Becker va néixer a Leimen, Alemanya Occidental, fill d'Elvira i Karl-Heinz Becker.[1] El seu pare era arquitecte i va construir el club tennístic Blau-Weiss Tennisklub de Leimen, on va aprendre a jugar a tennis.
El 17 de desembre de 1993, Becker es va casar amb l'actriu i dissenyadora Barbara Feltus, filla de pare afroamericà i mare alemanya. Un mes després va néixer el seu fill Noah Gabriel, en reconeixement de dos grans amics seusYannick Noah iPeter Gabriel. El seu segon fill, Elias, va néixer el 1999, i pocs mesos després van començar els tràmits de separació amb la seva dona. A principis de 2001 es va concedir el divorci, i la seva dona va aconseguir la custòdia dels fills, la propietat que tenien aFisher Island i 14,4 milions de dòlars. Els seus problemes amb la justícia no van acabar aquí, ja que el febrer de 2001 va reconèixer la paternitat de la seva filla Anna (nascuda el 22 de març de 2000) fruit d'una breu relació sexual amb Angela Ermakova. Ja el 2007 va obtenir la custòdia conjunta de la seva filla després de veure amb preocupació com la seva mare la criava.[2]
El 2008 va estar uns mesos compromès amb Alessandra Meyer-Wölden, filla d'un antic mànager que va tenir als anys 1990. A mitjans del 2009 es va casar amb la model neerlandesa Sharlely "Lilly" Kerssenberg aSankt Moritz i posteriorment van anunciar que estaven esperant el naixement d'un fill, Amadeus Benedict Edley Luis Becker.[3][4] Actualment resideix aSchwyz (Suïssa) amb la seva família.
Des del 2000, Becker és el responsable de la divisió de tennis de la marca Völkl Inc, fabricant de roba i raquetes de tennis.[5]
Esdevingué professional el 1984 i guanyà el seu primer títol professional de dobles a Múnic el mateix any. El següent any va aconseguir el primer títol individual aQueens, i dues setmanes després, va esdevenir el primer tennista alemany i el primer jugador nocap de sèrie que va aconseguir el Grand Slam deWimbledon individual. També va esdevenir el més jove en guanyar un Grand Slam, peròMichael Chang li va treure aquest honor per quatre mesos guanyant elRoland Garros l'any 1989. El 1986 va defensar eltítol guanyant clarament el número 1Ivan Lendl i es va situar en el segon lloc del rànquing.
El 1987 no va aconseguir cap èxit important però si que es recorda un dels partits mítics del tennis, quan Becker va guanyar aJohn McEnroe en un partit de laCopa Davis del 1987, després de 6 hores i 22 minuts (no es jugaventiebreaks en aquell moment). El 1988 va tornar a arribar a la final de Wimbledon però en aquesta ocasió va perdre davantStefan Edberg, començant una de les històriques rivalitats del tennis. També va ajudar el seu país a guanyar la seva primeraCopa Davis i va guanyar laMasters Grand Prix.
Becker a Cincinnati (1994)
El 1989 va guanyar dos títols de Grand Slam,Wimbledon iUS Open davant Stefan Edberg i Ivan Lendl respectivament. També va ajudar a Alemanya Occidental a retenir el títol deCopa Davis. Amb aquests èxits fou nomenat el tennista de l'any, tanmateix, encara no va aconseguir arribar al número 1. El 1990 va tornar a coincidir amb Stefan Edberg a la final per tercera ocasió consecutiva, però va perdre. El 1991 va arribar a la final de l'Open d'Austràlia guanyant a Ivan Lendl i, finalment, va ser proclamat número 1 del rànquing mundial, que només va poder conservar durant dotze setmanes. Va tornar a arribar a la final de Wimbledon per quarta ocasió consecutiva, però va perdre davant el seu compatriotaMichael Stich. Malgrat mantenir una gran rivalitat amb el seu compatriota a causa de la premsa alemanya, junts van aconseguir lamedalla d'or en dobles alsJocs Olímpics de Barcelona. A final d'any va tornar a guanyar elATP Tour World Championships.
L'any 1995 va tornar a ser finalista de Wimbledon, aquest cop va perdre davantPete Sampras, però si va tornar a aconseguir elATP Tour World Championships davant Chang. L'any següent va obtenir el seu darrer títol de Grand Slam, l'únicOpen d'Austràlia, que va guanyar davant Chang.
Becker se sentia més còmode jugant en superfícies ràpides, especialment sobre moqueta i gespa. La seva principal arma era un gran servei, pel qual va rebre els sobrenoms de "Boom Boom", "Der Bomber" i "Baron von Slam".[6] En terra batuda va aconseguir arribar a alguna final però mai va guanyar cap títol professional. Tanmateix, va arribar a semifinals del Roland Garros en tres ocasions i va aconseguir la medalla d'or de dobles en elsJocs Olímpics de 1992 en aquesta superfície. Durant gran part de la seva trajectòria es va mantenir en segona posició del rànquing mundial, generalment darrere Ivan Lendl, i només va estar en primera posició durant dotze setmanes el 1991. Va aconseguir un total de 49 títols individuals i 15 dobles. Cal destacar també les seves quatre victòries al torneig deQueens. Jugant per Alemanya Occidental va guanyar tots els torneigs en equips: duesCopes Davis (1988 i 1989), unaCopa Hopman (1995) i duesCopes del món (1989 i 1998).
Com a reconeixement de la seva trajectòria, l'any 2003 fou admès en elInternational Tennis Hall of Fame. Ocasionalment juga el circuit de veterans i també realitza les funcions de comentarista en el torneig de Wimbledon per laBBC.
El rànquing ATP s'inicia el 23 d'agost de 1973 · (primer any que es va ostentar/últim any que es va ostentar – núm. de setmanes (s)) · Nº1 actual en negreta
