| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segleXIII Castellnou dels Aspres (Rosselló),presumiblement | ||
| Mort | 1280 | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cronista | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?,Rosselló,1240? –1288) fou unhistoriador conegut per haver escrit la segona deLes quatre grans Cròniques, elLlibre del rei En Pere, coneguda també com aCrònica de Bernat Desclot.[1] La documentació en què apareix Bernat Desclot és pràcticament inexistent, un fet que portàMiquel Coll i Alentorn a considerar que Bernat Desclot seriaBernat Escrivà, un funcionari reial de la cort dePere el Gran, del qual se'n tenen diverses proves documentals. Actualment, aquesta és la hipòtesi majoritàriament acceptada per la historiografia.[2]
No hi ha dubte que elLlibre del rei En Pere fou escrit per Bernat Desclot, tal com es pot veure en les primeres línies del pròleg de la sevaCrònica, on l'autor escriu: «Ací comença lo libre que En Bernat Desclot dictà e escriví». Això no obstant, el nom de Desclot no es troba reflectit en cap document de l'època dePere el Gran, cosa estranya, ja que en aquests documents s'hi poden trobar referències i noms de personatges i servidors del rei, fins i tot d'alguns força humils: correus, joglars, dides. A més, se suposa que Desclot era un funcionari reial, puix utilitza documents dels arxius i se'n serveix amb força coneixement.[2]
Així doncs, aquesta manca de referències aMiquel Coll i Alentorn que Desclot podia tenir un altre nom i que podia tractar-se deBernat Escrivà,[2] funcionari reial que ocupà l'escrivania de lacúria deGandia el1282 i un any més tard fou nomenat tresorer reial, fins a la mort del rei (1287), continuant a la cort, ambAlfons el Franc, amb el càrrec de cambrer reial i que morí el 1288.[3] Aquest Bernat podia procedir delRosselló, d'un casal anomenat Es Clot, encara que la família s'hauria traslladat aValència després de laconquesta. El cognom Escrivà hauria substituït la referència al lloc d'origen Desclot, al·ludint algun membre de la família que hauria assolit el càrrec d'escrivà reial.[2] La hipòtesi de Coll i Alentorn que identifica Desclot amb Escrivà es basa en el text de la crònica: es fixa en els elogis que hi ha escrits versJaspert de Botonac,bisbe deValència, trobant una relació entre la família d'aquest amb la de Bernat Escrivà (totes dues procedents deNarbona). Per la seva part,Miquel Batllori i Munné també aprofundí amb la relació de la Família Escrivà i Bernat Desclot[4] i actualment, la hipòtesi de Coll i Alentorn ha fet fortuna i és àmpliament recollida per altres historiadors.[2]
Va escriure la segona en ordre cronològic deLes quatre grans Cròniques de laCorona d'Aragó, elLlibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats, més coneguda com laCrònica de Bernat Desclot. La crònica narra la vida de Pere el Gran (1240–1285) durant el seu curt regnat a la Corona d'Aragó (1276–1285).[5]
Tot i que es tracta d'un text historiogràfic, Desclot hi incorporà diversos mecanismes narratius propis de la literatura cortesana, com per exemple elements de la literatura cavalleresca o la poesia trobadoresca. En aquest sentit, el protagonista (Pere el Gran) és descrit seguint el prototip d'heroi èpic que és capaç de gestes èpiques (comRotllan) i alhora segueix el prototip de bon rei (comAlexandre). Per contra, els antagonistes comJaume de Mallorca,Carles d'Anjou,Felip III de França o elsfrancesos en general, són descrits com a personatges sense valors cavallerescos ni cortesos.[5]
D'aquesta crònica se'n conserven una vintena de manuscrits d'entre els seglesxiv ixviii. La crònica escrita originalment en català, es traduí a l'aragonès i alcastellà durant el segle xv i en època moderna també s'ha traduït a l'italià, a l'anglès i alfrancès.[5]
