| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1346 Barcelona | ||
| Mort | 1413 (66/67 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, traductor, poeta | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
Bernat Metge (Barcelona, entre1340 i1346 –1413)[1] fou unescriptor,traductor i considerat el precursor de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millorsprosistes del tombant del segle xiv,[2] introductor de l'estilrenaixentista a laliteratura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial.[2] La seva obra mestra ésLo somni (1399).[2]
Va néixer a l'antic carrer dels Especiers (actualment, de la Llibreteria),[3] fill de l'apotecari Guillem Metge,[4] del qual quedà orfe l'any 1359.[5] Vora el maig de 1364[6] la seva mare, Agnès, contreu matrimoni ambFerrer Saiol,[5] funcionari de la Cancelleria Reial. Seguint el camí del seu padrastre,[2] va entrar a treballar a laCancelleria Reial, on va fer carrera i va acabar essent el protonotari de la reinaElionor de Sicília (la tercera esposa dePere III el Cerimoniós). Aquesta feina li exigia uns coneixements específics com per exemple: el domini de l'escriptura tant en còpia com en redacció, coneixements de llengües utilitzades per als documents importants (llatí, català i aragonès), formació bàsica en la doctrina cristiana i fins i tot fonaments del dret.
Bernat Metge va adquirir una cultura molt rica i una bona preparació professional. Per part de pare va aprendre els coneixements científics i per part del seu padrastre els de les lletres:gramàtica,retòrica,dialèctica, etc. Metge va llegir una quantitat considerable d'obres clàssiques i medievals que van aportar molts beneficis a la seva formació. Tot i que el pare va morir durant l'adolescència de l'autor, va deixar-li una petja profunda quant als coneixements defilosofia natural. Un exemple és el poema paròdic de Metge titulat «Medecina», a més de les consideracions naturals que propugna aLo somni. Bernat Metge va exercir com a notari fins a la mort de la reina Elionor. A partir d'aleshores va esdevenirescrivà del reiJoan I, un càrrec de gran responsabilitat, com demostren les seves altes retribucions. Metge havia d'entendre tasques com l'administració delsdelmes que elpapaCliment VII havia atorgat a Joan I el 1392. Un any després, el 1393, va ser nomenat procurador general dels negocis de la cort. El 1395 va ser enviat aAvinyó com a ambaixador de la cort papal. Aquest indret va ser fonamental per a la seva formació intel·lectual. Metge va ocupar el temps lliure de què disposava en les recerques bibliogràfiques dels grans autors de diverses arts.[7]
El seu nom ja era conegut en el món de les lletres i l'alta societat catalanes quan va apropar-se a la Cort, el 1376, i va entrar al servei delduc de Girona, el futurJoan I el Caçador, per realitzar funcions d'escrivà i exercir diferents càrrecs i creixents responsabilitats.[2] Es va convertir en home de confiança del rei Joan I i de la seva esposaViolant de Bar.
Quan va morir el rei Joan I (1396), va ser processat percorrupció itraïció amb altres funcionaris, acusat de l'assassinat del rei i fer un ús indegut de diners públics. Arran d'aquestes acusacions, va escriure la seva obra mestraLo somni (1399), dividida en quatre llibres i escrita en primera persona.[2] No hi ha proves documentals que fos empresonat, tot i que aLo somni l'autor diu que va ser tancat al Castell Nou.[8] És possible que, com afirmaCingolani, això sigui una estratègia literària del mateix autor, és a dir, una ficció narrativa. Una possible prova que demostri que mai ha estat a la presó pot ser la documentació d'arxiu que rebia per part de la Cancelleria durant el temps que presumptament va romandre a la presó.[7]
Tanmateix, el 1398 va ser absolt i va passar al servei del reiMartí l'Humà fins a la mort del monarca (1410). Gràcies a Martí I, i després d'aconseguir el seu propòsit ambLo somni, a partir de 1399 va ser reintegrat progressivament en càrrecs oficials fins a la seva rehabilitació com a secretari de laCancelleria Reial primer i com a secretari personal del rei després. Algunes de les cartes oficials més elegants de Bernat Metge pertanyen a aquest període. Durant l'interregne i amb l'adveniment deFerran d'Antequera el 1412, va tornar a ser apartat dels afers d'estat. A partir d'aquest moment va viure com a privat i ciutadà honrat deBarcelona fins a la seva mort, a la casa delcarrer de la Cucurulla, el1413.
Fou l'introductor de l'estil renaixentista a laliteratura catalana. La seva obra, polièdrica en la forma i en el fons, s'avança a la literatura del segle xv, ja que no encaixa en cap dels gèneres literaris cultivats pels catalans de la darreria del segle xiv, i per aquest motiu se'l considera un innovador. Tot i compartir ingredients amb textos coetanis deRamon Llull,Vicent Ferrer,Antoni Canals oFrancesc Eiximenis, els organitza d'una manera peculiar, al servei d'una finalitat pròpia.[2]
Les seves primeres obres forenLlibre de Fortuna e Prudència (1381),Sermó humorístic i paròdic, i la traducció del llibre segon del poema llatíDe vetula, d'Ovidi.
Bernat Metge va escriure l'any 1381El llibre de Fortuna e Prudència, poema al·legòric en versos apariats de vuit sil·labes que debat la qüestió de la Providència divina al més pur estil de la tradicció medieval, on explica el seu viatge fictici a l'illa de la Fortuna on aprèn que les desgràcies que el persegueixen són una prova de Déu per demostrar la seva innocència i la seva virtut.
També feu la traducció de la història deValter e Griselda, última de lesnovelle delDecameró deBocaccio, una de les obres clàssiques de la literatura medieval, si bé Bernat Metge es va basar en la traducció llatina dePetrarca,El Griseldis, sent el primer autor a traduir-lo al català, no en l'original italià deBocaccio. La importància de la traducció de Metge es deu, a més de la seva prosa elegant, a la carta introductòria que acompanya el relat, ja que suposa la primera mostra d'admiració perPetrarca que es coneix aEspanya.
La seva obra mestra fouLo somni, redactada el 1399,[2] poc després de sortir de presó,[2] en què li apareixJoan I al purgatori, per a dir-li que seria rehabilitat pel seu germàMartí l'Humà, cosa que juntament amb altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial, cosa que aconseguí. Bernat Metge va ser víctima d'acusacions implicant-lo en la mort sobtada del rei Joan I, del qual n'era conseller.
ALo somni, Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma deJoan I amb un prestigiós recurs literari de regustplatònic: la visió en somnis. El fet que estigui escrita en primera persona converteix Metge en una de les primeres personalitats intel·lectuals laiques catalanes que van utilitzar l'escriptura per al prestigi personal.[2]
En la descripció dels inferns segueix força la descripció que n'havia fetel Dant i mostra la preocupació pelCisma d'Occident, car afirma que cap dels reis de la cristiandat del començ del cisma fins llavors no ha entrat al Cel per la seva responsabilitat en la seva gènesi, fet que afectariaPere el Cerimoniós i Joan I, que restaran al purgatori fins que el Cisma s'acabarà.
A partir de l'any 1889 s'intensifiquen els estudis sobre l'Humanisme català durant els segles xiv ixv, en què Bernat Metge hi té un paper transcendental. Francesc Cambó va crear, el 1922, laFundació Bernat Metge. A part de dedicar-se a la política —era membre de laLliga Regionalista—, va esdevenir un mecenes molt rellevant. Va crear l'esmentada fundació fent una metàfora amb l'obra principal de Metge, ja que el seu somni era apropar els clàssics grecs i llatins a la cultura catalana, i va pensar en la figura de Bernat Metge com a màxim representant de l'humanisme català. La primera obra va ser traduïda perJoaquim Balcells i va serDe la natura, deLucreci. Però més endavant es van fer traduccions d'autors comVirgili,Homer,Sòcrates oPlató, així com dels autors tràgics grecsÈsquil,Sòfocles iEurípides.[9]
El patrimoni de Metge és molt extens a la ciutat de Barcelona. Es va incorporar a laCancelleria de ben jove, al servei de laCorona. A laPlaça del Rei, Metge va esdevenir l'escrivà de l'infant Joan, després de la mort de la reina Elionor. Tenia, doncs, un accés directe a les relacions de poder. Bernat Metge redacta una correspondència enviada per Joan I en la qual es mostra la proximitat entre tots dos i s'evidencien les capacitats lingüístiques i literàries de l'autor. ElSaló del Tinell era la cort reial durant el regnat de Joan I, encara que avui dia només sigui utilitzat per a exposicions i d'altres activitats culturals. Hi havia les noves classes emergents que volien participar en els afers del poder i tenir accés al saber reservat a l'estament religiós. Bernat Metge, com a secretari reial, esdevenia el mitjancer d'aquestes relacions socials i culturals. La cantonada de Call Banys Nous abans corresponia a la presó de Castell Nou, on suposadament va estar empresonat Bernat Metge. Durant el seu somni (Lo somni, 1399) se li apareix l'esperit del rei Joan I, mort sobtadament al maig de 1396. Metge afirma que durant una part de l'acció del llibre es trobava a l'esmentada presó.[10]
Al carrer del Timó es conserven una de les poques restes delPalau Reial Menor, que ocupava gran part d'aquesta banda de la ciutat. Hi ha un document de Metge relacionat amb aquest patrimoni, que pertany aLo somni. En aquest tall Metge aparenta estar decebut amb el sistema. Creu que és massa materialista. Ho fa amb un to irònic, ja que ell havia cobrat un sou elevat a la Cancelleria. Per tant, Metge juga constantment amb la realitat i la ficció. L'església dels Sants Just i Pastor es va començar a construir el 1342 i, per consegüent, durant gran part de la vida de Metge, essent un emblema de l'arquitectura gòtica catalana del segle xiv. Bernat Metge va ser imputat per delictes menors, és a dir, incongruències en el contracte dels béns patrimonials de Joan I. És en aquest context en què va començar a escriureLo somni, arran de les seves imputacions durant el 1396, així com d'altres consellers reials com Cardona o Calopa. El Palau Requesens és la seu actual de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. En aquest cas cal destacar els llibres III i IV deLo somni, en què Metge fa apologia de la dona, mentre que Tirèsies pretén «curar-lo», intentant que renunciï als plantejaments morals de l'amor, a partir de la devoció de l'autor per la història d'amor narrada perOrfeu. L'endeví adopta una posició de moralista rígid perquè canviï la seva concepció respecte a la dona, ja que, altrament, pot ser dominat per aquestes. Finalment, cal parlar de la influència de laPlaça del Rei durant els últims anys de vida de l'autor. L'enrenou provocat per la mort del rei Joan I va quedar en res a partir de la successió del reiMartí I, que va revocar tots els fets a tots els imputats. Ho va fer perquè no podia prescindir del seu grup de funcionaris i aristòcrates que conformaven l'aparell reial, ja que exercien un poder important a la monarquia. Per tant, el 1402, Bernat Metge torna a exercir com a escrivà reial, càrrec que li havia estat anul·lat. A més, el 1405 va exercir com a secretari reial de Martí l'Humà.[10]
.jpg)