Coneguda arreu per les seues platges,gratacels i ambient nocturn i per ser una destinació turística de gents d'arreu d'Europa. És el municipi més dens i populós de laMarina amb 1.845,04 hab./km² de densitat i 71.034 habitants (2009). La seua rodalia forma l'Àrea Metropolitana de Benidorm, formada per Benidorm, Finestrat, la Nucia, Polop, l'Alfàs del Pi,Altea iLa Vila Joiosa amb 182.302 habitants i la núm. 28 en el rànquing de l'Estat.[1] Durant l'estiu i degut a l'arribada de turistes pot arribar als 400.000 habitants.[2]
Les restesiberes delTossal de la Cala evidencien que entre elssegles III iI aC ja existia població. Del pas delsromans hi ha mostres en les partides del Moralet i Murtal i en naufragis trobats a la badia. Durant l'època àrab hi va haver un assentament inestable anomenatBeni Darhim i estava sota la jurisdicció de l'alqueria de Lliriet. En tot cas la població seria de poca importància, car no apareix el nom de Benidorm alLlibre del Feyts deJaume I, qui entre1245-1249 cristianitza la zona i reparteix les terres. Aquest repartiment va deixar com a propietari del lloc i del castell a l'almirall barceloníBernat de Sarrià, considerat com vertader fundador del poble, ja que el8 de maig de1325 va atorgar unacarta de poblament perquè s'establira una població al promontori d'Alfalig, actual punta del Canfali, encara que no amb massa èxit. La funció d'aquest document va consistir a marcar els límits del nou municipi anant des de la Torre de n'Aguiló fins al riu Algar fitant amb Altea (Altea la Vella), Polop, el Castell de Finestrat i la Vila Joiosa (separant-se administrativament de la baronia dePolop), així com intentar atraure l'establiment de gent cristiana de Catalunya, Aragó i d'Occitània. Estratègicament, l'origen de la vila va servir per a frenar, per part deBernat de Sarrià, l'avanç del poder deRoger de Llúria, senyor d'Altea, al sud del Regne de València.[3]
Mapa del Castell de Benidorm fet per Antonelli l'any 1575
La població va sofrir dos terribles atacs de piratesbarbarescos, el primer cap a1410 i el segon a1448, que van assolar la vila i el castell. En concret, a l'atac de 1448, els pirates se'n van dur esclavitzats a la major part dels habitants de Benidorm, per la qual cosa Benidorm es va despoblar.
Durant elsegle xvi el castell va ser reparat i ampliat, però el poble, que havia tornat a mans de la baronia de Polop, hi era gairebé despoblat.
Segona Carta de Poblament i l'activitat pesquera i vinícola
Durant elsegle xvi hi hagué diverses ampliacions del castell i Benidorm continuà sofrint la secular mancança d'aigua; a causa d'açò la demografia davalla, el títol de poble desapareix i Benidorm passa a mans de labaronia de Polop, on hi eren els actuals municipis dePolop,La Nucia iL'Alfàs del Pi. Amb l'arribada a la baronia dels Fajardo s'intenta pal·liar aquest dèficit d'aigua amb la construcció, en1666, delRec Major de l'Alfàs i Benidorm. El 8 d'abril del mateix any,[4] Beatriu Fajardo de Mendoza atorga de nou la carta de poblament que aconsegueix un notable increment demogràfic, gràcies, essencialment, a l'aigua, a una efectiva activitatpesquera, a l'almadrava (situada alRacó de l'Oix), en què els seus habitants s'especialitzaven amb gran fortuna i l'explotació de la qual fou concedida pel rei alsducs de Medinaceli i també per immigracions i emigracions del poble tarragoní de l'Ametlla de Mar, amb qui es té una gran unió durant molts de segles a causa de la consolidació d'aquesta com a poble per pescadors benidormers. A causa de l'augment de població, l'església es queda menuda i el 1794 s'hi construeix una nova, l'Església de Sant Jaume i Santa Anna. Durant laGuerra del Francés fou destruït el castell. Ja el1794 el poble de Benidorm tenia 2.700 habitants. Durant molts anys Benidorm va ser un centre important de fabricació depansa i delfondellol, unvi de licor sec fet amb raïmmonestrell.
Durant el segle xix continua el creixement i es comencen tímids projectes de desenvolupamentturístic com ara la inauguració delBalneario de la Virgen del Sufragio. El1857 ja hi havia 3.720 habitants. Encara que en els anys posteriors van millorar les comunicacions ambAlacant i ambMadrid (amb el trenet de la Marina el1914, la construcció de la carretera València-Alacant i la construcció del ferrocarril Alacant-Madrid), els altres sectors econòmics locals no estaven passant per un bon moment, perquè la marina mercant entrava en crisi amb la pèrdua de les últimes colònies ultramarines en1898 (Cuba,Puerto Rico iFilipines) i poc després el boom de l'agricultura de la vinya (vi ipanses) se'n va anar al trast amb l'arribada de lafil·loxera a principi del segle xx. Aquesta desacceleració econòmica es va conjugar amb una certa emigració cap a Cuba, al barribarceloní de laBarceloneta, i a la costa deCadis, on hi havia una major activitat pesquera, disminuint la població a 2.976 veïns el1920.
Durant els primers anys del segle xx, es va produir l'ampliació del port i, en1925, la construcció dels primers xalets en la Platja de Llevant. Després de laGuerra civil, a poc a poc es van anar recuperant les activitats socioeconòmiques, amb la pesca (de nou) com a ram productiu més destacat. Tanmateix, en la dècada dels anys 50 es van fer els passos per a produir una verdadera transformació.
Vista actual de Benidorm.
D'una banda, en1952, es va tancar per baix rendiment en captures l'almadrava més important, una cosa traumàtica per a moltes famílies. Tanmateix, d'altra banda, en1956 l'Ajuntament, sent alcaldePedro Zaragoza Orts, aprovava el primer PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) de la vila amb vista a crear una ciutat concebuda per a l'oci turístic a base de carrers ben traçats i àmplies avingudes seguint la configuració de les platges, així s'hi fa l'estructura de l'eixample del barri del Calvari (voltants del carrer Tomàs Ortuño i l'avinguda dels Ametlers) unint-lo amb el barri del Campo (on vivien els pescadors i mariners de la vila) i la Colònia Madrid; i la urbanització de la Platja de Llevant i el Racó de l'Oix tenint com a eixos l'avinguda del Mediterrani, l'avinguda d'Europa i l'avinguda de l'Ametlla de Mar. A partir de llavors, es va produir un fort desplaçament de les activitats tradicionals (pesca i agricultura) cap al sector terciari originat pel turisme, que es va convertir des d'aleshores en la base de la prosperitat de la ciutat.
El turisme espanyol va començar a compartir l'espai amb els visitants d'altres parts d'Europa, primer arribats amb els seus vehicles particulars, i després, amb l'entrada en funcionament de l'aeroport de l'Altet en1967, amb un important nombre d'estrangers arribats en vols xàrter. Actualment, Benidorm és una de les primeres ciutats turístiques de tota la costa mediterrània.
A poc a poc, al segle XXI la vila de Benidorm va consolidant-se com un dels centres turístics més importants dels sud-oest d'Europa amb una ocupació hotelera gairebé constant durant tot l'any (entre 80%-99%), la creació de parcs temàtics, a una modernització de la imatge de la ciutat amb les reformes de carrers i de la implantació de línies delTRAM Metropolità d'Alacant per la ciutat[5] i a la connexió ferroviària amb una línia de Rodalies costanera entre Alacant i València.[6]
Té 66.831 habitants (2017), encara que pel fet que una gran majoria d'estrangers no estan empadronats es calcula que hi deu haver uns 100.000 habitants durant la major part de l'any. Així i tot, el 25,36% de la població empadronada és de nacionalitat estrangera. Benidorm és una ciutat eminentment turística gràcies al seuclima i temperatures mitjanes, que oscil·len tot l'any entre els 12 °C a l'hivern i els 28 °C que s'arriben a l'estiu. Lapesca i l'agricultura que hi tingueren la seua hegemonia han desaparegut pràcticament.
Benidorm ha experimentat en els últims anys una transformació urbanística extraordinària, que ha fet que la seua població passara dels 5.000 habitants a final de la dècada dels anys 1950, fins a la xifra actual. L'augment de la població ha provocat un fenomen sociològic mitjançant el qual hi ha gent que es considera "del poble" (natiu, amb avantpassats que ja hi vivien) i gent que és considerada "forastera" o que no és del poble (si són immigrants o fills d'immigrants, encara que hagen nascut allà).
La següent taula de dades demogràfiques sintetitza lasèrie estadística del municipi:
Evolució demogràfica
1857
1887
1910
1930
1950
1960
1970
1981
1991
1996
2001
2006
2011
2016
3.720
3.181
3.498
3.113
2.726
6.259
12.124
25.544
42.442
50.040
51.873
67.627
72.062
66.642
La població estrangera de Benidorm forma el 24,37% (2007) del cens de la ciutat, sent el Regne Unit el país amb major nombre de residents estrangers.
D'altra banda, Benidorm és la localitat amb mésgratacels per habitant del món i la segona quant al nombre d'ells per metre quadrat, després deManhattan. L'edifici més gran delPaís Valencià, l'Hotel Bali III, es troba a Benidorm, al seu torn l'hotel més alt d'Europa. També s'ha encetat la construcció de l'edifici residencial més elevat d'Europa, que s'anomenarà Intempo (200 m).
A les eleccions municipals de 2003, elPartit Popular va obtindre 14 regidors i elPSPV-PSOE 11. A causa de la defunció de l'alcalde Vicente Pérez Devesa el 2006, el tinent-alcalde Manuel Pérez Fenoll va prendre el càrrec d'alcalde.
A les eleccions municipals de 2007, el PP, amb l'alcalde de candidat, va obtindre 13 regidors i el PSPV-PSOE, amb Agustín Navarro de candidat a l'alcaldia, 12. Darrere del PSPV van quedar elBLOC iEUPV però no van arribar al mínim de vots per obtenir un regidor. El 22 de setembre del 2009 a causa d'un regidor del PP trànsfuga el PSPV-PSOE recuperà l'alcaldia a través d'unamoció de censura essent escollit alcaldeAgustín Navarro. El PP criticà la via en què s'obtingué i l'alcalde entrant es defensà de les acusacions recordant que Eduardo Zaplana havia accedit a l'alcaldia amb el mateix mètode l'any 1991.[9] Tant eltrànsfuga, José Banyuls, com la resta de regidors del PSOE foren expulsats dels seus respectius partits, a causa del "pacte antitransfugisme" subscrit per les forces delCongrés dels Diputats uns mesos abans.
Després de les eleccions de l'any2011, el dia11 de juny de 2011 va ser investit batle Agustín Navarro del PSPV-PSOE en minoria després d'haver aconseguit els vots suficients per a guanyar en igualtat d'escons amb el PP.
Podem gaudir de les rutes senderistes i dels penya-segats de laSerra Gelada amb diverses caletes com la Cala del Ti Ximo o la platgeta de l'Almadrava; de la visita amb vaixell a l'Illa de Benidorm, a unes 2,5 milles de la vila i sobretot de les seues platges conegudes arreu del món. A més de l'Illa cal esmentar els illots de les Penyes de l'Albir i la illeta Mitjana. El seu terme té 38,5 km².
Els nuclis de població més pròxims al nucli urbà de Benidorm són: L'Alfàs del Pi, La Nucia, Polop, Altea, Finestrat i La Vila Joiosa.
A Benidorm hi ha barrancs que transcorren el seu terme municipal, alguns d'ells han desaparegut per la construcció d'edificis i canalització per sota el terra i altres s'han convertit en jardins i parcs. La majoria durant tot l'any romanen secs excepte quan hi ha pluges torrencials. Heus ací els barrancs municipals nomenats des de la Cala fins al Racó de l'Oix:
Barranc del Murtal
Barranc Vela Blanca
Barranc del Rajadell
Barranc de Xixo
Barranc de l'Aigüera: Transformat en el Parc de l'Aigüera construït perRicard Bofill
Barranc del Derramador
Barranc de Barceló: Convertit en jardins per l'avinguda de Mallorca.
Barranc del Racó: Formava els antics pantans i gatxulls que, per la seua angúnia o oi (ant. oix) que feia la pudor, han anomenat al Racó de l'Oix.
A causa de la diversitat d'espais a la vila de Benidorm hi ha des de flora i fauna marítima als penya-segats de la Serra Gelada, la Illeta mitjana i l'Illa de Benidorm a flora i fauna mediterrània típica a laSerra Cortina, a laSerra Gelada no influenciada per la mar i altres zones del municipi que no estan urbanitzades. A algunes zones humides de Serra Gelada hi ha flora semblant a muntanyes de l'interior comMariola oAitana.
El municipi de Benidorm està format per un sol nucli de població amb zones definides com: "La Cala", "Ponent", "Centre", "El Campo", "Pla de Maravall", "Foietes-Colònia Madrid", "Els Tolls", "El Castell o barri vell", "Llevant", el "Racó de L'Oix" i "Serra Gelada". Existeixen pels seus voltants urbanitzacions destacables com "Barrina" o "Urb. Coblanca" i algunes partides com la Foia Manera, Armanello, l'Almafrà, Sanç o la Lloma, aquestes tres últimes sovint englobades en la denominació de l'Horta de Benidorm, l'Alfàs de Benidorm o l'Alfàs de Baix (en contraposició de l'Alfàs de Dalt, nom que rebia l'Alfàs del Pi).
Mapa de Benidorm amb els noms d'alguns carrers de la ciutatMapa toponímic de partides i altres llocs d'interés de Benidorm.
El clima de Benidorm és típicmediterrani amb hiverns suaus i estius no molt calorosos. Les precipitacions són escasses i la major part es produïx a la primavera i a la tardor. Sovint les pluges són en forma torrencial i els barrancs fan la seua funció. Benidorm té un cert resguard als vents forts a causa de la seua posició enclavada entre el Tossal de la Cala, que frena el Ponent, i la Serra Gelada, que frena el Llevant.
El nucli antic de Benidorm és anomenatEl Castell pels benidormers a causa que abans s'hi trobava el castell de Benidorm, destruït a la Guerra del Francés. Forma part dels tres barris originals de Benidorm: El Castell, El Calvari i el Campo (antigament anomenat el barri del Camposanto o el barri de Santa Maria).[11]
Carrers i placetes: El carreró dels Gats, el carrer de l'Albereda, el carrer Major, la plaça de Canalejas i la plaça del Torrejó.
Restes gairebé inapreciables del castell o fortalesa delTossal de Canfali destruïda per les tropes deNapoleó. Només queda un pou al mig de la Plaça del Castell.
El Parc de l'Aigüera: Espectacular obra urbana ideada per Ricard Bofill situada al final del Barranc de l'Aigüera, on se situa, entre altres construccions, l'edifici de l'Ajuntament (a l'extrem sud) i la Plaça de Bous (a l'extrem nord).
El Parc d'Elx: Parc a la vora de la Platja de Ponent i el Castell amb palmeres i coloms.
El Passeig de la Carretera: Carrer de vianants dels més transitats de Benidorm. Abans del PGOU dels anys 60 era la carretera nacional N-332 i va tindre els noms deCarrer de la Mar, abans de la Guerra Civil, i durant la dictadura tenia el nom deCalle José Antonio Primo de Rivera.
L'Hort de Colón, museu municipal fet en una casa del segle xix amb un jardí annex situada a la cruïlla entre el Carrer Tomàs Ortuño i Carrer del Mercat.
Museu Boca del Calvari, museu municipal actualment en construcció després de tombar l'antic ajuntament situat al Passeig de la Carretera.
ElPasseig Marítim de laplatja de Llevant on hi ha pubs i discoteques.
Zona Guiri: Zona on es concentren la majoria dels pubs anglesos i alguns de neerlandesos i belgues flamencs de tota la ciutat i una gran quantitat d'hotels.
Mirador de La Creu: Situat a la Serra Gelada on hi ha la Creu i es pot gaudir d'una gran vista de tota la Badia de Benidorm i es pot arribar a veure Alacant i Santa Pola.
LaTorre de la Caleta, al cim d'un turó a la Punta del Cavall (Serra Gelada). En ruïnes. Prop se situen la Cala del Ti Ximo i la Cala de l'Almadrava.
L'Illa de Benidorm: Illa amb forma triangular situada enmig de la badia de Benidorm. Hi ha vaixells, anomenades popularmentgolondrines, que fan viatges en estiu des del port. Hi ha una gran població degavina corsa i d'escateret, aus protegides en perill d'extinció.
També s'hi pot accedir amb autobús interurbà des d'Alacant,València,Madrid, etc. arribant a l'Estació d'Autobusos situada a l'eixida de Llevant de Benidorm enfront de l'estació de bombers, el Palau de Justícia i el Complex Educatiu del Salt de l'Aigua.
Existeix la possibilitat d'accedir des d'Alacant oDénia, així com dels pobles situats en la ruta, mitjançant tren amb elTRAM Metropolità d'Alacant, antigament eltrenet de la Marina, amb les parades de "Benidorm" (a Foietes), "Terra Mítica" i "Disco Benidorm".
Els mitjans de transport de Benidorm són el taxi i l'autobús. A Benidorm hi ha servei d'autobusos urbans proporcionat per l'empresa Llorente Bus, anomenats popularmentgua-gua, que abasta als pobles i zones de la contornada com l'Alfàs del Pi il'Albir,Altea, Finestrat, la Nucia, La Cala de Finestrat i de la Vila Joiosa ial Castell de Guadalest.
Pebrereta opebrera talladeta (Espècie de samfaina feta de pebrots verds i vermells, albergínia, tomaca, carabassa i trossos de tonyina de sorra o sangatxo)
Sang amb ceba (Daus de sang bollida sofregits amb ceba i orenga)
LesFestes Majors Patronals de Benidorm són en honor de laMare de Déu del Sofratge iSant Jaume Apòstol, se celebren el segon diumenge del mes de novembre i duren cinc dies (de dissabte a dimecres); estan organitzades per la Comissió de Festes, formada per majorals.
L'origen de la celebració és l'arribada d'una figura d'una marededeu sencera en les cendres d'unllondro cremat després d'un naufragi ocorregut entre el15 i el16 de març de1740. Aquell fet va ser de tan gran transcendència per als benidormers que va ser qualificat de miracle diví, i es va anomenar la imatge trobada com la Mare de Déu del Sofratge (<sufragi).
Des del segle xviii, la festivitat de la Mare de Déu s'ha celebrat el segon diumenge de novembre nomenat per l'arquebisbat de València, per arbitrarietat, en estar la festivitat del Patrocini de la Mare de Déu. Durant dos segles la devoció cap a la Mare de Déu del Sofratge va sofrir alts i baixos amb la devoció a laMare de Déu del Carme. Ja al segle xx, la Mare de Déu del Sofratge es va convertir en la Patrona de Benidorm junt amb Sant Jaume, qui es va afegir a la festivitat que tenia la Mare de Déu.[12]
Llavors les festes només tenien caire religiós i les activitats que s'hi celebraven erenmisses,processons, ofrenes,cucanyes, cants a la Mare de Déu mitjançant copletes idanses. No fou fins a ladècada de 1970 que aparegueren les figures de les reines major i infantil de les festes i les dames d'honor i la festivitat va començar així a tindre un caire lúdic, amb la introducció del costum de la reunió d'amics en penyes, organitzades en l'Associació de Penyes.Cada penya té un nom que se sol agafar del lèxic tradicional o temàtic de Benidorm (la fitora, l'àncora,la soca, paparinell) o de construccions sintàctiques de caràcter lúdic, jocs de paraules i expressions amb doble sentit (Desbaratats,ta mare en bicicleta, ompli el got, a ningú que li passe).A partir d'ací, apareix la desfilada de l'humor (on les penyes es disfressen i critiquen la política del poble), l'entrada de penyes, la desfilada de carrosses, concerts, espectacles, etc.
Les festes comencen el divendres per la vesprada amb l'entrada de penyes; el dissabte s'escenifica l'arribada i trobada de la Mare de Déu a la Platja de Ponent i es fa l'ofrena; el diumenge (dia de la Mare de Déu) es fa la primera processó, el dilluns (dia de Sant Jaume) es fa la segona processó; el dimarts es fa la desfilada de l'humor; i el dimecres les festes s'acaben amb la desfilada de carrosses i un castell de focs.
També cal destacar, fora dels dies de les festes, que la matinada del 16 de març es trau la imatge de la Mare de Déu al muscle pels carrers del Castell en processó commemorant el dia de l'arribada i el dissabte més pròxim es fa una ofrena.
Festa de la Creu: És la festa més antiga de Benidorm, la qual se celebra en maig.
La Festa de la Carxofa: Celebrada l'últim cap de setmana de novembre al Castell. Es rememora la celebració de la collita de la carxofa cremant una carxofa gegant decartó pedra penjada enmig de la Plaça de la Constitució.
Festes de la Mare de Déu del Carme: Celebrada pels mariners i pescadors el 16 de juliol. S'hi fan concursos de pesca, regates de vela i la típica processó marinera.
Festes de la Mare de Déu del Roser: Són celebrades a l'Ermita de Sanç on es fa una revetla en octubre. És costum que aquestes festes siguen organitzades pels joves de la ciutat amb edat entre els 18 i 20 anys. A l'Ermita també s'hi celebren altres festes com Sant Antoni del Porquet o Sant Isidre Llaurador.
El dia deSant Jaume Apòstol: És el patró de Benidorm. Aquest dia es balla al carrer de l'Albereda el ball tradicional delPaís Valencià,Les Danses, anomenat en Benidorm,el Ball de lo Peuet o del Peuet.
Altres festes són: Algunes de barris (Festa de Foietes-Colònia Madrid, Festa dels Carrascos, Festa d'Imalsa, etc.) i altres d'associacions o casals de moltes comunitats autònomes comAndalusia (El Rocío o laFeria de Abril),Astúries (La Mare de Déu de Covadonga) oCastella-La Manxa (LaVerema).
A més, se celebren altres festes com lesFogueres de Sant Joan,Moros i Cristians (en octubre) iFalles. Un dels esdeveniments que han donat renom a Benidorm va ser la celebració anual, des de1954, delFestival Internacional de la Cançó de Benidorm. El quart diumenge de novembre s'hi celebra la Marató Internacional i Mitja Marató Internacional. A partir de l'any 2010 se celebra a la ciutat un festival demúsica alternativa anomenatBenidorm Low Festival (anteriormentLow Cost Festival) un cap de setmana de la segona quinzena del mes de juliol.
Rafael Alemany Ferrer: Filòleg, catedràtic de Literatura Catalana Medieval de la Universitat d'Alacant i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
↑10,010,110,2Llorca Pérez, Rosa M..Vivim a Benidorm. El teu llibre de la ciutat. Ajuntament de Benidorm, Regidoria d'Educació, 2005.ISBN 84-923107-4-X
↑Almiñana Orozco, P., 1997,La toponímia de Benidorm i el seuterme municipal (1321-1955)
↑Orts i Bosch, Pere MariaUna imagen de la Virgen en Benidorm, València 1965.
↑CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra):Diccionario de la Música Valenciana. Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Col·labora L'Institut Valencià de la Música. Pàgina 125. Volum I,ISBN 84-8048-706-2
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[1], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee)[2], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat)[3], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
.jpg)
