Bucarest (enromanès: București) és lacapital deRomania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
La primera vegada que apareix el mot Bucarest és l'any 1459. Esdevé capital de Romania l'any 1862. Des d'aleshores ha experimentat una transformació contínua, i ha esdevingut actualment el més important centre artístic, cultural i audiovisual romanès. En el període interbèl·lic entre laPrimera Guerra Mundial i laSegona Guerra Mundial a Bucarest es va desenvolupar una arquitectura elegant i una elit intel·lectual i sofisticada que li va fer merèixer el pseudònim del «Petit París» (Micul Paris).[1] Malgrat que molts edificis i districtes del centre van ser danyats o destruïts —per la guerra, terratrèmols i el programa de sistematització deNicolae Ceaușescu— la majoria van romandre dempeus. L'arquitectura eclèctica barreja estilsneoclàssics, d'entreguerres (Bauhaus iart déco), comunista i modern.
Econòmicament, la ciutat és la més pròspera de Romania[2] i és un dels principals centres industrials i de transport de l'Europa de l'Est. Com a ciutat més desenvolupada del país, té també una àmplia gamma d'instal·lacions educatives.
La superfície total és de 226 km². Fins al 1989 les zones circumdants eren principalment rurals, però després de laRevolució Romanesa es van començar a construir nous veïnats al voltant de la ciutat. De fet, la ciutat en si administrativament es coneix com a Municipi de Bucarest (Municipiul Bucureștu) i té el mateix nivell administratiu que un districte, (judeţ en romanès), de tal manera que la ciutat resta dividida en sissectors.
El nom de Bucarest té un origen incert: la tradició connecta la fundació de Bucarest amb el nom de Bucur —que era un príncep, un proscrit, un pescador, un pastor o un caçador, d'acord amb diferents llegendes. Enromanès l'arrelBucur significa alegria o felicitat[3] i es creu que és d'origendaci.[4]
Hi ha altres orígens etimològics donats pels primers estudiosos, incloent el del viatger otomàEvliya Çelebi, que va dir que Bucarest va ser nomenat per un cert Ebu-Karis, de la tribu de Beni-Kureiş. El 1781, Franz Sulzer va suposar una relació ambbucurie (alegria),bucuros (alegre), unabucura (convertir-se en gojós), mentre que un llibre de començament del segle xix publicat aViena pretén que deriva debukovie, bosc defajos.[5]
Els molins d'aigua delDâmboviţa als afores de Bucarest, amb Dealul Spirii i el monestir Mihai Vodă de fons (1837).Soldatsalemanys marxant en la Piața Mihail Kogălniceanu de Bucarest el 1941.La construcció del Palau del Parlament Romanès es va acabar 1986. A la foto, l'edifici vist des del Bulevardul Unirii.
La llegenda diu que Bucarest va ser fundada per un pastor de nom Bucur. Una altra variant més possible diu que el vell nucli poblacional es va desenvolupar en temps deMircea el Vell a principis del segle xiv.
El primer esment escrit es troba en un document del20 de setembre1459, una acta enviada perVlad Ţepeş, príncep deValàquia, per on s'interessa per un dels vells senyors de la població. La ciutat Dâmboviţa, que apareix molt abans a l'actual emplaçament de Bucarest, tenia una posició estratègica, ja que controlava l'accés del camí que anava deTârgşor aGiurgiu, fet pel qual durant l'ocupació otomana s'hi va assentar una guarnició. En un curt espai de temps, Bucarest va créixer, ja que va ser el lloc elegit el14 d'octubre de1465 pel príncep valacRadu el Formòs com a residència oficial. Als anys1558 -1559, es va construir dins de laCurtea Veche l'Església Senyorial, construïda pel príncepMircea El Pastor, aquesta encara roman com el més vell lloc de culte de la ciutat, que s'ha mantingut gairebé incanviat fins avui.
L'any1659, sota el domini deGheorghe Ghica, esdevé la capital deValàquia, fet que va afavorir la modernització de la ciutat. Van aparèixer els primers camins pavimentats amb pedres de riu (1661), es va establir la primera institució d'ensenyament superior, l'Acadèmia Senyorial (1694) i es va construir elPalau Mogoşoaiei sota les ordres del príncepConstantin Brâncoveanu l'any1702, edifici on actualment es troba elMuseu d'Art Feudal Brâncovenească. L'any1704, es va desenvolupar la iniciativa hospitalària deMihai Cantacuzino que va crear l'Hospital Colţea, que va ser destruït posteriorment en un incendi i un terratrèmol, i va ser reconstruït l'any1888. En poc temps la ciutat es va desenvolupar econòmicament; es van proliferar elsoficis artesanals que van constituir nombrososgremis que van accelerar la modernització de la ciutat. Així van aparèixer les primeresmanufactures i la població va augmentar. L'any 1798, s'estima la població a 30.030 habitants, l'any 1831 es comptabilitzen 10.000 focs i 60.587 habitants.
Bucarest va ser fins a la instauració del règim comunista romanès (República Popular de Romania) la capital de la província deIlfov (en romanèsjudețul Ilfov). L'any1977 la ciutat va patir un greuterratrèmol (7,2 en l'escala de Richter) i des de final dels anys setanta delsegle xx fins a l'any1989 (any en què va caure el règim deNicolae Ceauşescu) va patir una important transformació amb la demolició sencera de barris històrics i la construcció de grans avingudes, barris de blocs d'edificis d'estil comunista o laCasa Poporului que és el segon edifici més gran del món.
Vista satèl·lit de Bucarest.Vista aèria des de laPiața Unirii.
La ciutat s'estén al llarg del sud-est del país, entrePloiești iGiurgiu. Bucarest està situat a la vora delriu Dâmboviţa, que desemboca en el riu Argeş, un afluent delDanubi. Diversos llacs —els més importants són el Herăstrăo, Floreasca, Tei i Colentina— s'estenen pel nord de la ciutat, a la vora del riu Colentina, un afluent del Dâmboviţa. A més, al centre de la capital hi ha un petit llac artificial, el Cismigiu, envoltat pels jardins Cișmigiu, que tenen una rica història, sent freqüentat per poetes i escriptors. Inaugurat el 1847 i amb base en els plans de l'arquitecte alemany Carl F.W. Meyer, els jardins són la principal instal·lació recreativa al centre de la ciutat.
A més de Cișmigiu, Bucarest conté altres parcs i jardins, incloent el Herăstrăo i elJardí Botànic. Herăstrăo es troba en el nord de la ciutat, al voltant del llac Herăstrăo, i és la seu delMuseu Satului, mentre que el Jardí Botànic és el més gran del seu tipus a Romania, conté més de 10.000 espècies de plantes, moltes d'elles exòtiques i va ser una vegada parc de plaer per a la família reial.[6]
Bucarest està situat en el sud-est de la plana romanesa, en una zona una vegada coberta pel [osc Vlăsiei, el qual, després d'haver estat netejat, va donar pas a una plana fèrtil. Com en moltes ciutats, Bucarest tradicionalment es considera que té set turons, de forma similar alsset turons de Roma. Els set turons de Bucarest són el Mihai Vodă, Dealul Mitropoliei, Radu Vodă, Cotroceni, Spirei, Văcăreștu i Sf. Gheorghe Nou.
La ciutat compta amb una superfície de 226 quilòmetres quadrats. L'altitud varia de 55,8 metres en el pont Dâmboviţa a Căţelu al sud-est de Bucarest, i és de 91,5 metres a l'església Militari. La ciutat té una forma aproximadament rodona, amb el centre situat en l'encreuament dels eixos principals nord-sud/est-oest en laPiața Universității (plaça de la Universitat). El quilòmetre zero de Romania se situa al sud de la Piața Universității enfront de la nova Església de Sant Jordi (Sfantul Gheorghe Nou) a la plaça St. George (Piata Sfantul Gheorghe). El radi de Bucarest, des de la Piața Universității cap als límits de la ciutat en totes les adreces, varia de 10 a 12 km.
Les regions que envolten Bucarest van romandre en gran majoria, rurals, però a partir de 1989 van començar a construir-se suburbis al voltant de la capital, als voltants delcomtat d'Ilfov. La consolidació urbana va tenir lloc a la fi de la dècada de 2010, quan es va posar en funcionament l'àrea metropolitana de Bucarest, la incorporació de les comunes i ciutats d'Ilfov i altres comtats circumdants.[7]
Diverses distàncies entre Bucarest i altres ciutats de Romania
Bucarest té un clima humit continental (classificació climàtica de Koppen:Cfa/Dfa/Cfb/Dfb). Per la situació a la plana de Romania (també coneguda com la plana de Valàquia), els hiverns a la ciutat solen sofrir molts vents, malgrat que aquests poden ser mitigats pels edificis. Les temperatures a l'hivern oscil·len entre els 0 °C i els −20 °C. A l'estiu les temperatures solen passar dels 35 °C, i de vegades, durant onades de calor, poden passar enllà dels 40 °C. Malgrat que les precipitacions i la humitat són baixes a l'estiu, hi ha fortes tempestes ocasionals. A la tardor i primavera les temperatures oscil·len entre els 17 i els 22 °C, amb nivells de precipitació més alts que a l'estiu.
La població de la ciutat, segons elcens de l'any 2002, és 1.926.334 habitants,[8] el 8,9% de la població total deRomania. A més, hi ha prop de 50.000 persones que viatgen a la ciutat diàriament, principalment del circumdantcomtat d'Ilfov.[9]
La població de Bucarest durant dues fases va créixer molt ràpidament, la primera al final del segle xix, quan la ciutat va créixer en importància i grandària, i la segona durant el període comunista, quan es va emprendre una campanya massiva d'«urbanització» i molta gentva emigrar d'àrees rurals a la capital. En aquest temps, a causa de la prohibició perCeauşescu de l'avortament i la contracepció, l'augment natural va ser també significatiu. La població continua creixent cada dia, perquè, malgrat que la població de Romania cau, el lloc ofereix millors condicions de vida.
Aproximadament el 97% de la població de Bucarest sónromanesos ètnics, elsgitanos són el segon grup ètnic més gros, amb un 1,4% de la població. Altres grups ètnics significatius són elshongaresos (0,3%), elsjueus (0,1%), elsturcs (el 0,1%), elsalemanys (0,1%) i elsxinesos (0,1%). També es trobengrecs iarmenis, els quals van exercir un important paper en la vida de la ciutat a la fi del segle xix i inici del xx. Un dels barris predominantment grecs és Vitan - on va viure una població jueva també; els últims estaven més presents a Văcăreştu i a les àrees al voltant d'Unirii.
En termes de religió, el 96,1% de la població sóncristians ortodoxos romanesos, l'1,2% sóncatòlics, el 0,5% sónmusulmans i el 0,4% són greco-catòlics. El 24% de la població acudeix a un lloc de culte una vegada per setmana o més.[10] L'esperança de vida dels residents era de 74,14 anys el2003-2005, uns dos anys més que la mitjana romanesa. L'esperança de vida femenina era de 77,41 anys, enfront de 70,57 per als homes.[11]
La comunitat minoritària de Bucarest més nombrosa abans de la Segona Guerra Mundial era la jueva. L'any1930 vivien a la capital 69.885 jueus, que representaven el 10,93% de la població de la capital. Les massacres perpetrades pels Legionaris i per laGuàrdia de Ferro durant el conflicte bèl·lic mundial, així com les posteriors emigracions aIsrael va fer pràcticament desaparèixer la comunitat jueva. On hi havia el call jueu actualment s'aixeca el complex comercial Unirea i la zona adjacent. Encara funciona a Bucarest el Teatre Jueu, que és propietat de l'Estat romanès.
Segons les dades del cens de Bucarest de l'any1930, a la ciutat vivien 24.052 hongaresos,[12] representant un 3,76% del total de la població municipal. En comparació amb l'any2002 viuen a Bucarest 5.834hongaresos, representant un 0,3% del total de la població de la ciutat.[12] A Bucarest funciona elLiceu Teòric Ady Endre que ensenya enhongarès. LaCasa Petofi és el centre cultural de la comunitat, on hi ha una biblioteca amb un important fons de llibres hongaresos. També apareix la publicació diària d'àmbit nacionalÚj Magyar Szó, i la publicació mensual de la comunitat:Bukaresti Kozlony.
La comunitat més antiga i amb més tradició cultural i econòmica de Bucarest és la comunitat armènia. L'any1930 vivien a la capital 4.748 armenis, representant un 0,74% de la població de la capital. Actualment hi ha a la ciutat diferents barris i una església per la comunitat armènia.[12]
Una de les altres comunitats amb més vella tradició a Bucarest és la grega. L'any1930 vivien a Bucarest 4.293 grecs, representant 0,67% del total de la població de la ciutat.[12]
Bucarest és la ciutat econòmicament més desenvolupada i industrialitzada deRomania. S'hi produeix al voltant del 21% delPIB del país i prop d'una quarta part de la produccióindustrial, mentre que solament representa el 9% de la població.[13] Gairebé un terç dels impostos nacionals és pagat pels ciutadans i les companyies de Bucarest. D'acord amb el poder adquisitiu local, Bucarest té un PIB per capita del 83,8% de la mitjana europea de laUnió (2006)[Cal actualitzar], i més de dues vegades la mitjana romanesa.[14] D'acord amb el fet que Bucarest produeix al voltant del 21% del PIB romanès per a una població del voltant de dos milions, el PIB (PPP) per capita de la ciutat seria de 20.057 dòlars americans. El fort desenvolupament econòmic de la ciutat ha revitalitzat lainfraestructura i ha conduït a la construcció de molts centres comercials, edificis d'oficines i residencials moderns. Al setembre de2005, Bucarest tenia un índex d'atur del 2,6%, perceptiblement més baix que l'índex d'atur nacional del 5,7%.[15][Cal actualitzar]
Banc Nacional de Romania
L'economia de Bucarest se centra principalment en laindústria i elsserveis, amb aquests últims creixent particularment en importància en els deu anys passats.[Quan?][Cal actualitzar] La ciutat serveix com la prefectura de 186.000 signatures, incloent gairebé totes les companyies romaneses importants.[16] Una font important per al creixement des de l'any 2000 ha estat el sector de la construcció. Bucarest és també el centre més gros de Romania per latecnologia i les comunicacions de la informació i és seu de diverses companyies deprogramari, incloent Softwin. Bucarest conté laborsa de valors més grossa de Romania, la Borsa de Bucarest, que va ser combinada el desembre de 2005 amb la borsa d'accions electrònica basada a Bucarest, Rasdaq.
La ciutat té un nombre de cadenes desupermercats internacionals tals comCarrefour,Cora iMakro. Els centres de compres moderns més grossos de Bucarest són la plaça Romania, el centre de la ciutat, Jolie Ville Galleria i el centre de compres d'Unirea. No obstant això, es mantenen molts mercatstradicionals.
Bucarest té una creixent escena cultural, en àmbits com les arts visuals, les arts escèniques i la vida nocturna. A diferència d'altres parts de Romania, com la costa delmar Negre oTranssilvània, l'escena cultural de Bucarest no té un estil definit, i en el seu lloc incorpora elements de la cultura romanesa i internacional.
Bucarest té emblemàtics edificis i monuments. Potser el més prominent és el Palau del Parlament, construït en la dècada de 1980 durant el règim comunista deNicolae Ceaușescu. És l'edifici administratiu més gran d'Europa i el segon més gran del món, el palau alberga el Parlament romanès (laCambra de Diputats de Romania i elSenat de Romania), així com el Museu Nacional d'Art Contemporani de Romania. L'edifici compta amb un dels centres de convencions més grossos del món.
Un altre monument important a Bucarest és l'Arcul de Triumf (‘Arc del Triomf’), construït el 1935 i inspirat en l'Arc del Triomf de París. Un monument més recent és el Monument del Renaixement, un pilar de marbre estilitzat inaugurat el 2005 per commemorar les víctimes de laRevolució romanesa de 1989, que va enderrocar elcomunisme. El monument abstracte va provocar controvèrsia, i va ser batejat amb noms tals com «l'oliva a l'escuradents de dents», ("măslina-n scobitoare"), com molts van argumentar que no encaixa en el seu entorn i creu que es va triar aquest projecte per a raons polítiques.[17]
L'edifici de l'Ateneu Romanès és considerat com un símbol de la cultura romanesa i des de l'any 2007 està en la llista dels llocs d'interès del Patrimoni Europeu.[18] Altres llocs d'interès són el Museu Nacional d'Art de Romania, el Museu d'Història Natural «Grigore Antipa», el Museu del Camperol Romanès (Muzeul Ţăranului Român), el Museu d'Història Nacional de Romania i el Museu Militar.
El centre de la ciutat és una mescla d'estils arquitectònicsmedievals,neoclàssics omodernistes, així com els edificis 'neo-romanesos' que daten de principi del segle xx i una col·lecció d'edificis moderns dels anys 1920 i 1930. La major part utilitària de l'era arquitectònica comunista domina els districtes més meridionals. Gratacels i edificis d'oficines moderns completen el paisatge de Bucarest.
El Palau CEC a Calea Victoriei, construït entre 1897 i 1900.
De l'arquitectura medieval de la ciutat, la major part del que ha sobreviscut fins als temps moderns va ser destruïda per la sistematització comunista, incendis i incursions militars. Els edificis medievals i renaixentistes més notables són a la zona de Lipscani. S'hi troben edificis notables com l'hotel Hanul lui Manuc i les ruïnes de l'antiga Cort (Curtea Veche), i durant labaixa edat mitjana aquesta zona era el nucli comercial. Des de la dècada de 1970, l'àrea va passar per certa decadència urbana, i molts edificis històrics es van deteriorar. El 2005 l'àrea de Lipscani va esdevenir una zona de vianants i està en procés de restauració.[Cal actualitzar]
Al segle xix la ciutat va viure una important expansió, sota la influència de l'escola d'arquitectura francesa. En son exemple la el palau Stirbei per l'arquitecte francès Michel Sanjouand de 1835 o el Palau del Banc Nacional construït entre 1833-1885 per Joseph Cassien-Bernard i Albert Galleron. De final de segle xix és el passatge modernista anomenat Macca-Villacrosse, en record de l'arquitecte catalàXavier Villacrosse, que va ser arquitecte en cap de la ciutat. Malauradament, es van demolir moltes esglésies medievals, monestirs i fondes per fer lloc a les noves edificacions durant l'era comunista.
El centre de la ciutat ha conservat l'arquitectura de final del segle xix ixx, en particular elperíode d'entreguerres, que es considera sovint com l'edat d'or de l'arquitectura de Bucarest. Durant aquest temps, la ciutat va créixer en grandària i riquesa i va intentar d'emular altres grans capitals europees comParís. Gran part de l'arquitectura de l'època pertany a una arquitectura moderna racionalista actual, dirigit per Horia Creangă i Marcel Iancu.
Dos edificis notables d'aquesta època són el Palau Crețulescu, institucions culturals com el Centre Europeu de laUNESCO per a l'Educació Superior i el Palau Cotroceni, que és la residència delpresident de Romania. Moltes grans edificis com l'Estació del Nord, la principal estació ferroviària de la ciutat, la seu del Banc Nacional de Romania i el Palau del Telèfon de Bucarest són d'aquests temps. En la dècada de 2000 es van restaurar els edificis històrics del centre. En algunes zones residencials, sobretot districtes d'alts ingressos del centre i del nord, hi ha cases del segle xix ixx, la majoria de les quals van ser restaurades des dels anys 90 del segle xx.
Una part important de l'arquitectura de Bucarest està composta per edificis de l'era comunista en substitució de l'arquitectura històrica amb blocs d'apartaments d'alta densitat. Confomre al projecte deNicolae Ceauşescu de sistematització, al centre històric de Bucarest van ser demolides barris històrics per el projecte megalòman del Palau del Parlament Romanès, llavors anomenat oficialment la Casa de la República. La Casa Presei Alliberi és un altre dels millors exemples d'aquest tipus d'arquitectura.
Un dels millors exemples d'aquesta arquitectura és el Centrul Civic, que reemplaça una part important del nucli històric de la ciutat amb gegants edificis utilitaris, amb façanes demarbre otravertí, inspirats en l'arquitectura deCorea del Nord. L'arquitectura de l'era comunista també es pot trobar als barris residencials, principalment elblocuri, que és el nom que reben els edificis d'apartaments amb gran densitat que alberguen la majoria de la població.
Des de lacaiguda del comunisme el 1989, molts edificis de l'era comunista s'han reformat, modernitzat i van canviar de finalitat. Pot ser el millor exemple d'això és la conversió dels obsolets mercats en centres comercials. Aquestes sales gegantes circulars, que van ser anomenades extraoficialmentcirc al foamei —«"circs de gana»— a causa de l'escassetat d'aliments que es va viure en la dècada de 1980, es van construir a l'època de Ceauşescu per actuar com a mercats de productes irefetors, encara que la majoria quedava inacabat al moment de la Revolució.
Els centres comercials moderns, com l'Unirea Shopping Center, Bucharest Mall, Plaza Romania i City Mall, van reemplaçar els circs de gana anteriors. Un altre exemple és la conversió del mastòdont de l'antic Centrul Cívica en un hotel Marriott. Aquest procés es va accelerar després de l'any 2000, quan el centre de la ciutat va subir unboom immobiliari. Molts blocs d'apartaments de l'era comunista també s'han reformat per millorar-ne l'aparença. Els edificis d'aquesta època són, en majoria, edificats amb molt vidre i acer, i amb freqüència tenen més de deu plantes.
A partir de l'any 2005 va haver-hi diversos edificis d'oficines en construcció, sobretot en el nord i est de la ciutat.[Cal actualitzar] A més, va existir una tendència a agregar façanes modernes a edificis històrics. L'exemple més prominent n'és l'edifici del Col·legi d'Arquitectes de Bucarest, que és una construcció moderna de vidre i acer dins d'una façana de pedra històrica.
A part dels edificis utilitzats per les empreses i les institucions, es van desenvolupar complexos residencials i d'oficines de gran altura i comunitats residencials suburbanes, sobretot al nord de Bucarest, que era menys densament poblat i és la llar dels bucarestins de classe mitjana-alta, a causa del procés degentrificació.
Bucarest té un estatus especial aRomania, ja que és l'única ciutat romanesa que no pertany a cap província. La divisió administrativa és la més nombrosa de totes les províncies romaneses.
El consistori està administrat per un Batlle General (actualment[Quan?] Gabriela Firea). La ciutat té una superfície de 228 km², que es divideix en sis sectors administratius, administrats per batlles locals. Els sectors estan disposats de forma radial (i en el sentit de les agulles del rellotge), tots els consistoris dels sectors han de coordinar-se amb el Batlle General.
El consistori general és el responsable de l'aigua, els transports i el manteniment dels bulevards principals, però els batlles dels sectors tenen la responsabilitat del contacte amb els ciutadans, els consells locals, els carrers secundaris, els parcs, les escoles i el sistema sanitari.
Divisió administrativa de Bucarest en Sectors i barris
LaBiblioteca Universitària de Bucarest, fundada l'any1896, amb un fons de 2 milions de volums, i que va ser incendiada al llarg dels esdeveniments de la Revolució romanesa d 1989.
ElTeatre Bulandra, amb dues sales (Sala Izvor i la Sala Toma Caragiu), és un dels principals teatres de Bucarest, amb una programació teatral de gran qualitat.
El Museu Nacional de l'Art, situat a l'antic palau reial, situat just al centre de la ciutat, conté una extensa col·lecció art europeu i deRomania.
Per la característica arquitectura i història, les velles cases tradicionals que van subsistir l'era comunista a Bucarest (en romanès reben el nomhanul) representen una atracció pels visitants. Aquestshanuls tenien diferents funcions, a més de ser la residència d'importants senyors funcionava com hostalatge pels visitants. En molts casos van servir com a nucli poblacional a partir dels quals es van desenvolupar barris. Actualment es poden visitar:
.jpg)
