Lesbrassicals (Brassicales) són unordre deplantes amb flors. Sota els criteris del sistemaAPG II pertanyen al grupeuròsids II delsdicotiledonis i a més s'inclouen lesCapparals.[1][2] Una característica comuna en molts membres d'aquest ordre és la producció deglucosinolat. L'ordre Brassicales conté 17 famílies, 398 gèneres i 4.450 espècies diferents; entre aquestes espècies hom hi troba lestapereres, lescols, lamostassa, el gènereTropaeolum o lesresedes.[1]
L'ordre de les brassicals engloba un gran nombre d'espècies i gèneres de fins a 17 famílies diferents; això fa que la varietat de plantes que hom pugui trobar-hi és molt elevada. Per aquest motiu, hi ha certessinapomòrfies que caracteritzen els taxons d'aquest ordre; les més importants són: presència de glucosinolats; fulles en espiral;estípules petites;inflorescències enraïm i òvuls en una o dues fileres.[3]
Fulles, flors i desenvolupament general
[modifica]Les plantes de l'ordre de les brassicals es caracteritzen per la precedència delssèpals laterals respecte dels mitjans amb un retard en el creixement delspètals; així mateix, presenten unandroginòfor, elnectari fora deestaminiodi i les fulles ambestípules.[4] Les brassicals presenten unandroceu característic com a conseqüència d'una certa compressió de lesflors que causa, alhora, la pèrdua i desplaçament delsestams mitjans.[4]
Les plantes d'aquest ordre presenten múltiples diferènciesfenotípiques, estructurals ibioquímiques. Com ja s'ha avançat, una característica que comparteixen la gran majoria de brassicals és la presència deglucosinolats, compostossulfurats, que eviten les afectacions perbacteries i també la ingesta de la planta per organismes més grans com aramamífers hervívors.[1] Aquests glucosinolats es produeixen a partir de certs aminoàcids primaris en tres etapes:[5] 1) aquestsaminoàcids primaris poden créixer mitjançant la inserció de diferents grups metilè a la seva estructura; 2) els aminoàcids, tant els primaris com els ja allargats, es metabolitzen tot formant l'estructura central dels glucosinolats; això es duu a terme per la conversió dels aminoàcids a unaaldoxima que posteriorment es convertirà, tot conjugant-se ambglutatió, en S-alquil-tiohidroximat[6] que, al seu torn, es transformarà en tiohidroximat. Aquests compostos intermediaris són altament reactius i se sulfaten per a produir desulfoglucosinolats. 3) Finalment, la cadena que deriva de l'aminoàcid precursor pot afegir grupshidroxil, alquils imetoxis.[7]
Les següentsfamílies estan incloses en l'ordrebrassicales:[8][9]
Seguint els criteris delsistema Cronquist les brassicals eren anomenadesCapparales, i incloses dins lesDileniidae; a més de les famíliesBrassicaceae iCapparaceae inclou lesTovariaceae,Resedaceae iMoringaceae.
El següent diagrama mostra lafilogènia de la família Brassicales juntament amb les edats estimades, basat en un estudi de 2018 sobre elplasmidi dels membres d'aquesta família; els números en cada branca mostren l'edat aproximada (en milions d'anys); les famílies amb més de 30 espècies es presenten ennegreta.[10]
- ↑1,01,11,2«Brassicales» (en anglès). Britannica. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑Austin. «What are Brassicas Vegetables?» (en anglès americà), 28-04-2021. Arxivat de l'original el 2022-11-07. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑«Laboratorio de Sistemática de Plantas Vasculares | Plantas Vasculares | Brassicales» (en castellà). Universidad de la República de Uruguay. Arxivat de l'original el 12/11/2018. [Consulta: 26 octubre 2023].
- ↑4,04,1Ronse De Craene, Louis P «Floral development and anatomy of Pentadiplandra (Pentadiplandraceae): a key genus in the identification of floral morphological trends in the core Brassicales» (en anglès). Canadian Journal of Botany, 80, 5, 01-05-2002, pàg. 443–459.DOI:10.1139/b02-021.ISSN:0008-4026.
- ↑Sønderby, Ida E.; Geu-Flores, Fernando; Halkier, Barbara A. «Biosynthesis of glucosinolates – gene discovery and beyond» (en anglès). Trends in Plant Science, 15, 5, 5-2010, pàg. 283–290.DOI:10.1016/j.tplants.2010.02.005.
- ↑Geu-Flores, Fernando; Nielsen, Morten Thrane; Nafisi, Majse; Møldrup, Morten Emil; Olsen, Carl Erik «Glucosinolate engineering identifies a γ-glutamyl peptidase» (en anglès). Nature Chemical Biology, 5, 8, 8-2009, pàg. 575–577.DOI:10.1038/nchembio.185.ISSN:1552-4469.
- ↑Parkin, Isobel.Chasing Ghosts: Comparative Mapping in the Brassicaceae (en anglès). New York, NY: Springer, 2011, p. 153–170.DOI 10.1007/978-1-4419-7118-0_5.ISBN 978-1-4419-7118-0.
- ↑«Brassicales - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑«Brassicales - Encyclopedia of Life». [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑Edger, Patrick P.; Hall, Jocelyn C.; Harkess, Alex; Tang, Michelle; Coombs, Jill «Brassicales phylogeny inferred from 72 plastid genes: A reanalysis of the phylogenetic localization of two paleopolyploid events and origin of novel chemical defenses» (en anglès). American Journal of Botany, 105, 3, 3-2018, pàg. 463–469.DOI:10.1002/ajb2.1040.ISSN:0002-9122.
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
