  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | red palulu leaf(en) |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Zingiberales |
| Família | Marantaceae |
| Gènere | Calathea |
| Espècie | Calathea lutea Schult., 1822 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Maranta lutea |
.jpg)
Calathea lutea és unaespècie deplanta pertanyent a la família de lesmarantàcies, que va ser descrita per la primera vegada per a la ciència el 1775 pel botànic francèsJean Baptiste Fusee-Aublet. És una planta que creix en eltròpic americà, lesfulles del qual s'utilitzen, en alguns països, per a embolicartamales,hallacas i altres aliments tous.
Són plantescaulescents, que aconsegueixen una grandària d'1,6 a 4 m d'alt.
Fulles vàries, basals i 1 (2)caulinars, làmines de 30 a 150 cm de llarg i 20 a 60 cm d'ample, àpex àmpliament arrodonit a truncat, densament ciliat-tomentoses, verds en el feix, blanc-ceraci pruïnoses en el revés.
Inflorescències: diverses per brot, cilíndriques, de 9 a 30 cm de llarg i 2,5 a 6 cm d'ample, bràctees 7 a 18, espiralades però aparentant ser una mica dístiques en el material sec, coriàcies, persistents, erectes, subglabres amb els marges pilosos en la superfície externa, glabres en la interna, bronzejades a cafè-vermelloses, flors obertes; sèpals 6 a 9 mm de llarg, matisats de rosat; corol·la groga clara, tub 25 a 29 mm de llarg, llops morat-cafès;estaminodis grocs.Càpsules obovoides, arrodonides, taronjades, velloses en la base, sèpals persistents; llavors verdoses.[1]
És una espècie comuna, que es troba en llocs alterats desabrigats o en àrees pantanoses i al llarg de rius en les zones atlàntica i nord-central; a una altitud a partir de 0 a 300 m (fins a 900 m a Boaco, Nicaragua); floreix i fructifica durant tot l'any, però principalment de febrer a maig; delMèxic al Brasil iel Perú, així com a lesAntilles.[2] Encara que també resisteixen els 2.000 metres, com en l'orient d'Antioquia i l'Eix Cafeter aColòmbia.
Les fulles s'usen per a embolicar aliments que solen dir-sefiambre ozarapa, també serveix d'empaquetatge detamales aAntioquia i Santander, i pastissos ihayacas a la regió Carib (Colòmbia oVeneçuela o els dos països), alsjuanes aMoyobamba iTarapoto (el Perú), així com en la preparació delayampaco i el maito al'Equador i ocasionalment per a ensostrar. A més el suc del seu rizoma i tiges posseeix una gran valor diürètic.
APanamà s'utilitza per a embolicar el tamal, sigui de blat de moro vell o nou; per a embolicar elmono - menjar complet en l'àrea deChiriquí i, algunes vegades, lapanela dulce.
Calathea lutea va ser descrita per (Aubl.) E.Mey. exSchult. i publicat aMantissa 1: 8. 1822.[1]
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
.svg){kind=icon}