Bet Din és latransliteració de l'hebreu "בית דין", que significa "casa del judici" i designa un tribunal religiós. La forma més coneguda i generalitzada és d'un tribunal compost derabins, però la institució també existeix amb algunes variacions aljudaisme caraïta, una branca deljudaisme que tan sols reconeix l'autoritat delTanakh (l'Antic Testament).[1][2]
LaTorà informa queJetró va aconsellarMoisès que delegés la majoria del seu poder judicial als tribunals de justícia i actués només com a jutge suprem, cosa que va fer ràpidament. Un dels manaments divins que es va informar aDeuteronomi 16:18[3] és establir jutges i oficials a les portes de totes les ciutats de la terra d'Israel després de la seva conquesta.
Tal com explica elTalmud en eltractat Sanedrí, hi ha tres tipus de Bet Din:
Els tribunals jutgen tots els casos coberts per la llei jueva, després d'escoltar testimonis.
Els jutges havien de rebre laSemikhah (transmissió de l'autoritat rabínica per donar assessorament o judici en la legislació jueva) per poder optar a seure en un Bet Din. Aquesta transmissió de l'autoritat judicial mitjançant la imposició de mans va passar de Moisès fins a la destrucció del segon Temple de Jerusalem. A partir d'aquell moment aquesta cerimònia ja no existeix, formalment.
Un gran Bet Din té els següents jutges:
En els tribunals petits, un únic jutge és alhoraAv iRoch Beth Din.
L'autoritat d'un Bet Din, als nostres dies, es redueix al domini que li confereix la legislació del país on s'assenta.[4] Per exemple, el Bet Din no té reconeixement oficial a Catalunya mentre jutja assumptes familiars a Israel.[5] El seu paper es redueix a jutjar assumptes rituals, comcaixrut,micvé o, especialment, la conversió al judaisme. Malgrat la seva manca de poder coercitiu, els jueus religiosos solen recórrer al Bet Din per solucionar els seus conflictes.[6]
L'únic format de Bet Din actual és el tribunal de tres jutges, integrat per tres rabins, un dels quals ha rebut una formació rabínica de jutge. Per als casos menors, un simple rabí pot envoltar-se de dos religiosos jueus.
