| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Catalunya Central | ||||
| Comarca | Berguedà | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Berga | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 17.160(2024) (759,29hab./km²) | ||||
| Llars | 187 (1553) | ||||
| Gentilici | berguedà, berguedana, berguedans, berguedanes | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 22,6 km² | ||||
| Banyat per | Llobregat | ||||
| Altitud | 704 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Eulàlia de Mèrida | ||||
| Organització política | |||||
| • Batlle | Ivan Sànchez i Rodríguez(2021–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 08600 i 08611 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08022 | ||||
| Codi IDESCAT | 080229 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | ajberga.cat | ||||
Berga (IPA: [ˈbeɾɣə]) és una ciutat de laCatalunya central, capital de lacomarca delBerguedà i antiga capital delComtat de Berga. La ciutat és al bell mig delBerguedà, al peu de laSerra de Queralt i de cara a la vall delLlobregat. El municipi té una extensió de 22,54 km² i inclou l'antiga colònia tèxtil deCal Rosal ila Valldan. Al nord i al nord-est limita ambCercs; al sud-est, ambOlvan; al sud, ambAvià; al sud-oest, ambCapolat; i al nord-oest, ambCastellar del Riu.
Berga i el seu agregat de la Valldan gaudeixen d'una posició estratègica i privilegiada, al peu dels primers contraforts delPrepirineu, en un estatge de muntanya mitjana —ambboscos,prats,torrents ifonts— orientada cap a migdia i protegida de les inclemències de la climatologia.
És en la proximitat delriu Llobregat, la qual cosa vol dir que està vora d'un corredor natural que comunica les terres demuntanya amb les més baixes que duen, finalment, al pla delBages.
No és d'estranyar, doncs, que en un lloc amb aquestes característiques l'home prehistòric visqués de forma estable de vegades, i d'altres hi passés llargues temporades.
Tradicionalment hom ha relacionat la ciutat amb elCastrum Bergium[1] que esmentaTitus Livi com a capital del poble delsbargusis obergitans.[2][3] Tot i així, no s'han trobat restes arqueològiques sota la ciutat moderna que indiquin la presència de cap assentamentibèric. Hi ha però, alguns jaciments, inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.[4][5]
Els comtes deCerdanya van establir-hi, a començament delsegle X, la capital d'unvescomtat dependent delcomtat de Cerdanya, elcomtat de Berga. El1393 la vila passà del domini feudal deJoana d'Aragó i d'Armanyac,comtessa consort de Foix, al domini reial deJoan el Caçador, que regia la monarquia comtal catalana.[6] La bastida de la muralla elsegle xiv, enderrocada parcialment quatre segles més tard, va ser un fet essencial per crear nuclis poblacionals al terme. Partidària de laGeneralitat durant laguerra dels remences, l'any1468 va ser ocupada pelpríncep Ferran. Un fet molt destacable és que a labaixa edat mitjana, amb motiu de lesfestes del Corpus, es va iniciarla Patum.
Durant laGuerra dels Segadors, la ciutat caigué en mansfranceses el1655 i fourecuperada per les tropes de la monarquia hispànica, enviades pelVirrei de CatalunyaJoan Josep d'Àustria sota el comandament de Juan Mata.
Durant laguerra de successió espanyola, Berga, juntament amb altres ciutats comFraga oCervera, va decantar-se pel bàndol borbònic, perquè estava enfrontada ambCardona, on eren favorables alsHabsburg, per això se'ls va conèixer com a enclavamentsbotiflers.[7]
Durant laguerra contra Napoleó va esdevenir la seu de laJunta Superior de Catalunya (1811), i el1837 es va convertir en seu definitiva delgovern carlí. Berga va esdevenir capital de la Catalunya carlina tot essent la seu de la major part de les institucions de l'administració carlina catalana. La importància de Berga va quedar ben palesa en tant que, en caure en mans dels carlins, molts pobles de Catalunya van passar a obeir les ordres provinents de la capital del Berguedà en detriment de les rebudes des de la Barcelona liberal. Ben entrat el 1840,Ramon Cabrera va fer ladarrera resistència abans de passar a França en1840.[8] Cap a la fi de febrer de1873, durant latercera guerra carlina, els carlins van endegar una campanya per conquerir Berga,[9] però les tropes del GeneralJoan Castells i Rossell es van retirar,[10] i les tropes de reforç de Galceran canviaren d'objectiu i es dirigiren cap aConanglell, i el 2 de març, en arribar a la Serra del Grau, foren sorpresos per un grup d'homes que van disparar les seves armes contra la infantaMaria de les Neus de Portugal, que va sortir il·lesa de l'atac.[10] Finalment, Berga fou presa per Castells el 27 de març.[11] El1877 la vila va rebre el títol de ciutat.
Ja en el segle xx, laindústria dels primers anys va enfocar la vida ciutadana i, posteriorment, l'onada d'immigració va fer créixer espectacularment el cens demogràfic, social i econòmic.
El 31 d'octubre de 1908 va rebre la visita del llavors reiAlfons XIII d'Espanya.
L'1 de juliol de 1966 va rebre la visita del llavors cap d'EstatFrancisco Franco.
El 17 de febrer de 1976 va rebre la vista dels reis espanyolsJoan Carles I iSofia de Grècia.
El desembre 2011 va crear-se el movimentDona la cara per la Independència, dins la secció berguedana de l'Assemblea Nacional Catalana.[12]
El 3 de maig del 2012 el Ple de l'ajuntament de Berga va aprovar declarar al reiJoan Carles Ipersona non grata. També es va aprovar que es revoqués l'acord del 17 dejuliol de 1962 que atorgava aldictadorFrancisco Franco el títol de Fill Adoptiu de la Ciutat i la Medalla d'Or de la Ciutat. La moció es va aprovar amb els únics vots a favor de laCUP i les abstencions deCiU i elPSC. El grup municipal delPP hi va votar en contra.[13]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Jaume Farguell i Sitges | Independent | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Jaume Farguell Sitges | CiU | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Agustí Ferrer Gasol | Independent | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Jaume Farguell Sitges | CiU | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Jaume Farguell Sitges | CiU | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Josep M. Badia Pons | CiU | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Josep M. Xoy Soler Ramon Camps Roca | ERC PSC | 14/06/2003 08/07/2003 | Dimissió -- |
| 2007–2011 | Juli Gendrau Farguell | CiU | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Juli Gendrau Farguell | CiU | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Montserrat Venturós Villalba | CUP | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Montserrat Venturós Villalba Ivan Sànchez i Rodríguez | CUP | 15/06/2019 16/07/2021 | Dimissió |
| Des de 2023 | Ivan Sànchez i Rodríguez | CUP | 17/06/2023 | -- |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu | Montserrat Venturós | 3.347 | 8 | 40,75% | |
| Junts per Catalunya | Jordi Sabata | 2.349 | 6 | 28,60% | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Ramon Camps | 948 | 2 | 11,54% | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés | Abel García | 745 | 1 | 9,07% | |
| Partit Popular de Catalunya | Joan Antoni López Noguera | 252 | 0 | 3,07% | |
| Altres | 0 | - | |||
| Vot en blanc | 97 | - | |||
| Vot nul | 42 | - | |||
| Total | 8.256 | 17 | |||
El 3 de juliol de 2010 va ser inaugurat a Berga el primer carrer del món amb el nom deCarrer del Programari Lliure, en una cerimònia on va assistir el fundador del moviment,Richard Stallman. La iniciativa de batejar amb aquest nom el carrer va ser proposada pels promotors de les Jornades de Programari Lliure al Berguedà.
Cada any perCorpus se celebra una festa única i originària de Berga, laPatum. És la festa més important d'aquesta ciutat i dura 5 dies. Hi assisteix gent de tota Catalunya i de molts llocs del món. La Patum és denominadapatrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Altres festes i tradicions berguedanes són:[18]
Guernica (País Basc)
Tarascon (França)[19]
Högsby (Suècia), 1992.[20]
Smara (Sàhara Occidental), 1994.[21]| Entitat de població | Habitants (2024) |
| Berga | 15.759 |
| Sant Bartomeu de la Valldan | 760 |
| Cal Rosal | 676 |
| Font:Idescat | |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1857 incorpora Queralt, Fumanya i Sant Pere de Madrona; el 1900, Salcelles; el 1970, la Valldan.
{{referències|refs=[4]
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquidites |
Municipis delBerguedà | ||
|---|---|---|
Avià · Bagà · Berga · Borredà · Capolat · Casserres · Castell de l'Areny · Castellar de n'Hug · Castellar del Riu · Cercs · l'Espunyola · Fígols · Gironella · Gisclareny · Gósol · Guardiola de Berguedà · Montclar · Montmajor · la Nou de Berguedà · Olvan · la Pobla de Lillet · Puig-reig · la Quar · Sagàs · Saldes · Sant Jaume de Frontanyà · Sant Julià de Cerdanyola · Santa Maria de Merlès · Vallcebre · Vilada · Viver i Serrateix |  | |
