Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Bohri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Bohri
107Bh
seaborgibohrihassi
Re

Bh

(Upe)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom,símbol,nombreBohri, Bh, 107
Categoria d'elementsMetalls de transició
Grup,període,bloc77,d
Pes atòmic estàndard[270]
Configuració electrònica[Rn] 5f14 6d5 7s2
(calculat)[1][2]
2, 8, 18, 32, 32, 13, 2
(predit)
Configuració electrònica de Bohri
Propietats físiques
FaseSòlid (predit[3])
Densitat
(prop de lat. a.)
37,1(predit)[2][4] g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació7, 5, 4, 3(predit)[2]
(només els estats d'oxidació en negreta es coneixen experimentalment)
Energies d'ionització
(més)
1a: 742,9(estimat)[2] kJ·mol−1
2a: 1.688,5(estimat)[2] kJ·mol−1
3a: 2.566,5(estimat)[2] kJ·mol−1
Radi atòmic128(predit)[2]pm
Radi covalent141(estimat)[5] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·linaHexagonal compacta (predit)[3]
Nombre CAS54037-14-8
Isòtops més estables
Article principal:Isòtops del bohri
IsoANSemividaMDED(MeV)PD
274Bhsin~54 s[6]α8,8270Db
272Bhsin9,8 sα9,02268Db
271Bhsin1,2 s[7]α9,35[7]267Db
270Bhsin61 sα8,93266Db
267Bhsin17 sα8,83263Db
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 1 segon

Elbohri és l'element químicsintètic de símbolBh inombre atòmic 107. Forma part del 7è període de lataula periòdica i és l'element més pesant delgrup 7. Té aquest nom en honor deNiels Bohr. Elsperíodes de semidesintegració delsisòtops més estables són de l'ordre de només un minut.

Va ser sintetitzat i identificat sense ambigüitat en 1981 per un equip de Darmstadt,Alemanya, dirigit per P. Armbruster i G. Müzenberg. La reacció usada per produir l'element va ser proposada i aplicada el 1976 per un grup de Dubna (prop de Moscou), que estava sota la guia de Yuri Oganesian. Un blanc de209Bi va ser bombardejat per un feix de projectils de54Cr.

La millor tècnica per identificar un nou isòtop és la seva correlació genètica amb isòtops coneguts a través d'una cadena de desintegració radioactiva. En general, aquestes cadenes de decaïment s'interrompen per fissió espontània. Per tal d'aplicar l'anàlisi de cadena de decaïment s'haurien de produir aquells isòtops que són més estables davant de la fissió espontània, és a dir, isòtops amb nombres imparells de protons i neutrons. Per fer que aquestes pèrdues per fissió es mantinguin petites, cal produir un nucli amb la mínima energia d'excitació possible. En aquest aspecte, són avantatjoses les reaccions en què s'utilitzen companys de col·lisió relativament simètrics i nuclis estretament enllaçats de capa tancada com el209Bi i el208Pb com a blancs, i el48Ca i el50Ti com a projectils.A l'experiment de Darmstadt es van trobar sis cadenes de decaïment. Tots els decaïments es poden atribuir al262Bh, un nucli imparell produït en una reacció d'unneutró. L'isòtop262Bh decau per decaïment departícula alfa, amb una vida mitjana d'uns 5ms. Certs experiments de Dubna, duts a terme el 1983, van establir la producció de262Bh en la reacció209Bi +54Cr.

Història

[modifica]

El bohri fou sintetitzat i identificat sense ambigüitat el 1981 per un equip de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants (GSI) deDarmstadt, aleshoresAlemanya Occidental, encapçalat perGottfried Münzenberg.[8] La reacció usada per a produir-lo havia estat proposada i aplicada el 1976 per un grup de l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà, aleshoresUnió Soviètica, sota la direcció deIuri Oganessian. Consistia a bombardejar blancs debismut 209 iplom 208 amb nuclis accelerats decrom 54 imanganès 55, respectivament, per a produir bohri 262.[9] Les reaccions proposades pels soviètics són:

Niels Bohr,circa 1910

Bi83209+Cr2454Bh107262+n01{\displaystyle {\ce {^209_83Bi + ^54_24Cr -> ^262_107Bh + ^1_0n}}}Pb82208+Mn2555Bh107262+n01{\displaystyle {\ce {^208_82Pb + ^55_25Mn -> ^262_107Bh + ^1_0n}}}

L'equip alemany utilitzà bismut 209 i obtingué els isòtops bohri 260 i bohri 261,[10] mitjançant el procés anomenat de fusió freda, que consisteix a fer que dos nuclis xoquin amb energies amb excitació baixa i, per tant, aprofitant la reducció de la tendència de desintegració d'aquests àtoms. Fou el primer element a sintetitzar-se d'aquesta manera.[11] La reacció de síntesi del bohri 261 és:[10]

Bi83209+Cr2454Bh107261+2n01{\displaystyle {\ce {^209_83Bi + ^54_24Cr -> ^261_107Bh + 2 ^1_0n}}}

A l'hora de buscar-li un nom, el grup alemany suggerí, el setembre de 1992, denominar-ho nielsbohri amb el símbol Ns per a honrar al físic danès Niels Bohr (1885-1962), un dels «pares» de lateoria quàntica. El 1994, un comitè de laUnió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) recomanà anomenar-lo bohri i no nielsbohri. Els descobridors s'hi oposaren, perquè existia certa preocupació que el nom pogués confondre's amb el bor i, en particular, la distinció dels noms de les seves respectius oxoanions, bohrat iborat. L'assumpte es consultà a la secció danesa de la IUPAC que, malgrat aquest problema, votà a favor del nom bohri, i fou reconegut internacionalment el 1997.[12]

Propietats

[modifica]
Grup7
Període
425
Mn
543
Tc
675
Re
7107
Bh

No s'han pogut determinar les propietats del bohri de forma experimental degut als baixos períodes de semidesintegració de tots els seusisòtops. Teòricament, s'han fet prediccions sobre les seves propietats i s'espera que sigui sòlid en condicions normals, que presenti unaestructura cristal·lina hexagonal molt compacta (c/a = 1,62) i que el seuradi atòmic sigui al voltant dels 128 pm. A més, hauria de ser un metall molt pesant amb una densitat d'uns 37,1 g/cm³. Això es deu a l'elevadamassa atòmica del bohri, a les contraccions de lantanoides i actinoides, i als efectes relativistes.[12]

El bohri, ambconfiguració electrònica calculada[Rn]5f146d57s2{\displaystyle {\ce {[Rn] 5f^14 6d^5 7s^2}}}, és el cinquèmetall de transició del període 7 i el membre més pesant del grup 7 de lataula periòdica, sota elmanganès,tecneci ireni. Tots presenten fàcilment l'estat d'oxidació +7, el qual es torna més estable a mesura que es descendeix en el grup. Per tant, s'espera que el bohri tengui un estat d'oxidació estable de +7, així com els estats inferiors +3 i +4. Els elements del seu grup formen heptaòxids volàtils, que en dissoldre's en aigua formen l'àcid corresponent. També es formen oxihalurs a partir de l'halogenació de l'òxid, per la qual cosa el bohri podria formar l'òxid volàtilBh2O7{\displaystyle {\ce {Bh2O7}}}, l'àcid perbòhric,HBhO4{\displaystyle {\ce {HBhO4}}} i l'oxiclorurBhO3Cl{\displaystyle {\ce {BhO3Cl}}} entre d'altres.[12]

Isòtops

[modifica]
Article principal:Isòtops del bohri

S'han descrit setze isòtops del bohri que han estat sintetitzats mitjançant la fusió freda de dos àtoms o mitjançant la descomposició d'elements més pesants. Tots els isòtops són radioactius, no té cap isòtop estable o natural, i el seu isòtop conegut més estable,Bh270{\displaystyle {\ce {^270Bh}}}, té unperíode de semidesintegració d'aproximadament 61 s, encara que l'isòtopBh270{\displaystyle {\ce {^270Bh}}} podria tenir, encara sense confirmar, un període de semidesintegració d'uns 690 s.[12]

Els isòtops rics en protons ambnombres màssics 260, 261 i 262 es produïren directament per fusió freda; els que tenen nombres màssics 262 i 264 s'observaren en les cadenes de decadència delmeitneri i delroentgeni.[13] Per exemple el meitneri 266 dona el bohri 262 emetent unapartícula alfa:[14]

Mt109266Bh107262+He24{\displaystyle {\ce {^266_109Mt -> ^262_107Bh + ^4_2He}}}

Els isòtops rics en neutrons amb nombres màssics 265, 266, 267 s'obtingueren en irradiacions de dianes d'actinoides. Els cinc més rics en neutrons amb nombres màssics 270, 271, 272, 274 i 278 (no confirmat) apareixen a les cadenes de decadència d'elements denombre atòmic superior (nihoni,moscovi,tennes iflerovi), en concretNh282{\displaystyle {\ce {^282Nh}}},Mc287{\displaystyle {\ce {^287Mc}}},Mc288{\displaystyle {\ce {^288Mc}}},Ts294{\displaystyle {\ce {^294Ts}}} iFl290{\displaystyle {\ce {^290Fl}}} respectivament.[13] Així elMc287{\displaystyle {\ce {^287Mc}}} donaBh271{\displaystyle {\ce {^271Bh}}} per emissió de quatre partícules alfa segons la cadena:[15]

Mc287αNh283αRg279αMt275αBh271{\displaystyle {\ce {^287Mc ->[\alpha] ^283Nh ->[\alpha] ^279Rg ->[\alpha] ^275Mt ->[\alpha] ^271Bh}}}

Química experimental

[modifica]

El 1995, el primer informe sobre l'intent d'aïllament de l'element no va reeixir, el que va donar lloc a nous estudis teòrics per investigar la millor manera d'investigar el bohri (utilitzant els seus homòlegs més lleugers, el tecneci i el reni, a manera de comparació) i eliminar els elements contaminants no desitjats, com elsactínids trivalents, elselements del grup 5 i elpoloni.[16]

L'any 2000 es va confirmar que, encara que els efectes relativistes són importants, el bohri es comporta com un element típic del grup 7.[17] Un equip delPaul Scherrer Institute (PSI) va dur a terme una reacció química usant sis àtoms de267Bh produïts en la reacció entre249Bk i22Ions Ne. Els àtoms resultants es van termalitzar i van reaccionar amb una barreja de HCl/O2 per formar un oxiclorur volàtil. La reacció també va produir isòtops dels seus homòlegs més lleugers, tecneci (com108Tc) i reni (com169Re). Es van mesurar les corbes d'adsorció isotèrmica i van donar una forta evidència de la formació d'un oxiclorur volàtil amb propietats similars a les de l'oxiclorur de reni. Això va col·locar el bohri com un membre típic del grup 7.[18] Les entalpies d'adsorció dels oxiclorurs de tecneci, reni i bohri es van mesurar en aquest experiment, coincidint molt bé amb les prediccions teòriques i implicant una seqüència de volatilitat d'oxiclorur decreixent cap al grup 7 de TcO3Cl > ReO3Cl > BhO3Cl.[2]

2 Bh + 3O
2
+ 2 HCl → 2BhO
3
Cl
+H
2

Els isòtops pesants de vida més llarga del bohri, produïts com a fills d'elements més pesants, ofereixen avantatges per a futurs experiments radioquímics. Encara que l'isòtop pesat274Bh requereix un blanc rar i molt radioactiu deberkeli per a la seva producció, els isòtops272Bh,271Bh, i270Bh es poden produir en forma relativament fàcil com a filles dels isòtopsmoscovi inihoni.[19]

Referències

[modifica]
  1. Johnson, E.; Fricke, B.; Jacob, T.; Dong, C. Z.; Fritzsche, S.; Pershina, V. «Ionization potentials and radii of neutral and ionized species of elements 107 (bohrium) and 108 (hassium) from extended multiconfiguration Dirac–Fock calculations». The Journal of Chemical Physics, 116, 2002, pàg. 1862.Bibcode:2002JChPh.116.1862J.DOI:10.1063/1.1430256.
  2. 2,02,12,22,32,42,52,62,7Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A:The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006.ISBN 1-4020-3555-1. 
  3. 3,03,1Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011.Bibcode:2011PhRvB..84k3104O.DOI:10.1103/PhysRevB.84.113104.
  4. Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144.DOI:10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  5. Chemical Data. Bohrium - Bh, Royal Chemical Society
  6. Oganessian, Y. T.; Abdullin, F. S.; Bailey, P. D.; Benker, D. E.; Bennett, M. E.; Dmitriev, S. N.; Ezold, J. G.; Hamilton, J. H.; Henderson, R. A. «Synthesis of a New Element with Atomic Number Z=117». Physical Review Letters, 104, 14, 2010, pàg. 142502.Bibcode:2010PhRvL.104n2502O.DOI:10.1103/PhysRevLett.104.142502.PMID:20481935. (dona una semivida d'1,3 min basat en un sol esdeveniment; la conversió a semivida s'aconsegueix multiplicant per ln(2).)
  7. 7,07,1FUSHE. «Synthesis of SH-nuclei», 2012.
  8. Münzenberg, G.; Hofmann, S.; Heßberger, F. P.; Reisdorf, W.; Schmidt, K. H. «Identification of element 107 byα correlation chains» (en anglès). Zeitschrift für Physik A Atoms and Nuclei, 300, 1, 01-03-1981, pàg. 107–108.DOI:10.1007/BF01412623.ISSN:0939-7922.
  9. Oganessian, Yu. Ts.; Demin, A. G.; Danilov, N. A.; Flerov, G. N.; Ivanov, M. P. «On spontaneous fission of neutron-deficient isotopes of elements 103, 105 and 107» (en anglès). Nuclear Physics A, 273, 2, 30-11-1976, pàg. 505–522.DOI:10.1016/0375-9474(76)90607-2.ISSN:0375-9474.
  10. 10,010,1Moody, K.J.. «Synthesis of Superheavy Elements». A: Matthias Schädel, Dawn Shaughnessy.The Chemistry of Superheavy Elements (en anglès). 2a edició. Berlín: Springer Science & Business Media, 2014.ISBN 978-3-642-37466-1. 
  11. «Bohrium - Element information, properties and uses» (en anglès). Periodic Table. Royal Society of Chemistry. [Consulta: 14 abril 2020].
  12. 12,012,112,212,3Peña Zorrilla, A. «Z = 107, bohrio, Bh. Nombrado en honor del científico danés Niels Bohr». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 169. Arxivat de l'original el 2020-02-07 [Consulta: 14 abril 2020].
  13. 13,013,1Münzenberg, G.; Gupta, M.Production and Identification of Transactinide Elements (en anglès). Boston, MA: Springer US, 2011, p. 877–923.DOI 10.1007/978-1-4419-0720-2_19.ISBN 978-1-4419-0720-2. 
  14. «Isotope data for meitnerium-266 in the Periodic Table». [Consulta: 14 abril 2020].
  15. «Isotope data for moscovium-287 in the Periodic Table». [Consulta: 14 abril 2020].
  16. Malmbeck, R.; Skarnemark, G.; Alstad, J.; Fure, K.; Johansson, M.; Omtvedt, J. P. «Chemical Separation Procedure Proposed for Studies of Bohrium». Journal of Radioanalytical and Nuclear Chemistry, vol. 246, 2, 2000, pàg. 349.DOI:10.1023/A:1006791027906.
  17. Gäggeler, H. W.; Eichler, R.; Brüchle, W.; Dressler, R.; Düllmann, Ch. E.; Eichler, B.; Gregorich, K. E.; Hoffman, D. C.; Hübener, S. «Chemical characterization of bohrium (element 107)». Nature, vol. 407, 6800, 2000, pàg. 63–5.Bibcode:2000Natur.407...63E.DOI:10.1038/35024044.PMID:10993071.
  18. Eichler, R. «Gas chemical investigation of bohrium (Bh, element 107)». GSI Annual Report 2000. Arxivat de l'original el 2012-02-19. [Consulta: 29 febrer 2008].
  19. Moody, Kenton J. «Synthesis of Superheavy Elements». A: Schädel, Matthias.The Chemistry of Superheavy Elements. 2nd. Springer Science & Business Media, 2013-11-30, p. 24–8.ISBN 9783642374661. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Taula periòdica
H He
LiBe BCNOFNe
NaMg AlSiPSClAr
KCa ScTiVCrMnFeCoNiCuZnGaGeAsSeBrKr
RbSr YZrNbMoTcRuRhPdAgCdInSnSbTeIXe
CsBaLaCePrNdPmSmEuGdTbDyHoErTmYbLuHfTaWReOsIrPtAuHgTlPbBiPoAtRn
FrRaAcThPaUNpPuAmCmBkCfEsFmMdNoLrRfDbSgBhHsMtDsRgCnNhFlMcLvTsOg
Metalls alcalinsAlcalinoterrisLantanoidesActinoidesMetalls de transicióAltresmetallsSemimetallsNo-metalls - HalògensNo-metalls - Gasos noblesAltresno-metalls


En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Registres d'autoritat
Bases d'informació

Viccionari

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bohri&oldid=36602228»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp