Quinzè germà d'un total de disset,[4] Benjamin Franklin va cursar únicament estudis elementals, i aquests només fins a l'edat de deu anys. Als dotze va començar a treballar com a impressor en una empresa propietat d'un dels seus germans.[5] Més tard va fundar el diariPennsylvania Gazette, que va publicar entre els anys 1728 i 1748.[6] Va publicar a més l'Almanac del Pobre Richard (Poor Richard's Almanack, 1732-1757)[7][8] i va ser responsable de l'emissió de paper moneda a lescolònies britàniques d'Amèrica (1727).[9][10]
El retorn de Franklin a Filadèlfia (1785), de Jean Leon Gerome FerrisEl governador Morris signa la Constitució davantWashington. Franklin està darrere de Morris. Pintura deHintermeister, 1925.[11]
El seu temperament actiu i polifacètic va impulsar també a Benjamin Franklin a participar en les qüestions d'àmbit local, per exemple, en la creació d'institucions com el cos de bombers de Filadèlfia,[12] la primera biblioteca pública de subscripció dels Estats Units i laUniversitat de Pennsilvània,[12][13] així com laSocietat Filosòfica Americana.[14] Va ser l'únic americà de l'època colonial britànica que va aconseguir fama i notorietat a l'Europa del seu temps.[15]
Escriví diversos assaigs i una autobiografia (Memoirs of the Life and Writtings of Benjamin Franklin, 1817-19).[16][2] Entre les seves obres trobemThe Way to Wealth, traduïda al català comLo camí de la fortuna el 1868 perGaietà Vidal i Valenciano.[17]
L'interès de Benjamin Franklin pels temes científics va començar a mitjans de segle i va coincidir amb l'inici de la seva activitat política, que es va centrar en diversos viatges a Londres, entre 1757 i 1775, amb la missió de defensar els interessos de Pennsilvània.[18]
Pel que fa a la seva activitat científica, va investigar els fenòmens elèctrics, va descobrir el poder de les puntes metàl·liques, va enunciar el principi de la conservació de l'electricitat i el 1752 va descobrir la natura elèctrica dels llampecs i fou l'inventor delparallamps.[2][13]
Durant la seva estada a França, el 1752, va dur a terme el famós experiment de l'estel que li va permetre demostrar que els núvols estan carregats d'electricitat i que, per tant, els llamps són essencialment descàrregues de tipus elèctric.[19] La data i els detalls de l'experiment són objecte de controvèrsia.[20]
Per a la realització de l'experiment, no exempt de risc, va utilitzar un estel dotat d'un filferro metàl·lic unit a un fil de seda que, d'acord amb la seva suposició, havia carregar amb l'electricitat captada pel filferro. Durant la tempesta, va apropar la mà a una clau que penjava del fil de seda, i va observar que, el mateix que en els experiments amb ampolles deLeyden que havia realitzat amb anterioritat, saltaven espurnes, la qual cosa demostrava la presència d'electricitat.[21]
Aquest descobriment li va permetre inventar elparallamps, l'eficàcia va donar lloc al fet que ja el 1782, a la ciutat deFiladèlfia, s'haguessin instal·lat 400 d'aquests enginys.[22] Els seus treballs sobre l'electricitat el van portar a formular conceptes com ara el de l'electricitat negativa i positiva, a partir de l'observació del comportament de les varetes d'ambre, o el de conductor elèctric, entre d'altres.[23]
Rostre de Benjamin Franklin en els bitllets de 100 dòlars estatunidencs.
A més, va exposar una teoria sobre l'electricitat en la qual considerava que aquesta era un fluid subtil que podia presentar un excés o un defecte, descobrir el poder de les puntes metàl·liques en observar que un cos amb càrrega elèctrica es descarrega molt més de pressa si acaba en punta, i va enunciar el principi de conservació de la càrrega elèctrica.[24]
Va inventar també l'anomenadaestufa salamandra,[25][26][27] les anomenadeslents bifocals[28] i l'harmònica de vidre.[29] La gran curiositat que sentia pels fenòmens naturals li va induir a estudiar, entre d'altres, el curs de les tempestes que es formen en el continent americà,[30] i va ser el primer a analitzar el corrent càlida que discorre per l'Atlàntic nord i que en l'actualitat es coneix amb el nom decorrent del Golf.[31] També va estudiar alguns dels problemes relacionats amb el creixement demogràfic, la contaminació de l'aire i la higiene.[2]Va tractar també l'efecte del vessament d'oli per a calmar les onades.[32][33]
↑Robinson, Raymond H. «The Marketing of an Icon». A:George Washington: American Symbol, 1999, p. 117.ISBN 9781555951481. «Figure 56 John Henry Hintermeister (American 1869–1945)Signing of the Constitution, 1925...Alternatively labeledTitle to Freedom and theFoundation of American Government...".»
↑Franklin, Benjamin «The Kite Experiment». The Papers of Benjamin Franklin. Pennsylvania Gazette, Vol. 4, 19-10-1752, pàg. 360. Arxivat de l'original el 2017-11-02 [Consulta: 4 abril 2022].
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Benjamin Franklin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Ketcham, Ralph. «Franklin, Benjamin» (en anglès). Encyclopedia of Philosophy, 1967. [Consulta: 7 desembre 2024].
