CW del Lleó (CW Leonis) és el nom de l'estel de carboni més conegut i estudiat. Es troba a laconstel·lació del Lleó.[6] Encara que visualment és un estel molt tènue, és, després d'Eta Carinae, l'objecte extrasolar més brillant del cel enlongitud d'ona de 10μm, ja que emet la major part de la sevaenergia com aradiació infraroja.[7] Es troba aproximadament a 490 anys llum delsistema solar.[8]
De tipus espectral C9.5e o CV7, CW del Lleó mostra una relació entre els continguts decarboni ioxigen d'1,4.[6][8] Té unatemperatura superficial de tan sols 1.915K i és unasupergegant el radi de la qual és 826 vegades més gran que elradi solar.[9] La seva lluminositatbolomètrica és 17.000 major que lalluminositat solar.[8]
Com altres estels semblants, CW del Lleóperd massa estel·lar a un fort ritme; cada any perd l'equivalent a 3,3 × 10-5masses solars.[8] S'hi troba embolcallada per una closca de gas i pols formada per material arrossegat pelvent estel·lar. En la closca s'han detectat, entre altres elements,carboni,nitrogen,oxigen,silici,ferro[10] i tambéaigua.[11] Hom pensa que és un rar cas denebulosa protoplanetària, un sistema en una primera fase d'evolució cap a una nebulosa planetària.[12] En el transcurs dels propers 10.000 - 30.000 anys, CW Leonis morirà deixant després una nebulosa planetària i unanana blanca.[13]
Com aestel variable, CW del Lleó és unavariable Mira amb un període de 630 dies la lluentor de la qual varia entremagnitud aparent +10,96 i +14,8.[14]
- ↑Sun Kwok «Classification and Identification of IRAS Sources with Low-Resolution Spectra». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 10-1997, pàg. 557-584.DOI:10.1086/313038.
- ↑Afirmat a:Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑Ronald Drimmel «Evidence for orbital motion of CW Leonis from ground-based astrometry» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2017, pàg. 1–5.DOI:10.1093/MNRASL/SLX082.
- ↑4,04,1Karl Martin Menten «The Evolving Radio Photospheres of Long-period Variable Stars». Astronomical Journal, 1, 18-06-2018, pàg. 15.DOI:10.3847/1538-3881/AAC491.
- ↑5,05,1Laurent Cambrésy «HYPERLEDA. I. Identification and designation of galaxies» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 25-11-2003, pàg. 45–55.DOI:10.1051/0004-6361:20031411.
- ↑6,06,1«CW Leo -- Variable Star of Mira Cet type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑CW Leonis. The Internet Encyclopedia of Science
- ↑8,08,18,28,3Bergeat, J.; Chevallier, L. «The mass loss of C-rich giants». Astronomy and Astrophysics, 429, 2005. pp. 235-246.
- ↑de Beck, E.; Decin, L.; de Koter, A.; Justtanont, K.; Verhoelst, T.; Kemper, F.; Menten, K. M. «Probing the mass-loss history of AGB and red supergiant stars from CO rotational line profiles. II. CO line survey of evolved stars: derivation of mass-loss rate formulae». Astronomy and Astrophysics, 523, 2010. A18.
- ↑IRC +10216. University of Sydney
- ↑Water Found Around Nearby Star CW Leonis (APOD,NASA)
- ↑IRC +10216 (Catalogue of Galactic Planetary Nebulae)
- ↑CW Leonis. Jumk.de/astronomie
- ↑CW Leonis (General Catalogue of Variable Stars)
.svg)
.jpg)
