| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | mil·lenniI |
| Mort | 844 |
| Causa de mort | mort en combat |
| Altres | |
| Títol | Comtat de Poitiers |
| Família | Guillèmides |
| Cònjuge | Bilquilda (filla de Rorgó I) |
| Fills | Bernat de Gòtia |
| Pare | Bernat I de Poitiers |
| Germans | Emenó de Poitiers Turpió d'Angulema |
Bernard II de Poitiers conegut com el Poiteví ('el natural dePoitou') (mort febrer de844), fou comte de Poitiers de840 a844. Encara que el seu origen és incert es creu que era de la família delsGuillèmides, germà d'Emenó de Poitiers (destituït com a comte de Poitiers als darrers dies de desembre del839, i mort vers866) i deTurpió d'Angulema († 863).
SegonsAdemar de Chabannes (vers 989 † 1034), residia a Poitiers el839 quanLluís el Pietós va ocupar la ciutat i va foragitar al seu germà Emenó que defensava els drets dePipí II d'Aquitània contra el fill del Pietós, Carles (després el Calb) que havia estat nomenatrei d'Aquitània el838. Emenó es va refugiar amb Turpió d'Angulema, però a la mort de l'emperador el juny del840 es va acostar a la nova cort carolíngia deCarles el Calb. Bernat podria haver estat nomenat comte de Poitiers per Pipí II, però s'hauria acostat a Carles igualment després de la mort de l'emperador. No és clar si fou Lluís el Pietós o fou Carles qui va partir el comtat de Poitiers; probablement fou el primer, que va crear el comtat d'Herbauges donat aRenald, mentre la resta del comtat quedava com una mena de camp de batalla amb funcions repartides entre Renald d'Herbauges i Rainulf I de Poitiers que actuaven com a caps militars (probablement el segon, molt jove, sota custòdia del primer) i el bisbe Ebroí de Poitiers que actuava com a autoritat administrativa en absència del comte (ni Rainulf nomenat per Carles ni Bernat nomenat per Pipí II). Seguint el camí polític del seu germà Emenó, Bernat es devia acostar a Carles progressivament i hauria estat nomenat custodi de Rainulf per la seva part del comtat de Poitiers, o almenys hauria concertat una aliança estratègica amb Renald (fidel de Carles el Calb). Segurament entre el 840 i el 843 (en aquest darrer any les coses anaven malament per Pipí II, vegeuGuerra civil franca) Bernat s'havia sotmès a Carles i combatia al costat de Renald contraLambert, fill de l'antic comteLambert I de Nantes, revoltat contra Carles, que tenia el suport dels bretons. Renald va morir el843 i el va succeir el seu fill Hervé que va seguir la lluita junt amb Bernat, però els dos foren derrotats i morts per Lambert en una batalla el febrer del844.
La seva esposa Bilquida només és coneguda per ser citada a la Bula papal d'excomunió delpapa Joan VIII contraBernat de Gòtia. LaHistoria Inventionis Sanctii Baudelli esmenta que Bernat de Gòtia tenia un oncle anomenat Gauslí que havia estat abat i després bisbe i que ha estat identificat com Gauslí del Maine (+886), abat de diversos monestirs entre els quals Jumièges, Saint-Germain-des-Prés i Saint-Denis, i després bisbe deParís, fill del comteRorgó I del Maine i de la seva esposa Bilquida, que serien els pares de l'esposa de Bernat. És possible que Bilquida filla, en enviudar de Bernat, s'hagués casat ambRainulf I de Poitiers, peròArmand de Fluvià dona l'esposa de Rainulf I com desconeguda i Otto-Gerhart Oexle especula que podria ser Adaltruda, germana de Bilquida, i no hi ha acord entre els historiadors, a manca de fonts primàries. Bernat i Rilquida foren els pares de:
