Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Brescia

Coord.:45° 32′ 20″ N, 10° 13′ 13″ E / 45.5389°N,10.2203°E /45.5389; 10.2203
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBrescia
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia,ciutat igran ciutatModifica el valor a Wikidata
EpònimBrixia(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a WikidataMap
 45° 32′ 20″ N, 10° 13′ 13″ E / 45.5389°N,10.2203°E /45.5389; 10.2203
PaísItàlia
RegióLlombardia
Provínciaprovíncia de BresciaModifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població196.446(2023)Modifica el valor a Wikidata (2.174,52hab./km²)
Idioma oficialitaliàModifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície90,34 km²Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMella,Garza iNaviglio di BresciaModifica el valor a Wikidata
Altitud149 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniFaustí i JovitaModifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal25121–25136Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic030Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT017029Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaB157Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcomune.brescia.itModifica el valor a Wikidata

Brescia[1] (enllombardBressa, pronunciat [ˈbrɛsa] o [ˈbrɛhɑ]; enitaliàBrescia, pronunciat [ˈbreʃa]) és una ciutat d'Itàlia, capital de laprovíncia homònima, a la regió de laLlombardia. Està situada entreBèrgam iVerona.

És un centre agrícola i industrial amb indústries modernes i nus de comunicacions.

Hi queden moltes restes de l'antiga ciutat romana, entre elles el temple anomenat d'Hèrcules, i columnes corínties que podrien ser part delFòrum. S'hi han trobat també obres de bronze, amb una estàtua de la victòria, i moltes inscripcions.

Entre els edificis de l'Edat Mitjana cal esmentar la catedral vella o Rotonda (segles xi ixii), el Broletto (seglesxii-xiii), les esglésies de Sant Francesc (segle xiii), Sant Joan Evangelista (segle xv) i Santa Maria dels Miracles (segle xvi), i la catedral nova, del1604.Entre els edificis moderns cal destacar la Loggia (o Casa de la vila), iniciada el1493, i la torre del rellotge. El Museu de l'Edat Cristiana conté moltes peces paleocristianes.

Història

[modifica]

Història antiga

[modifica]

Amb el nom de Bríxia (Brixia) fou fundada pelsCenomans quan van creuar els Alps i van ocupar aquesta part d'Itàlia, i en fou la seva capital segonsTit Livi. Era a la riba del riu Mela, que la creuava, si bé actualment aquest riu passa a l'oest de la ciutat (segurament per haver-se desviat) i es troba a la vora del riu Garza. Ptolemeu l'assigna alsÍnsubres, però això fou segurament un error. Els gals brixians van ajudar Roma el218 aC contra elsbois revoltats, mentre la major part dels cenomans eren al costat del rebels.

Sotmesa a Roma fou incorporada a Itàlia amb la Gàl·lia Transpadana i fou part de la província de laGàl·lia Cisalpina (225 aC).

Fou una ciutat important sobretot durant l'imperi iEstrabó diu que només era inferior aMilà (Mediolanum) i Verona, i parella ambMàntua i Comum (Como). Plini diu que fou colònia, confirmat per algunes inscripcions (Colònia Cívica Augusta), suposadament fundada en temps d'August, i probablement formada per ciutadans i no per soldats. Les inscripcions esmenten als magistrats locals, sacerdots, corporacions i col·legis d'oficis i altres circumstàncies. Fou municipi durant l'imperi.

El seu territori era extens i hi vivien algunes tribus alpines subjectes als cenomans, entre elles elsTriumpilins de l'alta vall del riu Mela (la Val Trompia), elssabinis (la Val Sabbia o Val della Chiese) i els habitants de l'oest del llac Benacus. Depenien de Brixia les ciutats de Volberna (avui Vobarno), Edrum (avui Idro), Vargadum (Gavardo) i altres. El452 fou saquejada perÀtila, però es va recuperar.

Edat mitjana

[modifica]
Imatge de la catedral de Brescia

Brixia va seguir el mateix destí polític d'Itàlia (hèruls 476-491,ostrogots 491-538, romans d'Orient 538-569 i llombards 569-774). Sota els llombards es va formar el ducat de Bríxia del que es coneixen alguns ducs:

El primer Alaxi I vers el575; Rotari, que el636 fou proclamat rei dels llombards, era abans duc de Bríxia; Gaidoald fou duc de Bríxia a final del segle VII i duc de Trent del690 al692; vers principis del segle viii era duc Marquard; el darrer duc fou Potho que va governar fins al774. Després fou part del Regne d'Itàlia dins l'imperi Carolingi fins que el888 va passar a Borgonya. El [926] els bisbes van assolir el domini temporal.

El duc o marquès Tedald la va dominar del980 al1012 i el va seguir Bonifàs (1012-1052) i després la seva filla coneguda com aMatilde de Canossa (1052-1115). A la mort de Matilde es va constituir en ciutat lliure.

Del1195 al1257 fou governada per vicaris imperials. El1257 fou dominada perEzzelino di Romano i després el1259 va passar a ObertPallavicini, que va exercir com Capo de Repubblica" i no pas com a senyor; Obert va governar també aCremona i altres llocs. Va morir el1266 i la ciutat va passar aMilà per tres anys fins que el rei Carles de Nàpols la va ocupar el1269 i la va mantenir fins al1281 en què les institucions republicanes es van restablir.

El 1298 la famíliaMaggi va assolir el control de la república i Bernat (1298-1308) i Mateu Maggi (1308-1311) van exercir successivament el poder. Del1311 al1313 fou domini imperial i la república va continuar el1313 fins que el1319 va quedar sota domini de Robert rei de Nàpols.

El1330 va tornar a domini imperial, però el1332 fou incorporada aVerona pels Scalagieri (Della Scala) i el1337 a Milà. ElsVisconti la van dominar fins al1403 en què va prendre el poder Joan Rozzone, fins que a l'any següent se n'apoderàPandolf Malatesta, que també va governar aBèrgam (1404-1421). El 1421 va tornar a Milà que la va cedir a laRepública de Venècia el1426. En febrer de1439, durant lesGuerres de Llombardia,Biagio Assereto va derrotar un estol venecià protegit perGattamelatta que es va transportar de l'Adige al llacGarda per terra amb l'objectiu d'aixecar elsetge milanès de Brescia.[2] Venècia la va conservar fins al1797 tret d'un breu interval d'ocupació francesa del1509 al1516.

Història Moderna

[modifica]

El1797 Brèscia fou conquerida pels francesos i incorporada a laRepública Cisalpina. El1815 elCongrés de Viena la va cedir aÀustria com a part delRegne Llombardovènet. Revoltada el1848 fou recuperada pels austríacs el1849. El1860 va passar a Itàlia.

Fills il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Brescia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Mallett, M. E.; Hale, J. R..The Military Organisation of a Renaissance State: Venice C. 1400 To 1617 (en anglès). Cambridge University Press, 2006, p. 98-99.ISBN 0521032474. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Brescia
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis de laprovíncia de Brescia
Acquafredda ·Adro ·Agnosine ·Alfianello ·Anfo ·Angolo Terme ·Artogne ·Azzano Mella ·Bagnolo Mella ·Bagolino ·Barbariga ·Barghe ·Bassano Bresciano ·Bedizzole ·Berlingo ·Berzo Demo ·Berzo Inferiore ·Bienno ·Bione ·Borgo San Giacomo ·Borgosatollo ·Borno ·Botticino ·Bovegno ·Bovezzo ·Brandico ·Braone ·Breno ·Brescia ·Brione ·Caino ·Calcinato ·Calvagese della Riviera ·Calvisano ·Capo di Ponte ·Capovalle ·Capriano del Colle ·Capriolo ·Carpenedolo ·Castegnato ·Castel Mella ·Castelcovati ·Castenedolo ·Casto ·Castrezzato ·Cazzago San Martino ·Cedegolo ·Cellatica ·Cerveno ·Ceto ·Cevo ·Chiari ·Cigole ·Cimbergo ·Cividate Camuno ·Coccaglio ·Collebeato ·Collio ·Cologne ·Comezzano-Cizzago ·Concesio ·Corte Franca ·Corteno Golgi ·Corzano ·Darfo Boario Terme ·Dello ·Desenzano del Garda ·Edolo ·Erbusco ·Esine ·Fiesse ·Flero ·Gambara ·Gardone Riviera ·Gardone Val Trompia ·Gargnano ·Gavardo ·Ghedi ·Gianico ·Gottolengo ·Gussago ·Idro ·Incudine ·Irma ·Iseo ·Isorella ·Lavenone ·Leno ·Limone sul Garda ·Lodrino ·Lograto ·Lonato del Garda ·Longhena ·Losine ·Lozio ·Lumezzane ·Maclodio ·Magasa ·Mairano ·Malegno ·Malonno ·Manerba del Garda ·Manerbio ·Marcheno ·Marmentino ·Marone ·Mazzano ·Milzano ·Moniga del Garda ·Monno ·Monte Isola ·Monticelli Brusati ·Montichiari ·Montirone ·Mura ·Muscoline ·Nave ·Niardo ·Nuvolento ·Nuvolera ·Odolo ·Offlaga ·Ome ·Ono San Pietro ·Orzinuovi ·Orzivecchi ·Ospitaletto ·Ossimo ·Padenghe sul Garda ·Paderno Franciacorta ·Paisco Loveno ·Paitone ·Palazzolo sull'Oglio ·Paratico ·Paspardo ·Passirano ·Pavone del Mella ·Pertica Alta ·Pertica Bassa ·Pezzaze ·Pian Camuno ·Piancogno ·Pisogne ·Polaveno ·Polpenazze del Garda ·Pompiano ·Poncarale ·Ponte di Legno ·Pontevico ·Pontoglio ·Pozzolengo ·Pralboino ·Preseglie ·Prevalle ·Provaglio Val Sabbia ·Provaglio d'Iseo ·Puegnago del Garda ·Quinzano d'Oglio ·Remedello ·Rezzato ·Roccafranca ·Rodengo-Saiano ·Roncadelle ·Rovato ·Roè Volciano ·Rudiano ·Sabbio Chiese ·Sale Marasino ·Salò ·San Felice del Benaco ·San Gervasio Bresciano ·San Paolo ·San Zeno Naviglio ·Sarezzo ·Saviore dell'Adamello ·Sellero ·Seniga ·Serle ·Sirmione ·Soiano del Lago ·Sonico ·Sulzano ·Tavernole sul Mella ·Temù ·Tignale ·Torbole Casaglia ·Toscolano Maderno ·Travagliato ·Tremosine sul Garda ·Trenzano ·Treviso Bresciano ·Urago d'Oglio ·Vallio Terme ·Valvestino ·Verolanuova ·Verolavecchia ·Vestone ·Vezza d'Oglio ·Villa Carcina ·Villachiara ·Villanuova sul Clisi ·Vione ·Visano ·Vobarno ·Zone
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Brescia&oldid=33660125»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp