| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Masia | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bufalà (Barcelonès) | |||
| Lloc | Independència / Nova Cançó | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 20536 | |||
| Id. IPAPC | 13284 | |||
Ca l'Andal (deformació d'Eudald) és unamasia del barri deBufalà, catalogada com abé cultural d'interès local.[1] Es troba a tocar de lariera de Canyet, actualment avinguda de Martí Pujol, i de l'antic camí que duia al veïnat dePomar.[2]
Com d'altres masies, està edificada sobre un assentament agrícola romà,[1] i en aquest indret s'hi van trobar diversesàmfores devi.[3] A l'edat mitjana s'hi recollia eldelme que la parròquia deSanta Maria de Badalona recaptava en nom de lapabordia del mes de maig lacatedral de Barcelona,[2] habitualment en forma de productes agrícoles, que eren desats als cellers i magatzems de la masia.[4] Aquesta tasca la va deixar d'acomplir el 1686, quan es va acabar de construir larectoria nova al carrer de Dalt, anomenat també de la Mongia, a l'actual barri deDalt de la Vila. Aquesta construcció va substituir la casa delmera com a dependència rectoral ja que quedava a tocar de l'església, mentre que a finals desegle xvii Ca l'Andal quedava una mica retirat del nucli urbà.[4]
Va continuar essent un bé eclesiàstic fins a ladesamortització de Mendizabal (1836), i, per exemple, els graners van ser utilitzats per a representacions teatrals com elsEls Pastorets, ja que llavors a Badalona no hi havia un lloc adequat.[2] El 1841 va sersubhastada i adquirida pel químic i farmacèutic Eudald Comià i Font (1785-1848), originari deSant Martí d'Albars,[5] que la va convertir en la seva residència particular, i a partir d'aquest moment, va ser coneguda amb el nom actual.[2] Des del 1825, Comià i els seus socis havien instal·lat a Badalona la fàbrica de sulfats Casanova i Cia,[5] coneguda popularment com «el Vidriol», i que, casualment, estava situada a la mateixariera de Canyet, davant de Ca l'Andal.[cal citació]
A la mort de Comià, s'hi va traslladar a viure el seu gendre, el també farmacèutic i químicFrancesc Agell i Martí, que va encarregar-se també de la fàbrica i, a més, va seralcalde de Badalona entre 1848 i 1849. Després de traslladar la fàbrica fora de Badalona i de quedar-se vidu, vers 1879 es va vendre les propietats.[6]
La masia va ser dividida en diversos habitatges durant el segle xx, i van arribar a viure-hi fins a set famílies alhora.[7] Paral·lelament, a començaments del 1940 s'hi va bastir darrere un edifici industrial dedicat a foneria,[1][8]
El 1984, la masia va ser declarada com aBCIL.[1] El 1996, va ser tancada i va quedar sense ús, fins que el 2008, la va comprar l'Ajuntament de Badalona.[7]
És un edifici de planta rectangular i trescrugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i teulada a quatre vessants.[1][2][9] Possiblement, les façanes van ser reformades al segle xviii, perquè a la dovella central de l'entrada principal hi ha gravada la data de1733.[9]
A l'interior, el mal estat de les bigues de fusta, afectades per tèrmits, va obligar a reforçar-las amb bigues de ferro.[1][2] L'antic celler és molt espaiós i tenia cups, botes i premsa, mentre que al graner es conservaven algunes sitges.[1][2]