La transformació del nom familiar Cèsar en un qualificatiu imperial pot ser vagament traçada a partir de l'any69 (l'anomenatany dels quatre emperadors). Ja a principis delsegle ii, l'autor llatíSuetoni va escriure les "Vides dels dotze cèsars" (De vita Caesarum), en les quals descriu les biografies de Gai Juli Cèsar i els onze primers emperadors romans (fins aDomicià).
Cèsar significava originalment "bell", la qual cosa suggereix que elsIulii Caesares, una branca específica de lagenspatrícia Júlia, fossin coneguts per tenir una abundant cabellera (no obstant això, donat el sentit de l'humor romà, també va poder significar que més aviat fossin propensos a quedar-se calbs, problema que patia, sens dubte, el membre més il·lustre de la família, Juli Cèsar).
El primer emperador,Cèsar August, va dur aquest nom com un símbol de poder. El seu nom de naixença eraGaius Octavius, sent adoptat de manera pòstuma per Cèsar en el seutestament, de manera que, segons les convencions romanes, va passar a anomenar-seGaius Iulius Caesar Octavianus (Gai Juli Cèsar Octavià, habitualment conegut com a "Octavi" o "Octavi August" durant el transcurs de la seva vida).
Per raons polítiques, Octavi va voler remarcar la seva relació amb Juli Cèsar (ja que no era fill natural seu, sinó simplement adoptat) al fer-se anomenar simplement "Cèsar Emperador" (nom al qual elSenat Romà va agregar honoríficament el títolAugustus -"Majestuós" o "Venerable"-, l'any26 aC), sense ostentar cap altre element del seu nom complet.
El successor de l'emperador Octavi, el seu fillastreTiberi, també va usar el nom de Cèsar com a títol. El seu nom de naixença eraTiberius Claudius Nero (Tiberi Claudi Neró), sent adoptat per Octavi el26 de juny de l'any4 com aTiberius Iulius Caesar. D'aquesta forma es va establir un precedent: l'emperador designava el seu successor en adoptar-lo i atorgant-li el nom de "Cèsar". El títol fou mantingut en l'Imperi Romà d'Orient fins a la seva caiguda.
Kaysar fou el títol i dom donat pelsàrabs als emperadors romans i després alsemperadors romans d'Orient, equivalent del llatí Cèsar. Els àrabs preislàmics van adquirir aquest nom de l'arameu.[2]Diversos caps àrabs van regnar sota l'imperi romà. El244 un àrab de l'Hauran va regnar cinc anys com Darens Julius Philippus. Alsegle vi, sota els romans d'Orient, elsgassànides van substituir alsBanu Salih com aliats romans d'Orient i el filarca gassànida va rebre el títol depatrici (bitrik) i corona de vassall de l'emperador o Kaysar. Amb l'adveniment de l'islam, els "Kaysar" van representar l'enemic i l'infidel.
En temps més recentskaiser itsar són títols que ressemblen aquest títol.
