Feodòssia[1] (enucraïnès:Феодосія, delrusФеодосия;Feodossia), a l'antiguitat ditaTeodòsia (grec antic:Θεοδοσία,llatí:Theodosia) i a l'edat mitjanaCafa (dellígurCafà, enitalià:Caffa; entàtar de Crimea:Kefe) és una municipalitat i ciutat de laRepública Autònoma de Crimea,Ucraïna, ara ocupat perRússia, a la costa de lamar Negra. La seva població és de 97.721 habitants (2007), si bé perd una part de la seva població els mesos d'hivern quan els que treballen en els serveis turístics se'n van per un temps. És una ciutat apreciada pels estiuejants amb platges, aigües minerals, banys, sanatoris i residències. La seva economia reposa en el turisme, agricultura i pesca. La major part de la seva població és actualment ètnicament russa.
El mes més fred és gener amb unatemperatura mitjana d'1 °C i el més càlid juliol amb una mitjana de 23 °C. La pluviometria anual és de 449 litres amb el màxim l'agost (51 litres) i el mínim l'octubre (25 litres). Les hores de sol anuals mitjanes són de 2.272. L'activitat turística se centra a l'estiu.
Teodòsia (grec antic:Θεοδοσία oΘευδοσία; enalà,Ardabda, 'de set déus') fou fundada com a colònia grega a laTàurida. Tot i que les fonts literàries no ho indiquen, sembla que fou, com totes les seves veïnes, una colònia jònia de pobladors originaris deMilet. Pel que fa a la data, les troballes arqueològiques són escasses, però les més antigues es remunten al segle vi aC.[2]
En les fonts literàries no és esmentada fins al390 aC, quan el seu port podia acollir cent naus; el seu comerç enfrontava a les tribus escites i sàrmates de les estepes. Va formar part delregne del Pont, i després delRegne del Bòsfor Cimmeri. Va entrar en decadència en qualque moment abans del segle ii dC, i en temps d'Arrià de Nicomèdia ja era abandonada, atès que l'esmenta com a ciutat deserta.[3] En el moment de lesgrans migracions (gots al segle iii,huns al segle iv,àvars el segle vi ibúlgars el segle vii) la ciutat ja era del tot abandonada. Tot i així, és esmentada perAmmià Marcel·lí[4] (segle iv), tot i que pot ser que es limiti a reproduir informacions d'un autor més antic.
A la meitat del segle vii va caure sota influència del kanat delskhàzars; les excavacions han revelat artefactes khàzars anterior al segle ix. A la meitat del segle viii altre cop els búlgars (onogurs) dominaven la regió.
La ciutat fou reconstruïda pels romans d'Orient el819, o si més no construïren una fortificació en el lloc de l'antiga Teodòsia. El nom, però, no es va mantenir, i aixíConstantí Porfirogènit (segle ix) l'anomenaCafa, nom amb què seria conegut a partir de llavors.[3] Cafa fou una vila fortificada d'importància menor durant quatre-cents anys, sota dependència de l'Imperi Romà d'Orient; elsmagiars (vers 825-900), elspetxenegs (vers 900-1070) i elscumans (vers 1070 fins a 1225 quan va passar al mongols i l'Horda d'Or) foren els següents veïns. El989 el govern romà d'Orient fou suplantat temporalment pels russos de Kiiv a Gòtia iQuerson, però aquest domini fou efímer i al segle x els romans d'Orient van recuperar la zona.
Després de la conquesta deConstantinoble pels llatins el1204, la ciutat va quedar sota sobirania de l'Imperi de Trebisonda i domini útil deVenècia fins al1261, passant llavors a l'Horda d'Or. En aquest temps els seljúcides deRum es van interessar perCrimea i van mantenir un actiu comerç. El1266 Gènova va comprar la ciutat a l'Horda d'Or (on era kan Mengu Timur); l'acord fou confirmat per Uran Timur, un príncep gengiskhànida net deJotxi, ancestre dels kans de Crimea, que governava la regió sota autoritat del kan de l'Horda d'Or; els genovesos la van emmurallar i van fundar diverses colònies a la rodalia; la van conservar fins al1296, quan va retornar a Venècia, que la va dominar fins al1307. Llavors fou conquerida pels mongols, fins que el1315 va passar als genovesos altre cop; sota el domini venecià i genovès va exercir el monopoli comercial a lamar Negra, sent el centre administratiu genovès de la zona que els genovesos anomenavenGazària. Fou un dels mercats d'esclaus més grans d'Europa. El governant portava el títol de cònsol; des del1316 fou el governador superior de totes les colònies genoveses a la costa de la mar Negra, incloentCèmbal iSoldaia a Crimea,Amastris iSamsunt a la costa nord d'Anatòlia,Licostomo iMaurocastro a la costa deMoldàvia, i, a partir del1332, Tana (Azov).
Castell de Feodòssia
La pesta negra europea va entrar a Europa per Cafa el1347; suposadament entre els mongols de l'Horda d'Or, sotaDjanibek, que van assetjar la ciutat el 1346, es va estendre l'epidèmia, i els cossos dels morts foren catapultats a la ciutat i llavors es va estendre als seus habitants; els que van fugir va portar l'epidèmia a Itàlia i a tot Europa. No obstant se suposa que les vies de contagi de Cafa no foren les úniques.[5] QuanIbn Battuta va visitar Kaffa era una nominal dependència del kanat de l'Horda d'Or segons el decret del kan Timur Kutlugh del1398.
La població el1420 s'estimava en 40.000 persones, amb molts italians, grecs i armenis.[6] Tafur la compara en grandària a Sevilla. Els sultans mamelucs d'Egipte hi tenien un agent per la importància del comerç d'esclaus per a Egipte on eren enviats els capturats alCaucas (els circassians); el kan de l'Horda d'Or hi tenia un "tudun" o funcionari encarregar de vetllar pels musulmans, i un funcionari de duanes que percebia les taxes. En els anys següents l'eclosió del kanat de Crimea, va iniciar les lluites entre tàtars i genovesos. El kanHacı I Giray (1428-1466) apareix el1433 i1434 lluitant contra els genovesos de Cafa. El15 de novembre de1453 el govern de laRepública de Gènova va cedir totes les seves possessions aGazària alBanco di San Giorgio.
El 1454 Hacı I Giray va fer un pacte amb el sultà otomàMehmet II que acabava de conquerirConstantinoble (1453), pel qual havia d'atacar Cafa i expulsar els genovesos amb suport de la flota otomana; va atacar la ciutat amb set mil homes per terra (14 de juliol de1454) però fou rebutjat i es va haver de conformar amb un tribut de 1.200 peces d'ord a l'any; després els genovesos van poder girar als caps tribals de Crimea contra Hacı I Giray que fou deposat el1456 i proclamat al seu lloc el seu fill Haydar Giray, si bé aquest als pocs mesos va haver de fugir i el seu pare va recuperar el poder. Potser escarmentat, en endavant va tenir bones relacions amb els genovesos.
Els otomans, dirigits perGefik Ahmad Paixà amb 300 vaixells, van capturar la ciutat el9 de juny de1475;[7] en turc i en tàtar fou coneguda amb el nom de Kefe. Les altres possessions genoveses van seguir poc després. Milers de cristians de les estepes van passar per Cafa per ser venuts com esclaus als països musulmans. SotaBaiazet II (1481-1512) es va constituir el sandjak de Cafa que fou governat pel príncep Mehmed i a la seva mort per Solimà, fill deSelim I. Aquest va passar algun temps a Cafa quan lluitava pel tron otomà. La ciutat estava dividida aleshores en tres parts: Kale-i Birun (Fortalesa Interior), Frenk Hisari (Castell dels Europeus) i Kale Alti (Fortalesa Inferior).
Els europeus (grecs, armenis, russos, jueus, circassians i altres) vivien al darrer i els musulmans als altres. La fortalesa fou reforçada a la segona meitat del segle xvii per la pressió de cosacs i russos. Cafa encara que era un sandjak, era tractat de vegades com eyalat i finalment fou erigida com a tal el1602 i ho va restar fins al1777. Estava administrat per unmal defertari, un intendent de duanes, un agha dels geníssers, undjebedji aghasi i untopdju aghasi; la flota permanent era de 5 vaixells; si elbeglerbegi (governador) estava absent era substituït per unmuhassil (no pas per undefterdar). Al segle xviii els turcs l'anomenaven la Petita Istanbul o Mig Istanbul, per la seva diversitat ètnica.
A la guerra russo-otomana de 1736-1739 un exèrcit rus es va acostar a la ciutat (maig de1736) però no la va atacar. El1768, en la guerra de 1768-1774, es va crear el comandament militar otomà de Cafa (seraskerlik) amb seu a la ciutat, sent substituït durant la guerra pelseraskerlik de Crimea, dirigit pelbeglerbegi de Cafa; el darrer beglerbegi fou Abaza Mehmed Pasha, nomenat el febrer de1771. Al final de la guerra Crimea i Cafa van quedar en mans dels russos. Llavors tenia 20.000 habitants, i els musulmans de Cafa havien emigrat cap a l'interior o a altres llocs de l'imperi.
Retornada a l'Imperi pel tractat de pau, els russos la van ocupar altre cop el1777 i la van conservar fins al 1779. Crimea i Cafa fou conquerida finalment per Rússia el1783. Llavors tenia uns 5000 habitants (813 cases de les quals 694 eren de turcs). La ciutat fou rebatejada el1802 com aFeodosiya, la versió russa del seu antic nom grec. El1823 encara no s'havia recuperar de les destrosses patides a la conquesta del 1783. Va arribar a deu mil habitants abans de la meitat del segle xix adquirint progressivament l'aspecte d'estació d'estiueig (uns 3.000 estiuejants hi arribaven cada any). El1897 la població tàtar era només de 3.200 persones sobre un total de 27.238 habitants.
El port de Feodòssia el 1914
El1917 va quedar sota control delConsell Nacional Tàtar de Crimea que va organitzar les milícies i va assolir el govern de facto el14 d'octubre de1917, proclamant unGovern Nacional Tàtar el desembre; el gener de1918 els bolxevics es van revoltar arreu i van agafar el control de Feodòssia i de tota Crimea proclamant el març de 1918 laRepública Soviètica de Tàurida quan ja els alemanys havien entrat a la península i havien ocupatOdessa el dia 13; els alemanys van ocupar Feodòssia l'abril, i els caps de la república soviètica van fugir el dia 21. Els alemanys van governar militarment Feodòssia fins al juny de1918 quan es va instal·lar el govern blanc de la regió (kray) de Crimea, dirigit pel general Sulkevich. Va durar fins a la derrota dels Imperis Centrals a la guerra el novembre de1918. Les forces d'ocupació es van retirar i el desembre va desembarcar un contingent aliat (principalment francès) que va ocupar Feodòssia i altres ciutats i va instal·lar un nou govern blanc, favorable als aliats (18 de desembre de1918) dirigit pel primer ministre Solomon Krym, amb Vladimir D. Nabokov (pare de l'escriptor rus americà V.V. Nabakov) com a ministre de Justícia. Aquest govern va durar poc temps, ja que al gener del1919 els bolxevics van iniciar una ofensiva a la península; els blancs van fugir aIstanbul i els bolxevics van proclamar l'abril de 1919 laRepública Soviètica de Crimea, que esdevingué el18 d'octubre de1921 la República Socialista Soviètica de Crimea i el10 de novembre de1921 laRepública Socialista Soviètica Autònoma de Crimea dins laRepública Federativa Socialista Soviètica Russa.
El1941 fou ocupada pels alemanys (tota Crimea entre 1941 i 1942) i la població jueva de la ciutat, que era de 3.248 persones, fou assassinada (novembre i desembre de 1941).[8] Els alemanys la van conservar fins al1944; el maig de 1944 els tàtars foren deportats a l'Àsia central i després van seguir el mateix camí els armenis, búlgars i grecs. El30 de juny de1945 la república fou dissolta i Feodòssia va passar a formar part de l'oblast de Crimea dins de Rússia. El19 de febrer de1954 Crimea i, per tant, Feodòssia, fou transferida aUcraïna.
Després d'un referèndum el20 de gener de1991 l'oblast fou transformat un altre cop enRepública Socialista Soviètica Autònoma de Crimea dins Ucraïna. El Soviet Suprem ucraïnès la va reconèixer. Al referèndum d'independència d'Ucraïna de l'1 de desembre de1991, la majoria dels habitants de Crimea van votar per la independència. El Parlament de Crimea va rebatejar el país com a República de Crimea i va proclamar la sobirania el5 de maig de1992 però el19 de maig va acceptar romandre dins Ucraïna si bé la seva autonomia fou ampliada el30 de juny de1992.
.jpg)
