Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Bursa

Coord.:40° 11′ 29″ N, 29° 04′ 50″ E / 40.1913°N,29.0805°E /40.1913; 29.0805
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBursa
Fotomuntatge
Imatge
Tipusàrea metropolitana de Turquia,gran ciutat,municipi metropolità iciutatModifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 40° 11′ 29″ N, 29° 04′ 50″ E / 40.1913°N,29.0805°E /40.1913; 29.0805
EstatTurquia
ProvínciaProvíncia de BursaModifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població2.901.396(2016)Modifica el valor a Wikidata (262,74hab./km²)
Idioma oficialturcModifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície11.043 km²Modifica el valor a Wikidata
Altitud100 mModifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació202Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal16000Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic224Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webbursa.bel.trModifica el valor a Wikidata

Facebook: bursabuyuksehirX: bursabuyuksehirInstagram: bursabuyuksehirYoutube (canal): UCwFMjH2wEekJd06bjISeWSAModifica el valor a Wikidata

Bursa (també coneguda històricament com aBrusa, engrec: Προύσσα,Prussa) és una ciutat del nord-oest deTurquia i la capital de laprovíncia de Bursa. Fou l'antiga capital de l'Imperi Otomà, abans de la presa deConstantinoble del1326 al1402. Tenia una població d'1.194.687 (2000), i és la quarta ciutat més gran deTurquia, i també una de les més industrialitzades i culturalment més actives entre les àrees metropolitanes del país. Segons el cens del2007 té una població d'1.562.828 habitants,.[1] Està situada al nord-oest de la muntanya Ulu Dagh (Olimp de Mísia) al sud de la regió de la Màrmara, i proper a la costa d'aquesta mar.

Història

[modifica]
Bursa el 1890

En aquesta zona hi havia l'antiga ciutat deCios (Cius) queFilip V de Macedònia va cedir al rei deBitíniaPrúsies I el202 aC com a pagament per la seva ajuda contra elregne de Pèrgam i la ciutat d'Heraclea Pòntica (modernaKaradeniz Ereğli). Prúsies la va rebatejar segons el seu propi nom i li va dirPrusa.

Va passar a domini romà amb Bitínia i després al domini romà d'Orient. Els grecs la van conservar fins passat el1300, car en aquest any era encara una de les poques ciutat d'Anatòlia que dominaven junt ambNicea iFiladèlfia. Eltekfur (cap militar) de Prusa (generalment esmentada com a Brusa) fou derrotat al coll de Dinboz pels otomans, que vanassetjar la ciutat (1308) però no la van poder conquerir. Va quedar bloquejada durant anys, i finalment es va rendir per fam el6 d'abril de1326; el comandant romà d'Orient va poder abandonar la ciutat sa i estalvi però el seu conseller Saroz, que n'havia recomanat la rendició, va passar al servei dels otomans; els grecs van ser establerts a un barri i la ciutat va ser ocupada per turcs i la ciutadella fou declarada la capital del beylik otomà. El1432 la ciutadella tenia un miler de cases.Orkhan hi va encunyar la seva primera moneda de plata el1327. Els soldans otomans hi van construir diverses edificacions, sobretot religioses com mesquites i minarets, però també algun palau i altres edificis públics. La ciutat va créixer i es van formar nous barris. Encara queAdrianòpolis fou conquerida el1365, Brusa va romandre la capital fins al1402 quan fou saquejada i incendiada perTamerlà i la capital es va traslladar a Europa, a Adrianòpolis (Edirne).

Poc temps després tornà a ser esmentada com un gran centre administratiu i comercial. Quan Mehmet II va establir la seva capital aConstantinoble (Istanbul) una part dels habitants de Brusa es van haver de traslladar forçats a la nova capital. A la mort deMehmet II, en la guerra civil que va seguir (1481), va donar suport a Djem que hi va resistir 18 dies i hi va emetre una moneda. Posteriorment fou considerada una de les tres capitals de l'Imperi, i alguna vegada els soldans hi venien a residir alguna temporada. La seda era la seva principal riquesa, amb tota una sèrie de productes derivats. El1577 es van haver de construir muralles i portes pel perill que suposaven els albanesos procedents deRumèlia. A partir del1595 les bandes dedjalalis van començar a amenaçar la vila i el1608 Kalenderoghlu la va saquejar.

Brusa fou capital delsandjak deKhudawendigar a l'eyalat d'Anadolu. El1832 fou capital de l'eyalat de Khudawendigar dividit en elsmutassarrifliks de Bursa, Kara Hisar,Kutahya,Biledjik,Erdek i Biga; el1864 es va crear el wilayat de Khudawendigar amb elsliwas deKaresi,Kodja-eli, Kara Hisar i Kutahya, també amb Brusa com a capital. El1892 la seva població era de 76.000 habitants dels quals més de 5.000 eren grecs, prop de 8.000 armenis i 2.500 jueus. Sota la república turca la indústria de la seda, greument afectada per la guerra, es va recuperar mercès a una política proteccionista. La població va tenir un fort increment entre1940 i1955 passant de 77.000 a 131.000 habitants. Ha patit diversos terratrèmols, el més greu el de1855.

Economia

[modifica]
Centre de Bursa
Plaça Zafer

A part de la seda, la indústria automobilística turca està localitzada a aquesta ciutat, amb laFIAT i laRenault; hi ha també indústria tèxtil, d'alimentació i begudes (Coca Cola iPepsi Cola entre d'altres), indústria del sucre, i altres. El seu terreny és fèrtil i permet la producció agrícola abundant, però en retrocés enfront de la indústria. És també centre turístic amb estació d'esquí al Ulu Dagh, banys termals (ja utilitzats en temps dels romans) i altres facilitats.

Educació i transport

[modifica]

La Universitat d'Uludağ és una de les principals de Turquia, i està situada a la ciutat; fou fundada el 1975 com a Universitat de Bursa prenent el nom actual el 1982. La ciutat disposa també d'un aeroport i està ben comunicada per carretera.

Monuments

[modifica]
  • Port cobert d'Irgandi
  • Yeşil Cami (Mesquita Verda)
  • Parc Nacional d'Uludağ
  • Muralles de Bursa
  • Fonts termals de Çekirge, Armutlu, Oylat i Gemlik
  • Platges d'Armutlu, Kumla, Kurşunlu i Mudanya
  • Palau i Hipogeum
  • Mesquita Orkhan
  • Complex Muradiye
  • Complex de la mesquita de Yeşil Cami
  • Mesquita de Baiazet I i complex Kulliye
  • Mesquita Emir Sultan
  • Complex Hüdavendigar
  • Complex Koca Sinan Pasha
  • Complex İshak Pasha
  • Gran Mesquita de Bursa
  • Gran Mesquita Karacabey
  • Bazar Yıldırım
  • Museus Arqueològic, de la ciutat, Ataturk, Arquitectura turca, treballs musulmans, Armistici de Mudanya i Iznik
  • Vila de Cumalıkızık
  • Gran mesquita d'Ulu Camii del segle xiv
  • Ayuntament de Bursa
    Ayuntament de Bursa
  • Bursa per l'aire
    Bursa per l'aire
  • Bursaray
  • Avinguda Cumhuriyet
    Avinguda Cumhuriyet
  • Pont Irgandi
    Pont Irgandi
  • Museu d'Atatürk
    Museu d'Atatürk
  • Castel de Bursa
    Castel de Bursa
  • Uzun Çarşı(Mercat Llarg)
    Uzun Çarşı(Mercat Llarg)
  • Mesquita Grande de Bursa
    Mesquita Grande de Bursa
  • Statut d'Atatürk al centre-ciutat
    Statut d'Atatürk al centre-ciutat
  • Uludağ, centre popular d'esqui
    Uludağ, centre popular d'esqui
  • Uludağ al estiu
    Uludağ al estiu
  • Uludağ

Agermanaments[2]

[modifica]

Persones il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Estadística de població de Turquia 2007
  2. «Bursa Metropolitan Municipality Web Site;Sister Cities.». Arxivat de l'original el 2007-08-08. [Consulta: 5 desembre 2008].

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
Viccionari
  • Vegeu aquesta plantilla
NUTS-1
Regions
TR1  •TR2  •TR3  •TR4  •TR5  •TR6  •TR7  •TR8  •TR9  •TRA  •TRB  •TRC
NUTS-2
Subregions
TR10  •TR21  •TR22  •TR31  •TR32  •TR33  •TR41  •TR42  •TR51  •TR52  •TR61  •TR62  •TR63  •TR71  •TR72  •TR81  •TR82  •TR83  •TR90  •TRA1  •TRA2  •TRB1  •TRB2  •TRC1  •TRC2  •TRC3
NUTS-3
Províncies

(il)
TR100  •TR211  •TR212  •TR213  •TR221  •TR222  •TR310  •TR321  •TR322  •TR323  •TR331  •TR332  •TR333  •TR334  •TR411  •TR412  •TR413  •TR421  •TR422  •TR423  •TR424  •TR425  •TR510  •TR521  •TR522  •TR611  •TR612  •TR613  •TR621  •TR622  •TR631  •TR632  •TR633  •TR711  •TR712  •TR713  •TR714  •TR715  •TR721  •TR722  •TR723  •TR811  •TR812  •TR813  •TR821  •TR822  •TR823  •TR831  •TR832  •TR833  •TR834  •TR901  •TR902  •TR903  •TR904  •TR905  •TR906  •TRA11  •TRA12  •TRA13  •TRA21  •TRA22  •TRA23  •TRA24  •TRB11  •TRB12  •TRB13  •TRB14  •TRB21  •TRB22  •TRB23  •TRB24  •TRC11  •TRC12  •TRC13  •TRC21  •TRC22  •TRC31  •TRC32  •TRC33  •TRC34
LAU-1
Districtes (ilçe)
LAU-2
Àrees
metropolitanes
Adana  •Ankara  •Antalya  •Aydın  •Balıkesir  •Bursa  •Denizli  •Diyarbakır  •Erzurum  •Eskişehir  •Esmirna  •Gaziantep  •Hatay  •Istanbul  •Kahramanmaraş  •Kayseri  •Kocaeli  •Konya  •Malatya  •Manisa  •Mardin  •Mersin  •Muğla  •Ordu  •Sakarya  •Samsun  •Şanlıurfa  •Tekirdağ  •Trebisonda  •Van
Ciutats
més poblades
Istanbul  •Ankara  •Esmirna  •Bursa  •Adana  •Gaziantep  •Antalya  •Konya  •Kayseri  •Diyarbakır  •Mersin  •Şanlıurfa  •Eskişehir  •Denizli  •Maraix  •Samsun  •Malatya  •İzmit  •Adapazarı  •Erzurum
Regions
geogràfiques
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bursa&oldid=34691802»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp