 | No s'ha de confondre ambBrigantis,Brigians, oBrixants. |
 | |
| Tipus | tribu |
|---|---|
| Part de | britans (igaels?) |
| Grups relacionats | setantis |
| Geografia | |
| Originari de | Nord d'Anglaterra (Anglaterra) |
| Inici | 470 aC |
| Fi | 60 dC |
Elsbrigants (llatíBrigantes) foren un poble deBritànnia, sobre el que va governar la famosa reinaCartimandua. Foren reduïts perPubli Ostori Escàpula durant la conquesta romana de Britànnia. Ocupaven els territoris entre l'Humber i elTyne.
Abans de la conquesta romana, els Brigants controlaven la major part del nord d'Anglaterra i també gran part de lesMidlands. El seu regne es coneix com aBrigantia, amb capital en la zona de l'actualYorkshire.Ptolemeu fa referència als Brigants ocupant també part d'Irlanda, a la rodalia delComtat de Wexford,Kilkenny i elComtat de Waterford[1]Estrabó també anomena una altra tribu cèltica anomenadabrigantis, una branca dels pobles que ocupavenVindelícia, en la regió delsAlps.[2]
Dins deGran Bretanya, el territori dels Brigants estava rodejat per altres tribus cèltiques: elscarvetii (probablement parents dels Brigants) en el nord-oest, elsparisii a l'est,coritans icornovis al sud i elsvotadini al nord.
El nom debrigants (Βρίγαντες) té l'origen en el de la deessaBrigàntia. L'arrel del nom significa "alt, elevat" (cf.briga), però no és clar si elsbrigants reberen el nom d'"alts" en sentit metafòric per la seva condició noble o en el sentit literal per ocupar la regió de la serralada delsPenins o ocupar fortificacions elevades.EnGal·lès modern, el motbraint significa 'privilegi, prestigi' i prové de la mateixa arrelbrigantjā. Altres derivats són el nomBridget i el riu anglèsBrent.Igualment, hi han moltes poblacions antigues anomenadesBrigantium per totEuropa, com araBetanzos aGalícia,Bragança aPortugal iBriançon iBregenz en elsAlps.[3][4]
No hi ha registres escrits sobre els Brigants abans de laConquesta romana de Britànnia; essent difícil saber la duració d'aquest poble com entitat política abans de l'arribada dels Romans. La majoria de les restes arqueològiques en la regió semblen confirmar una presència dels Brigants de manera contínua i gradual des de temps remots, més que no pas una sobtada aparició com a conseqüència d'alguna guerra o conquesta. Els Brigants eren una de les majors tribus de Britànnia, i agrupaven altres grups o famílies com els Gabrantovices, a la costa deYorkshire,[5] i els Textoverdi[6] més al nord, a prop delMur d'Adrià. Noms comPortus Setantiorum iCoria Lopocarum identifiquen altres branques com elssetantii i els Lopocares, localitzats a la costa deLancashire i elRiu Tyne respectivament. També va quedar registrat el nom deCorionototae,[7] però aquest sembla derivar de*Corion Toutas significant "exèrcit tribal" o "exèrcit popular" i probablement indica una resistència militar als Romans, més que no pas una família i grup dels Brigants. Elscarvetii, que potser eren parents o provenien de la família principal dels Brigants, van desenvolupar una identitat clarament independent sota el govern romà.
En l'obra dePtolemeu,Geographia, es menciona els Brigants ocupantBritànnia iIrlanda,[8] però no és clar que existís cap lligam o relació entre els dos grups.
Durant la conquesta romana, el 47 aC, el governadorPubli Ostori Escàpula va haver d'abandonar la seva campanya contra elsDeceangli, en el nord deGal·les, a causa del creixent malestar entre els Brigants, fins aleshores aliats deRoma. Ostori va ordenar l'execució d'alguns dels capitosts que s'havien aixecat en armes, però la resta foren perdonats.[9] El 51, el líder de la resistència anti-romana,Caratac, va demanar protecció a la reina dels Brigants,Cartimandua, però aquesta va seguir fidel als Romans i el va entregar carregat de cadenes.[10] Ella i el seu maritVenuci eren considerats lleials a Roma i per tant, defensats pels Romans, però quan més tard es van divorciar, Venuci va atacar la seva ex-muller i el governadorAule Didi Gal va enviar tropes per defensar la reina.[11] Després del divorci i la derrota de Venuci, Cartimandua es va casar ambVel·locatus. El 69, aprofitant la inestabilitat política que patia Roma durant l'Any dels quatre emperadors, Venuci va tornar a rebel·lar-se. Aquest cop els Romans només van poder enviar tropes auxiliars que van poder rescatar a Cartimandua, però que no van poder evitar que Venuci i els seus prenguessin el control del regne,[12] però el 71 foren derrotats a labatalla de Stanwick.[13]
AmbVespasià com nou emperador,Quint Petili Cerealis fou nomenat governador de Britànnia i es va imposar la missió de conquerir els Brigants,[14] que costaria algunes dècades completar.Gneu Juli Agrícola (governador 78-84) també va lliuraralgunes batalles en territori dels Brigants, segons Tàcit.[15] També existeix la possibilitat que la construcció delMur d'Adrià (122) tingués per objectiu evitar que els Brigants entressin en converses amb les tribus d'Escòcia, a l'altra banda del mur.
Ptolemeu anomenà noupoleis o viles que pertanyien als brigants, que eren:
Altres assentaments conegut a territori dels brigants són:
Tribus de l'edat del ferro aBritànnia | ||
|---|---|---|
| Meridionals |  | |
| Centrals | ||
| Occidentals (Cambria) | ||
| Septentrionals (Caledonia) | ||
| Localització dubtosa | ||
Part de:Tribus celtes a Europa | ||
| Pobles |  | |
|---|---|---|
| Ciutats |
| |
| Rius |
| |
| Promontoris |
| |
| Illes |
| |
