Les seues roques negres, emprades en la construcció des de fa segles, confereixen a tota la zona una gran originalitat. A més, la resistència del basalt ha mantingut els monuments en un estat de conservació admirable.
Antiga capital de laprovíncia romana d'Aràbia i important etapa en l'antiga ruta caravanera dela Meca, Bosra conserva, tancats en les seues gruixudes muralles, un magníficteatre romà del s. II, ruïnes nabatees, romanes i romanes d'Orient, i diverses mesquites.
La ciutat moderna s'ha desenvolupat sobre les restes de la ciutat antiga, pràcticament despoblada cap a finals del segle xix, per la qual cosa ambdues només tenen en comú el nom i les pedres de construcció. Però el fantasma de la gran ciutat antiga plana sobre les cases baixes, molt tancades cap a l'interior, sobre les mesquites, els minarets, les portes, les restes de velles cases i esglésies. Als carrerons estrets, les columnes antigues s'alcen als llocs més imprevists; i al centre hi ha l'enorme ciutadella àrab, construïda al voltant del teatre romà.
És seu de l'Arquidiòcesi Metropolitana de Bosra, Hauran i Jabal El-Arab delPatriarcat d'Antioquia.
Bosra esdevingué un empori de riquesa. Pas obligat de les caravanes procedents d'Aràbia, la seua importància comercial era enorme, i arribà a tenir 50.000 habitants.
Esmentada per primera vegada en lesCartes d'Amarna (s. XIV ae) amb el nom deBusrana, no es desenvolupa realment fins al s. II ae, quan es converteix en la capital del nord delsnabateus, tot i que el títol oficial no l'hi donaren fins al s. I, amb Rabbel II.
El 106 esdevingué la capital de la província romanad'Aràbia Pètria, creada perTrajà després de l'annexió del Regne nabateu. En estar situada en una important via de comunicació, la Via Nova Trajana, més de 5.000legionaris s'hi instal·laren, i aviat es convertí en la guarnició definitiva de laLegió III Cirenaica. Engrandida i embellida amb edificis públics organitzats al voltant d'uncardo i undecumanus, Trajà la rebatejàNova Trajana Bostra entre 98 i 117. Durant aquest mateix segle, s'hi construí el gran teatre de 17.000 places, un dels majors de l'orient romà, que s'ha conservat quasi intacte fins als nostres dies.
Des de principis del segle iii, elcristianisme, en plena expansió, en modifica el paisatge urbà: s'hi construeixen moltes esglésies i una catedral dedicada als sants Sergi, Bacus i Lleonci.
Cap a l'any 500, en l'Imperi Romà d'Orient els bisbes i el clergat havien assumit moltes de les obligacions abans competència dels consells municipals. A Bosra el bisbe construí la presó, en la qual havia d'allotjar i alimentar els delinqüents que esperaven el seu juí.[2]
Al s. VIBosra fou la capital delsgassànides, una tribu àrab cristianamonofisista que formà un petit estat client de l'Imperi Romà d'Orient a la zona fronterera del desert sirià.[3]
El monarcasassànidaCosroes IIenvaí Síria el 611; conquistàJerusalem el 614 i Egipte el 619. Només el 628 aconseguí l'emperadorHeracli derrotar els perses i restablir l'antiga frontera entre tots dos imperis. El 629 es negocià la retirada dels exèrcits perses de Síria i Egipte, i es restablí el domini romà d'Orient de les províncies recentment recuperades.[4]
Segons la tradició musulmana, fou durant una visita aBosra realitzada durant la seua joventut queMahoma (ca. 570-632) fou introduït almonoteisme pel monjo cristià Bahira.[5] Bosra fou la primera ciutat romana d'Orient d'importància a serpresa pels musulmans, l'any 634. No és clar si tenia una guarnició militar romana d'Orient, però sembla haver ofert poca resistència als invasors àrabs.[6] Després de la conquesta de la ciutat, la zona esdevingué uncamp de batalla entre musulmans i romans d'Orient, que es disputaven el control de Síria.
S'hi construïren trenta-sis mesquites, entre aquestes la d'Omar, i molts cristians es convertiren a l'islam. Elsseljúcides governaren la ciutat des de finals del s. XI, li retornaren la prosperitat i la protegiren delscroats.
Nur al-Din Mahmud fortificà el teatre romà i el convertí en una autèntica ciutadella, que no fou conquistada fins a l'arribada delsmongols.Bàybars I la restaurà al 1261.
Quan la ruta de la Meca es desvià deBosra, en part per evitar el bandolerisme a la zona d'Hauran, la ciutat perdé importància i quedà reduïda a un petit poble, que no tornà a cobrar auge fins que, el 1886, milers dedrusos s'hi instal·laren.
_-_DecArch_-_2-46.jpg)
_-_DecArch_-_2-40.jpg)
_-_DecArch_-_2-45.jpg)
