 Brookita | |
|---|---|
 Brookitapakistanesa | |
| Fórmula química | TiO₂ |
| Epònim | Henry James Brooke |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.DD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.07 |
| Dana | 4.4.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | tabular i estriat, piramidal o pseudohexagonal |
| Estructura cristal·lina | Z = 8, a = 5.4558 Å, b = 9.1819 Å, c = 5.1429 Å |
| Grup puntual | ortoròmbica 2/m 2/m 2/m dipiramidal |
| Massa molar | 79.88g |
| Color | marró groguenc, marró, vermellós, negre |
| Macles | incerta {120} |
| Exfoliació | pobre {120}, en traces {001} |
| Fractura | subconcoidal a irregular |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6,0 |
| Lluïssor | adamantina a semimetàl·lica |
| Color de laratlla | blanca groguenca |
| Diafanitat | translúcid, transparent |
| Gravetat específica | 4,08 a 4,18 |
| Densitat | 4,1 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2.583 nβ = 2.584 nγ = 2.700 |
| Birefringència | δ = 0.117 |
| Pleocroisme | molt feble, groguenc, vermellós, taronja a marró |
| Angle 2V | calculada: 12° a 20° |
| Dispersió òptica | 0,131 (en comparació amb eldiamant a 0.044) |
| Fluorescència | no |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Brk |
| Referències | [1] |
Labrookita és unmineral de la classe delsòxids. Va ser descoberta per A. Levy el 1925 en una zona situada entre Beddegelet i Tremadoc, a uns 13 quilòmetres de Snowden, alPaís de Gal·les,Regne Unit, rebent el seu nom en honor del mineralogista anglès Henry Brooke (1771-1857). Es tracta d'una de lescinc formes minerals deldiòxid de titani, juntament amb l'anatasa, elrútil, l'akaogiïta i lariesita. La bellesa d'alguns dels cristalls d'aquest mineral, especialment els que pertanyen a la varietat arkansita, ha fet d'ell un objecte molt valorat pels col·leccionistes.
La brookita és un mineral ambfórmula química TiO₂. Cristal·litza ensistema ortoròmbic i té unaduresa de 5,5 a 6 a l'escala de Mohs. La sevafractura és subconcoidal i l'exfoliació feble.
La brookita pertany al grup dels minerals anomenatshidrotermals, és a dir, que es formen per processos de dissolució i precipitació relacionats amb la solidificació delmagma en les fissures de roques preexistents. Aquest origen fa possible que el mineral es pugui trobar en les vetes ifilons que es formen en les esquerdes i cavitats de les roques, on generalment solen entapissar les parets. També és possible trobar diminuts cristalls d'aquest mineral en moltesroques sedimentàries, on es forma com a mineral d'alteració. Alsterritoris de parla catalana se n'ha trobat brookita aEspot (Pallars Sobirà),[1] aArsèguel (Alt Urgell),[2] i a laSèrra de Horno, aVielha e Mijaran (Vall d'Aran).[3]
Arkansita és el nom amb què es coneix una varietat morfològica de brookita provinent d'Arkansas,Estats Units, trobada també aSibèria,Rússia.[4]
