El calamansi és omnipresent a lagastronomia filipina, és degust àcid i s'utilitza en diversos condiments, begudes, plats,marinatges i conserves. També s'utilitza com a ingredient a les cuines de Malàisia i Indonèsia. Lamelmelada de calamansi s'elabora de la mateixa manera que la melmelada detaronja.
A la gastronomia de les Filipines, el suc s'empra per amarinar icondimentar peixos,aus i carn de porc. També s'utilitza com a ingredient en plats com elsinigang (unbrou de carn agre o marisc) i elkinilaw (peix cru marinat en vinagre i/o sucs de cítrics), i molt habitualment com a condiment en plats com elpancit o ellugaw, o en elsawsawan de suc de calamansi,salsa de soia (toyomansi) isalsa de peix (patismansi).[6]
A Filipines és la quarta fruita més conreada, per darrere del plàtan, el mango i la pinya. Es conrea principalment pels seusextractes de suc que s'exporten, principalment, als Estats Units d'Amèrica, Japó, Corea del Sud, Canadà i Hong Kong.[7] Les Filipines exporten entre 160.000 i 190.000tones de suc de calamansi cada any. Els principals centres de producció sónMimaropa,Luzon Central i lapenínsula de Zamboanga.[7] El seu cultiu s'ha estès des de les Filipines pel sud-est asiàtic, l'Índia, Hawaii, les Índies Occidentals i Amèrica Central i del Nord, encara que només a petita escala.