Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialmentLuci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del161 -31 de desembre del192) fou unemperador romà de ladinastia Antonina que va governar del180 fins al192. És sovint considerat un dels pitjors emperadors romans, de la dimensió deNeró iCalígula, amb els quals, a causa de la seva inestabilitat i els seus freqüents excessos, se sol agrupar sota el nom dels «emperadors folls». El seu ascens al tron va posar punt final a l'era dels cinc bons emperadors.
Còmmode era el fill del popularMarc Aureli. Tenia un germà bessó, Antoní, que va morir quan tenia quatre anys, i una germana,Ànnia Lucil·la, que es va veure implicada en conspiracions per treure'l del tron. Es va casar ambCrispina.
Va esdevenir coemperador del seu pare el177, i quan es va convertir en emperador de propi dret el180, seguint la mort del seu pare, al començament es va interpretar com quelcom positiu per la gent de l'imperi, tot i que no comptava amb les simpaties delSenat, hostil a la successió dinàstica i a la pau forçosa proposada per l'emperador.
Malgrat l'esperança general, comparat amb el regnat pròsper i la personalitat generosa i magnànima del seu pare, Còmmode va resultar ser tot el contrari, amb l'única excepció que va aturar lapersecució dels cristians iniciada per Marc Aureli. Còmmode, havent estat criat en el món militar, posseïa una preparació immillorable al camp de batalla, però malauradament la seva intenció no era governar amb saviesa el seu imperi, sinó la de gaudir d'una vida de privilegi i luxe. Còmmode se sol considerar un home boig, i sembla cert que es donava a excessos. Va començar el seu regnat fent un tractat de pau poc favorable amb la tribu germànica delsmarcomans, que havien estat en guerra contra el seu pare, i així va perdre els territoris que ell havia conquerit. Còmmode més endavant participaria en guerres contra elsgermànics, sovint amb resultats parcialment victoriosos, però que ell informava al Senat com si es tractés de veritables victòries.
Còmmode estava extremadament orgullós de la seva forma física, i menystenia les inclinacions mésfilosòfiques del seu progenitor. Va ordenar que es fessin moltes estàtues d'ell mateix, vestit d'Hèrcules, amb pells delleó i un garrot. Tenia la ferma convicció que era lareencarnació d'aquest heroi, i sovint simulava les seves gestes baixant a l'arena per lluitar amb animals salvatges.Cassi Dió i els escriptors de laHistoria Augusta digueren d'ell que era un gran arquer, i que podia arrancar el cap d'unestruç al galop, o matar unapantera mentre atacava una víctima a l'arena.
L'emperador també era un apassionat del combat degladiadors, cosa que va dur prou lluny per a baixar a l'amfiteatre vestit de gladiador, fet escandalós per als romans, que consideraven els gladiadors l'escòria de la societat. Còmmode sempre guanyava els seus oponents, ja que tots es rendien a l'emperador. Aquestes lluites públiques no acabaven en la mort del derrotat, però l'emperador sí que matava en privat els gladiadors amb els quals practicava. Per cada aparició que feia a l'arena, cobrava un milió desestercis a la ciutat deRoma, i això es va convertir en un problema per a l'economia de la ciutat.
Havia estat molt preparat per a la successió, però havent nascut en la riquesa, el treball li era aliè i preferia passar el temps amb el seuharem d'uns 300 homes i dones a tenir cura dels afers d'estat. Va posar parents i gent pròxima a ell en els càrrecs d'administració de l'imperi, i ell s'enduia part dels diners que robaven. Va vendre els seus deures com a emperador a un conseller privat anomenatCleandre que va estendre lacorrupció fins a límits desconeguts. Nombrosos acadèmics de l'antiguitat parlen també d'unarelació incestuosa amb la seva germana Lucil·la.
El191 part de la ciutat de Roma va patir un incendi, i Còmmode no va perdre l'oportunitat de tornar a fundar la ciutat en el seu propi honor, reanomenant-laColonia Commodiana.[1] Els mesos del calendari també van patir un canvi de nom en el seu honor (Lucius, Aelius, Aurelius, Commodus, Augustus, Herculeus, Romanus,Exsuperatorius, Amazonius, Invictus, Felix, Pius) i el Senat va prendre el nou nom deSenat Afortunat Commodià. L'exèrcit, seguint aquesta línia, va esdevenirExèrcit Commodià. Còmmode intentà refundar lareligió a l'antiga Roma.[1]
Un any més tard, l'esclauNarcís va estrangular Còmmode en el seu bany, per ordre d'un grup de conspiradors encapçalats pel prefecte Laetus, amb la complicitat de l'amant de l'emperador, la seva cosinaMàrcia. El dia anterior havia planejat la seva marxa cap al Senat vestit de gladiador per prendre el càrrec de cònsol. Un cop mort, el Senat va aprovar ladamnatio memoriae de la seva persona i va restaurar el nom de Roma i el de les seves institucions. Malgrat la mala propaganda que se n'havia fet els anys posteriors, el195 l'emperadorSeptimi Sever intentà guanyar el favor de la família de Marc Aureli, va restaurar la memòria de Còmmode i va fer que el Senat el divinitzés.
Se sol dir que el regnat de Còmmode va marcar l'inici del declivi de l'imperi: la corrupció omnipresent com a resultat de la venda dels alts càrrecs a personatges incompetents va ser molt perjudicial per l'economia romana, i a més va causar el caos derivat del canvi de mans d'aquests càrrecs. Per si no fos prou, la seva passió pel combat costava prop d'un milió de sestercis a l'urbs cada cop que sortia a lluitar (un pot de coure usat valia 65 sestercis).
Es van produir diverses rebel·lions a províncies, es va descuidar la guarda de les fronteres i van declinar les finances. Una de les rebel·lions provincials va tenir lloc a laTarraconense quan un desertor de l'exèrcit anomenatMatern va formar una banda armada que va anar engrossint les seves files i es va convertir en un exèrcit rebel, que actuava aHispània i lesGàl·lies assetjant diverses ciutats (s'ignora quines). Matern va arribar a planejar un atac a Roma i assassinar Còmmode (pla que es va impedir), però finalment va ser derrotat. No se saben les causes de la rebel·lió de Matern (ni del seu èxit) ni l'àmbit geogràfic que es va desenvolupar la rebel·lió. Del mateix Matern tampoc es coneix el seu origen.
