Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Calathea lutea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCalathea luteaModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dered palulu leaf(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreZingiberales
FamíliaMarantaceae
GènereCalathea
EspècieCalathea luteaModifica el valor a Wikidata
Schult., 1822
Nomenclatura
BasiònimMaranta luteaModifica el valor a Wikidata
Detall
Vista de la planta

Calathea lutea és unaespècie deplanta pertanyent a la família de lesmarantàcies, que va ser descrita per la primera vegada per a la ciència el 1775 pel botànic francèsJean Baptiste Fusee-Aublet. És una planta que creix en eltròpic americà, lesfulles del qual s'utilitzen, en alguns països, per a embolicartamales,hallacas i altres aliments tous.

Descripció

[modifica]

Són plantescaulescents, que aconsegueixen una grandària d'1,6 a 4 m d'alt.

Fulles vàries, basals i 1 (2)caulinars, làmines de 30 a 150 cm de llarg i 20 a 60 cm d'ample, àpex àmpliament arrodonit a truncat, densament ciliat-tomentoses, verds en el feix, blanc-ceraci pruïnoses en el revés.

Inflorescències: diverses per brot, cilíndriques, de 9 a 30 cm de llarg i 2,5 a 6 cm d'ample, bràctees 7 a 18, espiralades però aparentant ser una mica dístiques en el material sec, coriàcies, persistents, erectes, subglabres amb els marges pilosos en la superfície externa, glabres en la interna, bronzejades a cafè-vermelloses, flors obertes; sèpals 6 a 9 mm de llarg, matisats de rosat; corol·la groga clara, tub 25 a 29 mm de llarg, llops morat-cafès;estaminodis grocs.Càpsules obovoides, arrodonides, taronjades, velloses en la base, sèpals persistents; llavors verdoses.[1]

Distribució

[modifica]

És una espècie comuna, que es troba en llocs alterats desabrigats o en àrees pantanoses i al llarg de rius en les zones atlàntica i nord-central; a una altitud a partir de 0 a 300 m (fins a 900 m a Boaco, Nicaragua); floreix i fructifica durant tot l'any, però principalment de febrer a maig; delMèxic al Brasil iel Perú, així com a lesAntilles.[2] Encara que també resisteixen els 2.000 metres, com en l'orient d'Antioquia i l'Eix Cafeter aColòmbia.

Usos

[modifica]

Les fulles s'usen per a embolicar aliments que solen dir-sefiambre ozarapa, també serveix d'empaquetatge detamales aAntioquia i Santander, i pastissos ihayacas a la regió Carib (Colòmbia oVeneçuela o els dos països), alsjuanes aMoyobamba iTarapoto (el Perú), així com en la preparació delayampaco i el maito al'Equador i ocasionalment per a ensostrar. A més el suc del seu rizoma i tiges posseeix una gran valor diürètic.

APanamà s'utilitza per a embolicar el tamal, sigui de blat de moro vell o nou; per a embolicar elmono - menjar complet en l'àrea deChiriquí i, algunes vegades, lapanela dulce.

Taxonomia

[modifica]

Calathea lutea va ser descrita per (Aubl.) E.Mey. exSchult. i publicat aMantissa 1: 8. 1822.[1]

Sinonímia
  • Maranta luteaAubl., Hist. Pl. Guiane 1: 4 (1775).
  • Phrynium luteum (Aubl.) Sweet, Hort. Brit., ed. 2: 494 (1830).
  • Phyllodes lutea (Aubl.)Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 695 (1891).
  • Maranta disticha Buc'falç,Herb.Color. Amérique: t. 156 (1783).
  • Maranta cachibouJacq., Fragm. Bot.: 52 (1806).
  • Maranta casupo Jacq., Fragm. Bot.: 51 (1806).
  • Calathea discolor G.Mey., Prim. Fl. Esseq.: 7 (1818).
  • Phrynium casupo (Jacq.)Roscoe, Monandr. Pl. Scitam.: t. 43 (1827).
  • Calathea cachibou (Jacq.)Lindl. ex Horan., Prodr. Monogr. Scitam.: 12 (1862).
  • Calathea magnifica C.V.Morton &Skutch, J. Wash. Acad. Sci. 20: 372 (1930).[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,01,1«Calathea lutea». Tropicos.org.Missouri Botanical Garden. [Consulta: 30 juliol 2015].
  2. Moreno 268, Stevens 16806;
  3. «Calathea lutea». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 21 desembre 2010].

Bibliografia

[modifica]
  1. Carnevali Fernández-Concha, G., J. L. Tàpia-Muñoz, I. M. R. M., R. Duno de Stefano, S. Hernández-Aguilar, T. F. Daniel, F. Coe, J. J. Ortíz, N. Diego, L. C. Itzá & F. M. Pat. 2005. Notes on the flora of the Yucatan Peninsula III: new records and miscellaneous notes for the peninsular flora II. Harvard Pap. Bot. 9(2): 257-296.
  2. CONABIO. 2009. Catàleg taxonòmic d'espècies del Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Corretja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
  4. Dodson, C.H. & A.H. Gentry. 1978. Flora of the Río Palenque Science Center: Los Ríos Province, l'Equador. Selbyana 4(1–6): i–xxx, 1–628.
  5. Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banco Central de Ecuador, Quito.
  6. Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil {{format ref}} https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  7. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçuela: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
ViquiespèciesModifica el valor a Wikidata
Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Calathea_lutea&oldid=34495010»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp