| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1707 Bath (Regne d'Anglaterra) | ||
| Mort | 29 juliol 1751 (43/44 anys) Fort Saint David (Imperi Mogol) | ||
| Causa de mort | malaltia infecciosa | ||
| Director de tesi | Henry Pemberton | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques,anàlisi matemàtica,càlcul infinitesimal,balística ienginyeria militar | ||
| Lloc de treball | Londres Cuddalore | ||
| Ocupació | matemàtic, enginyer, científic | ||
| Membre de | Royal Society(1727–) | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Premis | |||
Benjamin Robins fou unmatemàticanglès del segle xviii, conegut pels seus treballs d'enginyeria militar.
Robins era fill d'un sastrequàquer no pas ric.[1] Les creences i la situació financera dels seus pares no el devien inclinar a l'estudi científic. Tot i així, va aconseguir despuntar en les matemàtiques i cridar l'atenció del científic londinenc Henry Pembroke[2] qui el va fer anar a Londres per continuar els seus estudis. Durant uns anys es va guanyar la vida donant classes particulars de matemàtiques als aspirants a entrar a la universitat de Cambridge.[3]
Després de dues publicacions alsPhilosophical Transactions, va ser escollitfellow de laRoyal Society. A partir dels anys 30 va començar l'estudi sistemàtic de l'enginyeria militar: fortificació, hidràulica, balística...[4] També va mantenir certa activitat política, essent l'autor de diversos pamflets contra l'administració del primer ministreRobert Walpole.[5] Probablement, aquestes crítiques van impedir que se'l nomenés director de la Reial Acadèmia d'Artilleria que va fundar el govern el 1741.[6]
El seu prestigi com enginyer militar va fer que elPríncep d'Orange l'invités a anar a Holanda el 1747, durant laguerra de Successió Austríaca on va assistir al setge deBergen op Zoom.[7]
El 1749 va ser escollit enginyer en cap de laCompanyia Britànica de les Índies Orientals[8] i el nadal de 1750 salpava per l'Índia. El clima extrem del país va ser excessiu per la seva constitució i va morir allà d'unes febres a l'any següent.[9]
El llibre pel que és conegut Robins ésNew Principles of Gunnery (Nous principis d'artilleria) (Londres, 1742)[10][11] en el que es descriu la seva invenció més cèlebre: el pèndol balístic,[12] un instrument que servia per mesurar la velocitat d'un projectil disparat per un mosquet o una peça d'artilleria. També va estudiar la pressió i la temperatura dels gasos produïts en la deflagració de la pólvora, va fer treball experimental per a conèixer la resistència de l'aire,[13] va definir el que avui coneixem com barrera sònica de la velocitat i altres experiments relacionats amb les armes de foc, com el que després s'anomenariaefecte Magnus,[14] que el converteixen un dels científics pioners en aquesta àrea de coneixement.[15][16] Per aquestes aportacions originals, va rebre lamedalla Copley el 1746.[17]
A part dels seus escrits polítics abans mencionats, Robins també es va mostrar com un bon narrador en escriure la crònica de l'expedició deGeorge Anson per fer la volta al món, a petició del mateix Anson.[18]
