Es desconeix la data del seu naixement. D'origen romà i fill d'un tal David,[1] parent d'Alberic II, del llinatge delscomtes de Túsculum, que va governar Roma del 932 al 954.[2] Abans de ser papa era bisbe deSutri. Va ser elegit papa l'octubre del 974, després de la mort deBenet VI, triat pels clergues i el poble romans sota la influència del comte Sicco,[1] enviat de l'emperadorOtó II.[3]
L'elecció de Benet VII va agradar tant al partit imperial com a les famílies nobles romanes.[2] Sicco va expulsar l'antipapa Bonifaci VII, que havia ordit l'assassinat de Benet VI.[3] De fet, tant aviat com va ocupar el càrrec, el nou papa va convocar un sínode per excomunicar Bonifaci,[2] però tot i així, l'antipapa va intentar actuar contra Benet VII,[1] des dels territorisromans d'Orient del sud d'Itàlia, va intentar dur a terme un cop d'estat l'estiu del 980, que va obligar Benet VII a fugir de Roma i demanar auxili a l'emperador, i no va tornar fins al març de 981.[2]
Amb el suport de l'emperador i de la poderosa família Crescenti, amb la qual estava relacionat,[2] el seu regnat va ser pacífic. Va treballar de manera harmònica amb Otó II, ambdós van lluitar per frenar l'onada desimonia que regnava en el si de l'Església, contra la qual van publicar una encíclica el 981 prohibint la demanda de diners per conferir qualsevol orde sagrat.[3] També van treballar per estendre més elmonaquisme, molt vinculat llavors amb la idea de civilització.[1]
Així mateix va convocar dos sínodes per a la reforma de les esglésies romana i germànica. Del sínode de Roma de 981, se'n va fer difusió per ordre seva a Catalunya a través del bisbeMiró Bonfill de Girona. Uns anys abans també va concedir privilegis a alguns monestirs catalans i a la canonja deSanta Maria de Besalú.[4] D'altra banda, va enviar un sacerdot anomenat Jaume a la província d'Àfrica, d'acord amb la petició del poble de Cartago.[1]
Al papa tan sols se li retreu que va acordar amb Otó Ii la dissolució delbisbat de Merseburg el981, que va suposar un retrocés en la conversió al catolicisme dels territoris d'Europa central i dels pobleseslaus.[3]
.svg)
