Els càncers poden afectar gent de totes les edats, fins i tot elsfetus, però en la majoria de tipus de càncer, el risc augmenta amb l'edat.[1] El càncer provoca aproximadament una de cada sisdefuncions.[2] Segons la Societat Americana del Càncer, 7,6 milions de persones moriren de càncer arreu del món durant l'any 2007.[3] El càncer pot afectar tots els animals.
Les anormalitats genètiques que es donen en el càncer afecten típicament dues classes generals de gens. Elsoncogens promotors del càncer solen estar activats en les cèl·lules canceroses, donant-los noves propietats com per exemple un creixement i una divisió hiperactius, una protecció contra lamort cel·lular programada, una pèrdua del respecte pels límits normals entre teixits i la capacitat d'establir-se en medis tissulars diversos. Elsgens supressors tumorals estan mutats a les cèl·lules canceroses, provocant la pèrdua de funcions normals en aquestes cèl·lules, com ara una replicació d'ADN adequada, el control delcicle cel·lular, l'orientació i l'adhesió dins dels teixits i la interacció amb les cèl·lules protectores delsistema immunitari. Entre ells destaquen els gens Ras,[6]TP53 i Rb.[7]
El diagnòstic sol requerir una examinacióhistològica d'un espècimen debiòpsia de teixit per part d'unpatòleg, tot i que els primers indicis d'una malignitat poden sersímptomes o anormalitats a lesradiografies. La majoria de càncers es poden tractar, i alguns es poden curar, segons el tipus, ubicació i l'estadi. Una vegada diagnosticat, el càncer se sol tractar amb una combinació decirurgia,quimioteràpia iradioteràpia. A mesura que es desenvolupa la recerca, els tractaments es van tornant més específics per les diferents varietats de càncer. Hi ha hagut avenços significatius en el desenvolupament demedicaments deteràpia dirigida que actuen específicament sobre anormalitats moleculars detectables en certs tumors, i que minimitzen els danys a les cèl·lules normals.[10] Elpronòstic dels pacients de càncer depèn principalment del tipus de càncer, així com l'estadi, o avenç, de la malaltia. A més, el grauhistopatològic del càncer i la presència demarcadors moleculars específics també poden resultat útils per establir un pronòstic, així com per determinar els tractaments individuals.
Els càncers es classifiquen segons eltipus de cèl·lula que més s'assembla al tumor i, per tant, el teixit que se suposa que ha originat el tumor. Això es relaciona amb la histologia i la ubicació, respectivament. Alguns exemples de categories generals són:
Tumor blàstic oblastoma: un tumor (generalment maligne) que s'assembla al teixit immadur o embrionari. Molts d'aquests tumors són especialment comuns en els infants i alguns tenen el seu origen en mutacions algen supressor de tumorsp53.[13][14]
Els tumors malignes (càncers) solen ser anomenats utilitzant els sufixos-carcinoma,-sarcoma o-blastoma, i utilitzant el nomllatí ogrec de l'òrgan d'origen com a arrel.[15] Per exemple, un càncer delfetge rep el nom d'hepatocarcinoma;[16] un càncer de les cèl·lules del teixit adipós és unliposarcoma. Pels càncers més comuns, s'utilitza el nom encatalà. Per exemple, el tipus més comú decàncer de pit és anomenat carcinoma ductal del pit o carcinoma ductal mamari. Aquí, l'adjectiu "ductal" es refereix a l'aspecte que presenta el càncer almicroscopi, que és similar als ductes mamaris normals.
Elstumors benignes (els que no són càncers) són anomenats utilitzant el sufix-oma i el nom de l'òrgan com a arrel. Per exemple, un tumor benigne del múscul llis de l'úter rep el nom deleiomioma[17] (el nom comú d'aquest tumor freqüent és "fibroide")[18] ì un dermatofibroma és una lesió proliferativafibrósa cutània que molt escasses vegades es malignitza.[19] Malauradament, alguns càncers també utilitzen el sufix -oma, com per exemple elsmelanomes i elsseminomes. Hi ha altres excepcions a aquestes regles sobre els sufixos. Per exemple: elnevus (un tumor benigne delsmelanòcits, lamola hidatiforme (tumor benigne de les cèl·lulesplacentàries) o la leucèmia (un càncer delslimfòcits o dels seus precursors en elmoll d'os).
Les cèl·lulestumorals tenen una morfologia alterada que depèn de la diferenciació i de l'anaplàsia.La diferenciació cel·lular d'un tumor és el grau en el que les cèl·lules parenquimatoses es pareixen a les cèl·lules normals de les que procedeixen, tant morfològicament com funcional. Generalment els tumors benignes estan ben diferenciats i els càncers varien des de ben diferenciats a indiferenciats.L'anaplàsia és l'absència de diferenciació que comporta a una falta d'especialització o de funció cel·lular i generalment com més anaplàsic sigui un càncer més alta és la seua velocitat de creixement.
El creixent tumoral o la proliferació de cèl·lules tumorals té les següents característiques:
Accelerat, per un augment de ladivisió cel·lular que fa que les cèl·lules tumorals es troben en continucicle cel·lular amb un excés de proliferació cel·lular.
Descontrolat, a causa del fet que no es deixa influir pelsfactors de creixement ni altres estímuls externs.
Autònom: La divisió cel·lular és independent i no està coordinada amb la resta de cèl·lules del seu entorn.
Escapa alsistema immunitari que reconeix a les cèl·lules tumorals com a pròpies.
Inhibició dels processos de mort: Les cèl·lules tumorals mai no entren enapoptosi[24] o mort cel·lular programada.
La invasió és la capacitat que tenen les cèl·lules tumorals d'infiltrar-se o penetrar en els teixits normals i en els vasos sanguinis i amb freqüència -no en tots els casos- produirmetàstasis.[25] La invasió no és deguda solament a la pressió del creixement tumoral, sinó a característiques fenotípiques que adquireixen les cèl·lules canceroses. Els pilars sobre els que es basa la invasió són:
Angiogènesi o neovascularització: És la capacitat de formar nous vasos sanguinis mitjançant la secreció de factors de creixement com elfactor de creixement de l'endoteli vascular (FCEV). Els nous vasos són indispensables per a la nutrició de les cèl·lules tumorals i per a poder metastatitzar.[26][27]
Proteòlisi: És la destrucció de la membrana basal i de la matriu cel·lular mitjançant la secreció d'enzims, com les col·lagenases, que destrueixen elcol·lagen i així poder obrir-se camí entre aquestes estructures.
Mobilitat: És la migració o locomoció de les cèl·lules malignes a través de la matriu cel·lular per a arribar a un vas sanguini o limfàtic, intravasar-se, ser transportades pel corrent sanguini fins a capil·lars distants, extravasar-se i migrar una certa distància per iniciar la formació d'una nova colònia (metàstasi).
Lametàstasi és la disseminació a òrgans distants del tumor primari maligne.[29][30][31] Succeeix generalment per via sanguínia o limfàtica. Un carcinoma molt freqüent que gairebé mai metastatitza (tan sols el 0,0028-0,55% de tots els casos ho fa) és el decèl·lules basals,[32] sent el cap i el coll les zones on les seves metàstasis apareixen més sovint.[33]
El càncer és una malaltia genètica produïda per lamutació de determinatsgens en unacèl·lula determinada i que adquireix les característiques del càncer.[36] Aquests gens pertanyen a tres categories principals:[37]
Oncògens: Són gens mutats que procedeixen d'altres anomenatsprotooncògens[38] encarregats de la regulació del creixement cel·lular.[39]
Gens supressors tumorals: Són els encarregats de detenir la divisió cel·lular i de provocar l'apoptosi.[40] Quan aquests gens muten la cèl·lula es divideix sense control.[41]
Gens de reparació de l'ADN: Quan el sistema de reparació és defectuós com a resultat d'una mutació adquirida o heretada, la taxa d'acumulació de mutacions en elgenoma s'eleva a mesura que es produeixen divisions cel·lulars. Segons el grau en què aquestes mutacions afecten els oncògens i als gens supressors tumorals, augmentarà la probabilitat de patir neoplàsies malignes.[42]
Els càncers s'originen a partir d'una cèl·lula única després de múltiples mutacions (de cinc a deu) en elgenotip perquè es transforme en unfenotip maligne en el transcurs de diversos anys, donant lloc a un clon de cèl·lules que és el tumor.[43]
La nomenclatura oncològica es basa en el component parenquimatós. Segons el comportament dels tumors:
Carcinoma de laringe
Carcinomes: S'originen a l'epiteli que és el recobriment de les cèl·lules del seu òrgan. Els carcinomes constitueixen el tipus més comú de càncer. Llocs comuns de carcinomes són lapell, laboca, elpulmó, lamama, l'estómac, elcòlon i l'úter.
Limfomes. Sorgeixen en línia limfocítica (És a dir, afectant elslimfòcits) o qualsevol progenitor comú; o que afecten altres línies cel·lulars com les de les cèl·lules presentadores d'antígens (CPA), diversos tipus demacròfags, o qualsevol progenitor comú.[53]
Blastomes: Derivats de cèl·lules "precursores" immadures o teixit embrionari. Els blastomes són generalment, però no sempre, més freqüents en nens que en adults més grans.
El diagnòstic del càncer es basa indispensablement en la pressa d'unabiòpsia del tumor per tal de fer un estudi histològic amb el seu grau de diferenciació i d'invasió, i per un estudi molecular per a determinar els seus marcadors biològics i genètics. Cap diagnòstic de càncer és vàlid si no està basat en l'estudi d'una biòpsia i, per tant, el personal mèdic farà tot els esforços per aconseguir una mostra de teixit vàlida per a confirmar el diagnòstic de càncer davant la persistència de la sospita clínica. Labiòpsia líquida o biòpsia de fluid, és una tècnica de diagnòstic i seguiment del càncer menys invasiva que la biòpsia convencional. Consisteix en unaanàlisi de sang que permet confirmar o descartar la presència de cèl·lules canceroses a la sang i, si es troben en ella, analitzar l'ADN de les mateixes per personalitzar o adaptar el tractament oportú.[55] La pràctica regular d'aquest procediment pot ser emprada per monitorar l'evolució dels pacients amb risc de recidiva.[56]
Determina l'extensió de la malaltia cancerosa basada en el concepte de què el càncer s'estén espacialment en el cos en tres nivells que són el local, regional i a distància. Existeixen dos tipus d'estadificció que són:
L'estadificació del cànceranatomopatològica o quirúrgica que consisteix en l'anàlisi histològica de tots els teixits extirpats durant la cirurgia, que pot tenir lloc durant l'extirpació definitiva del tumor primitiu o com un procediment a part de l'estadiatge clínic.
Es basa en tres pilars bàsics:cirurgia,quimioteràpia iradioteràpia. Existeix una quarta via anomenada teràpia biològica que inclou l'hormonoteràpia,immunoteràpia, i novesdianes terapèutiques nocitotòxiques. El tractament del càncer és multidisciplinari on la cooperació entre els diferents professionals que intervenen (cirurgians, oncòlegs mèdics i oncòlegs radioterapeutes), és de màxima importància per a la planificació del càncer del tractament; sense oblidar elconsentiment informat del pacient.
En el pla de tractament cal que definir si el tractament serà amb intenció curativa o amb intenció pal·liativa.
Completa: Si s'ha produït la desaparició de tots els signes i símptomes de la malaltia.
Parcial: Si existeix una disminució major del 50% en la suma dels productes dels diàmetres perpendiculars de totes leslesions mesurables.
Objectiva: És la resposta completa o parcial.
Progressió: Si apareix qualsevol lesió nova o existeix un augment major del 25% en la suma dels productes dels diàmetres perpendiculars de totes les lesions mesurables.
Estable: Si existeix creixement o reducció del tumor que no compleix cap dels criteris anteriors.
Quan no és possible la mesura de les lesions, elsmarcadors tumorals són útils per valorar la resposta al tractament.
A partir de la dècada de1990 i amb les tècniques terapèutiques disponibles, el càncer és curable en aproximadament el 50% dels pacients diagnosticats. El pronòstic del càncer depèn sobretot de:
La localització anatòmica del tumor primari.
Del tipus histològic amb el seu grau dediferenciació cel·lular, les seues característiques biològiques i citogenètiques.
De l'estadi del càncer o extensió de la malaltia.
L'edat del pacient.
L'estat funcional o la reserva fisiològica del pacient.
Encara que la causa del càncer és desconeguda en molts casos i multifactorial en altres, es coneixen unsfactors de risc, que augmenten la probabilitat de contreure càncer i que deurien evitar-se, com per exemple eltabac. S'estima que fins a un 50% dels càncers podrien ser evitables.
Quimioprevenció: És la utilització de determinats agents químics, naturals o sintètics, per revertir, suprimir o impedir la carcinogènesi abans del desenvolupament d'una neoplàsia maligna.
Quimioevitació: És l'evitació de determinats agents químics cancerígens o dels que no es té la seguretat que no provoquen càncer.
Vacunació: Lesvacunes per determinatsvirus, poden prevenir determinats tipus de càncer. Per exemple la vacunació universal contra l'hepatitis B, pot reduir la incidència dehepatoma.
El càncer és la segona causa principal de mort després de lesmalalties cardíaques (21% en les dones i 32% en els homes). Tanmateix, les morts per malalties cardiovasculars estan reduint-se, mentre que les morts per càncer estan augmentant. S'estima que al llarg del segle xxi, el càncer sigui la primera causa de mort als països desenvolupats. Malgrat açò, s'ha produït un augment en la supervivència dels pacients amb càncer.
El 2012 hi havia 107.778 persones diagnosticades amb càncer. L'augment anual de supervivents frega l'1,5%[63]
Laincidència a l'Estat espanyol és de 150.000 casos/any (90.000 casos en homes i 60.000 casos en dones), que majoritàriament sóncàncers de pell que són relativament fàcils de curar. Són de fet una de les principals causes de mort. Les localitzacions d'aquests trastorns, no tegumentaris, són segons la freqüència de casos:
Entre els càncers que tenen una molt baixa incidència en la població general (≤ casos/100.000 individus/any) es poden esmentar, per exemple, l'adamantinoma,[72] el càncer de mama masculí[73] el carcinoma NUT (nuclear protein in testis) de pulmó[74] i el sarcoma alveolar de parts toves.[75]
Neoplàsia: Significa literalment "nou creixement", "nova formació" o "nou teixit" però es fa servir únicament en el sentit de "proliferació cel·lular". Les neoplàsies poden ser benignes o malignes. Si es fa servir el terme "neoplàsia indiferenciada o poc diferenciada" o neoformació anaplàstica, significa "proliferació cel·lular maligna".
Tumor: Inicialment aquest terme s'aplicà a latumefacció,inflamació o augment de mida d'un òrgan o teixit amb la inflamació. Amb el transcurs del temps s'oblidà el sentit no neoplàsic de tumor i en l'actualitat el terme tumor és l'equivalent o sinònim de neoplàsia. També hi ha tumors benignes i tumors malignes.
Oncologia: Del grec "oncos", tumor, és la part de lamedicina que estudia els tumors o neoplàsies, sobretot malignes (càncer).
↑Krafts, K «What causes cancer?» (en anglès). Pathology Student. University of Minnesota, 2009; Oct 7, pàgs: 3 [Consulta: 6 maig 2021].
↑Varmus, H «How Proto-oncogenes Participate in Cancer» (en anglès). A: The Art and Politics of Science; W.W. Norton & Company, New York, 2009; Chap. 6, NBK190612, pàgs: 10 [Consulta: 20 maig 2021].
↑Kimball, JWOncogenes Kimball's Biology Pages; pags: 3, 27/9/2019 (en anglès)
↑Jameson, J. N. St C.; Dennis L. Kasper; Harrison, Tinsley Randolph; Braunwald, Eugene; Fauci, Anthony S.; Hauser, Stephen L; Longo, Dan L..Harrison's principles of internal medicine (en anglès). Nova York: McGraw-Hill Medical Publishing Division, 2005; 16th Ed..ISBN 0-07-140235-7 [Consulta: 28 desembre 2007].
↑Parham, Peter.The immune system. Nova York: Garland Science, 2005, p. 414.ISBN 0-8153-4093-1.
The Basic Science of Oncology 4a edició. Tannock IF, Hill RPet al. (eds.) (2005). McGraw-Hill.ISBN 0-07-138774-9.
Principles of Cancer Biology. Kleinsmith, LJ (2006). Pearson Benjamin Cummings.ISBN 0-8053-4003-3.
Food, Nutrition, Physical Activity, and the Prevention of Cancer: a Global Perspective. World Cancer Research Fund (2007).ISBN 978-0-9722522-2-5.Text complet
Jemal A, Torre L, Soerjomataram I, Bray F (Eds.).The Cancer Atlas (en anglès). American Cancer Society. Atlanta, GA, 2019; Third Ed., pàgs: 69.ISBN 978-1-60443-265-7 [Consulta: 25 març 2021].
Gale, Peter.Cellular and Molecular Basis of Cancer (en anglès). MSD Manual (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2020; Nov (rev), pàgs: 6 [Consulta: 21 març 2021].
