aragó hi havia els deBarcelona,Girona,Lleida,Montblanc,Balaguer, Tortosa, Alacant, Elx, Oriola i Palma (on persistí un tracte discriminatori durant segles:xueta). També n'hi hagué d'altres de menor importància, com ara el de Cardona, el de Valls, el de Tarragona, el de Besalú i el de l'Aleixar.

Si bé els jueus estaven sota la protecció del rei, la discriminació a nivell popular era molt activa, els jueus eren objecte de moltes traves legals com les d'exercir de pagès, de manera que eren empesos a fer feines considerades impures per als cristians, com de metge i prestador. A partir d'un cert moment històric els jueus delcall de Perpinyà estaven obligats a portar cosida a la roba l'estrella de David.[cal citació] A Mallorca foren obligats a cosir un tros de roba en forma de roda, mitja groga i mitja roja, anomenada la "rodella" o la "roda dels jueus".

Els calls deBarcelona i de Mallorca, entre molts d'altres, van ser assaltats el 5 d'agost de1391 en el marc d'unpogrom antijueu i en el segle següent lainquisició espanyola va forçar la desaparició de tota la comunitat jueva catalana.

Lesaljames i calls als territoris de laCorona d'Aragó:[2]

TerritoriComunitatAljamaImpost
Aljames (1282-1366)
Regne d'Aragó
Sarraïns
Saragossa190 s.j.
Albarrasí120 s.j.
Calatayud170 s.j.
Tarassona100 s.j.
Villel150 s.j.
Sant Esteve de Llitera300 s.j.
Jueus
Tarassona145 s.j.
Total1.175 s.j.
Regne de València
Sarraïns
València100 s.b.
Jueus
València100 s.b.
Total200 s.b.
Principat de Catalunya
Sarraïns
Barcelona700 s.b.
Lleida100 s.b.
Tortosa200 s.b.
JueusTarragona
Barcelona500 s.b.
Vilafranca del Penedés200 s.b.
Girona500 s.b.
Tortosa4.000 s.b.
Besalú250 s.b.
Total6.450
Assalt i pogrom als Calls de Catalunya (1391)
Aljames (1438)
Regne d'Aragó
Sarraïns
Saragossa300 s.j.
Tarassona70 s.j.
Calatayud50 s.j.
Daroca50 s.j.
Teruel200 s.j.
Albarrassí150 s.j.
Calanda260 s.j.
Montsóa250 s.j.
Osca200 s.j.
Concastillo100 s.j.
Suessa100 s.j.
Tormés200 s.j.
Lanuza50 s.j.
Brea100 s.j.
Arizar500 s.j.
Jueus
Saragossa300 s.j.
Alagón130 s.j.
Tarassona200 s.j.
Almúnia140 s.j.
Calatayud350 s.j.
Daroca50 s.j.
Teruel160 s.j.
Albarrassí150 s.j.
Sarinyena50 s.j.
Montsó350 s.j.
Osca300 s.j.
Serós100 s.j.
Exéa de los Caballeros250 s.j.
Tauste250 s.j.
Jaca200 s.j.
Barbastre400 s.j.
Fraga200 s.j.
Ruesca160 s.j.
Montclús33 s.j.
Total6.353 s.j.
Regne de València
Sarraïns
València250 s.b.
Xàtiva300 s.b.
Gallinera136 s.b.
Beniopa100 s.b.
Alara120 s.b.
Vall d'Uixó640 s.b.
Sogorb250 s.b.
Jueus
Castelló100 s.b.
Burriana30 s.b.
Morvedre100 s.b.
Total2.026 s.b.
Principat de Catalunya
Sarraïns
Tortosa500 s.b.
Cervera80 s.b.
Lleida500 s.b.
Jueus
Girona550 s.b.
Total1.630 s.b.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Magdalena Nom de Déu, Josep Ramon. «Etimologia no semítica de call». Calls, núm. 2, 1987. [Consulta: 8 maig 2017].
  2. Capmany, Antoni: «Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona»

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
Viccionari
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Call&oldid=34855893»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp