| ||||
 Territoris del nord d'Anglaterra a principis del segle VII | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Bamburgh 55° 10′ N, 2° 00′ E / 55.167°N,2.000°E /55.167; 2.000 | |||
| Idioma oficial | anglès antic,cúmbric | |||
| Religió | mitologia germànica icristianisme | |||
| Moneda | tyrmisa, sceata | |||
| Període històric edat mitjana | ||||
| Establiment | 604 | |||
| Dissolució | 664 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | monarquia | |||
Bernícia fou un regneanglosaxó establert pelsangles al voltant del segle VI dC al nord-est del que avui ésAnglaterra. Feia frontera al nord amb elspictes, a l'oest amb elsbritons i al sud amb el regne deDeira. Es va formar en gran part amb colons provinents de Deira després de l'any 500 que van ocupar un territori habitat en part per britons. L'extensió inicial era una franja entre el riu Forth i el riu Tees; a començaments del segle VII es va unir amb Deira per formar el regne deNorthúmbria i en els anys següents es va expandir considerablement.
Sembla que existí un regne britó anterior a la Bernícia anglosaxona anomenatBryneich oBrynaich, segons les fonts. Aquesta teoria es basa en el fet que en laHistoria Brittonum atribuïda aNennius la paraula que es fa servir per referir-se a Bernícia ésBryneich i que en alguns poemes escrits en gal·lès antic es fan servir les paraulesBryneich oBrynaich amb el mateix sentit. D'aquí es dedueix que potser l'origen del mot Bernícia siguiBernicca, que en gal·lès significaria "terra de camins de muntanyes".[1][2] La conquesta del regne britó hauria finalitzat completament pels volts de l'any604, que hauria establint els límits de Bernícia com a estat nou.
 | Vegeu la cronologia dels reis de Bernícia |
La història de Bernícia com a regne anglosaxó és ben curta. Existeixen indicis de dos reis,Esa iEoppa, pare i fill, que haurien regnat entre el500 i el547, essent el primer el considerat fundador del regne, però del primer rei del qual es té informació fidedigna ésIda, fill de Eoppa, coronat l'any 547.[3]Sis dels seus fills (Glappa,Adda,Etelric,Theodric,Frithewlf iHussa) prengueren el tron successivament entre el559 i el593, i lluitaren llargament contra una coalició de regnes britons que envoltaven Bernícia, fins que aquesta aliança col·lapsà en una guerra civil.
Etelfred, fill d'Etelric, net d'Ida, annexionà el regne veí de Deira per la força l'any 604.[4] L'any616 fou derrotat i assassinat perRaedwald d'Ànglia de l'Est, aliat ambEdwin, fill d'Ælla, rei destronat deDeira, que es proclamà rei deNorthúmbria.[5] Durant els primers anys de govern, Edwin es dedicà a la pacificació dels antics britons de Bryneich, exiliats al regne deGoddodin. Un cop reprimides aquestes revoltes, emprengué la conquesta delRegne d'Elmet, un regnecelta proper.[6][7][8] Això el dugué a un enfrontament directe amb elsgal·lesos deGwynedd. Fou derrotat i mort a labatalla de Hatfield Chase el 12 d'octubre del633 per una aliança del rei gal·lèsCadwallon ap Cadfan deGwynedd i el reiPenda deMèrcia.[9][10]Mort Edwin, Northúmbria es tornà a fraccionar en els regnes de Bernícia i Deira: del tron del primer se'n va fer càrrecEanfrith, fill d'Etelfred, però fou assassinat quan intentava assolir la pau amb el rei gal·lès.[11] El seu germà,Osvald, reuní un exèrcit i derrotà Cadwallon ap Cadfan a labatalla de Heavenfield el634, però fou derrotat i mort a mans dePenda de Mèrcia a labatalla de Maserfield.En aquesta batalla, sembla que Penda va tenir el suport inicial d'Etelwald de Deira i això va servir d'excusa perquèOswiu, successor d'Osvald, annexionés Deira i en endavant els governants de Bernícia portarien el títol derei de Northúmbria.
