Unbosc és una formació vegetal dominada per espèciesarbòries, però amb presència d'estratsarbustiu,herbaci imuscinal més o menys importants.[1] Des del punt de vista de l'ecologia, els boscos són unsecosistemes complexos i rics que cobreixen grans àrees de la terra i funcionen com a hàbitat d'animals, moduladors de fluxoshidrològics i conservadors delsòl, i constitueixen un dels aspectes més importants de labiosfera de la Terra. Malgrat que sovint s'han considerat com a consumidors dediòxid de carboni, els boscos madurs són pràcticament neutres pel que fa al carboni, i són només els alterats i els joves els que n'actuen com a consumidors.[2][3] De tota manera, els boscos madurs juguen un important paper en el cicle global delcarboni, com a reservoris estables de carboni, i la seva eliminació comporta un increment dels nivells de diòxid de carboniatmosfèric. El bosc té una funció particular en elcicle de l'aigua.
Els boscos poden trobar-se en totes les regions capaces de mantenir el creixement d'arbres, fins allímit arbori, excepte on la freqüència de foc natural és massa alta, o on l'ambient ha estat perjudicat per processos naturals o per activitats humanes. Els boscos de vegades contenen moltesespècies d'arbres dins d'una petita àrea (com laselva tropical i elbosc temperat caducifoli), o relativament poques espècies en àrees grans (per exemple, lataigà i boscos àrids muntanyencs deconíferes). Els boscos són sovint llar de molts animals i espècies de plantes, i labiomassa per àrea d'unitat és alta comparada amb la d'altres comunitats de vegetació. La major part d'aquesta biomassa es troba al subsòl en els sistemes d'arrels i com a detritus de plantes parcialment descompostos. El component llenyós d'un bosc contélignina, la descomposició de la qual és relativament lenta comparat amb altres materials orgànics com lacel·lulosa i altrescarbohidrats.
Els boscos cobreixen aproximadament el 30% de la superfície de laterra,[4] però es troben en un alarmant estat de regressió a causa de l'explotació forestal creixent, especialment a laconca amazònica. AlsPaïsos Catalans, en canvi, la superfície forestal es troba en expansió per l'abandonament de moltesexplotacions agrícoles en el decurs de les darreres dècades, tot i que l'amenaça dedesertització n'afecta el futur.
Els boscos poden classificar-se de diferents maneres, segons els criteris utilitzats. Una distinció important o bàsica és la que fa referència al grau d'intervenció humana.
Habitualment es distingeix elbosc natural o primari del bosc artificial o antropitzat. Es considera que el primer no ha patit manipulació per l'home, mentre que el segon ha estat modificat per forestals osilvicultors. En realitat, aquesta distinció no és molt realista en el contexteuropeu, on els boscos actuals són en general fruit d'una explotació ancestral. Actualment, els boscos primaris es circumscriuen a les zones menys poblades o de difícil accés, com els boscos tropicals humits de l'Amazònia i la vall delriu Congo i als boscos boreals (delCanadà per exemple, mentre no pateixen encara una intensa explotació). Al continent europeu queden alguns escassos exemples de boscs primaris, especialment aBelarús,Eslovàquia,Polònia,Ucraïna, i laRússia europea (alsUrals iCarèlia), com també aFinlàndia iEscandinàvia. També n'hi ha a Madeira amb lalaurisilva de Madeira i possiblement aLa Gomera, alParc Nacional de Garajonay, tot i que es poden considerar ja delcontinent africà.
Així, des del punt de vista de la seva història i grau d'alteració, els boscos poden ser classificats en:
Boscos primaris: també anomenats nadius; són els que no han patit intervencions antròpiques. Els boscos naturals només tenen els patrons originals de labiodiversitat. Aquesta biodiversitat i els seus processos no han estat afectats pels humans amb una freqüència o intensitat que es pugui considerar greu.
Boscos antropogènics, sí que han estat afectats pels humans amb una freqüència o intensitat suficient per marcar grans canvis en els patrons del bosc. Sovint, en aquests tipus de boscos es trobenespècies exòtiques.
És possible una classificació basada en la composició predominant dels boscos segons eltipus de fulla: fulla ampla,fulla acicular (coníferes com elpi), o totes dues.
Boscos de frondoses oboscos de fulla ampla, com lesselves, són els boscos dominats perangiospermes i que són més rics d'espècies que aquells dominats per les coníferes.
Boscos mixtos, on hi ha equilibri entre els dos tipus d'arbres, per exemple, en els boscos de coníferes amb zones debedolls itrèmols de les latituds boreals.
La latitud incideix fortament sobre labiodiversitat dels boscos. Aquesta augmenta en allunyar-se delspols i apropar-se a l'equador. A les zones declima polar dels doshemisferis, les condicions ambientals són massa exigents per a permetre el desenvolupament d'espècies arbòries i, per tant, els boscos hi manquen.
Bosc boreal: ocupa la zona subàrtica, i és format en general per coníferes amb fulles perennes.
Les condicions ambientals pròpies de la zona subpolar tan sols permet el creixement d'un tipus de bosc, lataigà, que d'altra banda només es troba a l'hemisferia nord. A l'hemisferi austral les terres emergides de les altes latituds només són recobertes d'una vegetacióherbàcia,muscinal o delíquens.
Lataigà, o bosc boreal de coníferes, és un bosc deconíferes dens, amb un estrat arbustiu pobre, a causa de l'aciditat que provoquen lesacícules delsarbres i de l'ombra que els mateixos arbres generen.
Les espècies arbòries que dominen aquests boscos són diferents als continents Euroasiàtic i Americà, però pertanyent en tots els casos als gèneresPicea (Pícees),Pinus (Pins),Abies (Avets) iLarix.
També és freqüent trobar-hibedolls (Betula sp.) itrèmols (Populus tremula), sobretot en estadis inicials de la successió ecològica posterior als incendis.
El sotabosc, modest, el formen sobretot molses, líquens i falgueres o més puntualmentnabineres (Vaccinium sp.) iEmpetrum.
La seva distribució és circumboreal, en terressiberianes,escandinaves,canadenques i d'Alaska. S'estén per una superfície d'uns 17 milions de quilòmetres quadrats, ocupant prop de l'11% de la superfície terrestre de l'hemisferi nord i essent un 27% de la massa forestal mundial.[5]
A l'Europa occidental aquests boscos es concreten en un bosc mixt d'avets ifaigs que ocupa els vessants humits de les muntanyes. No obstant això, a Europa central i oriental, com araPolònia,Eslovàquia,Belarús,Ucraïna i laRússia europea, ocupen àmplies extensions com a boscos de transició entre la taigà septentrional i els boscos caducifolis més meridionals. Hi dominen, així, els faigs,càrpinus i bona part de les coníferes pròpies de la taigà, especialment les pícees.
ANord-amèrica és on aquests boscos tenen els seus representants més característics. D'una banda als boscos delsGrans llacs, on espècies de coníferes diferents dels de la taigà (Tsuga canadensis,Thuya occidentalis,Pinus strobus,Pinus resinosa, etc.) es barregen amb nombrosos caducifolis (Fagus grandifolia,Acer saccharum), als quals es poden afegir a la meitat septentrional de l'àrea de distribució altres coníferes pròpies de la taigà (Picea mariana,Abies balsamea, etc.). D'altra banda, la franja costanera delPacífic, sobre 10 a 300 quilòmetres d'amplada, des deCalifòrnia fins a laColúmbia Britànica, l'ocupen boscos principalment de coníferes de grans dimensions (avet de Douglas,sequoies, etc.), amb unaabundància relativament escassa de caducifolis (roures,aurons,castanyers, etc.).
Nothofagus pumilio, una de les moltes espècies defaigs australs.
Els boscos deNothofagus són l'equivalent austral dels boscos caducifolis i dels boscos mixtos de caducifolis i coníferes boreals. No obstant això, la composició florística d'aquests boscos és totalment diferent atès que pertanyen a regnes florístics distints.
Existeixen, doncs, dos grans tipus de boscos deNothofagus, elfaig de l'hemisferi sud. D'una banda, els boscos mixtos de caducifolis (Nothofagus sp.) i coníferes (Podocarpus sp.,Weinmannia sp., etc.), propis deNova Zelanda iTasmània, ambfalgueres arborescents, lianes i epífits; o els dels estatges inferiors dels Andes meridionals, ambAraucaria sp.,Fitzroya sp.,Pilgerodendron sp., etc. D'altra banda, els boscos caducifolis deNothofagus (N. antartica,N. pumila, etc.), propis de l'estatge superior delsAndes meridionals, on també es poden trobar algunsperennifolis comDrimys winteri.
Tot i rebre el nom de mediterrani, aquests boscos no es distribueixen tan sols a l'entorn de la concamediterrània, sinó també aCalifòrnia, la costa central deXile i la costa meridionalaustraliana. A la regió deCiutat del Cap, tot i gaudir de condicions climàtiques molt semblants, la vegetació no arriba a formar-hi un bosc típic.
El factor determinant per l'establiment d'aquest tipus de bosc és el clima, anomenat igualmentclima mediterrani, en el qual coincideix un període calorós amb un període eixut, al qual les espècies vegetals que formen el bosc han d'adaptar-se amb diverses estratègies.
La principal característica dels boscos mediterranis és la presència d'espècies arbòriesperennifòlies de port relativament baix (10-15 metres), amb capçades sovint esparses que permeten un important desenvolupament de l'estrat arbustiu.
A la costa californiana, també s'hi troben espècies de roures i de coníferes pròpies del continent americà.
A Xile, són diverses espècies del gènereNothofagus les que formen els boscos mediterranis, mentre que a Austràlia, són diferents espècies d'Eucaliptus.
D'altra banda, una de les característiques de lavegetació mediterrània és l'abundància de formacions arbustives baixes i molt diverses. Són les anomenadesgarrigues imàquies de la conca mediterrània; elchaparral californià; elmallee australià; elmatorral xilè; o elfynbos sud-africà.
Elsmanglars són els boscos propis de les riberes salades de les latituds intertropicals. Es tracta d'uns boscos baixos, de 10 a 15 metres d'alt, que formen una franja de 10 metres a diversos quilòmetres d'amplada, paral·lels a les costes protegides de les marees.
La composició florística dels manglars és força diversa, però hi destaquen elsarbres del gènereRizophora iAvicennia. Aquests arbres han desenvolupat adaptacions específiques per sobreviure en les condicions d'inundació i aigua salada de l'ambient en el qual creixen.
De forma general es distingeixen diferents tipus de manglars en funció de les característiques hidrogeològiques de l'espai on es troben:
Manglars costaners: a les costes planes sense aportació d'aigua continental
Lavegetació de ribera d'un bosc equilibrat i no fragmentat protegeix l'aigua, l'aire, i el sòl. Els castors poden contribuir a mantenir compactes les línies riberenques.El bosc és la llar d'una gran part de la biodiversitat dels continents participen en el control del clima natural i micro-climes.
Funcions ecopaisatgístiques: fan de «nuclis» o «nodes» de xarxes ecològiques i, de vegades, fan decorredor biològic, comboscos en galeria, boscos lineals,manglars, i cobertures que s'hi poden connectar.
Qualitat de l'aire: el bosc produeix una porció significativa de l'oxigen de l'aire als continents; el bosc té una extraordinària capacitat per a fixar elements en pols (com ara algunscontaminants no degradables), gràcies a lamolsa, elslíquens, la rosada i els sòls.
Protecció del sòl (lluita contra l'erosió): el bosc és un lloc de restauració de la terra si no és sobreexplotat vegeu elbosc de les Landes a França o el cinturó verd del sud d'Algèria.
Funció macro imicroclimàtica mercès a l'evapotranspiració i a la protecció de la coberta que mitiga en gran manera els xocs tèrmics i la deshidratació a causa del vent.
Dipòsits de carboni, per la fixació del gas decarboni a la fusta i el sòl, almenys per als boscos temperats no incendiats i pels boscos tropicals en la fase de creixement.
Les vores dels boscos naturals, de gran complexitat, tenen funcionsecotonials importants, especialment pels boscos riberencs i pels manglars.
Unametàfora qualifica sovint el bosc de «pulmó del planeta». Malgrat les moltes i fins i tot essencial «funcions vitals» que realitza, el bosc no es pot comparar directament amb unpulmó (el pulmó no produeixoxigen i és elplàncton allò que produeix la major part de l'oxigen del planeta disponible en l'aire i dissolt en aigua). No obstant això, el bosc té funcions essencialsmicro i macroclimàtiques i la qualitat de l'atmosfera en termes d'equilibri termohigròmetric i de puresa de l'aire. Des de cert punt de vista, una mica com el pulmó, però en un altre nivell, és una espècie d'ecotò i complex funcional entre l'atmosfera i el sòl, en relació no només amb el cicle del carboni, sinó també a tots elscicles biogeoquímics importants.
Varia en funció les zonesbiogeogràfiques, les èpoques, la història del lloc, l'etapa de creixement del bosc, els riscs d'incendi, desequera i d'inundacions, i molts altres factors, com ara l'acció d'insectes defoliants o d'altresparàsits dels arbres. També es considera la destinació de la fusta: fusta, pasta de paper, o fusta morta tenen impactes molt diferents en termes d'emissions dediòxid de carboni.
Alguns boscos poden -almenys temporalment- tenir un balanç zero (bosc tropical madur) o negatiu (en zones d'incendis recurrents, o la fase primerenca de creixement), mentre que indirectament contribueixen a enriquir els cursos d'aigua de nutrients (fòsfor, potassi, calci, ferro, etc. i pels fenòmens d'acidificació, humidificació i mineralització i estructuració del sòl), cosa que proporciona una font constant denutrients pel plàncton marí, que produeix el 80% de l'oxigen que respirem i que és un important dipòsit de carboni.
En teoria, lafotosíntesi consumeix eldiòxid de carboni i produeixoxigen imatèria orgànica. L'oxigen es consumeix amb larespiració de les plantes mateixes, els animals de la selva i labiomassa ocults del sòl del bosc, així com pels incendis forestals naturals i en més mínim grau per l'oxidació natural dels elements químics posats a disposició pel procés de formació del sòl. En fase de creixement, després d'una dècada de saldo negatiu es produeix una regeneració a partir de sòl nu, la biomassa augmenta constantment, sobretot en forma decel·lulosa i delignina. També emmagatzema carboni en forma denecromassa ibiomassa animal, microbiana i fúngica.
A les zones tropicals, el bosc creix sovint en sòls àcids pobres, no s'hi formahumus, i el material mort és ràpidament reciclada o mineralitzada. El bosc tropical en creixença crea dipòsits de carboni, però amb el temps (després de diversos segles, fins i tot més de 1000 anys) aconsegueix un equilibri entre laproducció primària i la descomposició de la fusta morta. En aquest punt, sembla produir la quantitat d'oxigen que consumeix. A més, les emissions de metà lligades a la fermentació submergida de la fusta o de l'activitat detèrmits fan que els càlculs encara siguin més complexos per determinar les emissionsgasos amb efecte d'hivernacle.
En climes temperats o freds, és diferent amb cada un dels sòls forestals (incloent-hi lestorberes associades amb alguns boscos) i elpermagel que, a la zona circumpolar, pot emmagatzemar grans quantitats de carboni (en forma d'hidrat de metà). Finalment, el destí i la vida del metà emès pels ecosistemes forestals no es coneixen bé. Podria haver estat sobreestimat o subestimat.
El bosc és unreservori de biodiversitat important, especialment en les zones a la vegada urbanitzades i molt agrícoles. Aquest és el cas, per exemple, a França, deNord-Pas-de-Calais (entre 7,5% i 9% de bosc) iIle-de-France (on fora del bosc hi ha només prop del 4% de la regió classificada com aentorn natural).[7]
La fusta és una part important dePIB d'una dotzena de països tropicals i nòrdics. L'ocupació forestal (excloent la indústria de transformació i l'ocupació informal) segueix pagant gairebé 10 milions de persones en 2005.[8]
El bosc és una font de riquesa, potser sobreexplotada.
L'explotació dels recursos forestals per part de les societats humanes està molt relacionada amb les pràctiques econòmiques que implementa cada societat per a garantir la seva subsistència. L'entorn forestal proporciona tot un seguit de matèries naturals que poden ser utilitzades per satisfer tota mena de necessitats mitjançant l'aplicació de tècniques d'apropiació molt simples: fruits, tubercles, fongs, herbes i fulles poden ser recol·lectats per a ser utilitzats en l'alimentació humana i/o dels ramats.
Lafusta ésmatèria primera habitual en la construcció, producció d'eines i d'objectes de consum. Del bosc també s'extreuen altres elements com resines, tanins, escorces. No menys important és la captació del combustible vegetal, única font d'energia per a societats prehistòriques.
Tanmateix, la relació entre els grups humans i el seu entorn forestal no se centra exclusivament en l'apropiació de productes. El bosc esdevé també el centre d'altres activitats econòmiques bàsiques per a la subsistència que generen un seguit de relacions complexes entre el grup humà i el seu entorn: l'agricultura i la ramaderia s'han desenvolupat històricament en detriment de les masses forestals. L'expansió agrària es va produir mitjançant l'apropiació de terrenys forestals, mentre que les pràctiques ramaderes basen la seva viabilitat en els productes forestals o també en pastures guanyades a expenses dels boscos.
Les pràctiques d'explotació forestal han tingut unes conseqüències sovint dramàtiques pel que fa a la cobertura vegetal: desforestació i erosió, modificació de l'estructura del bosc, substitució i desaparició d'espècies són fenòmens que han tingut lloc i es continuen produint a conseqüència de la relació dels grups humans amb el seu entorn.
L'ús sostenible dels recursos fou la norma en les societats de recol·lectors-caçadors, però ja des del principi de l'agricultura, l'explotació sostenible es va transformar en una espoliació dels recursos. La substitució de boscos per camps de conreu fou l'origen de la pèrdua de grans extensions de boscos. Això va anar unit a la tala de molts boscos per utilitzar la fusta en construcció o com a combustible.
Aquesta situació continua actualment, tot i les mesures de conservació que hi ha a diferents països. Així, avui dia, més de 2.000 milions de persones depenen de la fusta com a combustible en el Tercer Món, per a cuinar o escalfar-se. La meitat té moltes dificultats per tal de proveir-se i, en molts casos, el proveïment es fa en parcs naturals o àrees protegides. La falta de diners fa molt difícil l'accés a altres fonts d'energia per a aquestes poblacions i per això són, fatalment, responsables de la desforestació de grans àrees a arreu del món. A l'altre extrem, l'abandonament de l'activitat extractiva en el bosc en molts països, ha fet que s'acumuli gran quantitat de biomassa forestal, cosa que pot afavorir els incendis dels boscos.
Al món desenvolupat, amb accés a altres fonts d'energia, la fusta gairebé no s'empra com a combustible i si, en canvi, en multitud d'usos industrials, especialment en la construcció i en la producció de pasta de paper. Com que en molts d'aquests països els boscos estan protegits, la fusta s'ha d'importar i això es fa a partir de la fusta tropical o de boscos boreals.
Els boscos són llocs privilegiats per l'entreteniment, larelaxació, elturisme, el descobriment de la fauna i de la flora i el paisatge.[9] Cada any, els boscos reben centenars de milions de visites. El bosc té molts serveis a la societat, la natura ecològica i social. És, per exemple, a la vegada un lloc segur per relaxar-se i també un lloc per a la protecció d'espècies. Aquestes característiques requereixen un manteniment dels camins pel bosc (obertura, seguretat, neteja ...). Encara que es considera una bona part comuna de les seves funcions, qualsevol bosc té un propietari forestal (privat o públic).[10]
El bosc s'oposa a la zona habitada, amansida i, per tant, té un doble sentit cultural: de refugi o d'allò desconegut i font de perill. En temps de guerra, els partisans s'amagaven al bosc per fugir dels enemics. Igualment,Robin Hood va establir el seu poblat al bosc per protegir-los dels abusos dels senyors feudals. En l'altre sentit, abunden els contes amb nens que es perden al bosc (Hänsel i Gretel, enPolzet), on hi haogres igegants.
Eldruida celta i labruixa medieval tenen al bosc el seu hàbitat natural, ja que allà estan més a prop de la natura i, per tant, de la màgia. Amb ells apareixen criatures fantàstiques com esperits, gnoms ifollets.
↑Lund, H. Gyde (coord.)2006. 'Definitions of Forest, Deforestation, Afforestation, and Reforestation'. Gainesville, VA: Forest Information Services. Available from :http://home.comcast.net/~gyde/DEFpaper.htm
↑Broeker, W.S. «Et tu, O2?» (en anglès). Breathing easy, Et tu, O2?. Universitat de Colúmbia, 2006.
↑Pregitzer, K. and Uskirchen, S. 2004 "Carbon cycling and storage in world forests: biome patterns related to forest age.", Global Change Biology 10, 1–26
.JPG)
