 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (en)Brooklands Motor Circuit | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Autòdrom | ||||
| Construcció | 1906 | ||||
| Obertura | 1907 | ||||
| Clausura | 1939 | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Weybridge (Anglaterra) | ||||
| |||||
| Plànol | |||||
 | |||||
Brooklands va ser unautòdrom de 4,453km de longitud i unaeròdrom situat a prop deWeybridge, aSurrey (Anglaterra). Inaugurat el 1907, va ser el primercircuit de curses amb revoltsperaltats del món,[n 1] així com un dels primers aeròdroms deGran Bretanya. El 1918 va esdevenir el centre de fabricació d'avions més gran del país i va produir avionsVickers-Armstrong, tant de militars (Wellington) com de civils (Viscount iVC-10).[1]
El circuit va acollir la seva darrera cursa a l'agost de 1939 i actualment se'n conserva una part que ha esdevingut elBrooklands Museum, un important museu d'aviació i automobilisme. A Brooklands, a més, s'hi celebren encara trobades de cotxes i motocicletes d'època i altres esdeveniments relacionats amb el transport.
Ideat pel terratinent Hugh Fortescue Locke King, propietari de la finca de Brooklands, a Weybridge, elBrooklands Motor Circuit va ser el primer circuit de curses d'esports de motor del món construït específicament amb aquesta finalitat. Després de la Motor Car Act de 1903, Gran Bretanya estava subjecta a un límit de velocitat general de 20mph (32km/h) a les carreteres públiques. En uns moments en què gairebé el 50% delsautomòbils nous al món es produïen a França, hi havia preocupació pel fet que la incipient indústria britànica de l'automòbil es veiés obstaculitzada per la incapacitat de dur a terme proves sostingudes d'alta velocitat.[2] Locke King li va encarregar al coronel Henry Capel Lofft Holden, de la Royal Artillery, el disseny del seu projecte de circuit i les obres van començar el 1906.[3] El circuit es va construir a la finca particular de Locke King.
Els requisits de velocitat i visibilitat dels espectadors van fer que la pista de Brooklands fos construïda com un oval inclinat de 30 m d'ample i 4,453 km de llarg. Els peralts tenien gairebé 9,1 m d'alçada en alguns llocs. A més de l'oval, es va construir una "recta de meta" que va augmentar la longitud de la pista a 5,422 km, 2,012 dels quals eren inclinats. El recinte podia acollir fins a 287.000 espectadors en el seu apogeu.[4][5]
A causa de les complicacions de la pavimentació dels peralts ambtarmacadam (mescla dequitrà imacadam) i la gran despesa de fer-ho ambasfalt, la pista es va construir amb formigó sense revestir. Això va causar que el traçat esdevingués una mica accidentat amb els anys, ja que la superfície patia un assentament desigual al llarg del temps.
Al llarg del centre de la pista hi havia una línia negra puntejada, coneguda com aFifty Foot Line ("la línia de cinquanta peus"). En conduir per sobre de la línia, els pilots podrien teòricament agafar el revolts peraltats sense haver d'emprar el volant.
La pista es va inaugurar el 17 de juny de 1907 amb un dinar al qual van assistir la majoria dels fabricants de motors britànics. En acabar el dinar, Locke King va esmentar com als principals promotors que van facilitar la construcció de la pista a Lord Montagu de Beaulieu, Hugh Owen, Julian Walter Orde (secretari de l'Automobile Club de Gran Bretanya i Irlanda) i el coronel Holden.[6] Tot seguit es va fer una inauguració informal de la pista amb una desfilada de 43 cotxes, un d'ells conduït perCharles Rolls.[7] La primera competició s'hi va celebrar del 28 al 29 de juny i en ella, tres cotxes van competir per a batre el rècord mundial de distància en 24 hores. La primera cursa pròpiament dita s'hi va celebrar el 6 de juliol i va atraure més de 10.000 espectadors.[8]
Aparentment inspirant-se en el desenvolupament de Brooklands,[9] l'Indianapolis Motor Speedway es va construir poc després i va celebrar la seva cursa inaugural a l'agost de 1909.
ElBrooklands Mountain Circuit era una petita secció de la pista que feia una volta d'1,880 km des de la bifurcació fins a la part posterior de Members' Hill i tornava. Es va crear el 1930 fent servir barreres mòbils.[10]
Del 28 al 29 de juny de 1907, onze dies després de l'obertura del circuit, Brooklands va allotjar la primera cursa de motor de 24 hores del món, que va guanyarSelwyn Edge per davant de tres cotxesNapier preparats per a l'ocasió. El 1906 s'havia anunciat la intenció d'organitzar aquesta cursa[11] i Selwyn Edge va endegar un programa d'entrenament físic per a preparar-se convenientment. El seu cotxe, "804", estava molt modificat, amb un dipòsit de combustible especial, sense carrosseria i amb un parabrisa especial. Es van fer servir més de 300 llums vermelles de ferrocarril per a il·luminar la pista de nit, així com bengales per a marcar-ne el límit superior. Edge va conduir el seu cotxe durant tota la prova, mentre que els conductors dels altres dos cotxes (Henry C. Tryon/A. F. Browning i F. Draper/Frank Newton) van anar-se alternant al volant. Durant l'esdeveniment, Edge va cobrir una distància de 2.545,56 km[12] a una velocitat mitjana de 106,07 km/h, superant còmodament el rècord existent de 1.764,142 km establert a Indianàpolis el 1905.[13] El rècord d'Edge es va mantenir imbatut durant 17 anys.[14]
La primera cursa estàndard a Brooklands es va celebrar la setmana següent, el 6 de juliol.[15] Les dones no van poder competir al circuit durant diversos anys. ADorothy Levitt, la principal conductora de Selwyn Edge, se li va negar la inscripció tot i haver estat la "primera dona anglesa a competir en una cursa de motor" l'any 1903 i tenir el "rècord mundial de velocitat femení".
El 1912,George E. Stanley va batre el rècord d'una hora a la pista de Brooklands amb una motocicletaSinger, esdevenint el primer pilot d'una moto de 350cc a recórrer més de 100 km en una hora.
El rècord mundial del primer a recórrer 100milles en 1 hora el va establir a BrooklandsPercy E. Lambert el 15 de febrer de 1913 amb unTalbot de vàlvula lateral de 4,5 litres. De fet, va recórrer 103 milles i 1.470iardes (167,1 km) en 60 minuts. Al Brooklands Museum es pot veure una pel·lícula contemporània de la seva gesta d'aquell dia.
Es diu queIvy Cummings va ser el més jove a completar una volta al circuit quan, a l'edat d'entre 11 i 12 anys, el 1913, va engegar el cotxe del seu pare, Sydney Cummings, mentre aquest contemplava els avions i va fer una volta al circuit.[16][17]
Els mesos de juliol i agost de 1929,Violette Cordery i la seva germana petita Evelyn van conduir el seuInvicta de quatre places de 4,5 litres durant 30.000 milles en menys de 30.000 minuts (aproximadament, 20 dies i 20 hores), a una mitjana de 61,57 mph. Les germanes Cordery van guanyar així el segon Trofeu Royal Dewar de l'Automobile Club.[18]
Durant laPrimera Guerra Mundial, Brooklands va clausurar les curses de motor en ser requisat per l'Oficina de Guerra britànica i va continuar el seu paper d'abans de la guerra com a centre d'entrenament de vol, tot i que ara sota control militar. Brooklands aviat es va convertir en un lloc important per a la construcció, proves i subministrament d'avions militars.
El 1920 es van reprendre les curses d'automòbils després d'unes reparacions extensives de la pista i el 1926,Henry Segrave va establir elsGrans Premis d'automobilisme a Brooklands després de les seves victòries alGran Premi de França de 1923 i alGran Premi de Sant Sebastià (tots dos, guanyats amb cotxes de cursesSunbeam). Gràcies als seus èxits, l'any següent va augmentar l'interès per aquest esport a Gran Bretanya. Aquest primer Gran Premi el van guanyarLouis Wagner iRobert Sénéchal, alternant-se al volant d'unDelage 155B. El segonGran Premi de la Gran Bretanya es va tornar a celebrar a Brooklands el 1927.
El 1930, elDaily Herald va oferir un trofeu al pilot més ràpid en una cursa a Brooklands. El primer any hi van competir Birkin i Kaye Don, el primer en unBentley Blower i el segon en un Sunbeam 'Tigress' de 4 litres. Don va guanyar a una velocitat de 221,41 km/h. El 1932, Birkin va guanyar amb el seu Bentley Blower No.1 "Monoposto" vermell, a una velocitat de 222,03 km/h.[19] El rècord de la pista es va mantenir durant dos anys, abans que el batésJohn Cobb amb unNapier-Railton de 24 litres que ostenta des d'aleshores el rècord de volta al circuit de tots els temps, a 230,84 km/h.
El 1932, el Junior Car Club va organitzar laBritish 1000 Miles Race, que es va disputar en dues parts els dies 3 i 4 de juny.[20] Les guanyadores en van serElsie Mary Wisdom iJoan Richmond[20] amb unRiley "Brooklands 9".[21]
A finals de ladècada del 1930, Brooklands va acollir també cursesciclistes organitzades per laNational Cyclists' Union (com a òrgan rector d'aquest esport, la NCU havia prohibit aquests esdeveniments a les vies públiques). El 1939, Brooklands es va emprar com a exteriors per a la pel·lícula deWill HayAsk a Policeman.[22] Un episodi de la novel·laGudrun de 1936 deJohannes Vilhelm Jensen té lloc al circuit.[23]
.jpg)
Les curses a Brooklands es van aturar quan va començar laSegona Guerra Mundial el 1939. El recinte es va cedir per a la producció d'avions militars en temps de guerra. Alguns bombardejos enemics van danyar la pista i es va crear una nova carretera d'accés a la fàbricaHawker des d'Oyster Lane. Altres seccions del traçat van ser cobertes perhangars temporals dispersos.
| Actuals | |
|---|---|
| Històrics | |
| Projectes | |
