Elbosc de Białowieża (enbelarús: Белавежская пушча,transcrit:Bielavièjskaia puixtxa; enpolonès: Puszcza Białowieska, que usant grafia catalana seria aproximadament:Puixtxa Bialovieska, on la "l" s'assembla a la "w" anglesa) és unareserva natural situada aBelarús iPolònia, enclavada en un dels últims boscos verges d'Europa que acull un gran nombre d'ungulats de gran grandària, entre els quals el raríssimbisó europeu (nom científic:Bison bonasus;belarús,rus iucraïnès: Зубр, transcrit:Zubr;polonès: Żubr). El bosc està inscrit en la llista delPatrimoni de la Humanitat de laUNESCO des del1979.[1]
Des de1945 està dividit administrativament entrePolònia (4.700 ha de reserva integral) iBelarús, on es troba el 80% del territori del bosc (72.000 ha de reserva especial). Ara per ara, ambdues parts estan separades per una tanca que impedeix per igual el lliure moviment de grans animals i dels turistes. El bosc rep el seu nom de latorre de sentinella delsegle xiii aBelarús anomenadaBielaia vieja (Белая вежа, 'torre blanca'), prop del poble de Kamianiets (Камяне́ц,AFI: [kamʲaˈnʲets]). També hi ha una localitat polonesa homònima (Białowieża) a la vora del bosc. La ciutat belarussa deBrest es troba a 70 quilòmetres del bosc en direcció sud.
A la part belarussa del parc, elbisó es mou en total llibertat, excepte en una zona on es fa la cria i se l'estudia, una espècie de zoo amb zones acotades on també hi ha altresungulats sota vigilància especial (entre aquests, dos híbrids de bisó ivaca domèstica, de gran grandària). També conté un museu, un restaurant, bars i hotels construïts durant l'èpocasoviètica. Per a accedir al parc, cal obtenir primer el permís del Ministeri d'Interior, per la qual cosa el nombre de turistes estrangers anuals (ja de per si escàs quant a visitants deBelarús mateixa) és bastant baix. En els últims anys, s'ha tractat de promoure el turisme nacional de família mitjançant la construcció a la rodalia de la casa de Died Moroz o "l'avi dels freds", la versió eslava deSanta Claus o "pare Noel". A la part polonesa, d'altra banda, es troba el refugi de caça personal construït pelstsars de Rússia. En l'actualitat, ha estat reformat i acull en el seu interior un hotel, restaurant i aparcaments. Els turistes poden moure's pel parc a peu, en bicicleta o en carruatge de cavalls, sempre sota la supervisió d'un encarregat. S'estima que cada any visiten la part polonesa prop de 100.000 turistes l'any, tot i que és considerablement més petita que la belarussa.
La part polonesa del bosc va ser declaradaReserva de la Biosfera per laUNESCO el1976 iPatrimoni de la Humanitat el1979; la part belarussa va rebre aquestes mateixes qualificacions el1993 i1992, respectivament. Entre les àrees protegides i de transició d'ambdós països suma més de 1.800 quilòmetres quadrats d'extensió, i la seva superfície actual és de 10.502 ha (105.020.000 m quadrats), de les quals 4.747 ha es troben sota protecció integral.
La banda polonesa està parcialment protegida com a Białowieski Park Narodowy (Parc Nacional de Białowieża), i ocupa més de 100 km². A la banda belarussa, la Reserva de la Biosfera ocupa 1.771 km²; l'àrea clau o central ocupa 157 km²; la zona entremig o "zona coixí", 714 km²; i la zona de transició, 900 km². El Parc Nacional i l'espaiPatrimoni de la Humanitat ocupen un total de 876 km². La part belarussa també té un parc nacional: el Parc Nacional de Bielaviéjskaia Puixka (Нацыянальны парк Белавежская пушча,transcrit:Natsyianalny park Bielaviéjskaia puixka), de 51.000 hectàrees.
El bosc de Białowieża és una de les últimes restes impertorbades de l'antic Gran bosc deLituània, un extens bosc mixt que cobria gran part de l'Europa central i oriental. Els arbres de fulla caduca més característics són elsfaigs,freixes,roures,til·lers o tells icarpís. En menor mesura, encara que també molt abundants, hi ha arbres defulla perenne esquitxats entre la resta. Els arbres de Białowieża són famosos per la seva grandària i longevitat, car entre aquests no escassegen autèntics monuments vegetals amb més de 500 anys d'antiguitat i 50 metres d'alçada. La política del parc és de màxim respecte pels arbres, fins al punt que no es retiren els exemplars morts o caiguts, que serveixen de refugi a moltes espècies d'animals petits.
A les clarianes abunden també les herbes i plantes arbustives, base de la dieta de molts dels animals del parc. Gràcies a la humitat de tot el sistema, lesfalgueres,molses ifongs són també molt freqüents i estan representats per desenes d'espècies.
El protagonista principal i mascota del parc (apareix en el seu logo) és elbisó europeu, que s'hauria extingit de no haver-se posat en marxa el seu alliberament a la zona i conversió d'aquesta en àrea protegida el1932. En el parc habiten també altresungulats comcérvols,ants,cabirols, iporcs senglars. Les aus i petits mamífers són abundants, així com elsmustèlids (inclososteixons illúdrigues),guineus igats salvatges, però falten per complet els gransossos bruns, que van ser exterminats al segle xix. Elsllops ilinxs, que també van ser eliminats llavors, han estat reintroduïts en temps recents. En els darrers anys s'ha detectat la presència degos mapatxe (nom científic:Nyctereutes procyonoides, japonès: tanuki, 狸), espècie invasora arribada des deBelarús iUcraïna, originàriament des de la Xina i el Japó, que pot originar problemes en el futur. El bosc és creuat per diversos rius amb importants concentracions de peixos i altres animals aquàtics, entre aquests el rarcastor europeu, en perill d'extinció.
Cap de bisó
L'èxit que va seguir la reintroducció delbisó europeu ha fet que es proposi la d'altres animals extints en el seu hàbitat natural que antigament van habitar els boscos europeus. Aquest és el cas d'unes quantes parelles dellops introduïdes recentment en la part polonesa del parc. Amb tot, les autoritats del bosc de Białowieża han rebutjat diverses vegades l'entrada al parc delbou d'Heck o ur recreat, al qui no han dubtat de titllar de "frau científic". No ha passat el mateix amb els cavalls polonesos de raçaKonik (que es pot traduir delbelarús,rus iucraïnès com a 'cavallet'), els més pròxims a l'extint tarpan ocavall salvatge europeu, que formen grups tant a la part polonesa del parc com a la belarussa. L'altra cara de la moneda és la reintroducció fallida (a la part polonesa) de l'os bru (portat deBelarús) al bosc el1938, a causa tant de l'acció dels caçadors furtius com de lainvasió de Polònia per l'Alemanya nazi a l'any següent i la subsegüent guerra mundial que va tenir lloc, també en territoribelarús.
El bosc conté també almenys una espècie invasora recent, elgos mapatxe, escapat de granges pelleteres russes a principi del segle xx.
Des del final de l'últimaEdat Glacial, la zona ha estat coberta per boscos mixtos molt densos. Això, sumat a la despoblació que fins a finals de l'Edat Mitjana es donava en la zona, va mantenir el bosc intacte. Ni tan sols es van obrir camins en l'interior i fins alsegle xiv les escasses rutes comercials que el travessaven ho feien seguint el curs dels rius.
A la fi delsegle xiv van començar a limitar-se els drets de caça en el bosc de Białowieża i en elXV va passar a ser propietat de lacorona polonesa per ordre delrei Ladislau II. La intenció del rei era alimentar al seu exèrcit amb els animals caçats en el bosc en la vigília de labatalla de Grünwald (1410) contra els cavallers de l'orde Teutònic, als quals va derrotar estrepitosament. El1426, el bosc, virtualment aliè al món exterior, va esdevenir un refugi perfecte per a les persones que fugien de la plaga de pesta que acabava de començar.Segismon I el Vell va institucionalitzar definitivament els drets exclusius de la corona sobre el bosc i la seva fauna el1538, quan va decretar que tot aquell que matés unbisó o un ur seria executat. Posteriorment, es va construir un refugi de caça reial en la propera població de Białowieża, que va ser alliberada de servir els nobles feudals el1639, amb la condició que treballessin com guardes forestals per al rei. El bosc es va dividir administrativament en 12 àrees triangulares per facilitar-ne la cura. Sota el regnat deJoan II Casimir, es va estimular l'emigració de nous guàrdies forestals des deMasòvia i Podlàssia i es van crear un gran nombre de llogarets en l'interior del bosc.
El repartiment dePolònia va deixar la zona sota domini de l'Imperi rus, sota eltsar Pau, el qual va expulsar els camperols assentats dintre del bosc i els va retornar a la servitud. Va repartir elscérvols i terrenys de caça entre diferents nobles i generals russos de la seva confiança i abolí qualsevol classe de restricció de la caça dels animals. Com a conseqüència, en només 15 anys el nombre debisons europeus en el futur parc va passar de 500 a menys de 200. El1801,Alexandre I de Rússia va limitar de nou la caça i va introduir una altra vegada camperols polonesos perquè s'ocupessin del bosc, per la qual cosa el nombre de bisons va créixer fins als 700 el1830. No obstant això, quan els 500 camperols destacats en el bosc es van unir a la rebel·lió polonesa contra el domini rus de 1830-1831, van ser expulsats i les restriccions abolides un altre cop.
En la seva visita de1860,Alexandre II de Rússia va decidir protegir de nou els bisons, però va ordenar que tots elsllops,linxs iossos de la zona fossin exterminats. El1888, el bosc de Białowieża va passar de forma completa a ser propietat delstsars de Rússia, que el van convertir de nou en un vedat de caça exclusiu. Donat el valor dels bisons europeus, tan escassos en aquesta època, elstsars els van convertir en objectes de regal habituals per als reis europeus amb els quals mantenien bones relacions, que al seu torn els donaven a parcs zoològics de tot el continent. D'altra banda, l'Imperi Rus va introduir de forma massivacérvols i l'ant per a augmentar les minses poblacions locals. L'última i major de les caceres russes a Białowieża va tenir lloc el1912.
El bosc va sofrir el seu major impacte durant laPrimera Guerra Mundial. L'agost de1915, els alemanys van ocupar la zona i van iniciar l'aclarida de grans àrees amb la finalitat de construir 200 quilòmetres de ferrocarril amb el qual connectar les noves indústries de la fusta que van fer construir aHajnówka, Białowieża i Gródek. Els animals van ser caçats de manera massiva per alimentar les tropes al front, i posteriorment pels soldats alemanys i els furtius belarussos, russos i polonesos que es van refugiar dins del bosc, fins que les tropes poloneses van recuperar-ne el control el febrer de1919. Just un mes abans s'havia caçat l'últim bisó que vivia lliure aPolònia.
La zona central del bosc de Białowieża va ser declarada Reserva Nacional després de laGuerra poloneso-soviètica de1921. Amb la finalitat de recuperar elbisó europeu (llavors extingit aPolònia), el govern polonès va comprar-ne quatre exemplars a distints parcs zoològics europeus i els va introduir a la zona el1929. El1932 es va ampliar la zona protegida a tot el bosc, que des de llavors va ser convertit en parc nacional, amb el fi originari de protegir els pocs bisons introduïts. Posteriorment se'n va introduir alguns més, i els bisons també van aconseguir reproduir-se sense problemes. Sumaven un total de 16 membres quan va esclatar laSegona Guerra Mundial el1939.
D'acord amb elspactes germanosoviètics, les tropes deStalin van ocupar la zona i van arrestar la població local i els encarregats del parc, que van ser deportats alsgulags deSibèria. En el seu lloc, es van instal·lar llenyataires russos que el1941 van ser arrestats al seu torn pels alemanys i enviats a camps de concentració. Els plans inicials d'Hermann Göring eren convertir Białowieża en el major vedat de caça del món, destinat a l'esbarjo dels alts estaments delTercer Reich. Per sort, això no va arribar a complir-se, però la violència de la guerra no va desaparèixer de la zona: entre1941 i1944, el bosc va servir de refugi a guerrillers polonesos que lluitaven contra l'ocupació alemanya, i els militars alemanys van respondre organitzant matances de població civil a la regió com a represàlia. El juliol del1944 l'Exèrcit Roig va capturar de nou el bosc, que no va ser reconegut com a àrea protegida ni reobert al públic fins a1947, ja dividit entre una àrea de domini soviètic i una altra de propietat polonesa. Encara que van seguir com a àrees separades, les autoritats van col·laborar durant l'època comunista per continuar el procés de recuperació delbisó europeu i iniciar el de la recuperació del tarpan a partir del cavall Konik.
.jpg)
