Les culturesprehistòriques organitzades van començar a desenvolupar-se sobre les actuals terres búlgares durant elNeolític. La seva història antiga veié la presència detracis,grecs,perses,celtes,romans i altres. L'aparició d'un estat búlgar unificat es remunta a l'establiment delPrimer Imperi Búlgar el 681 de la nostra era, que va dominar la major part delsBalcans i va funcionar com un nucli cultural per als eslaus durant l'edat mitjana. Va durar fins a l'any 1018, quan va caure sota el dominiromà d'Orient. Va renéixer amb elSegon Imperi Búlgar el 1185, que arribà al punt més alt de poder i expansió territorial a la primera meitat del segle xiii, i va existir entre 1185 i 1396, quan fou vençut per l'expansió de l'Imperi Otomà el 1396. El 1878, després de gairebé un segle derenaixença cultural i econòmica, rebel·lions sense èxit i conflictes diplomàtics, Bulgària va recuperar la seva condició d'estat en forma demonarquia is'alliberà de cinc segles de domini otomà amb l'ajuda de l'Imperi Rus. Els anys següents foren testimoni de diversos conflictes amb els seus veïns, cosa que va portar Bulgària a alinear-se amb Alemanya en les dues guerres mundials. El 1946 es va convertir en unestat socialista d'un sol partit com a part delBloc de l'Est liderat per laUnió Soviètica. Eldesembre de 1989, el dominantPartit Comunista va permetreeleccions multipartidistes, que posteriorment van conduir a la transició de Bulgària a unademocràcia i unaeconomia basada en el mercat.
La població de 7 milions de persones de Bulgària[1] és predominantment urbana i es concentra principalment en els centres administratius deles seves 28 províncies. En termes econòmics, Bulgària és un estat industrial l'economia del qual es basa en la producció de metalls i minerals i en el processament de matèries primeres. Un paper menor en l'economia el tenen l'agricultura i el turisme. Els principals problemes per al desenvolupament del país són els nivells molt alts decorrupció i la situació demogràfica crítica.
En les cròniques llatines, l'etnònim «búlgars» s'esmenta per primer cop com avulgares el334.[2] Com a primer testimoniatge oficial dels búlgars amb aquest etnònim, la ciència històrica accepta l'esment dels búlgars (Ziezi ex quo Vulgares) en una col·lecció llatina tardana que ens ha arribat en diverses transcripcions escrites als segles iv iv. El text forma part d'una llista dels fills delSem (bíblic) i dels pobles que en provenen.Ziezi ex quo Vulgares es tradueix com a 'Ziezi, del qual són els búlgars': Ziezi és fill de Sem i net deNoè.[3]
En les fonts àrabs el nom apareix com a "burdjan" mentre que amb "búlgar" s'assenyalen elsbúlgars del Volga.[4] Hi ha diversos supòsits i hipòtesis sobre l'origen dels búlgars ètnics, semblants a la seva llengua parlada i el seu origen ètnic. No és clar si els búlgars són unepònim (és a dir, una autodenominació) o un nom donat per una altra gent. Cal tenir en compte que el nombúlgar s'assembla a diferents paraules d'origenaltaic i indoeuropeu que contenen les arrelsblug,bulg, etc.
El supòsit més antic, el dona l'autor romà d'OrientJosep Genesi (segle x), segons el qual els "búlgars" provenien d'un senyor Búlgar. S'ha suggerit que "búlgars" té una connexió amb el nom del riuVolga, que en llatí ésBulga, les ribes del qual van habitar els búlgars fins al segle vi.[5] El primer supòsit, el defensaNicèfor Gregoràs (1294-1359) i és vàlid fins al final de l'edat mitjana i fins i tot durant elRenaixement búlgar: Hristofor Jefaròvitx,Païssi Hilendarski, Konstantín Fòtinov, Petko Slavèikov i l'erudit búlgar Ivan Xixmànov.[6]
Durant elRenaixement nacional van aparèixer versions de Spiridon Gabrovo -"búlgars" ve del patriarca Bolg; Gueorgui Rakovski -de "blag"; Tsani Gíntxev -delriu Buh.[4] Dels segles xviii alxix, també és interessant la qüestió de la ciència històrica i filosòfica europea. M. Katàntxitx creu que "búlgars" prové delsboiars, l'etnògraf txec Wilhelm Tomaschek el 1872 dona una idea: que "búlgar" significa 'gent mixta', 'una barreja de pobles' del turc-mongol "bulga" ("bulgamak"), opinió adoptada per Vassil Zlatarski i Stoian Mladènov. Elturcòleg hongarès D. Vamberi el 1882 expressa la tesi que "búlgar" significa 'rebel, insurgent, insurrecte, nació inquieta', tesi adoptada per J. Nemeth i en part pel lingüista D. Dètxev. Segons aquesta explicació, "búlgar" derivaria del mot prototurquèsbulģha ('barrejar', 'sacsejar') i el seu derivatbulgak ('revolta', 'desordre').[7] El significat es pot estendre encara més fins a 'rebel·lar', 'incitar' o 'produir un estat de desordre', és a dir, 'disturbis'.[8][9][10] 'Mescla' és una interpretació controvertida de la paraula que es refereix a la suposada barreja d'oghurs ihuns al nord delmar Negre.[11] Tanmateix, aquesta combinació pot haver tingut lloc abans. L'acadèmic Sanping Chen ha assenyalat grups anàlegs a l'Àsia interior, amb noms fonològicament similars, que sovint es van descriure en termes semblants: durant el segle iv, el poble jie, un component de les "cinc tribus bàrbares" (Wu Hu) a l'antiga Xina, van ser retratats com a "ètnia mixta" i "problemàtics".[12] Les etimologies alternatives inclouen la derivació d'un compost prototurquès de "bel" ('cinc') i "gur" ('fletxa') en el sentit de 'tribu', una divisió dins dels utigurs oonogurs ('deu tribus').[13]
Segons l'explicació de B. Simeònov,búlgar pot ser interpretat com a 'descendents de Búlgar', en què "Búlgar" té el significat d'un mamífer tipusfagina (búlgar:Белкаbelka), que és probable que hagi estat l'animaltotèmic dels protobúlgars.[4] Entre les noves interpretacions que van sorgir després de la publicació de la hipòtesi iraniana sobre l'origen dels protobúlgars és que "búlgar" prové de la paraulaosseta "balgueron", és a dir, 'una persona que viu als suburbis' o potser unaconnexió lingüística afganesa, en què "búlgar" significa 'persona que habita més enllà de les muntanyes'. Altres suggeriments són que "bgl" expressa la idea de 'vida, persona, comunitat' i ha de ser interpretada com a 'gent', 'humà' o el que en búlgar significa 'gran persona', etc.[4]
L'activitat humana a les terres de la moderna Bulgària es remunta alPaleolític. Les societats prehistòriques organitzades a les terres búlgares inclouen la culturaneolítica d'Hamangia,[14] lacultura de Vinča[15] i lacultura de Varna, de l'Eneolític (mil·lenni V aC). D'aquesta última està acreditat que va inventar el treball i l'explotació de l'or.[16][17] Algunes d'aquestes primeres foses d'or van produir les monedes, armes i joies de laNecròpoli de Varna, que conté les joies d'or més antigues del món amb una antiguitat aproximada de més de 6.000 anys.[18] Aquest jaciment també ofereix informació sobre la comprensió de la jerarquia social de les primeres societats europees.[19][20]
Elstracis, un dels tres grups ancestrals primaris de búlgars moderns,[21] van començar a aparèixer a la regió durant l'edat del ferro.[22] A finals del segle vi aC, elsperses van conquistar la major part de l'actual Bulgària[23][24][25] i la van mantenir fins al479 aC.[25] Amb la influència dels perses,[25] el gruix de les tribus tràcies es va unir alRegne dels odrisis el 470 aC, durant el regnat deTeres I,[26][27][28] però posteriorment van ser subjugats perAlexandre el Gran i pelsromans l'any 46 de la nostra era.
A partir del segle vi, els eslaus del sud es van assentar gradualment a la regió, i assimilaren els parcialment hel·lenitzats o romanitzats tracis.[32][33][34]
El 680 les tribus seminòmadesturquesesbúlgares[21] sota el lideratge d'Asparukh Khan es van traslladar al sud a través delDanubi, es van establir a la zona entre el baix Danubi i elsBalcans, i van establir la seva capital aPliska.[35][36] Un tractat de pau amb l'Imperi Romà d'Orient el 681 va marcar el començament delPrimer Imperi Búlgar. Els búlgars es van barrejar gradualment amb la població local, i adoptaren un llenguatge comú a partir del dialecteeslau local.[37]
Els governants successius van enfortir l'estat búlgar al llarg dels segles viii iix.Krum va doblar el territori del país, va occir l'emperador romà d'OrientNicèfor I el Logoteta en labatalla de Pliska,[38] i va introduir el primer codi legal escrit. El paganisme fou abolit a favor delcristianisme ortodox sota el regnat deBoris I el 864. Aquestaconversió fou seguida d'un reconeixement romà d'Orient de l'Església Ortodoxa búlgara[39] i l'adopció de l'alfabet ciríl·lic desenvolupat a Preslav,[40] que va enfortir l'autoritat central i va ajudar a fusionar els eslaus i els búlgars en un poble unificat.[41][42] Va començar una posterior edat d'or cultural durant els 34 anys de regnat deSimeó I el Gran, que també va aconseguir la major expansió territorial de l'estat.[43]
Les guerres ambmagiars ipetxenegs i la propagació de l'heretgia de Bogomil van debilitar Bulgària després de la mort de Simeó.[44][45] Les invasions consecutives de laRus i romanes d'Orient van provocar la caiguda de la capital,Preslav, a mans de l'exèrcit romà d'Orient el 971.[46] Sota el regnat deSamuel, Bulgària es va recuperar breument d'aquests atacs,[47] però aquesta revifalla va acabar quan l'emperador romà d'OrientBasili II va derrotar l'exèrcit búlgar aKliutx el 1014. Samuel va morir poc després de la batalla,[48] i el 1018 els romans d'Orient havien sotmès el Primer Imperi Búlgar.[49]
Després de la conquesta de Bulgària,Basili II va impedir les revoltes i el descontentament, conservà el control de la noblesa local i exonerà les terres recentment conquerides de l'obligació de pagar impostos en or, cosa que els permetia de pagar-los en espècie.[50] També va permetre alpatriarcat búlgar de retenir el seuestatus d'autocefàlia i totes les seves diòcesis, però el va reduir a un arquebisbat (d'Ohri).[50][51] Després de la seva mort, les polítiques domèstiques romanes d'Orient van canviar i es van produir una sèrie de rebel·lions infructuoses, encapçalades per Pere II Delian (1040-1041), Pere III i Jordi Voiteh (1072). Després de la derrota en labatalla de Mantziciert, a l'Imperi Romà d'Orient es van crear processos polítics interns favorables que van contribuir a l'ascens del moviment d'alliberament popular de Bulgària. La Dinastia Assèn conclogué una aliançaestratègica per lluitar contra l'Imperi Romà d'Orient alsBalcans amb el Gran Zupan de Sèrbia,Esteve Nemanja. A la primavera del 1185, els nobles de la Dinastia AssènIvan I Assèn I iPere IV Assèn van organitzar una important insurrecció (revolta d'Assèn i Pere). Moltes persones també participaren en la insurrecció, a causa d'un impost ramader. Els rebels decidiren que l'aixecament comencés el dia de Dimítroven (26 d'octubre). Per encoratjar la gent i com a signe del començament de les accions, els germans Ivan i Pere va escampar el rumor quesant Demetri havia abandonatTessalònica i la sevaicona es trobava a l'església construïda pels germans.
El26 d'octubre de1185, Ivan i Pere es van revoltar contra les autoritats romanes d'Orient a lesterres búlgares, i el germà gran, Pere, fou proclamat rei, com aPere IV Assèn (més tard, Ivan es va fer càrrec del poder). El comandant romà d'Orient Aleix Branàs perdé les primeres batalles amb els rebels. A la primavera de1187 l'emperadorIsaac II Àngel va assetjar la fortalesa deLòvetx per recuperar la possessió deMèsia. Després d'un setge fracassat de tres mesos, va renunciar a la seva intenció i va signar un tractat de pau quede iure reconeixia la restauració de la independència búlgara i la seva condició d'estat. Aquest acte marcahistoriogràficament icronològica l'inici delSegon Imperi Búlgar ambVeliko Tàrnovo com a capital.[52]
Muralles de la fortalesa de Tsàrevets aVeliko Tàrnovo, la capital del Segon Imperi
Kaloian, el tercer dels monarques Assèn, va ampliar el seu domini aBelgrad iOcrida. Va reconèixer la supremacia espiritual delpapa i va rebre una corona reial d'unlegat papal.[53] L'imperi va aconseguir el seu zenit sotaIvan II Assèn (1218-1241), quan el comerç i la cultura van florir.[53] La forta influència econòmica i religiosa de Tàrnovo la va convertir en una «tercera Roma», a diferència de la ja en decliviConstantinoble.[54]
El final de la dinastia Assèn el 1257 fou seguit d'un significatiu declivi, marcat per conflictes interns, incessants atacs romans d'Orient i hongaresos i la invasió mongola.[53][55] A finals del segle xiv, les divisions de faccions entre elsterratinents feudals i la propagació delbogomilisme havien fet que el Segon Imperi Búlgar es fragmentés en tres estats separats: el Tsarat de Vidin, el Tsarat de Tàrnovo i el Despotat de Dobrudja. Aquests estats residuals continuaren estant en freqüent conflicte amb els romans d'Orient, els hongaresos, els serbis, elsvenecians i elsgenovesos. A finals del segle xiv, elsturcs otomans havien començat la conquesta de Bulgària i havien ocupat la majoria de les ciutats i fortaleses al sud de laserralada dels Balcans.[53]
Revoltes antiotomanes a les darreries del segle xvii
Tàrnovo va ser capturada pels otomans després d'un setge de tres mesos, el 1393. Els otomans van completar la conquesta de les terres búlgares al sud del Danubi després de labatalla de Nicòpolis el 1396, que va provocar la caiguda del Tsarat de Vidin. La noblesa búlgara va ser posteriorment eliminada i els camperols van passar a serserfs dels senyors otomans,[56] mentre que gran part del clergat educat va fugir cap a altres estats.[57]
Els cristians eren considerats una classe inferior (rayah) de persones sota el sistema otomà. Els búlgars es van veure sotmesos a forts impostos, llur cultura va ser suprimida,[57] i van experimentar unaislamització parcial.[58]Les autoritats otomanes van establir una comunitat administrativa religiosa anomenadaRumMillet, que governava tots els cristians ortodoxos, independentment de la seva ètnia.[59] La majoria de la població autòctona va perdre gradualment la seva consciència nacional diferent, i s'identificà només per la seva fe.[60][61] No obstant això, el clergat romanent en alguns monestirs aïllats va mantenir la seva identitat ètnica viva, fet que permeté la seva supervivència en zones rurals remotes,[62] i en la militant comunitat catòlica del nord-oest del país.[63]
A mesura que l'Imperi Otomà va començar a declinar, l'Àustria dels Habsburg i Rússia van veure els cristians búlgars com a aliats potencials. Els austríacs van donar suport a un aixecament a Tàrnovo el 1598 i després a un de segon el 1686, a l'aixecament de Txiprovtsi el 1688 i a la Revolta de Kàrpoix el 1689.[64] L'Imperi Rus sotaCaterina II la Gran també es va reivindicar com un protector dels cristians a les terres otomanes amb eltractat de Küçük Kaynarca el 1774.[64]
La defensa russobúlgara del pas de Xipka
LaIl·lustració de l'Europa occidental al segle xviii va influir en la iniciació d'undespertar nacional de Bulgària.[56] Va restaurar la consciència nacional i va proporcionar una base ideològica per a la lluita d'alliberament, que donà lloc a laRevolta d'abril de 1876. Fins a 30.000 búlgars van morir quan les autoritats otomanes van esclafar la rebel·lió. Les massacres van portar a les grans potències a prendre mesures. Van convocar laConferència de Constantinoble, però els otomans van rebutjar les seves decisions. Això va permetre a l'Imperi Rus de buscar una solució militar sense arriscar-se a enfrontar-se a les altres grans potències, tal com havia passat en laGuerra de Crimea.[65] El 1877, Rússiava declarar la guerra als otomans i els va vèncer amb l'ajuda dels rebels búlgars (opaltxentsi), particularment durant la crucial batalla del pas de Xipka.[66]
ElTractat de San Stefano va ser signat el 3 de març de 1878 per Rússia i l'Imperi Otomà i incloïa una disposició per establir unprincipat búlgar autònom més o menys als territoris del Segon Imperi Búlgar.[67][68] Les altres grans potències van rebutjar immediatament el tractat per por que un estat tan gran als Balcans pogués amenaçar els seus interessos. Va ser substituït pel posteriorTractat de Berlín, signat el 13 de juliol, que preveia un estat molt més petit, que compreniaMèsia i la regió deSofia, i deixava grans poblacions de búlgars ètnics fora del nou país.[67][69] Això va contribuir significativament a l'enfocament militarista exterior de Bulgària durant la primera meitat del segle xx.[70]
El principat búlgar va guanyaruna guerra contra Sèrbia, va incorporar el territori otomà semiautònom deRumèlia Oriental el 1885, i es va proclamar estat independent el 5 d'octubre de 1908.[71] En els anys posteriors a la independència, Bulgària es va militaritzar cada cop més i se la coneixia sovint com «laPrússia balcànica».[72][73] Es va involucrar en tres conflictes consecutius entre 1912 i 1918, duesguerres dels Balcans i laPrimera Guerra Mundial. Després d'una desastrosa derrota en laSegona Guerra dels Balcans, Bulgària es tornà a trobar lluitant al bàndol perdedor com a resultat de la seva aliança amb lespotències centrals en laPrimera Guerra Mundial. Malgrat haver ocupat més d'una quarta part de la seva població en un exèrcit de 1.200.000 efectius[74][75] i haver aconseguit diverses victòries decisives aDoiran iMonastir, el país va capitular el 1918. La guerra va provocar pèrdues territorials significatives i un total de 87.500 soldats morts.[76] Més de 253.000 refugiatsvan immigrar a Bulgària des de 1912 fins a 1929 a causa dels efectes d'aquestes guerres,[77] fet que afegí una tensió addicional sobre l'economia nacional ja en ruïnes.[78]
La derrota de Bulgària en les guerres va provocar canvis profunds en el sistema del partits. Els primers anys de la postguerra foren dominats per laUnió Popular Agrària Búlgara, fins que el 1923 va ser derrocada per uncop d'estat militar. Uns anys més tard es va restaurar el règim democràtic, però el 1934, després de laGran Depressió i un període d'inestabilitat política, es produí un nou cop militar, que comportà l'establiment d'unadictadura autoritària, encapçalada pel tsarBorís III (1918-1943). Bulgària va utilitzar l'entorn internacional al començament de laSegona Guerra Mundial, i amb elTractat de Craiova va recuperar pacíficament laDòbrudja Meridional, però el 1941 l'estat va entrar en la Segona Guerra Mundial com a membre del'Eix, i va ocupar grans parts deIugoslàvia iGrècia, tot i que va declinar de participar en l'operació Barbarroja i va salvar la seva població jueva de la deportació alscamps d'extermini.[79] La sobtada mort de Borís III a l'estiu de 1943 va empènyer l'estat a la confusió política a mesura que la guerra es tornava contra Alemanya i el moviment guerriller comunista va guanyar impuls. El govern de Bogdan Fílov no va aconseguir la pau amb els aliats. Bulgària no va complir les demandes soviètiques d'expulsar les forces alemanyes del seu territori, cosa que va provocar una declaració de guerra i una invasió de l'URSS el setembre de 1944.[80] El Front de la Pàtria, dominat pels comunistes, va prendre el poder, va acabar amb la participació en l'Eix i es va unir al costat dels aliats fins que va acabar la guerra.[81]
Després d'un breu període de multipartidisme fins a la conclusió de la pau amb els aliats occidentals, després de 1947 es va establir a Bulgària unrègim totalitari d'estil soviètic. Es va aplicar el model soviètic d'economia planificada amb lanacionalització d'empreses i lacol·lectivització de l'agricultura, es va introduir un terror polític massiu i desenes de milers de búlgars foren enviats a camps de concentració, mentre que la política exterior era aïllacionista, i convertia l'estat en un dels participants més fidels delbloc soviètic,[82] sota el lideratge deGueorgui Dimítrov (1946-1949).[83][84] A mitjans de ladècada del 1950, el nivell de vida va augmentar significativament,[85] i la repressió política es va reduir.[86] A ladècada de 1980, el PIB nacional ipercapita es va quadruplicar,[87] però l'economia es va mantenir propensa al repunts del deute, els més severs dels quals es van produir el 1960, 1977 i 1980.[88] L'economia planificada d'estil soviètic va veure emergir algunes polítiques orientades al mercat a nivell experimental sotaTòdor Jívkov (1954-1989),[89] el qual, maniobrant hàbilment i demostrant una completa obediència a una sèrie de dictadors soviètics, es va convertir en el polític que més temps estigué en el poder entre els satèl·lits soviètics. La seva filla, Liudmila Jívkova, va enfortir l'orgull nacional promovent el patrimoni, la cultura i l'art búlgars en tot el món.[90] El 1984, el govern va llançar una campanya d'assimilació contra laminoria ètnica turca, que els obligà a adoptar noms eslaus en un intent d'esborrar la seva identitat. Aquestes polítiques van provocar l'emigració d'uns 300.000 turcs ètnics a Turquia.[91][92]
El Partit Comunista va renunciar al seu monopoli polític el 10 de novembre de 1989 sota la influència de lesrevolucions de 1989. Jívkov va dimitir i Bulgària es va embarcar en una transició cap a una democràcia parlamentària.[93] Les primeres eleccions lliures de juny de 1990 van ser guanyades pel Partit Comunista, ara rebatejatPartit Socialista Búlgar.[94] El juliol del 1991 es va adoptar una nova constitució que preveia un president electe relativament feble i un primer ministre responsable davant el poder legislatiu. El nou sistema inicialment no va millorar el nivell de vida ni va crear creixement econòmic: la qualitat de vida mitjana i el rendiment econòmic es van mantenir més baixos que sota el comunisme fins a principis de ladècada del 2000.[95] Un paquet de reformes del 1997 va restaurar el creixement econòmic, però els estàndards de vida van continuar baixos.[96] Després de 2001, les condicions econòmiques, polítiques i geopolítiques van millorar molt,[97] i Bulgària va assolir un alt nivell de desenvolupament humà.[98] Es va convertir en membre de l'OTAN el 2004[99] i va participar en laGuerra de l'Afganistan.
Bulgària ocupa una part de la península oriental delsBalcans i limita amb cinc estats:Grècia iTurquia al sud,Macedònia del Nord iSèrbia, a l'oest, iRomania al nord. Les fronteres terrestres tenen una longitud total de 1.808 quilòmetres i el litoral té una longitud de 354 quilòmetres.[103] La seva superfície total és de 110.994 quilòmetres quadrats, classificat com el 105è país més gran del món.[104][105] Les coordenades geogràfiques de Bulgària són 43° N 25° E.[106]
El país comprèn parts de les diferents regions conegudes a l'època clàssica com aMèsia,Tràcia iMacedònia. Aproximadament el 30% de la superfície sónplanes i elsaltiplans iturons n'ocupen aproximadament el 41%.[103] La part sud-oest del país té un caràcter muntanyós més pronunciat, ambRila iPirin, i cap a l'est hi ha les muntanyesRòdope, més baixes però més extenses. A Rila es troba el cim més alt de lapenínsula Balcànica, elMussala, amb una alçada de 2.925 m.[107] Laserralada dels Balcans divideix el país per la meitat, d'oest aest.[103] Al nord, es troba l'àmpliaplana del Danubi, on el principal riu de Bulgària, elDanubi, defineix la frontera amb Romania i, al sud, se situa la plana tràcia superior i la vall de Sofia. El paisatge muntanyós i pla és més característic a les parts del sud-est de la costa del mar Negre, així com al Danubi al nord.Strandja és la muntanya més alta del sud-est, iDobrudja és la zona més plana de Bulgària, amb pocs i baixos turons.[103]
Esquerra:muntanyes Pirin a Bulgària occidental. Dreta: Maslen nos a la costa de la mar Negra
El país té una xarxa fluvial ben desenvolupada d'uns 540 rius, la majoria d'ells, excepte elDanubi, són relativament curts i els nivells d'aigua són baixos.[108] La majoria dels rius travessen zones de muntanya. El riu més llarg situat al territori búlgar és l'Ískar, de 368 km de longitud. Altres rius grans són l'Strúma i el riuMaritsa al sud.[103] Els llacs més grans són els deVarna,Burgàs,Atanàssovsko iMandrensko.[109]
Elclima temperat preval a Bulgària. L'efecte barrera dels Balcans té una forta influència sobre el clima al país.[103] El nord del país experimenta temperatures més baixes i més pluja en comparació amb la part sud.[110] A l'hivern, les masses d'aire continentals porten neu i freds hiverns, especialment a la plana del Danubi, i a l'estiu les masses d'aire de laMediterrània porten estius calents i secs alRòdope i a laplana tràcia superior. Laprecipitació mitjana n'és de 630 mm per any. Les zones més seques són Dobrudja i parts de Tràcia, on la precipitació anual és inferior a 500 mm, mentre que a les zones d'alta muntanya les quantitats de pluja arriben a 2.540 mm per any.[110] La temperatura més baixa registrada va ser de –38,3° C aTran, i la més alta, de 45,2° C aSadovo.[111]
La interacció de les condicions climàtiques, hidrològiques, geològiques i topogràfiques ha produït una varietat relativament àmplia d'espècies vegetals i animals.[112] Inclou aproximadament 100 espècies demamífers, prop de 400 espècies d'ocells, prop de 40 espècies derèptils, més de 200 espècies depeixos de la mar Negra i peixos d'aigua dolça, més de 27.000 espècies d'insectes iinvertebrats, i més de 10.000 classes deplantes ifongs inferiors i superiors.
Labiodiversitat de Bulgària, una de les més riques d'Europa,[113]es conserva en tres parcs nacionals, 11 parcs naturals, 16reserves de la biosfera i 565 àrees protegides.[109][114][115] Moltes d'aquestes àrees, especialment a la costa del mar Negre, estan amenaçades per la construcció il·legal indiscriminada.[116]
Més del 35 per cent de la seva superfície està coberta per boscos,[117] on creixen alguns dels arbres més vells del món, com ara elpi de Baikuixev i elroure de Granit.[118] La major part de la vida animal i vegetal és d'Europa central, tot i que les espècies àrtiques i alpines també estan presents a altituds elevades.[119] La flora inclou més de 3.800 espècies, de les quals 170 sónendèmiques i 150 són considerades en perill d'extinció.[120] Larosa, portada a Bulgària des de Pèrsia en el segle xvii, és el símbol de Bulgària.[121] Alguns dels animals més comuns a Bulgària són elcérvol vermell (25.910 exemplars), elcabirol (més de 106.000) i elsenglar (88,948), elsestrigiformes, lesperdius de roca i elspela-roques. Elxacal i laguineu són relativament comuns, mentre que l'os bru,[122] l'àguila imperial,[119] i elbisó europeu són molt menys freqüents.[109]
El 1998, el govern búlgar va aprovar l'Estratègia Nacional per a la Conservació de la Diversitat Biològica, un programa integral per a la preservació dels ecosistemes locals, la protecció de les espècies en perill d'extinció i la conservació dels recursos genètics.[123] Bulgària té algunes de les àrees deNatura 2000 més grans d'Europa que abasten el 33,8% del seu territori.[124] També va adoptar elprotocol de Kyoto[125] i va aconseguir l'objectiu de reduir lesemissions de diòxid de carboni en un 30% de 1990 a 2009.[126]
Tanmateix, la contaminació per fàbriques i treballs metal·lúrgics i la fortadesforestació continuen causant problemes importants per a la salut i el benestar de la població.[127] Els nivells departícules en suspensió són els més elevats d'Europa,[128] especialment a les zones urbanes afectades pels gasos de l'automoció i lescentrals tèrmiques de carbó.[129][130] Una d'aquestes, la deMaritsa Íztok, que funciona amblignit, és la que està causant majors perjudicis a lasalut i almedi ambient en tota la Unió Europea.[131] L'ús de plaguicides en l'agricultura i els sistemes de clavegueres industrials antiquats produeixen una gran contaminació dels sòls i les aigües amb productes químics idetergents.[132] Més del 75 per cent dels rius superficials compleixen els estàndards de bona qualitat. La millora de la qualitat de l'aigua es va iniciar el 1998 i ha mantingut una tendència sostenible de millora moderada.[133] Segons l'índex de rendiment ambiental de laUniversitat Yale del 2012, Bulgària és un "modest intèrpret" en la protecció del medi ambient.[134]
El Parlament búlgar: l'Assemblea Nacional és un parlamentunicameral i consta de 240membres elegits per un període de quatre anys. Les competències i tasques del parlament es descriuen al capítol tercer de la Constitució (article 62-article 91). Aquestes inclouen l'adopció de lleis, el control sobre el poder executiu, l'aprovació del pressupost, la programació de les eleccions presidencials, l'elecció i la destitució del primer ministre i altres ministres, la declaració de guerra, el desplegament de tropes fora de Bulgària i la ratificació dels tractats i acords internacionals. Des de 2006, l'Assemblea Nacional ha elegit undefensor del poble que defensa els drets i les llibertats dels ciutadans.
Bulgària és unestat unitari.[136] Des de la dècada de 1880, el nombre d'unitats de gestió territorial ha variat de 7 a 26.[137] Entre 1987 i 1999 l'estructura administrativa estava formada per nou províncies (óblasti, singularóblast). Es va adoptar una nova estructura administrativa en paral·lel amb la descentralització del sistema econòmic.[138] Així doncs, de del 1999, Bulgària es divideix en 28 províncies. Totes elles reben el nom de la capital provincial, menys la capital nacional que forma una província separada.
Les províncies se subdivideixen en 264municipis. Els municipis són dirigits peralcaldes, elegits per un període de quatre anys, i per consells municipals, elegits directament per sufragi universal. Bulgària és un estat altamentcentralitzat: elConsell de Ministres designa directament els governadors regionals i totes les províncies i municipis en depenen en gran manera per al finançament.[139]
Bulgària té un sistema legal típic dedret continental.[140] El poder judicial és supervisat pel Ministeri de Justícia. El Tribunal Suprem Administratiu i el Tribunal Suprem de Cassació són els tribunals d'apel·lació més elevats i supervisen l'aplicació de les lleis als tribunals subordinats.[139] El Consell Judicial Suprem en gestiona el sistema i nomena jutges. El sistema legal és un dels més ineficients d'Europa, i la manca de transparència i la corrupció hi són omnipresents.[141][142][143][144][145]
L'aplicació de la llei es realitza per organitzacions majoritàriament subordinades alMinisteri de l'Interior.[146] LaDirecció General de Policia Nacional (DGPN) combat la delinqüència general i manté l'ordre públic.[147]La DGPN té un total de 26.578 policies en les seccions locals i nacionals,[148] La major part dels casos penals són relacionats amb el transport, seguit de delictes relacionats ambrobatoris i drogues;les taxes d'homicidi són baixes.[149] El Ministeri de l'Interior també dirigeix el Servei de Policia Fronterera i laGendarmeria Nacional, una branca especialitzada per a l'activitat antiterrorista, la gestió de crisis i el control de disturbis. La contraintel·ligència i la seguretat nacional són responsabilitat de l'Agència Estatal de Seguretat Nacional, establerta el 2008.[150]
Bulgària va desplegar un important nombre d'assessors civils i militars en països aliats soviètics comNicaragua[163] iLíbia durant laGuerra Freda.[164] El primer desplegament de tropes estrangeres en sòl búlgar des de la Segona Guerra mundial es va produir el 2001, quan el país va acollir sis avionsKC-135 Stratotanker i 200 persones de suport per a la Guerra de l'Afganistan.[20] Les relacions militars internacionals es van ampliar encara més amb l'adhesió a l'OTAN el març de 2004[99] i l'Acord de Cooperació de Defensa dels Estats Units i Bulgària, signat l'abril del 2006. Les bases aèries deBezmer iGraf Ignàtievo, l'àrea de formació militar Novo Selo, i un centre logístic aAytos s'han convertit en instal·lacions conjuntes de formació militar que són utilitzades conjuntament pels Estats Units i els militars búlgars.[165][166]
La defensa de l'estat és responsabilitat de lesForces Armades de Bulgària, dividides en l'exèrcit de terra, lamarina i laforça aèria. Les forces terrestres consisteixen en dues brigades mecanitzades i vuit regiments i batallons independents; la força aèria opera 106 avions i sistemes de defensa aèria en sis bases aèries, i la marina opera diversos vaixells, helicòpters i armes de defensa costanera.[167] Les tropes actives van disminuir de 152.000 el 1988[168] a 31.300 el 2017, complementades per 3.000 reservistes i 16.000 paramilitars.[169] L'inventari consta principalment d'equips soviètics com ara reactorsMiG-29 iSukhoi Su-25,[170] sistemes de defensa aèriaS-300PT[171] imíssils balístics de curt abastSS-21 Scarab.[172]
Estadístiques de creixement econòmic (verd) i atur (blau) des de 2001
Bulgària és considerat unpaís en vies de desenvolupament, amb unaeconomia de mercat oberta, on el sector privat representa més del 80% del PIB.[173][174][175] D'un país en gran part agrícola amb una població predominantment rural el 1948, elsanys vuitanta Bulgària s'havia transformat en una economia industrial amb la investigació científica i tecnològica al capdamunt de les prioritats de la seva despesa pressupostària.[176] La pèrdua dels mercats deCOMECON el 1990 i la subsegüent «teràpia de xoc» del sistema planificat van provocar una forta davallada de la producció industrial i agrícola, finalment seguida d'un col·lapse econòmic al 1997.[177][178] L'economia es va recuperar en gran manera durant un període de ràpid creixement diversos anys més tard,[177] però el sou mitjà de 1.036leva (529€) per mes es manté com el més baix de la UE.[179] Més d'un cinquena part dels treballadors cobra unsalari mínim d'1 € per hora.[180]
El 2003 es va assolir l'equilibri pressupostari i l'estat va començar a tenirsuperàvit l'any següent.[181] Les despeses van ascendir a 21.150 milions de dòlars i els ingressos van ser de 21.670 milions de dòlars l'any 2017.[182] La majoria de les despeses del govern a les institucions estan destinades a la seguretat. La major part del pressupost anual del govern s'assigna als ministeris de Defensa, Interior i Justícia, mentre que els responsables de medi ambient, turisme i energia reben el mínim de fons.[183] Els impostos constitueixen la major part dels ingressos del govern[183] i el 30% delPIB.[184] Bulgària té alguns dels tipus impositius sobre la renda de les empreses més baixos de la UE, amb un tipus fix del 10%.[185] El sistema tributari és de dos nivells. L'impost sobre el valor afegit, elsimpostos especials, l'impost sobre la renda personal i corporativa són nacionals, mentre que les autoritats locals defineixen els impostos sobre béns immobles, herències i vehicles.[186] Bulgària també té el tercerdeute públic més baix de la Unió en el 28,7% del PIB el 2016.[187] El fort rendiment econòmic a principis dels anys 2000 va reduir el deute públic del 79,6 per cent al 1998 al 14,1 per cent al 2008.[181]
Seu del Banc Nacional de Bulgària a Sofia
Lazona de planificaciódel sud-oest és la regió més desenvolupada amb unproducte interior brutper capita(PPA) de 26.580 dòlars el 2016.[188] Inclou la capital i laprovíncia de Sofia, que totes soles generen el 42% del producte nacional brut nacional.[189] El PPAPIB per capita i el cost de la vida el 2017 es van situar en el 49 i 48,4 per cent de la mitjana de la UE, respectivament.[190][191] El PIB PPP nacional es va estimar en 143,1 milions de dòlars el 2016, amb un valor per capita de 20.116 dòlars.[192] Les estadístiques de creixement econòmic tenen en compte les transaccions il·legals de l'economia informal, que és la més gran de la UE com a percentatge de la producció econòmica.[193][194] ElBanc Nacional de Bulgària emet la moneda nacional, ellev, que està vinculada a l'euro amb una taxa fixa de canvi d'1.95583 leva per euro.[195]
Després de diversos anys consecutius d'alt creixement, les repercussions de lacrisi financera de 2007-2008 van tenir com a conseqüència una contracció del PIB del 3,6% el 2009 i l'augment de la desocupació.[196][197] La producció industrial es va reduir un 10 per cent, la mineria un 31 per cent, i la producció de ferro i metall va marcar una caiguda del 60 per cent.[198] El 2010 es va restablir un creixement positiu, però el deute entre empreses va superar els 51.000 milions d'euros, el 60 per cent de totes les empreses búlgares es deuen mútuament.[199] El 2012 havia augmentat fins als 83.000 milions d'euros, o el 227 per cent del PIB.[200] El govern va implementar estrictes mesures d'austeritat amb l'FMI i l'estímul de la UE per obtenir resultats fiscals positius, però les conseqüències socials d'aquestes mesures han estat "catastròfiques" segons laConfederació Sindical Internacional.[201]
La desviació de fons públics a les famílies i parents dels polítics de partits en el poder també ha donat lloc a pèrdues fiscals i de benestar en la societat.[202][203] Bulgària ocupa el lloc 71 en l'índex de percepció de corrupció[204] i experimenta els pitjors nivells decorrupció a la Unió Europea, un fenomen que continua sent una font de profund descontentament públic.[205][206] Juntament amb elcrim organitzat, la corrupció ha donat lloc a un rebuig de la sol·licitud del país per formar part de l'espai Schengen i la retirada de la inversió estrangera.[207][208][209] Segons informes, els funcionaris governamentals es dediquen a la malversació, influència comercial, violacions de contractació pública i suborn amb impunitat.[141] La contractació pública en particular és una àrea crítica en el risc de corrupció. S'estima que cada any es gasten uns 10.000 milions de leva (5,99 milers de milions de dòlars) del pressupost de l'estat ifons estructurals de la Unió Europea en licitacions públiques;[210] prop de 14.000 milions (8.380 milions de dòlars) es van destinar a contractes públics només el 2017.[211] Una gran part d'aquests contractes es concedeixen a unes poques empreses[212] vinculades políticament, enmig d'irregularitats generalitzades, violacions de procediments i criteris de selecció o adjudicació a mida.[213] Malgrat les repetides crítiques de laComissió Europea,[214] les institucions de la UE s'abstenen de prendre mesures contra Bulgària perquè no és vista per Brussel·les com un «país problemàtic» comPolònia oHongria.[205]
La població activa és de 3,36 milions de persones,[215] de les quals el 6,8% està ocupat en l'agricultura, el 26,6% en la indústria i el 66,6% en el sector de serveis.[216]
Camp degira-sols a la regió deXabla. LaDobrudja és una de les regions més fèrtils de Bulgària
Bulgària es troba entre els productors més importants del món de determinats productes agrícoles i ramaders,[217] incloent-hianís (6è),llavors de gira-sol i cereals (11 i 12),gerds,ovelles, llet decabra ibisó,tabac icireres. Tot i que els rendiments de cereals i hortalisses van caure un 40% entre 1990 i 2008,[218] la producció se n'ha incrementat i la temporada 2016-2017 ha registrat els majors rendiments del gra en una dècada.[219][220] També es conreenblat de moro,ordi,civada iarròs. Eltabac oriental de qualitat és un important cultiu industrial.[221] Bulgària és també el major productor mundial d'olis delavanda irosa, àmpliament utilitzats en les fragàncies.[20][222][223][224]
Dos terços de les exportacions d'aliments i agrícoles van als països de l'OCDE.[225]
La mineria només dona feina a 24.000 persones i genera al voltant del cinc per cent del PIB del país; el nombre d'ocupats en totes les indústries relacionades amb la mineria és de 120.000.[226][227]
Bulgària ocupa el 10è lloc en el món de la mineria debismut (2006), el 31è en l'extracció dezinc (2009),[228] i el 20è lloc en la producció decoure.[229] Ocupa el 19è lloc mundial en l'extracció decarbó i el cinquè a la Unió Europea.[227][230][231] La mina de coure "Elatsite" és la més gran delsBalcans i una de les més grans d'Europa de l'Est. La mina produeix unes 42.000 tones de coure, 1,6 tones d'or i 5,5 tones deplata anualment. També es preveu iniciar la producció de concentrat demolibdè. "Aurubis Bulgària" és una planta situada aPirdop, que el 2005va produir 240.000 tones d'ànode de coure i 60.000 tones de càtode de coure.[232]
Turbines de vent prop del cap Kaliakra. Bulgària té com a objectiu produir el 16% de la seva electricitat per mitjà de fonts d'energia renovables per a l'any 2020[233]
La producció deproductes químics, laconstrucció de maquinària, l'acer, la biotecnologia, el tabac, el processament d'aliments i larefinació del petroli es troben entre les principals activitats industrials.[234][235][236] Els dipòsits locals de carbó, ferro, coure i plom són vitals per als sectors de la manufactura i l'energia.[237]
Tot i que té relativament poques reserves decombustibles fòssils, el sector energètic està ben desenvolupat. La ubicació estratègica del país, la converteix en una àrea important per a la transmissió i distribució de petroli i gas natural deRússia aEuropa occidental i a altres països balcànics.[238] Els béns estatals en el sector de l'energia estan gestionats pelBulgarian Energy Holding (BEH).
Una solacentral nuclear amb dos reactors actius de 1.000 MW satisfà el 34% de les necessitats energètiques del país,[239] mentre que una altracentral nuclear amb una capacitat projectada de 2.000 MW es troba en construcció. Lescentrals termoelèctriques, com ara les delcomplex Maritsa Iztok, també brinden un alt percentatge de producció d'electricitat. En els últims anys s'ha donat un ràpid augment en la producció d'electricitat mitjançantfonts d'energia renovables com l'energia eòlica i l'energia solar.[240] Les perspectives a llarg termini del desenvolupament d'energia eòlica van impulsar la construcció de nombrososparcs eòlics, la qual cosa ha fet de Bulgària un els productors d'energia eòlica de més ràpid creixement en el món.[241][242]
Del sector serveis, el turisme és un important contribuent al creixement econòmic. Bulgària s'ha convertit en una destinació de viatge: els seus centres turístics i platges de baix cost són fora de l'abast de la indústria del turisme.[243] La majoria dels visitants són romanesos, alemanys, turcs, britànics i russos.[244]Sofia,Plòvdiv,Veliko Tàrnovo, els complexos turístics costaners deZlatni piàssatsi ('Sorres d'or') iSlàntxev Briag ('Costa del Sol') i les estacions d'hivern deBansko,Pampòrovo iBoròvets són alguns dels llocs més visitats pels turistes.[245]
La despesa enrecerca i desenvolupament era el 2008 del 0,78% del PIB,[246] i la major part del finançament públic en R + D es dirigeix a l'Acadèmia Búlgara de les Ciències (ABC).[247] Les empreses privades van representar més del 73 per cent de les despeses d'R + D i van emprar el 42 per cent dels 22.000 investigadors de Bulgària l'any 2015.[248] El mateix any, Bulgària va ocupar el lloc número 39 de 50 estats en l'índex d'innovació deBloomberg, la màxima puntuació en educació (24a) i la més baixa en fabricació de valor afegit (48a).[249] La desinversió crònica del govern en recerca des de 1990 ha obligat molts professionals de la ciència i l'enginyeria a abandonar Bulgària.[250]
El llançament del BulgariaSat-1 per SpaceX amb uncoet reutilitzable Falcon 9 B1029, 2017
Malgrat la manca de finançament, la investigació en química,ciència de materials ifísica es manté forta.[247] El tres per cent de la producció econòmica és generada pel sector de lestecnologies de la informació i la comunicació, on hi treballen de 40.000[251] a 51.000 enginyers deprogramari.[252] Més d'una quarta part en són dones, el percentatge més gran de dones en les TIC de qualsevol estat de la UE.[253] Els alts nivells de participació femenina són un llegat de l'era soviètica,[254] quan el país era conegut com la "Silicon Valley comunista", a causa del seu paper clau en la producció de tecnologia informàtica alCOMECON.[255] Bulgària també és líder regional eninformàtica d'alt rendiment i opera l'Avitohol, el supercomputador més poderós del sud-est d'Europa.[256]
Un vagó de Siemens dels Ferrocarrils Estatals de Bulgària. El sistema de transport ferroviari, en gran manera antiquat, gradualment s'ha anat modernitzant[268][269]
Bulgària ocupa una ubicació geogràfica única i estratègicament important. Des de l'antiguitat, el país ha servit d'important cruïlla de camins entreEuropa,Àsia iÀfrica, i continua fins al dia d'avui: cinc dels deucorredors paneuropeus travessen el seu territori. La xarxa de carreteres nacionals de Bulgària té una longitud total de 19.512 km, dels quals 19.235 km estan pavimentats. Les autopistes, com les de Tràcia, Hemus i Struma, tenen una longitud total de 622 km. Els ferrocarrils són un important mode de transport de mercaderies, tot i que les autopistes porten una quota de càrrega cada cop més gran. Bulgària té més de 6.500 quilòmetres devies fèrries, de les quals més del 60% estan electrificades, i en l'actualitat estan en funcionament 81 quilòmetres delínies d'alta velocitat.[270][271][272][273] Els aeroports més importants del país són els deSofia iPlòvdiv, mentre queVarna iBurgàs són els principals ports de comerç marítim.
Valoració general: una xarxa de telecomunicacions extensa però antiquada, heretada de l'era soviètica, la qualitat de la qual ha millorat; el monopoli de línia fixa de la companyia de telecomunicacions de Bulgària va finalitzar el 2005, quan els operadors de línia fixa alternatius van accedir a la seva xarxa; una disminució de les connexions de línia fixa en els últims anys ha estat més que compensada per un fort augment de l'ús de la telefonia mòbil impulsat per diversos proveïdors de serveis; el nombre de subscripcions de telefonia mòbil ara supera la població.
Domèstica: una línia troncal de cable digital bastant moderna actualment connecta els centres de commutació a la majoria de les regions; les altres estan connectades per relé de ràdio de microones digitals.
Internacional: codi de país - 359; el cable submarí proporciona connectivitat ambUcraïna iRússia; un cable submarí combinat i un sistema de fibra òptica terrestre proporciona connectivitat amb Itàlia, Albània i Macedònia del Nord. Estacions terrestres de satèl·lit - 3 (1Intersputnik a la regió de l'oceà Atlàntic, 2Intelsat a les regions de l'Atlàntic i l'oceà Índic, 2007).
Els mitjans de comunicació búlgars eren descrits com a generalment imparcials en els seus informes a principis del 2000 i elsmitjans impresos no tenien restriccions legals.[278][279] Des d'aleshores, lallibertat de premsa s'ha deteriorat fins al punt que Bulgària se situa al 111è lloc a nivell mundial a l'Índex Mundial de la Llibertat de Premsa, més baix que tots els membres de la Unió Europea i estats candidats a membres. El govern ha desviat els fons de la UE als mitjans de comunicació simpàtics i n'ha subornat altres perquè siguin menys crítics en temes problemàtics, mentre que els atacs contra periodistes individuals han augmentat.[280][281] La col·lusió entre polítics, oligarques i mitjans de comunicació està molt estesa.[280]
L'àmplia llibertat de premsa vol dir que no es pot establir un nombre exacte de publicacions, tot i que algunes investigacions estimaven al voltant de 900 el nombre de mitjans impresos el 2006.[279] Elsdiaris de més tirada són:Dneven TrudDvenik i24 Txassa.[279]
Els mitjans de comunicació no impresos, com ara latelevisió i laràdio, són supervisats pel Consell de Mitjans de Comunicació Electrònics (CMCE), un òrgan independent amb l'autoritat per emetre llicències de radiodifusió. A part d'un canal de televisió i una estació de ràdio nacionals operats per l'estat i l'Agència de Notícies de Bulgària, hi ha un gran nombre d'emissores privades de ràdio i televisió. No obstant això, la majoria dels mitjans de comunicació no escrits experimenten certes tendències negatives, com ara la falta de patrocinadors, la censura pel govern i la pressió econòmica i política per la transmissió de certs continguts.[282]
Lapoblació de Bulgària és de 7.153.784 persones, d'acord amb els resultats finals de l'últim cens oficial del 2015.[283] Bulgària pateix en l'actualitat una crisi demogràfica, que és un dels seus problemes més greus.[284][285][286] Ha sofert un creixement negatiu de la població des de principis de la dècada de 1990, quan el col·lapse econòmic va provocar una perllongada onada d'emigració.[287] Entre 937.000 i 1.200.000 persones -principalment joves adults- van abandonar el país abans del 2005.[287][288] Lataxa de fecunditat total (TFT) es va estimar en 1,46 nens nascuts per dona el 2017, per sota de la taxa de reemplaçament de 2,1.[289] La majoria dels nens neixen de dones solteres.[290] A més, un terç de totes les llars consten d'una sola persona i el 75,5% de les famílies no tenen fills menors de 16 anys.[286] Les taxes de natalitat resultants es troben entre les més baixes del món[291][292] mentre que les taxes de mortalitat estan entre les més altes.[293]
Durant l'època del socialisme a laRepública Popular de Bulgària, la població va créixer fins a arribar als seus màxims -prop de 9 milions.[294] En el cens de 1985 la població de Bulgària va tocar sostre i arribà a 8.948.649 persones.[295] S'esperava que el búlgar nou milions nasqués a ladècada de 1990, però després de la caiguda de Tòdor Jívkov i el seu règim, aquest no fou el cas. Després de 1989 el creixement demogràfic va començar a disminuir significativament i, el 2001, la població era de 7.932.984.[295]
El 72,5% de la població resideix en zones urbanes. Gairebé un 18% viu a la capital i la ciutat més gran del país,Sofia (1.325.429 habitants), seguida dePlòvdiv (345.000),Varna (344.000),Burgàs (209.000) iRusse (160.000).[296] Elsbúlgars en són el principal grup ètnic i conformen el 84,8 per cent de la població. Les minoriesturca igitana conformen el 8,8 i el 4,9 per cent, respectivament; l'1,5% restant inclou altres minories -russos,armenis,xinesos,valacs,sarakatsani,ucraïnesos,grecs,jueus,romanesos, i altres persones que no s'identifiquen amb cap grup ètnic en el cens.[297][298] La minoria gitana sol ser subestimada en les dades del cens i pot representar fins a un 11 per cent de la població.[299]
Més del 80% de totes les morts són degudes alcàncer imalalties cardiovasculars.[300] Les taxes de mortalitat podrien millorar amb una atenció sanitària oportuna i adequada,[301] que el sistema actual no proporciona totalment. Tot i que l'assistència sanitària a Bulgària és universal[302] les despeses a càrrec de l'assegurat representen gairebé la meitat de la despesa sanitària i limiten significativament l'accés a l'atenció mèdica.[303] Altres problemes que afecten la provisió d'atenció són l'emigració de metges a causa dels baixos salaris, hospitals regionals insuficients i infraequipats, escassetat d'oferta i canvis freqüents del paquet de serveis bàsics per als assegurats.[304][305]
Lataxa mitjana d'alfabetització de la població és del 98,2% segons el cens de 2001.[306] Segons l'Eurobaròmetre de 2005, gairebé el 21% de la població parlarus i el 15%anglès. La competència en llengua estrangera ha augmentat. Durant el període 2000-2001, aproximadament el 30% dels alumnes de primària estudiavaanglès com a segona llengua i el 25%francès.[307]
El sistema educatiu està sota la supervisió delMinisteri d'Educació i Ciència. Els graus d'educació a Bulgària són quatre: elemental (de 1er a 4t grau), primària (5è a 8è grau), secundària (9è a 12è grau) i superior.[308] El Ministeri finança parcialment escoles, col·legis i universitats públiques, estableix criteris per als llibres de text i en supervisa el procés de publicació. L'educació a les escoles públiques primàries i secundàries és gratuïta.
Hi ha més de 40 institucions d'educació superior acreditades (facultats i universitats) al territori búlgar.[309] La institució d'educació superior de més nivell de Bulgària és laUniversitat de Sofia.[310][311]
La qualitat de l'educació búlgara és baixa. La insuficient quantitat d'universitats, la manca d'instal·lacions a les escoles i la manca de fons estatals en ciència i innovació són el motiu pel qual el sistema educatiu produeix imatges pobres, i l'economia no resulta atractiva per als inversors.[312] Alguns adolescents abandonen el sistema educatiu massa aviat o no hi estan coberts.
La Galeria Nacional d'Art Estranger disposa de nombrosos exemples d'art europeu, asiàtic i africà
La cultura tradicional búlgara és rica en herènciatràcia,eslava ibúlgara, juntament amb influència delsgrecs,romans,otomans iceltes.[313] Gran part del llegat dels tracis comprèn nombroses tombes i tresors d'or. El territori actual del país inclou parts de les antigues províncies romanes deMèsia,Tràcia iMacedònia i molts dels descobriments arqueològics daten de temps de l'Imperi Romà, tot i que els antics búlgars també han deixat petjades del seu patrimoni en la música i en l'arquitectura antiga. ElPrimer iSegon Imperi Búlgar van funcionar com el centre de la cultura eslava durant gran part de l'edat mitjana, i exerciren considerable influència literària i cultural en el món ortodox eslau mitjançant les escoles literàries d'Ocrida iPreslav. Una de les principals aportacions del poble búlgar és l'alfabet ciríl·lic, usat com a sistema d'escriptura per moltes llengües d'Europa oriental i Àsia, que es va originar a l'antiga Bulgària al voltant del segle ix.[314]
La cultura búlgara contemporània combina una cultura formal que va ajudar a forjar una consciència nacional cap al final del govern otomà i les tradicions populars mil·lenàries.[319] Un element essencial del folklore búlgar és el foc, utilitzat per a desterrar els esperits malignes i les malalties. Moltes d'elles són personificades com a bruixes, mentre que altres criatures com elzmei (búlgar:змей) i lasamodiva (búlgar:Самодива) són guardians benèvols o enganyosos ambivalents.[320]
Elsurvàkane (búlgar:сypвaкaнe) és un costum utilitzat per desitjar bon any nou.[321] Elsurvakane és una tradició feta amb un bastó decorat, conegut com asurvàknitsa osurvatxka, el dia decap d'any, com a mesura de salut durant l'any.[322] En aquest ritual, un membre de la família, típicament el més jove,[323] toca lleugerament l'esquena dels altres amb unsurvàknitsa durant Nadal o el matí del dia de cap d'any, mentre recita un vers per desitjar bona sort al seu familiar.
Elhàmkane (búlgar:хамкане) és unatradició popular relacionada amb elcarnaval eslau: es penja del sostre, amb un fil, un ou bullit o un tros de carbó vegetal, i es fa girar al voltant de la taula. Els membres de la família han d'intentar atrapar-lo amb la boca, sense fer servir les mans. Qui tingui èxit serà viu i sa tot l'any.[324]
Elkúker (búlgar:кукер; pluralbúlgar:кукери,kúkeri) és un ritual tradicional búlgar per a espantar els mals esperits, amb vestits per fer el ritual. Tradicions estretament relacionades es troben a la zona delsBalcans iGrècia (inclososRomania i elPont). Els rituals delkúker són fets per persones disfressades de bèsties o personatges típics (àvia, avi, rei, recaptador d'impostos), sempre ambcaretes, sovint amb sivelles de cinturons i pells d'animals. Ballen als carrers per espantar les forces del mal i foragitar el fred i fan rituals com ara l'arada, la sembra i altres per a la fertilitat i la salut.[325]
Ous de Pasqua búlgars
LaSetmana Santa és la festa religiosa més significativa del calendari. La seva data depèn de la primera lluna plena després del dia de l'equinocci de primavera. Elsous de Pasqua vermells es pinten elDijous Sant. Amb el primer ou pintat de color vermell, l'àvia dibuixa el senyal de la creu al front dels nens perquè estiguin sans durant tot l'any. El dijous de Pasqua es renova el ferment i es barreja la massa dels pans de Pasqua i elskozunacs.
Lamartenitsa (búlgar:мартеницаm, plural: мартеници,martenitsi)[326] és una petita peça d'adorn típica de Bulgària, en forma deborla, feta de fil de color vermell i blanc, que s'ofereix als amics i parents just abans que arribi la primavera. Segons la creença tradicional, lesmartenitsi serveixen per a allunyar els mals que venen amb l'hivern. El color blanc significa laneu que s'ha anat, i el vermell representa elsol que ve. El nom del diafestiu tradicional de benvinguda de la primavera, que se celebra l'1 de març, es diuBaba Marta (búlgar:Баба Марта), que en català significa 'iaieta Marta': "Marta" és un nom derivat de la paraula búlgara per al mes demarç,mart,búlgar:март).[327] La tradició de celebrar laBaba Marta té probablement més de mil anys, i fins avui, és un dels festius més populars de Bulgària, quan es poden veure nens i adults plens de "penjolls" vermells i blancs i els arbres plens demàrtenitsi.
Elnestinarstvo (búlgar:Нестинарство) és una dansa de foc ritual d'origen traci.[328] La característica més coneguda delnestinarstvo és el fet de ballar i caminar descalç sobre brases roents, i el duen a terme elsnestinari, els quals són els guardians del coneixement ocult. Se celebra generalment a la plaça del poble, davant de la gent, el dia dels santsConstantí iHelena o el dia delpatró del poble. El ritual, una barreja única de creences de l'Església ortodoxa oriental i tradicions paganes més antigues de les muntanyes deStrandja, està inclòs en la llista dePatrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de laUNESCO.[329]
Bulgària té un patrimoni ric religiós d'arts visuals, especialment en elsfrescos,murals iicones, molts d'ells produïts per l'escola artística de Tàrnovo.[330] En tot el país, s'exhibeixen diverses obres d'artistes búlgars en més de 200 museus, entre els quals destaquen el Museu Nacional d'Arqueologia i la Galeria Nacional d'Art, ambdós situats a la capital.[331]
Es considera que el començament de la cinematografia a Bulgària és la pel·lícula deVassil GuèndovBulgaran és galant,búlgar:Българан е галант (1915). De 1915 a 1948 (quan es va nacionalitzar la producció cinematogràfica) es van crear 55 pel·lícules. Durant el govern delFront de la Pàtria es creen pel·lícules amb orientació històrica i ideològica. Es dona un control estricte i censura per l'estat, i algunes pel·lícules s'aturen o es retiren de les pantalles. L'estudi més gran d'aquell moment era elNu Boiana Film Studios. Després de la crisi dels anys noranta, el cinema va començar a créixer lentament amb el rodatge de noves sèries i pel·lícules. Moltes produccions estrangeres, principalment de Hollywood, es filmen a Bulgària.
El país té una llarga tradició musical, que es remunta fins al començament de l'edat mitjana.Joan Cucuzeles (c. 1280-1360) es va convertir en un dels primers compositors més coneguts de l'Europa medieval. Des del període de l'edat mitjana fins avui en dia, només han arribat obres demúsica sacra, la majoria d'autors desconeguts.
La música secular segueix estant poc desenvolupada en els segles següents, especialment durant el domini otomà. Durant l'opressió turca a Bulgària no se sap si hi havia institucions d'educació musical i de pedagogia musical, per la qual cosa se suposa que no hi va haver música professional. A finals del segle xix, després de l'alliberament de Bulgària, apareix lamúsica clàssica búlgara.Gueorgui Atanàsssov,Dobri Hrístov, graduat delConservatori de Praga i alumne d'Antonín Dvořák, iEmanuïl Manòlov, formen part de la primera generació de compositors búlgars. Emanuïl Manòlov és l'autor de la primera òpera búlgara:Siromakhínia.Panaiot Pípkov és famós per les seves operetes, però sobretot amb l'himne dels sants germans Ciril i Metodi, conegut com aVarvi, narode vazrodeni (búlgar:Върви, народе възродени). Modernament, cal destacar els pianistesAlexis Weissenberg iVesselín Stànev. El festival d'estiu "Esperit de Burgàs", se celebra anualment a la ciutat deBurgàs i s'ha convertit en un escenari important de la música búlgara moderna, a més de ser un dels festivals de música més importants d'Europa.[332]
Lamúsica folklòrica nacional té un so distintiu i utilitza una àmplia gamma d'instruments tradicionals, com ara lagadulka, lagaida (гайда), elkaval (кавал) i eltapan (тъпан).
Lallengua búlgara és parlada com a llengua materna i llengua nadiua pel 85,2% de la població, i gaudeix de l'estatus dellengua oficial i nacional. La resta sol tenir el búlgar com a segona llengua. Elturc és la llengua materna del 9,1% de la població i elromaní del 4,2%
La llengua búlgara és la primera llengua eslava documentada. El seu desenvolupament històric es caracteritza per quatre períodes principals: període anterior a l'escriptura (fins al segle ix),antic búlgar (segles ix-xi), búlgar mitjà (segles xi-xiv) i búlgar modern (segle xv). La llengua búlgara moderna pertany al grup de lesllengües eslaves i en concret a la família de lesllengües eslaves meridionals (subgruporiental) i és un dels 23 idiomes oficials a laUnió Europea.
L'alfabet ciríl·lic fou creat a Bulgària, molt probablement persant Climent d'Ocrida i batejat amb el nom del seu mestre i creador de l'alfabet glagolíticCiril el Filòsof. Les seves versions actualitzades s'utilitzen enbúlgar,rus,macedònic,serbi,ucraïnès,belarús, així com en altres països de l'antigaUnió Soviètica,Àsia iEuropa oriental. En el curs del desenvolupament històric de la llengua búlgara i els seus contactes amb les seves llengües veïnes no eslaves de la península Balcànica, es donen canvis significatius en comparació amb les altres llengües eslaves. Aquests canvis afecten lamorfologia i lasintaxi, i es caracteritzen per la pèrdua gairebé completa delcas gramatical, l'ús de l'article definit (sufixat al substantiu), la preservació de l'ús dels temps passats simples eslaus (passat perfet i passat imperfet), la desaparició de l'infinitiu, etc. Aquests canvis distingeixen, en general, el desenvolupament de la morfologia i la sintaxi en la llengua búlgara de la direcció del desenvolupament de les altres llengües eslaves.[340][341]
La Constitució de Bulgària defineix el país com un estat laic amb llibertat religiosa garantida, però s'assenyala elcristianisme ortodox com una religió tradicional. El 59% del cens de població de 2011 s'identifica com cristià ortodox, dels quals no és clar quants s'identifiquen com d'estil antic i quants com aneocalendaristes.[342] L'Església ortodoxa búlgara va aconseguir l'estatus d'autocefàlia el927,[343][344] i actualment té 12 diòcesis i més de 2.000 sacerdots.[345] Més de tres quartes parts dels búlgars s'adscriuen a l'ortodòxia oriental.[342]
La religió minoritària més gran és l'islam, que és esmentat com a religió pròpia pel 7,8% de la població (majoritàriament de laminoria turca, però també pelsmusulmans de Bulgària i una cinquena part delsgitanos. El 7,4% sónsunnites i el 0,4 % sónxiïtes i d'altres). La majoria d'ells no són practicants i consideren inacceptable l'ús delhijab a les escoles.[346] A continuació, se situen elprotestantisme, amb un 0,9%, elcatolicisme romà amb un 0,7%, i elsapostòlics armenis, amb un 0,02 per cent, un 0,13 per cent segueixen altres religions, i el restant el 31% o bé indica que no té religió o no respon a la pregunta.[342]
Segons una enquesta de 2009 basada en una petita proporció de la població, el 67,3% dels ciutadans búlgars creuen en l'existència de Déu i el 21,7% no ho fan. Al mateix temps, el 13,6% d'ells assisteixen a serveis religiosos almenys una vegada al mes, i el 24,1% declaren que creuen en el més enllà.[347]
A causa del clima relativament càlid i de la seva complexa geografia, el territori búlgar ofereix les condicions de creixement excel·lents per a una gran varietat d'hortalisses,herbes ifruites. La majoria dels plats es cuinen al forn, al vapor o en forma d'estofat. Lesfregides són rares, però lesgraellades (especialment de diferents tipus de carns) s'elaboren en tot el país. La carn deporc és la carn més comuna, seguida delpollastre i elxai. Altres plats orientals com lamussacà (búlgar:мусака), elgüveç (búlgar:Гювеч) i labaklavà (búlgar:Баклава) són àmpliament consumits.
La gastronomia de Bulgària també destaca per la qualitat dels producteslàctics iamanides, així com per la varietat devins i begudes alcohòliques locals com elrakia, elmastika i lamenta. Elvi búlgar també és una altra beguda important: destaquen els deDimiat i elMavrud. Elvi búlgar s'exporta a diferents parts de tot el món, i fins al 1990 el país era el segon exportador mundial més important de vi embotellat.[348][349] La collita del 2016 va obtenir 128 milions de litres de vi, dels quals 62 milions es van exportar principalment a Romania, Polònia i Rússia.[350]
La primera aparició olímpica de Bulgària fou alsjocs de 1896, quan estigué representada perCharles Champaud.[351] Des de llavors, els seus atletes han guanyat 52 medalles d'or, 89 de plata i 83 de bronze,[352] la qual cosa la situa en 24ena posició almedaller dels Jocs Olímpics. Menció especial mereixDan Kòlov, considerat el millorlluitador de tots els temps.[353]
Els dies es determinen d'acord amb el calendari ortodox (el 2018 és el 8 d'abril). Els diumenges i els dilluns de Pasqua no són dies feiners.[363][364]
↑Chapman, John.Fragmentation in Archaeology: People, Places, and Broken Objects (en anglès). Routledge, 2000, p. 239.ISBN 978-0-415-15803-9.
↑Roberts, Benjamin W.;Thornton, Christopher P. «Development of metallurgy in Eurasia» (en anglès) p. 1015. Departament de Prehistòria i Europa, Museu Britànic, 2009. Arxivat de l'original el 2012-03-13. [Consulta: 8 juny 2012]. «Per contra, la primera explotació i treball de l'or ocorre als Balcans durant la meitat delmil·lenni V aC, diversos segles després de la primerafosa de coure coneguda. Això es demostra de manera més espectacular en els diversos objectes que adornen els enterraments de Varna, Bulgària (Renfrew 1986; Higham et al., 2007). En canvi, els primers objectes d'or trobats al sud-oest d'Àsia només es remunten a principis delmil·lenni IV aC com a Nahal Qanah a Palestina (Golden 2009), cosa que suggereix que l'explotació de l'or podria haver estat una invenció del sud-est europeu, encara que fos de curta durada.»
↑«The Gumelnita Culture». Govern de França. Arxivat de l'original el 2012-10-13. [Consulta: 4 desembre 2011]. «La Necròpolis de Varna és un jaciment important per entendre aquesta cultura.»
↑Thonemann, Peter; Price, Simon.The Birth of Classical Europe: A History from Troy to Augustine. Penguin UK, 2010.ISBN 978-0141946863. «Darios va allargar encara més els límits orientals i occidentals de l'imperi, conquistant la vall de l'Indus i gran part de la moderna Bulgària (antiga Tràcia)»
↑Nagle, D. Brendan.Readings in Greek History: Sources and Interpretations. Oxford University Press, 2006, p. 230.ISBN 0-19-517825-4. «No obstant això, una de les tribus tràcies, els odrisis, va aconseguir unificar els tracis i crear un estat poderós.»
↑Hornblower, Simon. Oxford University Press.The Oxford Classical Dictionary, 2003, p. 1515.ISBN 0-19-860641-9. «Poc després el primer rei dels odrissis, Teres va intentar crear un imperi fora del territori ocupat per les tribus tràcies (Tucídides, 2.29 i la seva sobirania es va estendre fins a l'Euxí i l'Hel·lespont).»
↑Ivanov, Lyubomir.ESSENTIAL HISTORY OF BULGARIA IN SEVEN PAGES (en anglès). Acadèmia de Ciències de Bulgària, 2007, p. 2 [Consulta: 20 desembre 2011]. «En particular, a mitjans del segle iv, un grup de gots es van instal·lar a la regió de Nicopolis ad Istrum (actual Nikiup, prop deVeliko Tàrnovo, al nord de Bulgària), on el seu líder, el bisbe Wulfila (Úlfila), va inventar l'alfabet gòtic i va traduir la Sagrada Bíblia al gòtic per produir el primer llibre escrit en llengua germànica.»Arxivat 2011-12-20 aWayback Machine.
↑Browning, Robert.Byzantium and Bulgaria (en anglès). I, 1988, p. 32-36 (Studia Slavico-Byzantina et Mediaevalia Europensia).
↑Trever, Albert Augustus.History of Ancient Civilization (en anglès). Harcourt, Brace, p. 571. «Tanmateix, l'interior de Tràcia mai no fou romanitzat o fins i tot hel·lenitzat»
↑«Krum (Bulgar khan)». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2011-12-28. [Consulta: 23 desembre 2011].
↑«The Spread of Christianity» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 27 juliol 2014]. «Tot i que el baptisme de Boris fou en l'Església oriental, ell va vacil·lar posteriorment entre Roma i Constantinoble fins que aquesta última el va convèncer en garantir autonomiade facto a Bulgària en assumptes de l'Església.»
↑Crampton, R.J..Bulgaria (en anglès). Oxford University Press, 2007, p. 13.ISBN 978-0-19-954158-4.
↑«Reign of Simeon I». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 27 juliol 2014]. «La conversió de Bulgària va tenir una dimensió política, i va contribuir tant al creixement de l'autoritat central com a la fusió de búlgars i eslaus en un poble búlgar unificat.»
↑Crampton, R.J..Bulgaria (en anlgès). Oxford University Press, 2007, p. 12.ISBN 978-0-19-954158-4. «Cap acte individual no va fer més, a la llarga, a l'hora de soldar els cristians eslaus i els protobúlgars en un únic poble búlgar, que la conversió del 864.»
↑«Reign of Simeon I» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 4 desembre 2011]. «Sota els successors de Simeó, Bulgària es va veure assetjada per la dissensió interna provocada per la propagació del bogomilisme (una secta religiosa dualista) i per lesincursions de magiars, petxenegs, la Rus de Kíiv i els romans d'Orient.»
↑Browning, Robert.Byzantium and Bulgaria (en anglès). Temple Smith, 1975, p. 194–5.ISBN 0-85117-064-1.
↑«Reign of Simeon I» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2012-11-22. [Consulta: 20 gener 2012].
↑«Samuel» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2008-01-29. [Consulta: 20 gener 2012].
↑Scylitzae, Ioannis.Synopsis Historiarum. Hans Thurn, 1973, p. 457 (Corpus Fontium Byzantiae Historiae).ISBN 978-3-11-002285-8.
↑Pavlov, Plamen. «Les conspiracions de "magister Pressian el búlgar"» (en búlgar). LiterNet, 2005. Arxivat de l'original el 2012-01-30. [Consulta: 20 desembre 2011]. «Així, a la primavera de 1018 "el partit de la rendició" va prevaler, i Basili II va entrar sense obstacles a la capital búlgara, Ocrida.»
↑50,050,1Ostrogorsky, Georg.History of the Byzantine State (en anglès). Rutgers University Press, 1969, p. 311.
↑Cameron, Averil.The Byzantines (en anglès). Blackwell Publishing, 2006, p. 170.ISBN 978-1-4051-9833-2.
↑53,053,153,253,3James David Bourchier. «History of Bulgaria» (en anglès). Encyclopædia Britannica 1911, 1911. Arxivat de l'original el 2011-11-15. [Consulta: 9 desembre 2011].
↑«The Golden Horde». Divisió de Recerca Federal de la Biblioteca del Congrés. Arxivat de l'original el 16 de setembre de 2011. [Consulta: 4 desembre 2011]. «Els mongols van mantenir la sobirania a l'est de Rússia del 1240 al 1480, i van controlar la zona alta del Volga, els territoris de l'antic estat del Bulgària del Volga, Sibèria, el nord del Caucas, Bulgària (durant un temps), Crimea, i Coràsmia.»
↑56,056,1«Bulgaria – Ottoman rule» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2014-10-08. [Consulta: 21 desembre 2011]. «Amb la captura d'un regne búlgar basat a Bdin (Vidin) el 1396, l'últim romanent de la independència búlgara va desaparèixer (...) La noblesa búlgara va ser destruïda: els seus membres van morir, van fugir o van acceptar l'islam i la turquització. Els camperols passaren a ser serfs dels amos turcs.»
↑Fishman, Joshua A."Handbook of Language and Ethnic Identity," Disciplinary and Regional Perspectives (en anglès). Oxford University Press, 2010, p. 276.ISBN 0-19-537492-4. «No hi havia gairebé restes d'una identitat ètnica búlgara; la població es defineix a si mateixa com a cristians, segons el sistema otomà de millets, és a dir, comunitats de creences religioses. Els primers intents de definir una ètnia búlgara van començar a principis del segle xix.»Arxivat 2024-05-29 aWayback Machine.
↑Chenoweth, Erica. Centre Belfer per a la Ciència i Afers Internacionals.Rethinking Violence: States and Non-State Actors in Conflict, 2010, p. 129.ISBN 978-0-262-01420-5. «Bulgària, per exemple, tenia un superàvit net de refugiats i s'enfrontava a la difícil tasca d'absorbir milers de refugiats búlgars de Grècia durant un període relativament curt. Tot i que els préstecs internacionals de la Creu Roja i d'altres organismes ajudaven a sufragar els costos substancials d'acomodar poblacions excedents, va suposar una càrrega financera intensa als estats que encara es recuperaven de la guerra i patien una crisi econòmica, així com una convulsió política.»Arxivat 2024-05-29 aWayback Machine.
↑Centre Hanna Arendt a Sofia, amb Diniu Xarlànov i Venelin I. Gànev. PDF [Crimes Committed by the Communist Regime in Bulgaria]. Informe de país. "Crimes of the Communist Regimes". Conferència. 24-26 de febrer de 2010, Praga(anglès).
↑Valentino, Benjamin A (2005). Final solutions: mass killing and genocide in the twentieth century. Cornell University Press. pàgs. 91–151.
↑Bohlen, Celestine. «Vote Gives Key Role to Ethnic Turks» (en anglès). The New York Times, 17-10-1991. Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 20 desembre 2011]. «alsanys 80, el líder comunista Tòdor Jívkov va començar una campanya d'assimilació cultural que forçava els turcs ètnics a adoptar noms eslaus, va tancar les seves mesquites i cases de pregària i va reprimir els intents de protesta. Un dels resultats en va ser l'èxode massiu de més de 300.000 turcs ètnics a la veïna Turquia el 1989.»
↑«Organizational structure GDNP» (en anglès). Ministeri de l'Interior de Bulgària. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2018. [Consulta: 28 juliol 2018].
↑«Bulgaria – relations». Ministeri d'Afers Exteriors de Grècia. Arxivat de l'original el 5 de febrer de 2012. [Consulta: 31 març 2012].
↑«Bulgaria – Bilateral Relations» (en anglès). Ministeri d'Afers Exteriors de la República Popular de la Xina. Arxivat de l'original el 2013-07-26. [Consulta: 31 març 2012].
↑«Bulgaria Factbook». Oficina d'Afers Europeus i Euràsia, Departament d'Estat dels Estats Units. Arxivat de l'original el 2011-08-17. [Consulta: 4 desembre 2011].
↑CIA World Factbook. «Bulgaria Economy Profile 2017» (en anglès). CIA World Factbook, 2017. Arxivat de l'original el 2018-07-17. [Consulta: 13 novembre 2017].
↑«Bulgaria – Late Communist rule». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 28 juliol 2018]. «Bulgària va donar la màxima prioritat a l'avenç científic i tecnològic i al desenvolupament de competències comercials apropiades per a un estat industrial. El 1948, aproximadament el 80% de la població vivia de la terra, però el 1988 menys d'una cinquena part de la força de treball es dedicava a l'agricultura, i la resta es concentrava en la indústria i el sector de serveis.»
↑OCDE.OECD Economic Surveys, 1999, p. 24. «L'anterior Enquesta Econòmica de Bulgària de 1997 va documentar com una combinació de condicions inicials difícils, retards en les reformes estructurals, ... culminaren en la crisi econòmica de 1996-97.»
↑ «Public procurement in Bulgaria» (en anglès). Study on administrative capacity in the EU. Comissió Europea. Arxivat de l'original el 2022-10-09 [Consulta: 16 juliol 2018].
↑Ivanova, T.N.; Kostov, P.T.; Sapunova, S.M.; Dandolov, I.W.; Salisbury, F.B.; Bingham, G.E.; Sytchov, V.N.; Levinskikh, M.A.; Podolski, I.G.; Bubenheim, D.B.; Jahns, G. «Six-month space greenhouse experiments—a step to creation of future biological life support systems» (en anglès). Acta Astronautica. Space Research Institute, 42, 1–8, gener-abril 1998, pàg. 11–23.Bibcode:1998AcAau..42...11I.DOI:10.1016/S0094-5765(98)00102-7.ISSN:0094-5765.PMID:11541596.
↑Mixev, Dimítar. Acadèmica Búlgara de les Ciències (via la casa editorialMarin Drinov).Космическите изследвания в България (en búlgar), 2004, p. 162.ISBN 954-430-994-2. «16 de juny de 1990: la investigació a bord de l'estació espacial Mir sota el programa Interkosmos comença amb l'hivernacle espacial SVET desenvolupat a Bulgària ....»
↑Georgieva, Lidia; Salchev, Petko «Bulgaria Health system review». Health Systems in Transition. European observatory on health systems and policies, 9, 1, 2007, pàg. XVI, 12. Arxivat de l'original el 2022-10-09 [Consulta: 20 desembre 2011].
↑Dafina Vasileva. «The Thracian tomb in Kazanluk» (en anglès). Digsys.bg, 2008. Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2011. [Consulta: 15 gener 2011].
↑UNESCO. «Bulgaria» (en anglès). Unesco.org, 2010. [Consulta: 15 gener 2011].
↑319,0319,1«Bulgaria – The arts». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2018]. «L'inici de les tradicions búlgares en les arts es va veure retallat per l'ocupació otomana al segle xiv, i moltes obres mestres van ser destruïdes. ... es van establir els fonaments per a artistes posteriors com Vladímir Dimítrov, un pintor extremadament especialitzat en escenes rurals del seu país natal ... A principis del segle xxi, l'artista búlgar contemporani més conegut era Hristo, un escultor ambiental conegut per envoltar estructures famoses»
↑«Christmas Traditions in Bulgaria». eufriend.eu, 2005. Arxivat de l'original el 2018-02-20. [Consulta: 1r gener 2015]. «Elsurvakane el duien a terme tradicionalment nens i joves, però avui en dia és un privilegi per a tots els nens.»
↑(búlgar) Acadèmia Búlgara de Ciències(ABC). Centre d'Informació Científica "Българска енциклопедия" (Enciclopèdia búlgara). Календарни празници и обичаи на българите.(Calendari de vacances i costums dels búlgars). Sofia, Editorial de l'ABC "Prof. Marin Drinov", 2015.ISBN 978-954-322-764-8. pàgs. 88-89.
↑MacDermott, Mercia. Jessica Kingsley Publishers.Bulgarian Folk Customs (en anglès), 1998, p. 226.ISBN 1-85302-485-6 [Consulta: 20 desembre 2011]. «Mentre ballar al voltant del foc i saltar per damunt del foc forma part de molts costums eslaus, la dansa sobre el foc no ho és, i és probable que elnestinarstvo fos heretat pels búlgars dels tracis hel·lenitzats que habitaven la terra abans que ells.»
↑Riha, Thomas. University of Chicago press.Readings in Russian Civilization, 1964, p. 214.ISBN 0-226-71853-0 [Consulta: 20 desembre 2011]. «I va ser principalment de Bulgària que una gran quantitat de monuments literaris van ser transferits a Kíev i altres centres.»
↑McNeill, William Hardy. The University of Chicago Press.The Rise of the West, 1963, p. 49.ISBN 0-226-56141-0 [Consulta: 20 desembre 2011]. «Per tant, quan Bulgària es va convertir al cristianisme (després de 865), amb la qual cosa entrava al cristianisme una gran massa de població eslavoparlant, es desenvolupà per a llur ús una nova llengua literària, l'antic eslau eclesiàstic, directament basat en la parla búlgara.»
↑Lorenz, Dagmar C. G. «Elias Canetti» (en anglès). Literary Encyclopedia. The Literary Dictionary Company Limited, 17-04-2004.ISSN:1747-678X [Consulta: 20 desembre 2011].
↑Paul Robert Magocsi.Encyclopedia of Canada's peoples (en anglès). University of Toronto Press, 1999 [Consulta: 4 desembre 2011].
↑Irina Tsekova.Особености на българските национални ценности ("Característiques dels valors nacionals búlgars"). // capital.bg, 20 de febrer de 2009. Consultat el 31 de juliol de 2018(búlgar)
↑354,0354,1354,2354,3«Bulgaria- Sport and recreation». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 juliol 2018]. «A la competició esportiva internacional, els búlgars s'han destacat en el tennis, la lluita lliure, la boxa i la gimnàstica, però la major reputació del país pot ser l'aixecament de pesos. .. Els aficionats al futbol, l'esport més popular a Bulgària, foren animats per l'èxit de l'equip nacional en la Copa del Món de 1994, quan va arribar a les semifinals sota el lideratge del davanterHristo Stoítxkov. La lliga principal de Bulgària té 16 equips, dels quals quatre jugen a Sofia: CSKA, Levski, Slavia i Lokomotiv.»
Crampton, R. J.A Concise History of Bulgaria (2005). Cambridge, Regne Unit; Nova York: Cambridge University Press.ISBN 978-0-521-61637-9.(anglès)
Bell, John D., ed. (1998).Bulgaria in Transition: Politics, Economics, Society, and Culture after Communism. Westview.ISBN 978-0-8133-9010-9(anglès)
Ghodsee, Kristen R. (2011)Lost in Transition: Ethnographies of Everyday Life After Communism. Duke University Press.(anglès)
Ghodsee, Kristen R. (2010)Muslim Lives in Eastern Europe: Gender, Ethnicity and the Transformation of Islam in Postsocialist Bulgaria. Princeton University Press.(anglès)
Ghodsee, Kristen R. (2005)The Red Riviera: Gender, Tourism and Postsocialism on the Black Sea. Duke University Press.(anglès)
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.svg%26amp%3blang%3dca)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
