(es)Confederación Española de Derechas Autónomas.  | |||||
| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | conservadorisme antiliberalisme dreta cristiana nacionalisme espanyol | ||||
| Religió | Església Catòlica | ||||
| Alineació política | dreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 4 març 1933 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 19 abril 1937 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | José María Gil-Robles y Quiñones(1933–1937) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
LaConfederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (encastellà:Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el4 de març de1933. Es va gestar durant el bienni progressista de laSegona República Espanyola, i arribarà al Govern en el període de 1933-1935, durant l'anomenat bienni conservador o bienni negre. El seu principal inspirador va serÁngel Herrera Oria fundador i director del diariEl Debate. Un altre dels seus fundadors i que posteriorment va dirigir la Confederació, va serJosé María Gil-Robles y Quiñones. La CEDA fou el gran partit de masses de la dreta espanyola en el marc de laII República. Des del moment mateix de la seva constitució es presenta com l'alternativa de dretes i d'ordre al govern "socialitzant" i a la República en general.
Herrera Oria encapçalava l'organització catòlica de caràcter socialAcció Catòlica. En 1931 va aconseguir aglutinar entorn d'El Debate un grup de catòlics interessats a defensar els seus principis religiosos en el marc de la República, arribant a formar el partitAcció Nacional, fundat el29 d'abril de1931, quinze dies després de proclamar-se laII República; després passà a serAcció Popular, el partit més important de la coalició.
L'intent de cop d'estat d'agost de 1932 conegut comla Sanjurjada aconsellava als dirigents d'Acció Popular deslligar-se dels altres grups de dreta i d'aquesta manera accentuar la seva independència, ja que proclamava que per aconseguir el poder només empraria el camí de la legalitat. Quan Gil Robles defensa aEl Debate el deure d'acatament molts monàrquics abandonen el grup, destacantEsteban de Bilbao Eguía,Antonio Goicoechea iJosé María Albiñana.[1]
El5 de gener de1933 Gil Robles esbossà el programa i la tàctica del partit, concretant les condicions per ingressar en la confederació dretana projectada.[2]
Acció Popular va creure arribat el moment de convertir-se en el partit nacional aglutinant diverses organitzacions dretanes, els següents partits regionals:
| 'Programa de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (Gener de 1933) 1º Acatament del Poder constituït, segons l'ensenyament de l'Església.- |
La idea de formar una confederació va ser patrocinada perLluís Lúcia i Lúcia qui com a cap deDreta Regional Valenciana va exposar amb reiteració normes i camins que van fructificar al Congrés celebrat a Madrid entre els dies27 de febrer i2 de març, on hi acudiren més de 400 delegats, que representaven a 735.000 cotitzants.[3]
El factor comú a aquests partits era el seu especial interès per les qüestions clericals i la seva repulsa a les reformes que en aquestes qüestions es van fer paleses en la primera legislatura de la República: El laïcisme de l'Estat amb la divisió de poders Església i Estat, la reforma de l'ensenyament que prohibia els símbols religiosos a les escoles i altres qüestions menors de caràcterclerical, però que assumien com a especialment importants. Van ser especialment sensibles als desordres públics que van acabar amb lacrema d'esglésies i convents. La CEDA va aconseguir ser el partit més important de la dreta, arribant a comptar amb prop de 700.000 afiliats. Aquesta penetració en la societat, que la va convertir en un partit de masses, la va aconseguir utilitzant principalment organitzacions catòliques.[4]
José María Gil-Robles y Quiñones, que ja era el líder parlamentari, primer d'Acció Nacional i després d'Acció Popular, va passar a ser el líder de la CEDA. Va visitar l'Alemanya nazi interessant-se pels mitjans de propaganda política utilitzada pels nazis i va estar present almíting de Nuremberg.
La Confederació era un partit d'ideologia clerical conservadora, partidària d'unEstat corporatiu, per la qual cosa per a alguns historiadors es podia assimilar a laDemocràcia Cristiana, però altres l'han qualificada d'inspiraciófeixista, molt especialment en el que fa referència a la seva organització juvenil, lesJoventuts d'Acció Popular (JAP). Ells situaven com el seu model alPartit conservador anglès; si bé mostraven al parlament espanyol un clar suport als règims feixistes d'Alemanya iItàlia. La CEDA seguia el corrent d'opinió, ja manifestat dins d'Acció Popular, partidari d'acceptar les institucions republicanes, malgrat la procedència monàrquica de molts dels seus membres, per a la defensa,des de dins, dels seus interessos socials i econòmics. Resumia el seu programa en el lema "Religió, Família, Pàtria, Ordre, Jerarquia i Propietat".
Per a leseleccions del19 de novembre de1933 va formar coalició amb diversos partits, com el monàrquicRenovación Española (també provinent d'Acció Catòlica), amb la finalitat d'aprofitar els avantatges que la llei electoral atorgava a la majoria, obtenint 115 actes de diputat convertint-se en la primera força política al Parlament, però sense la força necessària per formar govern, per la qual cosa al principi es va limitar a condicionar la política del govern format perLerroux. A aquest període, alguns historiadors l'anomenenBienni Negre perquè van seranys reaccionaris i marcats pel feixisme.[5][6] També apareixen a la historiografia altres denominacions com: "Bienni Radical-Cedista"[7] i "Bienni Rectificador".[8]
L'anul·lació, per part del govern Lerroux, de les reformes empreses en la primera legislatura i la constitució d'un nou govern, que incorporava tres ministres de la CEDA, l'octubre de1934, van ser respostes amb una revolta de sectors d'esquerra (el que es va anomenarRevolució d'octubre de 1934).
Leseleccions del16 de febrer de1936 van donar la victòria a l'aliança d'esquerres delFront Popular, encara que per partits individuals, la CEDA va seguir sent el partit més votat. Com a partit més votat, la CEDA desitjava formar govern, la qual cosa hagués donat certa estabilitat si s'hagués unit amb el partit republicà, aglutinant al govern totes les ideologies de la societat, tant de dretes com d'esquerres, peròManuel Azaña es va negar rotundament a formar govern amb la dreta i trencar l'aliança d'esquerres.[9] Des d'aleshores, la CEDA, i principalment el seu líder Gil-Robles, maniobraren perquè es decretés la llei marcial i s'anul·lessin les garanties constitucionals per tal d'impedir que el Front Popular prengués possessió del govern.[10]
En un clima de violència generalitzada, membres de la CEDA van estar en contacte amb un grup de generals, entre ellsMola,Franco, Goded..., conspirant per propiciar elcop d'estat que es materialitzaria el 17 de juliol.[10] El parcial fracàs d'aquest va desembocar en laGuerra Civil. En el bàndolnacional, van ser dissolts tots els partits polítics el1937, integrant-se molts dels seus militants i dirigents aFalange Española (posteriormentMovimiento Nacional), com és el cas del dirigent cedistaRamón Serrano Súñer.
En els primers dies de la Guerra destacats membres de la CEDA (Federico Salmón,Dimas de Madariaga,Ricardo Cortés Villasana,Juan Bautista Guerra García,Antonio Bermúdez Cañete,Romualdo Alvargonzález…) van ser executats pelbàndol republicà, provocant la definitiva inclinació de molts dels seus membres a les files delsrevoltats.
| Partits representats alCongrés dels Diputats (350) | .svg) | |
|---|---|---|
| Partits representats alSenat d'Espanya (265) | ||
| Partits representats alsParlaments autonòmics | ||
| Partits representats alParlament Europeu (61) |
| |
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts |
| |
