Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Ca l'Andal (Badalona)

Coord.:41° 27′ 16″ N, 2° 14′ 35″ E / 41.45446°N,2.24302°E /41.45446; 2.24302
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ca l'Andal
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasiaModifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popularModifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBufalà (Barcelonès)Modifica el valor a Wikidata
LlocIndependència / Nova CançóModifica el valor a Wikidata
Map
 41° 27′ 16″ N, 2° 14′ 35″ E / 41.45446°N,2.24302°E /41.45446; 2.24302
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC20536Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC13284Modifica el valor a Wikidata

Ca l'Andal (deformació d'Eudald) és unamasia del barri deBufalà, catalogada com abé cultural d'interès local.[1] Es troba a tocar de lariera de Canyet, actualment avinguda de Martí Pujol, i de l'antic camí que duia al veïnat dePomar.[2]

Història

[modifica]

Com d'altres masies, està edificada sobre un assentament agrícola romà,[1] i en aquest indret s'hi van trobar diversesàmfores devi.[3] A l'edat mitjana s'hi recollia eldelme que la parròquia deSanta Maria de Badalona recaptava en nom de lapabordia del mes de maig lacatedral de Barcelona,[2] habitualment en forma de productes agrícoles, que eren desats als cellers i magatzems de la masia.[4] Aquesta tasca la va deixar d'acomplir el 1686, quan es va acabar de construir larectoria nova al carrer de Dalt, anomenat també de la Mongia, a l'actual barri deDalt de la Vila. Aquesta construcció va substituir la casa delmera com a dependència rectoral ja que quedava a tocar de l'església, mentre que a finals desegle xvii Ca l'Andal quedava una mica retirat del nucli urbà.[4]

Va continuar essent un bé eclesiàstic fins a ladesamortització de Mendizabal (1836), i, per exemple, els graners van ser utilitzats per a representacions teatrals com elsEls Pastorets, ja que llavors a Badalona no hi havia un lloc adequat.[2] El 1841 va sersubhastada i adquirida pel químic i farmacèutic Eudald Comià i Font (1785-1848), originari deSant Martí d'Albars,[5] que la va convertir en la seva residència particular, i a partir d'aquest moment, va ser coneguda amb el nom actual.[2] Des del 1825, Comià i els seus socis havien instal·lat a Badalona la fàbrica de sulfats Casanova i Cia,[5] coneguda popularment com «el Vidriol», i que, casualment, estava situada a la mateixariera de Canyet, davant de Ca l'Andal.[cal citació]

A la mort de Comià, s'hi va traslladar a viure el seu gendre, el també farmacèutic i químicFrancesc Agell i Martí, que va encarregar-se també de la fàbrica i, a més, va seralcalde de Badalona entre 1848 i 1849. Després de traslladar la fàbrica fora de Badalona i de quedar-se vidu, vers 1879 es va vendre les propietats.[6]

La masia va ser dividida en diversos habitatges durant el segle xx, i van arribar a viure-hi fins a set famílies alhora.[7] Paral·lelament, a començaments del 1940 s'hi va bastir darrere un edifici industrial dedicat a foneria,[1][8]

El 1984, la masia va ser declarada com aBCIL.[1] El 1996, va ser tancada i va quedar sense ús, fins que el 2008, la va comprar l'Ajuntament de Badalona.[7]

Descripció

[modifica]

És un edifici de planta rectangular i trescrugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i teulada a quatre vessants.[1][2][9] Possiblement, les façanes van ser reformades al segle xviii, perquè a la dovella central de l'entrada principal hi ha gravada la data de1733.[9]

A l'interior, el mal estat de les bigues de fusta, afectades per tèrmits, va obligar a reforçar-las amb bigues de ferro.[1][2] L'antic celler és molt espaiós i tenia cups, botes i premsa, mentre que al graner es conservaven algunes sitges.[1][2]

Referències

[modifica]
  1. 1,01,11,21,31,41,51,6«Masia de Ca l'Andal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 2,02,12,22,32,42,52,6Lladó, Francesc;Padrós, Joan Antoni. «Masia de Ca l'Andal (Casa del Delme)». Pla de Protecció del Patrimoni. Ajuntament de Badalona, 1980.
  3. «Ca l'Andal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. 4,04,1Riera i Milà, Josep Maria «Una llar comunitària cristiana». Catalunya Cristiana, any VII, núm. 316, octubre 1985, pàg. 16-17. Arxivat de l'original el 2021-06-25.
  5. 5,05,1Palacio i Serra, 2020, p. 156.
  6. Palacio i Serra, 2020, p. 142.
  7. 7,07,1López Cucarella, Montse «Lucha vecinal para recuperar Ca l'Andal, una masía histórica de Badalona abandonada desde 1996». La Vanguardia, 06-01-2017.
  8. Vázquez, Ángela «Enderroquen la foneria de Ca l'Andal». Diari de Badalona, 23-02-2020.
  9. 9,09,1«Ca l'Andal». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Ca l'Andal
  • «Ca l'Andal». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ca_l%27Andal_(Badalona)&oldid=35450612»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp