| Tipus | filtració d'informació deWikiLeaks | ||
|---|---|---|---|
| Data | 28 novembre 2010 | ||
Filtració de documents diplomàtics dels Estats Units, tambéPapers del departament d'estat oCablegate, són els noms pels quals es coneix a la filtració massiva de documents interns delDepartament d'Estat dels Estats Units el28 de novembre de2010 realitzada perWikiLeaks.
La filtració i difusió per mitjà d'Internet va començar el28 de novembre de2010, moment en el qual el lloc web de filtracionsWikiLeaks i cinc grans diaris van començar a publicar, de manera parcial, documents confidencials que pertanyen a comunicacions internes entre el Departament d'Estat i les seves ambaixades repartides per tot el món. La filtració d'aquests missatges diplomàtics o cables va ser la tercera en una sèrie de filtracions de documents classificats d'organismes nord-americans realitzada per Wikileaks el 2010, al mes de juliol s'havien difós massivament documents relatius a la Guerra de l'Afganistan i a l'octubre es va repetir amb documents de la Guerra de l'Iraq.
Els primers 291 dels 251.287 documents (cables o comunicacions oficials entre el Departament d'Estat estatunidenc amb les seves ambaixades arreu del món) obtinguts per WikiLeaks van ser difosos el 28 de novembre per la mateixa web de l'organització i de manera simultània a una detallada cobertura de premsa dels diarisEl País (Espanya),[1][2][3]Le Monde (França),[4] el setmanari alemanyDer Spiegel (Alemanya),[5]The Guardian (Regne Unit)[6] iThe New York Times (Estats Units).[7][8][9] Del total de documents, 130.000 estaven sense classificar, uns 100.000 eren confidencials i 15.000 amb un alt nivell de secret en l'escala de classificació.[10] La premsa anglosaxona parla de l'United States diplomatic cables leak,Cable Gate oSecret US Embassy Cables.[11][12] Després de la primera publicació, WikiLeaks va anunciar que la resta de documents serien difosos íntegrament en diverses fases al llarg de les següents setmanes.[8]
Les filtracions de telegrames i documents, de caràcter no secret, confidencial i secrets, afecten un gran nombre de països, entre ells l'Argentina, Espanya,[13] Afganistan, Bòsnia Hercegovina, Brasil, Canadà, Mèxic, Xina, Alemanya, Índia, Iran, Israel, Itàlia, les dues Corees, Kuwait, Pakistan, Aràbia Saudita, Sèrbia i Kosovo, Síria, Turquia, Unió dels Emirats Àrabs Units, Regne Unit, Iemen.[14]
Les reaccions a la filtració massiva de documents va variar des de la condemna generalitzada dels governs occidentals, l'expressió d'interès per part dels analistes i periodistes pel contingut classificat i la seva repercussió en ladiplomàcia a la defensa WikiLeaks enfront de les crítiques sorgides. Entre les reaccions del mateix govern nord-americà, el Secretari de Premsa de la Casa Blanca,Robert Gibbs, va dir que «un govern obert i transparent és una cosa que elPresident considera molt important, però el robatori d'informació classificada i la seva difusió és un crim».[15]
El 29 de novembre de 2010, l'exsenadora d'Alaska i excandidata a vicepresidenta pel Partit Republicà,Sarah Palin, va demanar a la seva pàgina a Facebook al govern d'Obama que capturés a Assange, ja que ha de tenir la mateixa urgència que perseguirAl-Qaida i els líders talibans.[16] El 30 de novembre un dels presentadors la FOX,Bill O'Reilly, demanava l'execució dels membres de WikiLeaks i dels que filtren els documents.[17] L'alt càrrec del govern del Canadà, Tom Flanagan, assessor del primer ministre, en una entrevista a la BBC diu que Julian Assange hauria de ser assassinat.
Alguns exdiplomàtics espanyols,Máximo Cajal,Fernando Schwartz,Emilio Menéndez, celebren que surtin a la llum 250.000 documents secrets de la major potència del món creuen que només hi ha motius per celebrar la filtració.[18]
La secretaria d'estat nord-americana,Hillary Clinton va mostrar tant interès a conèixer la personalitat del matrimoni Kirchner (Cristina Kirchner iNéstor Kirchner) que en el cable 242.255 es demanen respostes sobre l'estat mental i lasalut de Cristina així com d'altres comportaments emocionals del matrimoni.[19]
El ministre de Defensa deBrasil, Nelson Jobim, va afirmar que el mandatari boliviàEvo Morales pateix un greu tumor prop del seu nas, segons una comunicació de l'Ambaixada dels Estats Units.[20]
Segons el cable 246071, espiescubans actuarien lliurement enVeneçuela i despatxaria ambHugo Chávez. A més altres nombrosos documents revelarien l'eficàcia dels serveis secrets cubans contra dissidents, la caiguda d'imatge dels EUA a Veneçuela, entre altres assumptes.[21]
Elscables de l'ambaixada nord-americana a Espanya haurien confirmat les pressions del llavors ambaixadorEduardo Aguirre i la conveniència del Govern deJosé Luis Rodríguez Zapatero (amb les figures delfiscal general de l'Estat,Cándido Conde-Pumpido i el fiscal en cap de l'Audiència Nacional,Javier Zaragoza) en l'ocultació de delictes i en la col·laboració amb les autoritats nord-americanes per impedir la investigació de l'assassinat deJosé Couso durant laInvasió de l'Iraq de 2003.[22][23][24]
