| Tipus | àlbum recopilatori | ||
|---|---|---|---|
| Artista | Miles Davis | ||
| Publicat | 1957 | ||
| Gènere | cool-jazz | ||
| Durada | 35:29 | ||
| Llengua | anglès | ||
| Discogràfica | Capitol Records | ||
| Productor | Pete Rugolo | ||
| Cronologia | |||
| |||
 | |||
.jpg)
Birth of the Cool, deMiles Davis, és considerat per la crítica com un dels àlbums fundacionals del jazz modern.
El va publicarCapitol Records en un Lp amb només 8 temes, en 1954, tot i que s'havia enregistrat entre 1949 i 1950. El 1957 es va reeditar, ja amb els 11 temes de les sessions originals. En edicions posteriors encara s'hi afegiria un 12è tema.
Aquest disc és paradigma del cool, i va exercir una forta influència en el desenvolupament del West Coast jazz i delbebop.
Durant l'estiu del 1948 Miles David, amb 22 anys, va reunir un grup de joves talents de l'escena underground novaiorquesa. En col·laboració amb l'arranjadorGil Evans, a qui ja coneixia, va decidir posar el seu pla en acció desconstruint els principis del bebop per avançar en una nova forma de jazz.
El nonet liderat per Davis està a mig camí entre una big band i una petita formació de bebop. La secció rítmica inclou baix, bateria i piano. La secció de vents trobem la trompeta de Davis, el saxòfon baríton deGerry Mulligan i el saxo alt deLee Konitz, a més de trombó, trompa i tuba.
Les gravacions es varen realitzar en tres sessions, el 21 de gener i el 22 d'abril de 1949, i el 9 de març de 1950, en els estudis de WMGM a Nova York. La producció va anar a càrrec de Pete Rugolo i Walter Rivers, i el so en cadascuna de les sessions va ser obra de W. O. Summerlin (el 21 de gener) i Clair Keeps les dues restants. La portada va ser obra del fotògraf Aram Avakian.
L'aparició del disc no va provocar una revolució immediata: la banda es va dissoldre ràpidament, i la nova música va trigar uns quants anys a calar entre els músics de jazz i el públic.
Tanmateix, tot i que el disc inicialment va ser un fracàs comercial, va inspirar a diferents generacions de músics de jazz, i va ser el punt a partir del qual Miles Davis va llançar realment la seva carrera.
01. «Move» (Best) - 2:33 - arr.: J. Lewis
02. «Jeru» (Mulligan) - 3:13 - arr.: G.Mulligan/M.Davis
03. «Moon dreams» (McGregor-Mercer) - 3:19 - arr.: Gil Evans
04. «Venus de Milo» (Mulligan) - 3:13 - arr.: G.Mulligan
05. «Budo» (Davis-Powell) - 2:34 - arr.: M.Davis
06. «Deception» (Davis) - 2:49 - arr.: M.Davis
07. «God child» (Wallington) - 3:11 - arr.: G. Mulligan
08. «Boplicity» (Henry) - 3:00 - arr.: Gil Evans
09. «Rocker» (Mulligan) - 3:06 - arr.: G. Mulligan
10. «Israel» (Carisi) - 2:18 - arr.: J. Carisi
11. «Rouge» (Lewis) - 3:15 - arr.: J. Lewis
12. «Darn That Dream» (DeLange, Van Heusen) – 3:26 – arr.: Mulligan
Miles Davis: trompeta
Lee Konitz: saxòfon alt
Gerry Mulligan: saxòfon baríton
Júnior Collins, Sandy Siegelstein,Gunther Schuller: trompa
Max Roach, Kenny Clarke: bateria
Al Haig, John Lewis: piano
JJ Johnson, Kai Winding, Mike Zwerin: trombó
Joe Shulman, Nelson Boyd, Al McKibbon: baix
Bill Barber: tuba
Birth of the Cool és el disc preferit deLisa Simpson. A l'episodi 299 de la 14a temporada, "The Dad Who Knew Too Little", s'arriba a veure la seva caràtula a la pantalla de l'iPod de Lisa mentre sona “Moon dreams”.
