LaBomba Tsar (enrus: Царь-бомба) és el sobrenom per labomba d'hidrogen AN602 que ha estat, fins ara, la bomba més gran i més poderosa que hagi esclatat. Va ser creada com a demostració i amb fins científics i d'investigació, també coneguda com a mare de Kuzka (en rus Кузькина мать), fent referència a una expressió russa "Показать кузькину мать (кому-либо)" (literalment: "per mostrar la mare Kuzka a algú") que significa "donar-li a algú unalliçó, per a castigar a algú d'una manera brutal". Altres noms donats a la bomba són Projecte 7000, Product code 202 (Izdeliye 202), Gran Ivan, entre d'altres. El director del projecte va serÍgor Kurtxàtov (1903 - 1960) (Игорь Курчатов Васильевич), un físic rus.
Desenvolupada en laUnió Soviètica, de primer va ser dissenyada per tenir una equivalència de 100 megatones deTNT; tanmateix la bomba va ser reduïda a 50 megatones que és una quarta part de l'energia alliberada en l'erupció del volcàKrakatoa el 1883.
Les restes de la bomba es troben al museu rus de les armes atòmiques.
L'agost de l'any 2020 per celebrar els 75 anys de la indústria nuclear, es desclassificaren les filmacions de la detonació per part de Rosatom que publicà aYouTube un vídeo documental de la Bomba del Tsar.[2][3]
La bomba pesava 27 tones i mesurava 8 m de llarg i 2 m de diàmetre.
La bomba Tsar va detonar a les 11:32 hores del dia 30 d'octubre de 1961 a la badia de Mitiuixikha al nord delCercle polar àrtic a l'illa de Nova Terra. Va ser llançada des de 10,5 km d'altitud i estava dissenyada per a explotar a 4 km d'altitud.[1]
La bola de foc tocà la terra i a més va arribar gairebé fins a l'altitud de l'avió que la va llençar. La calor produïda hauria produïtcremades de tercer grau a 100 km del nucli. El "nuvol bolet" va pujar a 64 km d'altitud ja dins de lamesosfera. L'explosió es va sentir i veure aFinlàndia i aSuècia. També va produir una ona sísmica mesurable.[4]
