Edwin Aldrin es va graduar a l'escola superior de Montclair (tercer de la seva promoció) i a l'acadèmia militar de West Point, Nova York.[2] Aldrin va ser promogut atinent segon i va servir com a pilot de caça a lesforces aèries nord-americanes durant laGuerra de Corea, en la qual va volar en 66 missions de combat amb unF-86 Sabre.[3] Després d'abandonarCorea, Aldrin va ser instructor d'artilleria aèria a la base Nellis de les forces aèries nord-americanes, i assistent del degà de facultat a l'acadèmia de les forces aèries dels Estats Units. Després d'aquest destí, Aldrin va volar amb unF-100 Super Sabres com a comandant de vol aBitburg,Alemanya.
Aldrin va deixar el servei militar per anar a l'Institut de Massachusetts de Tecnologia (Massachusetts Institute of Technology, MIT) aCambridge (Massachusetts) on va aconseguir un doctorat enastronàutica. La seva tesina doctoral fou "guiatge per a aproximacions orbitals tripulades".[4] Després de deixar el MIT, va tornar a les forces aèries, va ser destinat a l'oficina d'objectius Gemini de la divisió de sistemes espacials de les forces aèries, aLos Angeles,Califòrnia, i després a l'escola de pilots de proves de les forces aèries a la baseEdwards (Califòrnia). El març de1972, Aldrin es va retirar del servei actiu després de 21 anys.
Aldrin va ser seleccionat com a part del tercer grup d'astronautes de laNASA l'octubre de1963.[5] Les seves maneres serioses i intel·lectuals el van fer molt valuós pel disseny de les missions Gemini, però no va estar mai a la llista de tripulants. La mort de la tripulació principal de la Gemini 9 va promocionar Aldrin com a tripulant de reemplaçament. La principal missió de la Gemini 9 fou l'aproximació i acoblament de la càpsula amb un vehicle objectiu, però en fallar aquest últim Aldrin va improvisar una eficaç maniobra per aproximar-se a unes coordenades determinades de l'òrbita terrestre. Va ser llavors confirmat com a pilot en laGemini 12, l'última missió Gemini i l'última possibilitat de testejar les activitats extra-vehiculars oEVA (popularment conegudes com a "caminades espacials"). Aldrin va utilitzar tècniques revolucionàries durant els exercicis d'entrenament per a la missió. Aquestes, encara són utilitzades avui en dia. Va marcar un rècord en activitats extra-vehiculars i va provar la viabilitat del treball dels astronautes fora de les càpsules.
Aldrin tenia molta més projecció pública queNeil Armstrong, i es diu que originalment fou ell el que havia de baixar primer a la superfície de la Lluna. Aldrin també és conegut pel seu vessant místic, essentfrancmaçó, i rebent, fins i tot, la comunió a la superfície lunar.[6]
Després de deixar el servei actiu, Aldrin va retornar a les forces aèries en un càrrec administratiu, però per sobre la seva carrera planejaven els seus problemes personals. En la seva autobiografia "Retorn a la Terra", Aldrin relata els seus problemes amb l'alcoholisme i la depressió després de deixar la NASA. Aldrin va continuar promovent l'exploració espacial i va produir fins i tot el joc d'ordinador "Buzz Aldrin's Race into Space" del1992.
Aldrin col·laborà amb l'escriptor de ciència-ficcióJohn Barnes en els llibres "Encounter With Tiber" i "The Return".
El2002, el president dels Estats Units,George W. Bush va assignar Buzz Aldrin a la comissió presidencial del futur de la indústria aeroespacial dels Estats Units.
Un petit cràter a la Lluna, prop del lloc d'aterratge de l'Apollo 11 porta el seu nom en honor seu.