Elscalendaris rúnics (o bastons rúnics) van ser presumptament una invenciómedievalsueca. Eren escrits enpergamins o tallats en bàculs de fusta, os o banya. El calendari rúnic és uncalendari perpetu basat en elcicle metònic.
Cadascun dels 19 anys del cicle es representa amb unnombre auri o una de les 16 runes delFuthark més tres runes addicionals especials:Arlaug (nombre auri 17), Tvimadur (nombre auri 18) i Belgthor (nombre auri 19).
Els dies de l'any es presenten en una llarga línia usant 52 repeticions de les primeres set runes delFuthark per representar 52 setmanes de 7 dies cadascuna. En una segona línia, una de les 19 runes representa cada any del cicle i marca la data, indicant que la lluna nova cau en aquesta data d'aquest any. Per exemple, en el divuitè any del cicle, les llunes noves caurien en les dates marcades ambTvimadur, el símbol de l'any 18.
Solsticis,equinoccis i celebracions (i eventualment festesCristianes) amb línies i símbols addicionals. L'almanac conegut més antic, el bastóNyköping, ha estat datat delsegle xiii, però diversos centenars de calendaris de fusta estan localitzats entre els segles xvi ixvii.