Braojos de la Sierra és un municipi de laComunitat de Madrid, a laSierra Norte de Madrid. Limita a l'oest amb laprovíncia de Segòvia i és travessat per cincvies pequàries: les canyades de la Puente Ancha, de la Cuerda, Vereda del Molino, Vereda del Lomo i Vereda de la Ermita. La xarxa hidrogràfica es compon dels rierols de la Dehesa, de la Cigüeñuela, de la Trocha i d'Hernán Gómez.
Es desconeix l'origen de Braojos, encara que alguns historiadors apunten la possibilitat que anés una fundaciócèltica a causa del prefix "bra-", que significava "brossa d'arbres". No obstant això, sembla més probable ser un nucli fundat després de laReconquesta. El primer assentament, no documentat fins a l'edat mitjana, va ser realitzat per pastors i al voltant d'ell es van organitzar petites terrasses de cultius quedant la resta del territori dedicat a pastures comunals. L'interior del nucli presentava una disposició dispersa, combinant habitatges amb pajares i quadres i espais oberts per al cultiu. Les restes arquitectòniques de l'època són d'un estilromànic rural.
La terra de Buitrago i la seva jurisdicció van passar a formar part del senyoriu dels Mendoza (més tardDucs de l'Infantado) en temps dePedro González de Mendoza. Per aquest motiu va formar part de laprovíncia de Guadalajara, fins a la seva inclusió definitiva en la deMadrid en1833. En elsegle xvi formaven un solo concejo els pobles de Braojos, La Serna del Monte i l'actualment desaparegut de Ventosilla. Durant tota l'edat moderna, Braojos va experimentar un creixement equilibrat i notable. A laramaderia local, dominada per un petit nombre de grans propietaris s'afegien les necessitats dels bestiarstrashumants que en un gran nombre travessaven el terme. L'agricultura, limitada pel conflicte d'usos, se centrava en elsègol, elblat i ellli, que va donar origen a una artesania d'obratge de draps.
Avui dia Braojos manté encara un marcat caràcterrural i l'activitat agropecuària segueix configurant l'essencial de la vida local i del seu paisatge, definit per àmplies superfícies depastura iconreus i per la xarxa de camins de vies pecuàries. Però un nombre creixent de famílies ha introduït en les seves rendes ingressos procedents d'altres sectors com la construcció, el comerç o l'hostaleria.