És un centre agrícola i industrial amb indústries modernes i nus de comunicacions.
Hi queden moltes restes de l'antiga ciutat romana, entre elles el temple anomenat d'Hèrcules, i columnes corínties que podrien ser part delFòrum. S'hi han trobat també obres de bronze, amb una estàtua de la victòria, i moltes inscripcions.
Entre els edificis de l'Edat Mitjana cal esmentar la catedral vella o Rotonda (segles xi ixii), el Broletto (seglesxii-xiii), les esglésies de Sant Francesc (segle xiii), Sant Joan Evangelista (segle xv) i Santa Maria dels Miracles (segle xvi), i la catedral nova, del1604.Entre els edificis moderns cal destacar la Loggia (o Casa de la vila), iniciada el1493, i la torre del rellotge. El Museu de l'Edat Cristiana conté moltes peces paleocristianes.
Amb el nom de Bríxia (Brixia) fou fundada pelsCenomans quan van creuar els Alps i van ocupar aquesta part d'Itàlia, i en fou la seva capital segonsTit Livi. Era a la riba del riu Mela, que la creuava, si bé actualment aquest riu passa a l'oest de la ciutat (segurament per haver-se desviat) i es troba a la vora del riu Garza. Ptolemeu l'assigna alsÍnsubres, però això fou segurament un error. Els gals brixians van ajudar Roma el218 aC contra elsbois revoltats, mentre la major part dels cenomans eren al costat del rebels.
Sotmesa a Roma fou incorporada a Itàlia amb la Gàl·lia Transpadana i fou part de la província de laGàl·lia Cisalpina (225 aC).
Fou una ciutat important sobretot durant l'imperi iEstrabó diu que només era inferior aMilà (Mediolanum) i Verona, i parella ambMàntua i Comum (Como). Plini diu que fou colònia, confirmat per algunes inscripcions (Colònia Cívica Augusta), suposadament fundada en temps d'August, i probablement formada per ciutadans i no per soldats. Les inscripcions esmenten als magistrats locals, sacerdots, corporacions i col·legis d'oficis i altres circumstàncies. Fou municipi durant l'imperi.
El seu territori era extens i hi vivien algunes tribus alpines subjectes als cenomans, entre elles elsTriumpilins de l'alta vall del riu Mela (la Val Trompia), elssabinis (la Val Sabbia o Val della Chiese) i els habitants de l'oest del llac Benacus. Depenien de Brixia les ciutats de Volberna (avui Vobarno), Edrum (avui Idro), Vargadum (Gavardo) i altres. El452 fou saquejada perÀtila, però es va recuperar.
Brixia va seguir el mateix destí polític d'Itàlia (hèruls 476-491,ostrogots 491-538, romans d'Orient 538-569 i llombards 569-774). Sota els llombards es va formar el ducat de Bríxia del que es coneixen alguns ducs:
El primer Alaxi I vers el575; Rotari, que el636 fou proclamat rei dels llombards, era abans duc de Bríxia; Gaidoald fou duc de Bríxia a final del segle VII i duc de Trent del690 al692; vers principis del segle viii era duc Marquard; el darrer duc fou Potho que va governar fins al774. Després fou part del Regne d'Itàlia dins l'imperi Carolingi fins que el888 va passar a Borgonya. El [926] els bisbes van assolir el domini temporal.
El duc o marquès Tedald la va dominar del980 al1012 i el va seguir Bonifàs (1012-1052) i després la seva filla coneguda com aMatilde de Canossa (1052-1115). A la mort de Matilde es va constituir en ciutat lliure.
Del1195 al1257 fou governada per vicaris imperials. El1257 fou dominada perEzzelino di Romano i després el1259 va passar a ObertPallavicini, que va exercir com Capo de Repubblica" i no pas com a senyor; Obert va governar també aCremona i altres llocs. Va morir el1266 i la ciutat va passar aMilà per tres anys fins que el rei Carles de Nàpols la va ocupar el1269 i la va mantenir fins al1281 en què les institucions republicanes es van restablir.
El 1298 la famíliaMaggi va assolir el control de la república i Bernat (1298-1308) i Mateu Maggi (1308-1311) van exercir successivament el poder. Del1311 al1313 fou domini imperial i la república va continuar el1313 fins que el1319 va quedar sota domini de Robert rei de Nàpols.
.svg%26amp%3blang%3dca)
