 Genets « broussards » escortant la flama delsJocs del Pacífic de 2011 aBourail | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Població total | 71.721[1] |
| Llengua | francès |
| Religió | catolicisme,protestantisme,islam sunnita |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Nova Caledònia: 71.721 (29,2% de la població total) | |
Caldoche és el nom amb què és coneguda la població deNova Caledònia que és majoritàriament d'origen europeu (encara que barrejada amb altres elements) i és instal·lada al territori des de mitjans del segle xix. Inicialment tenia una connotació pejorativa, però posteriorment s'ha utilitzat per a recuperar la identitat del col·lectiu davant delscanac, encara que d'altres prefereixen el termecaledonià.
Hi ha diverses versions sobre l'origen de la paraula «Caldoche». La més generalitzada, en particular definida pel treball col·lectiuMille et un mots Calédoniens, glossari de termes deNova Caledònia editat per FOL en1982, i recollida al diccionari caledonià al web oficial dela Brousse en Folie deBernard Berger, atribueix la seva invenció a la periodista i polemista localJacqueline Schmidt. Participant activa a finals dels anys 1960 en el debat sobre l'adopció de les tres controvertideslleis Billotte (sobretot la primera llei, que transferia a l'Estat les més altes responsabilitats de l'activitat minaire caledoniana), va signar alguns articles sota el pseudònim de Caldoche, unint el prefix «Cald-», referint-se al seu fort sentiment de pertinença a Nova Caledònia, on la seva família s'hi instal·là feia un segle, a sufix «-oche», reprenent l'insult de «sale boche» que alguns pares dels seus camarades de joc li deien en referència als seus orígens germànics (rls Schmidt eren part d'una important comunitat germanòfona, essencialment renana, que havien marxat fugint de l'opressió prussiana el 1860). El propietari del diari D1TO, Gérald Rousseau, va trobar divertit el nom i el va reprendre i popularitzar.
Els caldoches arribaren en onades immigratòries al llarg dels segles XIX i XX. Alguns d'ells arribaren com a colons lliures, mentre que d'altres foren enviats a les colònies penals del territori.
Els que pertanyen a aquest grup venien per la seva pròpia voluntat, ja sigui per iniciativa personal o patrocinats per les autoritats:
A banda d'aquests, molts colons van arribar pel seu compte atrets per les concessions minaires delníquel concedides per l'emperadorNapoleó III (principalment d'origen francès, bretó, marsellès, italià o irlandès).
JC Roux va informar de 1.060 colons lliures sobre 2.005 europeus el1866, 2.703 sobre 16.845 el1877, 5.600 de 18.800 el1887 i 9.300 de 20.730 el1896 (aquesta xifra probablement va disminuir més endavant en acabar la colonització penal).
Els 25o primerstransportats arribaren aPort-de-France el9 de maig de1864 a bord deL'Iphigénie. En total, hi arribaren 75 combois entre 1864 i 1897, aproximadament 21.630 matriculats a la presó, segons les estimacions d'Alain Saussol. Hi havia tres menes de «bagnards» o «chapeaux de paille»
La gran majoria són d'origen francès. Hi ha un important component d'alsacians i lorenesos, que s'hi instal·laren després de laguerra francoprussiana de1870 que suposà queAlsàcia-Lorena fos incorporada aPrússia (les famílies alsacianes Blum, Dillenseger, Eschenbrenner, Freudenreich, Girold, Spahr o Ulm, les famílies loreneses Boulet, Cornaille, Delaveuve, Harbulot, Idoux, Jeannin, Kindel, Lafleur, Mayet, Mercier, Nagle, Poncelet, Thonon o Weiss). També hi ha un important component d'originaris de l'illa de la Reunió, arribats el 1860-1870 (els Bernier, Clain, De Gaillande, De Greslan, Douyère, Gillot L'Étang, Guichard, Kabar, Imbault, Lalande-Desjardins, Ragot, Rapadzi, Revercé, Rolland o Sautron, o els Desmazures deMaurici).
També hi ha descencents d'armadors i comerciants deBordeus iNantes, arribats a finals del segle xix, i d'altres dePicardia iNord – Pas-de-Calais, arribats a començaments del segle xx. Així com marinersnormands (Bichon, Caillard, Cheval, Christy, Féré, Lefèvre, Le Goupils, Magnin, Tranchand, Trubert),bretons (Audrain, Babo, Botrel, Dubois, Gérard, Guégan, Hénin, Lainé, Le Mescam, Lucas, Ollivaud), deCharente (Bégaud, Besnard, Betfort, Creugnet, Déméné, Talon) ogirondins (Bonnet de Larbogne, Fabre).
A les àrees rurals més inhòspites són procedents delMassís Central,Carcí-Roergue (Bourgade, Lapélerie, Loupias), elGavaldà (Pagès),Alvèrnia (Cacot, Chautard, Forest, Papon), elLlemosí (Delathière, Soury-Lavergne) o elVivarès (Jocteur). De les zones pirinenques, hi arribaren alguns de laregió d'Armanyac (Ducasse), d'Iparralde (Goyetche), de laCatalunya del Nord (Fruitet, Jorda, Parazols), delBearn (Bénébig, Gauharou, Péré), deTolosa de Llenguadoc (Leyraud), de laBigorra (Bouteille, Vergès) o delNarbonès (Clavel). De la Savoia procedeixen els Boyer, Brun, Mathelon o Veyret.
També hi ha de procedència no francesa. Els primers a arribar foren britànics procedents d'Austràlia, establits com a agents comercials (Harold Martin n'és descendent), així comirlandesos fugint de la fam de 1848. A finals del segle xix també hi arribaren alguns italians, alemanys (de laRenània-Palatinat que fugien de la dominació prussiana), belgues, suïssos, polonesos i croats.
Hi és present un important component no europeu mestissat. Les primeres plantacions de sucre foren conreades perindonesis,indis,xinesos,vietnamites i japonesos. No oblidem els membres de lescàbiles del Pacífic.
Els caldoches es divideixen en dos grups: elsnoumeans i elsbroussards. Els primers, que es consideren els primers colons del territori, es troben principalment a l'àrea del GranNouméa (Nouméa,Païta,Dumbéa) i dominen la vida política deNova Caledònia. Elsbroussards (debrousse, nom que rep el camp de l'illa) viuen de les activitats agrícoles i ramaderes a propietats petites i mitjanes (Païta iKoumac), o bé viuen de la mineria (Touho,Poindimié).
De lluny, la població caldoche es distingeix delsmétros (o «zoreilles» o «zozos», en parla local), que són els francesos del continent que són presents al territori com a mestres, miltirs o funcionaris, o bé a la recerca d'ocupació.
És difícil avaluar el seu nombre avui. Els censos ètnics (l'últim dut a terme e l1996) no tenen en compte el fet de ser caldoche, i no distingeix entre els europeus (sumant també els metropolitans), que sumen un total de 67.151 persones (34,1%), ni els indonesis (5.000 individus, el 2,5%) ni vietnamites (2.822 i 1,43%), que no té en compte que una part d'ells formen part de la comunitat caldoche.
