 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| |||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | dècada del 840 Cividale del Friuli (Itàlia) | ||||||||||||
| Mort | 7 abril 924 (74/84 anys) Verona (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||||||||||||
| Causa de mort | homicidi | ||||||||||||
| Rei d'Itàlia | |||||||||||||
| gener o febrer de888 – 7 d'abril de924 | |||||||||||||
| Emperador dels Romans | |||||||||||||
| desembre de915 – 7 d'abril de924 | |||||||||||||
Títol vacant → | |||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||||
| Altres | |||||||||||||
| Títol | Emperador d'Occident(915–924) Rei d'Itàlia(902–922) Rei d'Itàlia(898–900) Rei d'Itàlia(888–889) | ||||||||||||
| Família | Unròquides | ||||||||||||
| Cònjuge | Bertila de Spoleto Anna de Provença | ||||||||||||
| Fills | Gisela del Friül (  )Bertila de SpoletoBerta ( )Bertila de Spoleto | ||||||||||||
| Pares | Eberard de Friül i Gisela | ||||||||||||
| Germans | Ingeltrud Adelardo Unroch III de Friül Heilwise de Friuli | ||||||||||||
Llista
| |||||||||||||
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli,845 –Verona,7 d'abril del924) va sermarquès de Friül (874-890/ 896),rei d'Itàlia (comBerenguer I,887-924) i emperador (915-924).
Tercer fill d'Eberard i de la princesa Gisela, filla de l'emperadorLluís el Pietós, era germà d'Unroch III de Friül. Era d'ascendènciacarolíngia per part de mare. El seu nom en llatí ésBerengarius oPerngarius i en italià és Berengario. Va néixer probablement aFriül. Berenguer es va casar amb Bertilla, filla deSuppó II de Spoleto i van tenir dues filles:
Quan el seu germà granUnroch de Friül va morir l'any874, Berenguer va ser designat per succeir-lo com amarquès de Friül. D'aquesta manera va ocupar un lloc clau dins l'Imperi Carolingi, donat que la Marca feia frontera amb els croats i els eslaus que eren una constant amenaça per la península Itàlica. Berenguer es va convertir en un canal important entre els habitants de Friül i l'emperador i perquè aquest pogués exercir la seva autoritat sobre el territori. Fins i tot va tenir influència a l'església de Friül. L'any884 va intervenir junt amb l'emperador en l'elecció de Haimo com abisbe de Belluno.
Quan l'emperadorLluís II, que també era Rei d'Itàlia, va morir el 875, havent acordat ambLluís el Germànic que el succeiria el fill gran del monarca alemany, Carlemany,Carles el Calb, rei de França Occidental, va envair la península i es va coronarrei d'Itàlia i emperador.Lluís el Germànic va enviar primerCarles III el Gras, el seu fill més jove, i després Carlemany, al capdavant d'exèrcits nodrits de nobles italians conduïts per Berenguer, per tractar de recuperar el regne d'Itàlia. No ho van aconseguir fins a la deposició de Carles III el Gras l'any877. Sembla que la proximitat entre laMarca de Friül iBaviera, que era governada per Carlemany sota la tutela del seu pare, van facilitar la cooperació.
El883,Guiu III, recentment ascendit aduc de Spoleto, va ser acusat de traïció en un sínode imperial celebrat a Nonantula a finals de maig. Aleshores va tornar alducat de Spoleto i va fer una aliança amb elssarraïns.Carles III el Gras, ja emperador, va enviar Berenguer amb un exercit per prendre-li el ducat. Berenguer va tenir èxit fins que una epidèmia que va assolar tot Itàlia el va obligar a retirar-se.
El886, Liutbard, bisbe de Vercelli, s'emportà Gisela, germana de Berenguer, del convent de monges de San Salvatore a Brescia, i la va casar amb un parent seu; no se sap si per la força o amb el consentiment del convent i de l'emperador. Això va provocar la ira de Berenguer, que va atacar Vercelli i va saquejar els dominis del bisbe. Liutbard i Berenguer es van reconciliar poc després.
Degut a les lluites amb Liutbard, Berenguer havia perdut el favor del seu cosí, l'emperador. Berenguer va assistir a l'assemblea imperial celebrada a Waiblingen a principis de maig del887 i allà es va reconciliar amb l'emperador que el va recompensar amb grans regals pels serveis prestats anys enrere. Al mes de juny o juliol, Berenguer tornava a estar al costat de l'emperador a Kirchen, quan aquest va adoptarLluís de Provença com a fill. Es diu que potser Berenguer aspirava a ser declarat hereu de Carles, i que de fet es va convertir en rei d'Itàlia immediatament després queCarles fos deposat pels nobles de França Oriental a novembre del887.
Després de la deposició deCarles III el Gras, Berenguer va ser l'únic governant junt ambArnulf de Caríntia, que l'havia deposat, a ascendir a rei abans de la mort de l'emperador. Hi ha textos que daten l'inici del seu regnat aPavia entre el 26 de desembre de 887 i el 2 de gener de888. Des de l'inici, Berenguer va haver de lluitar amb nombrosos rivals per poder conservar el regne. AmbGuiu de Spoleto, aspirant al tron, va pactar una repartició dels territoris. Després de la mort de l'emperador, Guy es quedaria amb França Occidental i Berenguer amb Itàlia. Ambdós rivals estaven emparentats amb els emperadors carolingis per via materna, però representaven faccions diferents dins de la política italiana: Berenguer era pro-germànic i Guy era pro-francès.
L'estiu de888, Guiu, havent fracassat en l'intent d'apoderar-se del tron de França Occidental, va tornar a Itàlia i va reunir un exèrcit format per spoletans ilongobards i es va oposar a Berenguer. Van disputar una batalla prop deBrescia que va suposar una minsa victòria per Berenguer, però les seves forces van quedar tan debilitades que va haver de demanar una treva. La treva havia de durar fins al 6 de gener de 889.
Després de la treva,Arnulf de Caríntia va enviar tropes per envair Itàlia a través deFriül. Berenguer, amb la finalitat d'evitar la guerra, va enviar ambaixadors perquè es reunissin amb Arnulf. Aleshores ell mateix es va reunir amb Arnulf aTrento un dia entre novembre i Nadal. Arnulf li va permetre a Berenguer conservar elRegne d'Itàlia a canvi que fos vassall seu i de cedir a Arnulf les viles de Navus i Sagus. L'exèrcit va tornar cap a Alemanya, però Arnulf es va quedar a passar el Nadal a Friül.
A principis de889, Guiu va contraatacar i va derrotar Berenguer a laBatalla del Trèbia i es va coronar rei d'Itàlia. Encara que havia estat remogut del tron, Berenguer va conservar la seva autoritat a laMarca de Friül. Malgrat que el PapaEsteve V hagués recolzat les aspiracions al tron d'Itàlia de Guiu, un cop mortCarles el Gras, li va retirar el seu suport i es va posar de part d'Arnulf.Arnulf, per la seva part, era partidari de Berenguer i es diu que forjà una aliança ambLluís de Provença,Carles III de França i Berenguer en contra deGuiu i Rodolf de l'Alta Borgonya.
El893, Arnulf va enviar el seu fill Zwentibold (fill il·legítim) a Itàlia. Aquest es va reunir amb Berenguer i junts van llançar una ofensiva que va arraconar Guiu a Pavia. Sembla que Guiu els va subornar i aquests van desaprofitar l'ocasió de derrotar-lo definitivament. El894, Arnulf va dirigir un nou atac contra Guiu i junt amb Berenguer, van derrotar-lo aBèrgam i van prendre el control dePavia iMilà. Berenguer va marxar a laToscana amb l'exèrcit d'Arnulf, quan de sobte el va abandonar i va tornar aLlombardia. Es va estendre el rumor que s'havia girat contra el rei i que havia tornat de la Toscana portant amb ell aAdalbert II de Toscana. No se sap si el rumor era cert o no, però Berenguer va ser deposat de Friül i substituït per Walfred, el més alt conseller de Berenguer, però Walfred va morir aviat i el tron va quedar vacant.
Arnulf, que havia estat coronat emperador pel PapaFormós I, va deixar Itàlia a càrrec del seu fill Ratold, però aquest aviat tornar a Alemanya a través delllac de Como, deixant Itàlia sota el control de Berenguer, que va fer un pacte ambLambert, fill i successor deGuiu III de Spoleto. Berenguer i Lambert es van reunir a Pavia i van acordar repartir-se el regne. Berenguer rebria la part oriental delimitada pels riusAdda iPo. Segons el cronistaLiutprand deCremona, des d'aleshores els italians sempre van patir sota dos monarques. Per assegurar el compliment de l'acord, Lambert es va comprometre a casar-se amb Gisela, filla de Berenguer.
La pau no va durar massa temps. Berenguer va reunir un exèrcit i va avançar cap a Pavia, però Lambert el va derrotar aBorgo San Donnino i el va fer presoner. Uns dies després, el15 d'octubre de898, Lambert moria. Berenguer va quedar lliure i prengué el control de tot el regne convertint-se de nou en rei únic.
L'any 899, elshongaresos van atacar per primera vegada Itàlia. Berenguer va reunir un gran exercit per expulsar-los. Va rebutjar un armistici dels hongaresos amb la intenció d'expulsar-los completament. El 24 de setembre de899, el seu exèrcit va ser agafat per sorpresa i derrotat prop del riuBrenta.
Aquest fracàs va perjudicar el prestigi de Berenguer com a dirigent davant la noblesa italiana, fet que va provocar que recolzessin a un altre candidat al tron,Lluís de Provença. El900, Lluís es va dirigir cap a Itàlia i derrotà en Berenguer, essent coronat emperador per PapaBenet IV l'any següent. El902, Berenguer va tornar el cop i va derrotar Lluís obligant-lo a jurar que no tornaria mai més a Itàlia. Quan Lluís va trencar el jurament l'any905 envaint la península de nou, Berenguer el va derrotar aVerona i el va capturar i va ordenar que l'enceguessin el 21 de juliol. Lluís va tornar aProvença i va seguir governant durant vint anys com Lluís el Cec. D'aquest manera el regnat de Berenguer es va consolidar i va governar sense oposició, excepte un breu període, fins al922. Va establir la seva capital a Verona, ciutat que va ordenar fortificar. Durant els anys en què Lluís va suposar una amenaça, Bertilla, la seva esposa, que era neboda de l'emperadriu Engelberga, va tenir un paper important en la legitimació del seu regnat.
El 904,Bèrgam patí un fort setge per part dels hongaresos. Un cop aixecat el setge, Berenguer va concedir al bisbe el privilegi de construir muralles. D'aquest manera el bisbe es va convertir en una mena de comte de la ciutat.
El gener de 915 elPapa Joan X va intentar forjar una aliança entre Berenguer i els nobles italians amb l'esperança de poder fer front a l'amenaça dels sarraïns al sud d'Itàlia. Berenguer no va poder enviar tropes, però després de labatalla del Garigliano, on els sarraïns van ser derrotats, Joan X va coronar Berenguer emperador a Roma al desembre d'aquell mateix any. Berenguer va haver de tornar immediatament al nord, on el Friül encara es trobava sota l'amenaça dels hongaresos.
Com a emperador, Berenguer va voler intervenir en els assumptes de fora delregne d'Itàlia. Fins i tot va participar en un elecció episcopal de ladiòcesi de Lieja. Després de la mort del bisbe Esteve l'any920, Herman I,arquebisbe de Colònia, representant els interessos germànics alDucat de Lotaríngia, va tractar d'imposar el seu candidat, Hildui, com a successor. Se li va oposarCarles III de França, que va convèncer el Papa Joan X perquè excomuniquès Hildui. Aleshores, Richer, un altre monjo, va ser escollit amb el suport del Papa i l'emperador.
En els seus últims anys de regnat, la seva esposa va ser acusada d'infidelitat, un càrrec força comú en aquells temps contra les dones dels reis que es trobaven en declivi. Va ser enverinada i Berenguer es va tornar a casar amb Anna, filla deLluís el Cec i possiblement neta deLleó VI, l'emperador romà d'Orient. El seu matrimoni va ser una temptativa de Lluís de fer prosperar els seus descendents i de Berenguer de legitimar el seu regnat amb un matrimoni amb la casa de Lotari, que havia governat Itàlia per pret hereditari des de l'any817.
El915, Berta, la filla gran de Berenguer, es va convertir en abadessa deSan Salvatore de Brescia. L'any917, Berenguer va donar al monestir el privilegi de construir fortificacions. Adalbert d'Ivrea, que havia estat casat amb Gisela, filla de Berenguer, fins a la mort d'aquesta, havia estat un dels principals rivals interns després del fracassat intent de Lluís de Provença d'apoderar-se del regne. Entre els anys917 i920, va demanar ajut aHug d'Arle per deposar Berenguer, oferint-li el tron. Hug va envair Itàlia junt amb el seu germà Bosso, avançant fins a Pavia, on Berenguer els va derrotar i sotmetre. Malgrat tot, els va permetre marxar lliurement d'Itàlia.
Descontents amb l'emperador, que havia cessat la seva política de privilegis i aliances entre famílies a favor del pagament a mercenaris hongaresos, alguns nobles italians, conduïts per Adalbert i molts bisbes, van oferir el tron a Rodolf II de l'Alta Borgonya l'any921. Fins i tot, Berenguer d'Ivrea, net de l'emperador, es va sublevar incitat per Rodolf. Aleshores Berenguer es va retirar aVerona i va permetre que les seves tropes, formades per hongaresos, saquegessin el país. Joan, bisbe de Pavia, va rendir la ciutat a Rodolf l'any922 i va ser saquejada pels hongaresos. El 29 de juliol del923, les tropes de Rodolf, Adalbert i Berenguer d'Ivrea es van trobar amb les de Berenguer prop dePiacenza i les van derrotar en labatalla de Fiorenzuola. La batalla va ser decisiva i Berenguer va ser destronat de facto i substituït per Rodolf. Poc després Berenguer va morir assassinat[1] per un dels seus propis homes, probablement instigat per Rodolf.
| Imperi Carolingi | .svg) | |
|---|---|---|
| Sacre Imperi Romanogermànic | Otó I · Otó II · Otó III · Enric II · Conrad II · Enric III · Enric IV · Enric V · Lotari II · Frederic I · Enric VI · Otó IV · Frederic II · Enric VII · Lluís IV · Carles IV · Segimon · Frederic III · Maximilià I · Carles V · Ferran I · Maximilià II · Rodolf II · Maties · Ferran II · Ferran III · Leopold I · Josep I · Carles VI · Carles VII · Francesc I · Josep II · Leopold II · Francesc II | |
