Elblasonament és el fet deblasonar –és a dir, disposar, descriure i interpretar– elsescuts d'una família, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia pròpies de la ciènciaheràldica o delblasó. Aquesta descripció es du a terme segons un ordre molt rigorós i indica els diversos elements de què està conformat l'escut; de fet, és la part que es manté invariable i s'hereta, no pas la imatge en si, que pot variar en funció de l'artista.
Hi ha dues maneres diferents de blasonar:
- El blasonamenta l'alemanya –propi de la tradició heràldica delsalemanys i elscastellans–, que consisteix a esmentar primer lespeces i elsmobles i acabar pelcamper.
- El blasonamenta la francesa –propi delsfrancesos,anglesos,italians icatalans–, que comença pel camper i continua per les peces i els mobles, el seu nombre i situació i els seusesmalts. Aquest sistema és el més estès actualment, fins i tot als països que tradicionalment ho feien de manera diferent.
Per posar-ne un exemple especialment complex, vet aquí el blasonament del municipi d'Alt Àneu, alPallars Sobirà:
- Escut caironat quarterat: 1r de gules, un castell obert d'or acompanyat de 3 palles d'or posades en banda a cada costat; 2n d'argent, un agnus Dei ajagut reguardant de porpra nimbat d'or portant una banderola de gules carregada d'una creu plena d'argent i amb l'asta creuada d'or; al 3r, d'argent, un isard arrestat contornat de sinople; i al 4t, una creu patent tripartida d'or. Per timbre una corona mural de poble.
Vegeu:Escut d'Alt Àneu.
Per posar-ne un exemple especialment complex, vet aquí el blasonament del municipi d'Alt Àneu, alPallars Sobirà: