| Substància química | classe estructural d'entitats químiques |
|---|
Elbromur és uncompost químic que contéió bromur, o sigui unàtom debrom ambcàrrega elèctrica -1, és a dir, amb unelectró addicional. Els bromurs són compostos químics on el brom actua ambestat d'oxidació -1. Els bromurs poden sercompostos iònics, com elbromur de cesi (CsBr), o poden sercovalents, como eldibromur de sofre (SBr₂). Es fan servir comsedants des dels segles xix ixx. Alguns exemples de bromurs són elbromur d'hidrogen (HBr),bromur de potassi (KBr),bromur de sodi (NaBr),bromur de magnesi (MgBr₂).
Els bromurs són presents habitualment a l'aigua de mar, junt amb elsclorurs, en unaconcentració aproximada de 65 mg/l. Els aliments d'origen marí en contenen generalment nivells alts, mentre que els aliment procedents de la terra en tenen quantitats variables. Les plantes que creixen sota els mars profunds també són una font de bromurs.
Per a comprovar l'existència de l'ió bromur en dissolució, s'afegeixàcid nítric diluït, (HNO₃), i posteriormentnitrat de plata, (AgNO₃). Apareix unprecipitat de color crema en el fons del recipient.Un assaig més selectiu es fa mitjançant l'oxidació de lafluoresceïna oxidant prèviament el bromur a brom ambpermanganat potàssic i àcid sulfúric concentrat. En escalfar aquesta dissolució es desprèn brom, que tornarà la fluoresceïna d'un color rosa intens.
També es pot quantificar aquesta presència usantelèctrodes selectius (ISE).
Altres mètodes són lacromatografia en columna que usa lacloramina T en presència deroig de fenol per a oxidar els ions bromur a brom molecular. La concentració es quantifica en uncolorímetre per comparació amb dissolucions patró.[1]
Els bromurs, especialment elbromur de potassi, es varen fer servir com asedants.
L'ió bromur és antiepilèptic, i les seves sals encara es fan servir amb aquesta funció especialment en veterinària. La vida mitjana dels bromurs en humans és llarga (uns 12 dies) i això fa difícil ajustar-ne la dosi.
Les concentracions d'ió bromur en el fluid cerebroespinal són aproximadament un 30% de les existents en la sang, i estan fortament influenciades per la ingestió de clorurs i el metabolisme.[2]
La toxicitat crònica dels bromurs pot portar albromisme, una síndrome amb molts símptomes neurològics. Latoxicitat dels bromurs també pot originar erupcions a la pell.
Elbromur de liti es va fer servir comsedant a principis del segle xx, però es va deixar de fer servir, a partir de la dècada de 1940,quan alguns pacients amb malalties cardíaques moriren després de fer-lo servir com substitut de la sal comuna en els menjars.[3] Com elcarbonat de liti i elclorur de liti el bromur de liti es va usar per al tractament deltrastorn bipolar.
En alguns països els bromurs segueixen sent disponibles en les farmàcies en forma de dissolució, encara que des de la dècada de 1950 han quedat prohibits com a sedants dispensables sense recepta mèdica en la majoria dels països occidentals. La seva activitat real comanafrodisíac és dubtosa.
L'ió bromur és necessari per alseosinòfils (cèl·lules blanques de la sang, de la classe delsgranulòcits, especialitzats en la defensa contra els paràsits multicelul·lars), que el fan servir per generar compostos bromats antiparàsits mitjançant l'acció de l'enzim eosinòfilperoxidasa, un enzim que fa servir preferentment bromurs.[4]
Els bromurs són sals que de vegades es fan servir en labanyera d'hidromassatge i elsspas com agents germicides suaus, usant l'acció d'agent oxidant per a generar "in situ"hipobromit.
La concentració mitjana de bromurs a la sang humana és de 5.3±1.4 mg/L i varia amb l'edat i el gènere.[5] Estan molt influenciades pel consum de peix marí en la dieta.
