Elbou mesquer (Ovibos moschatus) és unbòvid que pot arribar a fer 2,3 metres de longitud i 1,5 metres d'alçada a l'espatlla.[2][3] Pot pesar fins a 400 kg. És originari de l'Àrtida americana, però també n'hi ha poblacions al nord d'Àsia iEuropa. Destaca pel seu pelatge gruixut i per la forta olor que emeten els mascles durant l'època de zel, d'on deriva el seu nom. Aquesta olor demesc té l'efecte d'atraure les femelles durant lafase d'aparellament.[4]
El seu nom eninuktitut "umingmak" es tradueix com "el barbut". En lallengua cree dels boscos es coneix com a "mâthi-môs" i"mâthi-mostos" que vol dir "ant lleig" o "bisó lleig", respectivament.[5]
Antigament, els bous mesquers vivien principalment aGroenlàndia, a l'Àrtida canadenca, elsTerritoris del Nord-oest iNunavut,[6] i també es trobaven poblacions aEuràsia, amb vestigis trobats de fa uns 2.700 anys.[7] En temps moderns, les seves poblacions han estat reintroduïdes a l'estat americà d'Alaska, el territori canadenc deYukon iSibèria, i també n'hi ha una població aNoruega, part de la qual va emigrar aSuècia, on ara es reprodueix.[8][9]
El bou mesquer es troba dins latribu delscaprins i lasubfamília delsantilopins, la qual és englobada per lafamília delsBòvids. Per tant, està més relacionat amb lesovelles i lescabres que amb elsbous, i es col·loca en el seu propigènere,Ovibos (llatí: "ovella-bou").[10] És un dels dos membres més grans existents dels caprins, juntament amb elsTaquin de mida semblant.[11] Tot i que el taquin el bou mesquer es van considerar estretament relacionats, el primer no té característiques comunes ovibovines, com ara la morfologia especialitzada de labanya del bou mesquer. Paral·lelament, l'anàlisi genètica mostra que els seus llinatges es van separar a principis de l'evolució caprina. En canvi, els parents vius més propers del bou mesquer s'assemblen mes alsgòrals comuns del gènereNaemorhedus, que es troben a molts països de l'Àsia central ioriental. La similitud entre el taquin i el bou mesquer seria un exemple deconvergència evolutiva.[12]
El bou mesquer modern és l'últim membre d'una línia d'ovibovins que va evolucionar per primera vegada a les regions temperades d'Àsia i es va adaptar a un ambient detundra fred a finals de la sevahistòria evolutiva.[13] Els avantpassats del bou mesquer, que disposaven de d'ossos frontals en posició alta, semblants a les ovelles, en lloc de tenir-es per sota, com en els exemplars moderns, van abandonar per primera vegada elsboscos temperats per a lespraderies en desenvolupament de l'Àsia central durant elPliocè, expandint-se cap aSibèria i la resta del nord d'Euràsia.[14] Les onades migratòries posteriors d'ungulats asiàtics que incloïen els bous mesquers de banyes altes van arribar aEuropa iAmèrica del Nord durant la primera meitat delPlistocè. El primer bou mesquer conegut,Euceratherium collinum, va creuar cap a Amèrica del Nord a través d'una versió primerenca delpont continental de Bering fa dos milions d'anys i es va desenvolupar alSud-oest dels Estats Units i aMèxic.[15][16]Euceratherium era més gros però de construcció més lleugera que els bous mesquers moderns, s'assemblava a una ovella gegant amb banyes massives i preferia les praderies muntanyoses.[16]
Un gènere amb banyes intermèdies,Soergelia, va habitar Euràsia a principis del Plistocè, des de lapenínsula Ibèrica fins a Sibèria, i va creuar a Amèrica del Nord durant l'Irvingtonià (entre 1,8 ma a 240.000 anys), poc després delEuceratherium.[17] A diferència d'aquest, que va sobreviure a Amèrica fins a l'esdeveniment de l'Extinció del Quaternari, elsSoergelia habitaven a les praderies d'on va desaparèixer bastant aviat, desplaçat per ungulats més avançats, com el "bou mesquer gegant"Praeovibos (literalment "abans d'Ovibos"). ElPraeovibos de banyes baixes va estar present a Europa i al Mediterrani fa 1,5 milions d'anys, va colonitzar Alaska i el Yukon fa un milió d'anys, desapareixent fa mig milió d'anys per donar lloc a l'Ovis Antiqua.[18]ElPraeovibos era un animal altament adaptable, associat aparentment a la fauna de la tundra freda, com elsrens, i delsboscos temperats, com elcérvol comú. Durant laglaciació de Mindel fa 500.000 anys, elPraeovibos estava present a la zona delriu Kolima a l'est de Sibèria en associació amb moltesmegafaunes de l'edat de gel que més tard coexistirien amb Ovibosicavalls salvatges, rens,mamuts llanuts i cérvols iants.[16] Es debat, però, si Praeovibos era directament ancestral dOvibos, o els dos gèneres descendien d'un avantpassat comú, ja que els dos van conviure durant elPlistocè mitjà. Els defensors de l'ascendència dePraeovibos han proposat que aquest va evolucionar cap aOvibos en una regió durant un període d'aïllament, i es va expandir més tard, substituint les poblacions restants dePraeovibos.[16][19]
Elsovibos moderns van aparèixer aCentre Europa fa gairebé un milió d'anys i es van assentar a la regió durant el Plistocè. Durant la Glaciació de Mindel, els bous mesquers també havien arribat a lesilles Britàniques.[21] Aquests espais es trobaven just al sud de la capa de gel en l'últim període glacial i estaven coberts de tundra durant els períodes freds. També s'han pogut trobar registres en zones més benignes i boscoses al sud cap al sud d'Europa, on coexistien ambungulats temperats com el cérvol i l'ur. S'ha pogut identificar que el bou mesquer va sobreviure a les Illes Britàniques durant elsperíodes interglacials càlids.[22]
Els bous mesquers d'avui són descendents d'altres grups que es creu que van emigrar de Sibèria a Amèrica del Nord entre 200.000 i 90.000 anys enrere, havent ocupant anteriorment Alaska quan estava unida a Sibèria, i aïllats de la resta d'Amèrica del Nord per la unió de les capes de gel de les Laurentides i elCap de gel de les cordilleres que van estart actives entre 250.000 i 150.000 anys.[23] Després de migrar cap al sud durant un dels períodes més càlids de laglaciació d'Illinois, els bous mesquers americans restarien aïllats de la resta en els períodes més freds.
Juntament amb elbisó i l'antílop americà, el bou mesquer va ser una de les poques espècies de megafauna del Plistocè a Amèrica del Nord que va sobreviure a l'esdeveniment d'Extinció del Quaternarii fins als nostres dies.[24] Es creu que el bou mesquer va poder sobreviure a l'últim període glacial trobant zones lliures de gel (refugis) allunyades dels pobles prehistòrics.
L'evidència d'ADN fòssil suggereix que els bous mesquers no només estaven més estesos geogràficament durant el Plistocè, sinó també eren mésdiversos genèticament.[25] Durant aquest temps, altres poblacions de bous mesquers vivien a l'Àrtida, des delsUrals fins a Groenlàndia. Per contra, la composició genètica actual de l'espècie és més homogènia.[24] Segons darreres investigacions, la fluctuació climàtica pot haver afectat aquest canvi en ladiversitat genètica, que demostraria que els períodes més freds de la història de la Terra es correlacionen amb més diversitat, mentre que els períodes més càlids promouen major homogeneïtat genètica. Les poblacions de bous mesquers van sobreviure a l'Holocè a Sibèria, i els seus registres primerencs es troben a lapenínsula de Taimir, fa uns 2.700 anys.[7]
Els mascles i les femelles de bous mesquers tenenbanyes llargues i corbes. Fan una alçada de 1,1 a 1,5 m a lacreu, i les femelles de 135 a 200 cm de llarg, i els mascles més grans de 200 a 250 cm. La cua petita, sovint resta oculta sota una capa de pelatge, mesura només 10 cm de llarg. Els adults, de mitjana, pesen 285 kg, però poden oscil·lar entre 180 i 410 kg.[11] El pelatge gruixut i el gran cap dels bous mesquers suggereixen un animal més gran que el bisont, amb el qual sovint es compara el bou mesquer, podent pesar fins al doble. Tanmateix, els exemplars pesats guardats al zoològic han pesat fins a 650 kg.[26] El seu pelatge, una barreja de negre, gris i marró, inclou uns pèls de cobertura que gairebé arriben a terra. Excepcionament s'han identificat bous mesquers albins alQueen Maud Gulf Migratory Bird Sanctuary L'estat nord-americà d'Alaska té diverses granges de bous mesquers destinades específicament a la recol·lecció de llana.[27][28] La llana, anomenada qiviut, és molt apreciada per la seva suavitat, llargada i valor aïllant. Els preus del fil oscil·len entre 1,5 $ i 3 $/g. Un bou mesquer pot assolir velocitats de fins a 60 km/h.[29] La seva esperança de vida és d'entre 12 i 20 anys.[30]
Durant l'estiu, els bous mesquers viuen enzones humides, com les valls dels rius, i es desplacen a cotes més altes a l'hivern per evitar la neu profunda. Els bous mesquers mengen herbes,salzes àrtics,plantes llenyoses,líquens i molses. Quan el menjar és abundant, prefereixen herbes suculentes i nutritives. Els salzes són les plantes més consumides a l'hivern.[31] Els bous mesquers requereixen un llindar elevat de reserves degreix per poderconcebre, cosa que reflecteix la seva estratègia de cria conservadora. Les serralades a l'hivern solen tenir neu poc profunda per reduir els costos energètics d'excavar la neu per arribar alfarratge.[3] Elsdepredadors principals dels bous mesquers són elsllops àrtics,[32] que poden representar fins a la meitat de tota la mortalitat de l'espècie. Altres depredadors ocasionals, probablement de vedells o adults malalts, poden incloure elsóssos grizzlis[33] i elsóssos polars[26] i elsgoluts.[33]
Els bous mesquers són mamífersheterotèrmics, és a dir, tenen la capacitat d'aturar la regulació tèrmica en algunes parts del seu cos, com les seves extremitats inferiors.[34] Mantenir les extremitats inferiors a una temperatura més fresca que la resta del seu cos ajuda a reduir la pèrdua de calor corporal de les seves extremitats. El bou mesquer mostra la característica única de tenir unahemoglobina tres vegades menys sensible a la temperatura que l'hemoglobina humana.[34]Aquesta insensibilitat a la temperatura permet que l'hemoglobina del bou mesquer tingui una afinitat per l'oxigen augmentada en un ambient extremadament fred i continuï difonent grans quantitats d'oxigen als seus teixits freds.[35]
Els bous mesquers viuen en ramats de 12 a 24 a l'hivern i de 8 a 20 a l'estiu quan els toros dominants expulsen altres mascles del ramat.[36] No tenen territoris, però sí que marquen els seus rastres ambglàndules preorbitàries.[37] Els bous mesquers mascles i femelles tenen jerarquies separades segons l'edat, amb els bous madurs dominants sobre els joves. Elsbous dominants tendeixen a tenir accés als millors recursos d'aliment i desplaçaran els subordinats de les zones d'herba durant l'hivern.[26] Els mascles de bou afirmen el seu domini de moltes maneres diferents. Una d'elles és una "corra i culata", en què un toro dominant s'apropa a un subordinat des del costat amb les seves banyes, avisant-lo perquè pugui tenir l'oportunitat de fugir.[38] Els bous tambérugiran, balancejaran el cap i trepitjaran el terra.[26] Els toros dominants de vegades tracten els toros subordinats com a vaques. Un toro dominant tocarà un subordinat amb la seva pota davantera, cosa que fan a les famelles durant l'aparellament.[39] Els mascles també mostren comporotaments decòpula i olor delsgenitals amb els subordinats.[39] Un toro subordinat pot canviar el seu estatus envestint al mascle dominant.[40]
Distribució del bou mesquer (2013)
La temporada d'aparellament dels bous mesquers comença a finals de juny o principis de juliol. Durant aquest temps, els macles dominants lluitaran contra altres fora dels ramats i establiranharems de sis o set vaques amb la seva descendència.[40] Els mascles enzel a l'inici del combat, primer fregaran les seves glàndules preorbitals contra les seves cames mentre bramen fort i després mostraren les banyes.[38] Després, els toros retrocedeixen uns 20 m, baixen el cap i carreguen entre ells, fins que un mascle es rendeixi. Els bous subordinats i de major edat abandonaran els ramats per formar grups de solters o quedar-se solitaris.[26] Tanmateix, quan hi ha perill, els toros exteriors poden tornar al ramat per protegir-se.[41] Els mascles dominants evitaran que les vaques surtin dels seus harems.[26] Durant l'aparellament, un mascle tocarà una vaca ambcicle estral amb la seva pota davantera per calmar-la i fer-la més receptiva als seus propòsits.[39] Els ramats es tornen a reunir quan s'acaba l'estiu.[41]
Els toros són més agressius durant l'època de zel i lideren els seus grups, mentre que les femelles adopten el rol de lideratge durant lagestació.[26] Les femelles embarassades són agressives i decideixen quina distància recorre el ramat en un dia i on dormiran durant la nit.[42] Els ramats es mouen amb més freqüència quan les vaques estan en lactància, per deixar-los tenir prou menjar per alletar la seva descendència.[42] Les vaques tenen un període de gestació de vuit a nou mesos, amb el part d'abril a juny, tot i que no pareixen cada any. Quan els hiverns són severs, les vaques no entraran en cicle estral i, per tant, no pariran l'any següent. Quan pareixen, les vaques es queden al ramat per protegir-se. Els bous mesquers sónprecoços i els vedells poden mantenir-se amb el ramat en poques hores després del naixement.[26] Els vedells són alletats durant els dos primers mesos. Després d'això, un vedell comença a menjar vegetació i alleta només de tant en tant. Les vaques es comuniquen amb els seus vedells a través del bram. El vincle del vedell amb la seva mare es debilita després de dos anys.
Els bous mesquers tenen un comportament defensiu distintiu: quan el ramat està amenaçat, els adults s'enfrontaran cap a fora per formar un anell estacionari o un semicercle al voltant dels vedells.[43] Els bous solen ser la primera línia de defensa contra els depredadors, amb les vaques i els joves reunint-se a prop d'ells.[26]Els macles determinen la formació defensiva durant el zel, mentre que les vaques el decidiran la resta de l'any.[41]
La secreció de laglàndula preorbitària dels bous mesquers té una olor "lleugera, dolça i etèria".[4] L'anàlisi de l'extracte de secreció de la glàndula mostrar la presència decolesterol (que no és volàtil),benzaldehid, una sèrie de γ-lactons saturades de cadena recta que van des de C8H14O2 a C12H22O2 fins a C10H18O2 (amb C12H20O2.el més abundant) i probablement la γ-lactona monoinsaturada C12H20O2.[4] La sèrie de γ-lactona saturada té una olor similar a la de la secreció.[4]
L'olor dels mascles dominants es descriu com a "fort" i "ranking".[4] Deriva de laglàndula prepucial i es distribueix per la pell de l'abdomen a través de l'orina. L'anàlisi de l'extracte de rentats delprepuci va revelar la presència d'àcid benzoic ip-cresol, juntament amb una sèrie d'hidrocarburs saturats de cadena recta de C22H46 a C32H66 (amb C24H50 el més abundant).[4]
A partir de l'extinció del Plistocè/Holocè, la seva població es va reduir força i només van sobreviure les poblacions d'Amèrica del Nord. L'última població coneguda de bous mesquers a Europa es va extingir a Suècia fa 9.000 anys.[44] A Àsia, el bou mesquer va persistir fins només el 615-555 aC a Tumat,República de Sakhà.[45]
Després de la desaparició de la capa de gel laurentina, el bou musquer es va traslladar gradualment cap al nord a través de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc arribant aGroenlàndia des de l'illa d'Ellesmere cap al 350 dC, durant l'Holocè final. La seva arribada al nord-oest de Groenlàndia probablement es va produir als pocs centenars d'anys després de l'arribada de les culturesDorset iThule a l'actual zona deQaanaaq. L'activitat de caça per part de l'home al voltant de Qaanaaq és un factor que pot haver reduit els bous mesquers de moure's per la costa oest i, en canvi, els ha mantingut confinats als marges nord-est de l'illa.[46]
En aquest context, s'han produit dos intents de domesticació. A la dècada de 1950, un investigador i aventurer nord-americà va poder capturar vedells de bou mesquer alnord del Canadà per traslladar-los a una propietat que va preparar aVermont.[28] Una de les condicions imposades pel govern canadenc era que no se li permetia matar adults que defensaven els seus fills. Els vedells es van habituar a les condicions mes temperades fins l'edat adulta, però els problemes de salut derivats del nou entorn no van quallar i el ramat supervivent es va traslladar finalment a una granja aPalmer, Alaska, on ha tingut èxit des de mitjans dels anys cinquanta.[51]
El 1967, 14 animals van ser capturats a prop de labase d'Eureka a l'illa d'Ellesmere pel Northern Agricultural Research (INAR) i portats a una granja a Old Fort ChimoKuujjuaq, al nord del Quebec, per a la domesticació per proporcionar una indústria artesanal local basada en la llanaQuiviut. Els animals van prosperar i la indústria del quiviut va mostrar un èxit inicial amb màrqueting dels teixidorsinuits, però l'administració delQuebec van fer tancar tancar la granja poc temps després, alliberant els animals que hi quedaven entre 1973 i 1983. En la dècada dels 1980, els animals alliberats van augmentar de 148 a 290, a un ritme del 25% anual, i el 2003, s'estima que hi havia 1.400 bous mesquers al Quebec. Per altra banda el 2005 hi ha comptabilitzats 112 adults i 25 vedells a l'illa Diana, a la qual hi van arribar de formadivagant des del continent.[52]
Els bous mesquers van ser reintroduïtd l''any 1913, els treballadors que construïen un ferrocarril sobre Dovrefjell van trobar dues vèrtebres fòssils de bou mesquer. Aquest fet va promoure el projecte d'introducció de bous mesquers aNoruega des deGroenlàndia. El primer trasllat es va fer aGurskøya, als afores d'Ålesund, el 1925-26. Eren bous mesquers capturats per vaixells decaça de foques noruegues a Groenlàndia. Els animals van colonitzar l'illa, però no s'hi van adaptar i van morir.[53] També va fracassar un intent d'introduir el bou mesquer aSvalbard. Disset animals van ser alliberats el 1929 d'Adventfjorden a l'oest deSpitsbergen.[54] L'any 1940 el ramat estava format per 50 individus, però als anys 70 va desaparèixer.[55]
El setembre de 1932, l'investigador polarAdolf Hoel va realitzar un altre experiment, important 10 bous mesquers des de l'illa de Banks a la serralada deDovrefjell de Noruega, però van ser caçats fins a l'extinció durant laSegona Guerra Mundial. Tanmateix van ser novament incorporats a Noruega el 1947; la població de la qual es va expandir aHärjedalen,Suècia, el 1971.[56][57]
La població noruega actual a les Dovrefjell es gestiona en una àrea de 340 km². L'estiu de 2012 constava d'aproximadament 300 animals. Des del 1999, la població ha anat augmentant majoritàriament, però l'estiu del 2004 va patir un brot de xarampió que en va matar 29. Alguns animals també moren ocasionalment com a conseqüència de xocs de trens alferrocarril de Dovre. La població, que pateix problemes d'endogàmia, es divideix en ramats a la zona de Nystuguhø, Kolla, iHjerkinn. A l'estiu baixen cap aDriva, on troben pastures abundants.[58]
ARússia, els animals importats de Banks i Nunivak van ser alliberats a laPenínsula de Taimir el 1974 i 1975, i alguns exemplars de Nunivak van ser alliberats a l'illa de Wrangel el 1975. Tots dos llocs es troben al nord delcercle polar àrtic. El 2019 la població a l'illa de Wrangel era d'uns 1100 habitants, i la península de Taimir, entre 11.000 a 14.000.[9] Uns quants ramats de bous mesquers van emigrar des de Taimir molt cap al sud fins a l'altiplà de Putorana. Un cop establertes, aquestes poblacions s'han utilitzat, com a fonts per a noves reintroduccions aSibèria entre 1996 i 2010.[59] Una de les darreres accions va ser l'alliberament de sis animals dins de l'àrea del projecteParc del Plistocè alriu Kolimà el 2010, on un equip de científics russos liderat perSergei Zimov pretén demostrar que els bous mesquers, juntament amb l'altramegafauna del Plistocè que va sobreviure a principis de l'Holocè al nord de Sibèria, no van desaparèixer de la regió a causa del canvi climàtic, sinó a causa de la depredació dels primers homes.[60][61]
Bou mesquer en captivitat descansant a l'herba en una granja prop de Glenn Highway,Alaska, USA
Històricament, aquesta espècie ha vist reduir les seves poblacions a causa de la caça excessiva, però aquestes s'han recuperat després de l'aplicació de la normes de caça restrictives.[3] La gestió a finals de la dècada de 1900 era majoritàriament de quotes de caça conservadores per afavorir la recuperació i la recolonització dels minims assolits amb el temps.[3] La població mundial actual de bous mesquers s'estima en uns 170.000 individus,[9] amb uns 87.000 que viuen a l'illa Banks i l'Est del Canada.[9]
A Groenlàndia no hi ha grans amenaces, tot i que les poblacions solen ser petites i disperses, fet que les fa vulnerables a les fluctuacions locals del clima. La majoria de les poblacions es troben dins dels parcs nacionals, on estan protegides de la caça.[3] Els bous mesquers es troben a quatre de les àrees protegides de Groenlàndia, amb poblacions indígenes alParc Nacional del Nord-est de Groenlàndia i poblacions introduïdes a les reseres d'Arnangarnup Qoorua iKangerlussuaq i Reserva de caribú de Maniitsoq. En aquestes zones, els bous mesquers reben una protecció total.[3]
El 2014, la Xarxa d'Experts Muskox (MOXNET) va sorgir del component de mamífers del Circumpolar Biodiversity Monitoring Program (CBMP). Participants de set païsoscircumpolars, en representació d'agències governamentals i no governamentals, pobles indígenes, empreses i investigadors, es van reunir per establir una xarxa d'experts per compartir i intercanviar informació sobre bous mesquers.[9] Es van determinar 55 regions geogràfiques on es detecta l'espècie
↑Ripoll López, Sergio; Roberto Bárcena, Joaquín; Jordá Pardo, Jesús Francisco; Maíllo Fernández, José Manuel; Muñoz Ibáñez, Francisco Javier.Prehistoria I: Las primeras etapas de la humanidad (en castellà). Editorial Centro de Estudios Ramon Areces SA, 2020-09-02, p. 96-97.ISBN 978-84-9961-379-6.
↑«The Incredible Journey» (en anglès). Gates Of The Arctic National Park & Preserve (U.S. National Park Service), 16-12-2020. [Consulta: 24 març 2024].
↑Laletin, Andrei P.; Dmitry V. Vladyshevskii, and Alexei D. Vladyshevskii. «Protected areas of the Central Siberian Arctic: history, status, and prospects». A:Proceedings RMRS. (en anglès). Rocky Mountain Research Station, 1998.
.svg){kind=icon}
_in_each_TDWG_country_during_the_last_132_000_years%2c_only_counting_extinctions_earlier_than_1000_years_BP.jpg)
_male_Dovrefjell_3.jpg)
_(prehistoric%3b_Siberia.jpg)
_male_Dovrefjell_6.jpg)
