Laboca, també coneguda com acavitat bucal ocavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment. Generalment està ubicada alcap i constitueix la primera part delsistema digestiu i deltub digestiu delsorganismes pluricel·lulars.[1] La boca s'obre a un espai previ a lafaringe anomenat cavitat oral o cavitat bucal.[2]
La boca humana està coberta per unllavi superior i un inferior, i desenvolupa funcions importants en diverses activitats com elllenguatge i les expressions facials, com el somriure.[3] L'obertura bucal màxima varia en funció delgènere, l'edat, l'alçada de la persona, elpes, l'índex de massa corporal i l'existència de trastorns de l'articulació temporomandibular (ATM) o no. S'ha calculat que en els adults sans es correspon, aproximadament, amb el gruix de tresdits de la sevamà.[4] Les anomalies de l'ATM provoquen amb freqüènciadolor i alteracions de la funcionalitat bucal.[5]
Un delsdefectes mésprevalents de l'embriogènesi orofacial és elllavi leporí, amb fenedura palatina o sense.[13] La macrostomia bilateral aïllada congènita és unamalformació molt inusual pertanyent al grup de les neurocristopaties[14] i que pot aparèixer de manera aïllada o formant part d'unasíndrome específica.[15] La fusió maxil·lomandibular és una rara anomalía òssia i/o, eventualment, el resultat d'adherènciesfibroses de la mucosa oral que no permet l'obertura de la boca.[16] Elshemangiomes bucals poder ser congènits o d'inici infantil i molts d'ells involucionen per si sols amb el temps.[17] Les malformacions arteriovenoses en aquesta zona anatòmica no són gaire corrents. Algunes despareixen pertrombosi espontània del component venós[18] i altres es tracten ambembolització quirúrgica.[19] Ellipoma oral, tant delteixit tou com l'intraossi, és una tumoració no invasiva poc comuna d'origenmesenquimàtic que s'acostuma a veure en individus de mitjana edat.[20] Rares vegades, una epúlide congenita (tumorhiperplàsticbenigne de la mucosa gingival) provoca l'obstrucció de la boca delnounat.[21] Elmelanoma de la cavitat oral és unaneoplàsia maligna infreqüent i de malpronòstic.[22] Elslimfomes que sorgeixen a la boca poden ser deHodgkin,[23]no hodgkinians,[24] deBurkitt,[25] o delteixit limfoide associat a les mucoses.[26]
Mastegar: Amb els moviments de la mandíbula i la pressió de les dents es produeix un tractament mecànic que trenca el menjar en trossos petits fàcilmentdigeribles.[29] Això no seria possible sense la intensa dinàmica bucal[30] generada per la complexa activitat neuromuscular delsistema estomatognàtic.[31]
Salivar: Gràcies a la desembocadura dels conductes de lesglàndules salivals,[32] es produeix el primer suc digestiu (saliva),[33] que realitza una degradació química dels aliments.[34] En el cas delscarbohidrats ho fa a través de l'amilasa salival, que s'encarrega de destruir els enllaços alfa-1,4 que estan presents enpolisacàrids com elmidó,[35] i després segueixen degradant-se a nivell intestinal.[36] La producció insuficient de saliva és una de les causes dexerostomia.[37]
Sentit del gust: A la boca trobem els receptors sensorials del gust, sobretot a lespapil·les gustatives de la llengua.[38] El nucli gustatiu delcòrtex cerebral rep la informació recollida per aquestes papil·les i reconeix lessabors.[39]
Parla: A la boca trobem gran part de les estructures que modifiquen el so laríngic i produeixen la veu articulada gràcies a les seves cavitats especials.[40] Una de les causes de problemeslogopèdics és l'anquiloglòssia (tel de la llengua curt),[41] si els nens amb aquesttrastorn congènit oral no reben el tractament adequat.[42]
Fase voluntària: La llengua s'eleva fins al sostre de la cavitat bucal, impulsant elbol alimentari perquè entri a lafaringe i baixi fins a l'estómac. En la fase oral voluntària de la deglució la informació es transmet alcòrtex a través de les viesaferents dels nervistrigemin,facial iglossofaringi; permetent així al cervell activar la part motora d'aquests nervis, els quals actuen juntament amb l'hipoglòs.[44]
Fase involuntària: L'epiglotis va cap enrere i tanca l'orifici superior de la laringe. Com a causa d'aquest reflex, la faringe queda convertida només en una via digestiva transitòria, impedint així l'ingrés de trossos d'aliment a la via aèria (tràquea).[45]
La boca es pot considerar una cambra amb sis parets:[46]
Paret anterior: Està formada pelsllavis. La seva inflamació rep el nom dequilitis i té diverses causes.[47] Les més comunes són les infeccions,[48] particularment lesherpètiques.[49]
Parets laterals: Estan formades per lesgaltes.[50] El seu enfonsament és una de les característiques del síndrome d'anorèxia-caquèxia.[51] Elnevus esponjós blanc o de Cannon és una leucoqueratosi congènitaautosòmica dominant,[52] que apareix amb freqüència a la mucosa de l'interior de la galta.[53]
Paret inferior: Formada en gran manera per lallengua i per sota d'aquesta una regió anomenada sòl de la boca,[54] en la qual inusualment es veuen neoplàsies com elschwannoma,[55] eltumor glòmic[56] o elsarcoma sinovial.[57] L'absència congènita de la llengua reb el nom d'aglòssia.[58] Pot ser una condició aïllada o anar acompanyada d'altresdefectes de naixement.[59]
Paret superior: Formada pelpaladar, que separa la cavitat oral de lacavitat nasal.[60] Elsdefectes palatins són freqüents en la síndrome de Simpson-Golabi-Behmel tipus 1 i 2.[61] S'ha descrit algun cas excepcional de síndrome de Nager[62] ambagènesi del paladar tou.[63] Els osteolipomes,[64] els fibrolipomes,[65] elsadenomes pleomòrfics[66] i els neurofibromes solitaris[67] són tumors benignes que poques vegades es troben en el paladar dur.
Paret posterior: És l'istme de lagola, un orifici irregular que comunica la boca amb la faringe.[68]
Els annexos de la boca són lesdents, lesgenives i lesamígdales. L'amelogènesi imperfecta és una condició patològica singular que afecta l'estructura i l'aparença de l'esmalt dental, alterant la normal oclusió anterior de la boca.[69]
La boca s'usa com a sinècdoque o símbol de la parla, de la llengua. Per aquest motiu hi ha diverses boques que sónoracles, com laBoca de la Veritat a Roma,[70] per exemple. En elTimeu dePlató la boca és un lloc de trobada creatteleològicament per la provisió divina al servei del necessari, l'aliment, i el millor, el discurs.[71] Una boca ratllada és un dibuix per significar lacensura.
La part que s'intenta realçar per transmetre una imatge de bona salut i bellesa són elsllavis,[72] que per aquest motiu es pinten amb major o menor freqüència[73] i s'adornen amb joies,[74] especialment les dones.[75] La pràctica de queiloplàsties (intervencions decirurgia estètica labial) ha augmentat molt al llarg dels darrers anys i no sempre estan indicades o aconsegueixen bons resultats.[76] Els llavis vermells deixen petons als còmics i dibuixos animats. Com que és un petó d'amor, algunes prostitutes no l'ofereixen entre els seus serveis.
La deessa romanaFama tenia centenars d'ulls per veure què feia la gent i centenars de boques per escampar-ho, usant els poetes com a mitjancers.[77] La boca amb la llengua fora és també un logotip delsRolling Stones.
↑Obiefuna, S; Donohoe, C «Neuroanatomy, Nucleus Gustatory» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Gen 23; NBK554522 (rev), pàgs: 5.PMID:32119409 [Consulta: 1r abril 2023].
↑Siddarth, C; Udupa, S; Ghosh, PK «Watch Me Speak: 2D Visualization of Human Mouth during Speech» (en anglès). A: 23rd Annual Conference of the International Speech Communication Association (Interspeech), 2022; Set 18-22, pp: 3667-3668 [Consulta: 19 febrer 2023].
↑Nguyen, JD; Duong, H «Anatomy, Head and Neck, Cheeks» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Ag 8; NBK546659 (rev), pàgs: 5.PMID:31536265 [Consulta: 11 març 2023].
↑López Aguilar, C; Rivera Herrero, F; López, A; Vega, ME;et al «El síndrome anorexia-caquexia» (en castellà). Psicooncología, 2004; 1 (2-3), pp: 101-106.ISSN:1696-7240 [Consulta: 11 març 2023].
↑Helwany, M; Rathee, M «Anatomy, Head and Neck, Palate» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Jun 11; NBK557817 (rev), pàgs: 8.PMID:32491749 [Consulta: 18 març 2023].
↑Syson, A «Fama's tongues» (en anglès). A:Fama and Fiction in Vergil'sAeneid. The Ohio State University Press, Columbus, 2013; Chapter 2.1, pp: 46-53.ISBN 978-0-8142-1234-9 [Consulta: 12 març 2023].
