 | |||||
| |||||
| Tipus | ressort marítim iMunicipi sense drets de ciutat | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Mecklenburg - Pomerània Occidental | ||||
| Districte rural | districte de Vorpommern-Rügen | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 5.590(2023) (222hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 25,18 km² | ||||
| Altitud | 4 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 18609 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 038393 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | gemeinde-binz.de | ||||
Binz és un municipi que pertany aldistricte deVorpommern-Rügen (resultat de la fusió l'1 de gener de 2011 dels antics districtes de Nordvorpommern i de Rügen així com de la ciutat sense districte deStralsund) a l'estat deMecklemburg-Pomerània Occidental a la costa nord-est d'Alemanya. El31 de desembre de2010 tenia 5407 habitants.[1]
Està situat a la punta oriental de l'illa deRügen, entre el llac delSchmachter See, elbodden petit de Jasmund, elMar Bàltic i elmassís de Granitz (107 m). El riuAhlbek que connecta el llac de Schmacht amb el Mar Bàltic va ser entubat el1950.
El primer esment escritByntze data del 1318. Fins al 1326 feia part del regne de Rügen i després del ducat dePomerània. Després de laPau de Westfàlia passà a laPomerània Sueca. Sempre va quedar un petit poble de pescadors i de masovers sense molta història fins que vers el 1875, la culturabalneària i el turisme van desenvolupar-se. A poc a poc van construir-se pensions en estil "balneari" amb les seves galeries típiques d'acer o d'entramat de fusta. La connexió ferroviària d'ample estret (75 cm) amb Putbus el 1895 i una connexió marítimaStettin-Binz-Sassnitz el 1896 van accelerar l'expansió del poble. A poc a poc va dotar-se d'un moll, d'una església, d'unacentral tèrmica i d'una xarxa d'aigua potable i així esdevenir el centre turístic més llarg de tota l'illa.
El 1937, durant el règimnazi va construir-se un nou hotel de platja gegantesc al marc del programaKraft durch Freude al nucli de Prora, concebut oficialment per a poder acollir 20.000 estiuejants en un hotel de 4,5 quilòmetres de llargada, però secretament pre-equipat de tal manera que podia transformar-se ràpidament en un hospital militar per a la guerra que es preparava, sense alertar la sospita les forces aliades.
Després de laSegona Guerra Mundial el poble passà a la zona d'ocupaciórussa i laRepública Democràtica Alemanya. El 1953, els hotels i pensions van ser nacionalitzats i transformats en edificis de pisos o centres de vacances obrers. Després de lareunificació alemanya del 1990, van tornar-se als propietaris originals o als seus hereus. Una ona de restauració va tornar l'esplendor de l'inici del segle XX al poble que ara com antany, atreu molts estiuejants, el que fa del turisme la principal activitat econòmica, en una regió que pateix de despoblació per manca de perspectives per als joves.
