Elcalendari musulmà,calendari islàmic ocalendari de l'Hègira (àrab:التقويم الهجري,at-taqwīm al-hijrī;persa:تقویم هجری قمری,taqwīm-e hejri-ye qamari,taqwīm-e hejri-ye qamari;turc:Hicri Takvim) és elcalendari utilitzat en elmón musulmà (a vegades en paral·lel amb elcalendari gregorià) que determina les dates assenyalades de lareligió islàmica.[1] Es va iniciar arran de l'esdeveniment anomenatHègira, la fugida del profetaMuhàmmad cap aMedina on es va crear la primeracomunitat de creients (umma) de la nova religió, i que tingué lloc l'any622 de l'era cristiana.[2]
Es tracta de l'antic calendari emprat pelsàrabs, que era estrictamentlunar.[1] Es basa en cicles lunars de 30 anys (360 llunacions, de tradiciósumèria). Els 30 anys del cicle es divideixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Els anys de 354 dies s'anomenen anys simples i es divideixen en sis mesos de 30 dies i en uns altres sis mesos de 29 dies. Els anys de 355 dies s'anomenen intercalars i es divideixen en set mesos de 30 dies i en uns altres cinc de 29 dies. Anys i mesos van alternant-se. És a dir, cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. Les intercalacions es fan afegint un dia al final del mes dedhu-l-hijja en els anys 2n, 5è, 7è, 10è, 13è, 16è, 18è, 21è, 24è, 26è i 29è de cada cicle de 30 anys.[1][2][3]
Per a l'Aràbia central, especialmentla Meca, tot i haver-hi una manca d'evidència epigràfica, es troben detalls en els escrits d'autors musulmans de l'èpocaabbàssida. Les inscripcions dels antics calendaris de l'Aràbia meridional revelen l'ús d'una sèrie de calendaris locals. Almenys alguns d'aquests calendaris meridionals erenlunisolars. Tantal-Biruni comal-Mas'udi suggereixen que els àrabs preislàmics utilitzaven els mateixos noms pels mesos que musulmans, encara que també registren altres noms.[4]
La tradició islàmica és unànime en afirmar que els àrabs deTihamah,Hejaz iNajd distingien entre dos tipus de mesos, els permesos (ḥalāl) i els prohibits (ḥarām). Els prohibits eren quatre mesos durant els quals la guerra estava prohibida, catalogats com Rajab i els tres mesos al voltant de la temporadade pelegrinatge, Dhu al-Qa'dah, Dhu al-Hijjah i Muharram. Un concepte similar, si no idèntic, als mesos prohibits també és testimoniat perProcopi, que descriu un armistici que els àrabs orientals del Lakhmid al-Mundhir van respectar durant dos mesos elsolstici d'estiu de 541 d.C.[4] Tanmateix, els historiadors musulmans no vinculen aquests mesos a una estació determinada. L'Alcorà enllaça els quatre mesos prohibits amb elNasī, una paraula que literalment significa "ajornament".[4] Segons la tradició musulmana, l'ajornament era decidit per la tribu deKinana,[5] per un home conegut com elsal-Qalammas de Kinana i els seus descendents (pl.qalāmisa).[6]
S'han proposat diferents interpretacions del concepte deNasī.[a] Alguns estudiosos, tant musulmans[8][b] com occidentals,[4][5] sostenen que el calendaripreislàmic utilitzat a l'Aràbia central era un calendari purament lunar similar al calendari islàmic modern. Segons aquesta visió, elNasī estaria relacionat amb les pràctiques preislàmiques dels àrabs dela Meca, on alterarien la distribució dels mesos prohibits dins d'un any determinat sense implicar una manipulació del calendari. Aquesta interpretació és recolzada per historiadors i lexicògrafs àrabs, comIbn Hisham,Ibn Manzur i el corpus del'exegesi alcorànica.[9]
Això està corroborat per una inscripciósabaica primitiva, on un ritual religiós va ser "ajornat" (ns'w) a causa de la guerra. Segons el context d'aquesta inscripció, el verbns'' no tindria res a veure amb l'ajornament, sinó només amb el moviment d'esdeveniments religiosos dins del propi calendari. La similitud entre el concepte religiós d'aquesta antiga inscripció i l'Alcorà suggereix que l'ajornament no calendari era també el significat alcorànic deNasī.[4] L'Enciclopèdia de l'Islam conclou que "El sistema àrab de [Nasī'] només pot haver estat destinat a traslladar el Hajj i les fires associades als voltants de la Meca a una estació adequada de l'any. No es pretenia establir un calendari fix que havia de ser observat en general".[5] El terme "calendari fix" s'entén generalment com a calendari no intercalat.
Altres coincideixen que originalment era un calendari lunar, però suggereixen que uns 200 anys abans de l'Hègira es va transformar en uncalendari lunisolar que contenia unmes intercalat afegit de tant en tant per mantenir el pelegrinatge dins de l'estació de l'any en què la mercaderia era més abundant. Aquesta interpretació va ser proposada per primera vegada per l'astròleg i astrònom musulmà medievalAbu Ma'shar al-Balkhi, i més tard peral-Biruni,[6][10]al-Mas'udi i alguns estudiosos occidentals.[5] Aquesta interpretació considera queNasī és un sinònim de la paraula àrab per "intercalació" (kabīsa). Els àrabs, segons Abu Ma'shar, haurien adoptat la intercalació dels jueus.[5][6][10] ElNasi jueu era el funcionari que decidia quan intercalar el calendari jueu.[11] Algunes fonts diuen que els àrabs van seguir la pràctica jueva i van intercalar set mesos durant dinou anys, o bé que van intercalar nou mesos durant 24 anys; no hi ha, però, consens entre els estudiosos sobre aquesta qüestió.[12]
Mahoma prohibint el Nasī'. Il·lustració d'Al-Biruni delsegle xiv.
Nasi' s'interpreta com l'ajornament del mes preislàmic de l'Hègira o la pràctica (també preislàmica) de laintercalació – inserció periòdica d'un mes addicional per reajustar el calendari d'acord amb les estacions.
Al desè any de l'Hègira, tal com es documenta a l'Alcorà (Sura At-Tawbah (9) :36–37), els musulmans creuen queDéu hauria revelat la "prohibició dels Nasī".
Els tres mesos sagrats (prohibits) successius esmentats pel profetaMahoma (mesos en què les batalles estan prohibides) sónDhu al-Qa'dah,Dhu al-Hijjah iMuharram, els mesos 11, 12 i 1 respectivament. L'únic mes prohibit ésRajab, el setè mes. Aquests mesos es consideraven prohibits tant dins el nou calendari islàmic com dins de l'antic calendari pagan de la Meca.[13][4][14][15][16]
Si es considera la diferència de dies entre el calendari lunar i el solar, i el fet de començar l'any en dates diferents, és observable la dificultat d'establir una correspondència entre el calendarimusulmà i elcristià. Hi ha taules de correspondència d'anys, però per a un càlcul ràpid i aproximat serveixen les fórmules següents:[1]
Per a passar de l'any musulmà al cristià G = H + 622 – (H/33) Per a passar de l'any cristià al musulmà H = G – 622 + (G - 622)/32On: G = any cristià (calendari gregorià) H = any musulmà (hègira)
Estes fórmules serveixen per a establir la correspondència d'anys musulmans i cristians d'una manera aproximada. Per a establir la correspondència d'una data concreta la cosa és quasi impossible, i fins i tot els historiadors admeten un error d'un dia més o menys. La causa d'aquest desfasament és que l'inici i la fi de cada mes es regula segons el cicle lunar observable, la qual cosa porta a introduir un dia de més quan les observacions no coincideixen amb el càlcul teòric.[17]
Microsoft utilitza l'"algorisme kuwaití", una variant delcalendari islàmic tabular, per convertir les dates gregorianes a les islàmiques. La companyia estatunidenca va afirmar que la variant es basa en una anàlisi estadística de dades històriques deKuwait, però a la pràctica coincideix amb el calendari tabular estàndard.[18]
↑Per a una visió general de les diverses teories i discussions del problema de la cronologia retrospectiva, consulteu:[7]
↑Conforme a la "Tradició", citada repetidament per F.C. De Blois.
↑Alguns mesos no només reben diverses denominacions, sinó que a més es poden trobar transcrits de diverses maneres. Aquí s'opta (com per la majoria d'articles de la Viquipèdia on s'hi transcriu l'àrab) per seguir lespropostes de l'IEC. Altrament,aquí iaquí hi ha exemples d'altres transcripcions.
↑Aquests són els noms que els donen els musulmans àrabs (i els àrabs cristians i jueus als seus calendaris), ja que, a diferència dels mesos, molts musulmans conserven en la seva llengua els noms dels dies de la setmana.
↑4,04,14,24,34,44,5Blois, F. C. De; Dalen, B. Van; Humphreys, R. S.; Marin, Manuela; Lambton, Ann K. S. «Taʾrīk̲h̲» (en anglès). Encyclopaedia of Islam New Edition Online. Brill.
↑5,05,15,25,35,4Moberg, A. «Nasīʾ» (en anglès). Encyclopaedia of Islam New Edition Online. Brill.
