 | Per a altres significats, vegeu «Orelletes (Pitiüses)». |
 | No s'ha de confondre ambOrelleres. |
 Orelletes | |
| Característiques | |
|---|---|
| Altresnoms | Bunyetes, garrifes, crespells, orellanes,crespeths,orejuelas,orellas do Entroido,aurelhetas,oreillettes,orecchie,merveilles,bugnes |
| On es menja | Catalunya, Occitània, Galícia, Castella, Portugal, Itàlia, Grècia, Turquia, Marroc, etc. |
| Gastronomia | Cuina de Catalunya icuina mediterrània en general |
| Detalls | |
| Tipus | postres |
| Mètode de preparació | Fregit i ensucrat |
| Ingredients principals | Sucre,farina |
Lesorelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Se'n menja durantpasqua a laCatalunya del Nord i a alguns pobles delBaix Camp, a l'hivern al Pla d'Urgell i aCarnestoltes iQuaresma alVendrell, també se'n fa a la Segarra, a la Conca de Barberà i a les Garrigues, al Camp del Túria i al Maestrat. Té l'aspecte d'unacoca petita, però és més cruixent. Són típiques deSidamon i d'altres pobles de la comarca delPla d'Urgell, i amb el mateix nom però una recepta diferent del Vendrell i elBaix Penedès. En alguns pobles delBaix Camp, com aVilaplana, s'anomenen "bunyols de setmana santa" i es mengen perpasqua, mentre que a d'altres comJuneda oLa Febró es mengen durant la festa major.
Cal dir que és idèntic a lesorellanes balears, lesbunyetes nord-catalanes (ditesbunyols al Conflent) i lesgarrifes d'Argelers ocrespells delVallespir, d'Eivissa i deCadaqués, (aMenorca iMallorca aquest nom designa uns pastissets o galetes amb forma de flor: vegeucrespells mallorquins icrespells menorquins), elcrespeth a laVall d'Aran, lesaurelhetas occitanes, lesorellas do Entroido deGalícia, o lesorejuelas, un dolç deCastella.[1]
Les orelletes ja es menjaven alsPaïsos Catalans a l'edat mitjana. Apareixen al receptari catalàLlibre de Sent Soví d'inicis del segle xiv, i tenim constància explícita d'elles en escrits del segle xv, com per exemple aL'Espill[2] deJaume Roig.
AlVendrell les orelletes són associades ambCarnestoltes iQuaresma.[1] Al Baix Penedès l'orelleta es fa ambfarina fina,ous,llet,llimona,sal i impulsor (gasificant o "baking powder").
AMenorca les orellanes,[3] pronunciadesoranes,[3] són molt senzilles. La massa es fa ambfarina,moscatell ioli d'oliva; es fregeixen i se serveixen ambmel escalfada perquè sigui més líquida.[3]
AlPla d'Urgell se'n fan generalment durant les diferentsFestes Majors d'hivern. Els ingredients principals són: elsous, lafarina, l'impulsor (gasificant o "baking powder"), l'anís, elmoscatell, lamatafaluga i l'oli d'oliva.
A lesGarrigues, les orelletes són un dolç típic de Festa Major. És tradicional d'estirar la pasta al genoll, cobert per un drap cotonós. L'elaboració de les orelletes conforma un acte més de la Festa Major en el qual les famílies s'apleguen per a cuinar-les.
A pobles com Nàquera i Bétera és el dolç típic de les festes. A Bétera per exemple es mengen en la festa grossa, durant la Mare de Déu d'Agost i la setmana de Sant Roc. A Nàquera en les festes patronals de Sant Francesc.
AReal és un dolç típic de grans ocasions com: bodes, comunions o festa major. Les orelletes solen fer-les colles de dones els dies abans d'aquestes ocasions i hom en menja els dies de la festa acompanyades amb sucre.
A Sumacàrcer les preparen també colles de dones i ho fan per a les festes patronals, al setembre.
